Nimesulide, a cyclooxygenase-2 preferential inhibitor, impairs renal function in the newborn rabbit.

Tocolysis with nonsteroidal anti-inflammatory drugs (NSAIDs) has been widely accepted for several years. Recently, the use of the cyclooxygenase-2 (COX2) preferential NSAID nimesulide has been proposed. However, data reporting neonatal acute renal failure or irreversible end-stage renal failure after maternal ingestion of nimesulide question the safety of this drug for the fetus and the neonate. Therefore, this study was designed to define the renal effects of nimesulide in newborn rabbits. Experiments were performed in 28 newborn rabbits. Renal function and hemodynamic parameters were measured using inulin and para-aminohippuric acid clearances as markers of GFR and renal blood flow, respectively. After a control period, nimesulide 2, 20, or 200 microg/kg was given as an i.v. bolus, followed by a 0.05, 0.5, or 5 microg.kg(-1).min(-1) infusion. Nimesulide administration induced a significant dose-dependent increase in renal vascular resistance (29, 37, and 92%, respectively), with a concomitant decrease in diuresis (-5, -23, and -44%), GFR (-12, -23, and -47%), and renal blood flow (-23, -23, and -48%). These results are in contrast with recent reports claiming that selective COX2 inhibition could be safer for the kidney than nonselective NSAIDs. These experiments confirm that prostaglandins, by maintaining renal vasodilation, play a key role in the delicate balance regulating neonatal GFR. We conclude that COX2-selective/preferential inhibitors thus should be prescribed with the same caution as nonselective NSAIDs during pregnancy and in the neonatal period.

Interferència dels trastorns de personalitat en la capacitat parental. Comparació entre població normal i diagnosticada

En aquesta investigació, hem comparat tres mostres (amb diagnòstic de transtorn de la personalitat, amb trets disfuncionals de la personalitat i sans) per tal de valorar quina disposa d’un funcionament parental més acurat. Dels resultats obtinguts, malgrat el petit tamany de la mostra, podem afirmar que els progenitors sans obtenen millors resultats que els altres dos, i que els que disposen de trets disfuncionals tenen un funcionament més adequats que els que tenen un diagnòstic.

The mzTab Data Exchange Format: Communicating Mass-spectrometry-based Proteomics and Metabolomics Experimental Results to a Wider Audience.

The HUPO Proteomics Standards Initiative has developed several standardized data formats to facilitate data sharing in mass spectrometry (MS)-based proteomics. These allow researchers to report their complete results in a unified way. However, at present, there is no format to describe the final qualitative and quantitative results for proteomics and metabolomics experiments in a simple tabular format. Many downstream analysis use cases are only concerned with the final results of an experiment and require an easily accessible format, compatible with tools such as Microsoft Excel or R. We developed the mzTab file format for MS-based proteomics and metabolomics results to meet this need. mzTab is intended as a lightweight supplement to the existing standard XML-based file formats (mzML, mzIdentML, mzQuantML), providing a comprehensive summary, similar in concept to the supplemental material of a scientific publication. mzTab files can contain protein, peptide, and small molecule identifications together with experimental metadata and basic quantitative information. The format is not intended to store the complete experimental evidence but provides mechanisms to report results at different levels of detail. These range from a simple summary of the final results to a representation of the results including the experimental design. This format is ideally suited to make MS-based proteomics and metabolomics results available to a wider biological community outside the field of MS. Several software tools for proteomics and metabolomics have already adapted the format as an output format. The comprehensive mzTab specification document and extensive additional documentation can be found online.

Patacades, parenostres i sardanes : documentació i anàlisi de la festa de Sant Sebastià de Cadaquès

El tema en què se situa aquest projecte és el de “música i Festa”. El cas documentat i analitzat és el de la festa de Sant Sebastià de Cadaqués (Catalunya) que es celebra el 20 de gener, principalment a l’ermita situada a la muntanya del Pení. Se n’estudien els tres elements musicals principals relacionant-los amb el tot de la festa: la missa, les sardanes i les patacades, un ball en el qual es canten sàtires. L’objectiu principal del projecte és veure si, per com es realitzen i es conceben la música i el ball, l’esdeveniment té més característiques de la Festa, entenent aquesta com un camp d’estudi divers.

Heritability of renal function in hypertensive families of African descent in the Seychelles (Indian Ocean).

BACKGROUND: We estimated the heritability of three measures of glomerular filtration rate (GFR) in hypertensive families of African descent in the Seychelles (Indian Ocean). METHODS: Families with at least two hypertensive siblings and an average of two normotensive siblings were identified through a national hypertension register. Using the ASSOC program in SAGE (Statistical Analysis in Genetic Epidemiology), the age- and gender-adjusted narrow sense heritability of GFR was estimated by maximum likelihood assuming multivariate normality after power transformation. ASSOC can calculate the additive polygenic component of the variance of a trait from pedigree data in the presence of other familial correlations. The effects of body mass index (BMI), blood pressure, natriuresis, along with sodium to potassium ratio in urine and diabetes, were also tested as covariates. RESULTS: Inulin clearance, 24-hour creatinine clearance, and GFR based on the Cockcroft-Gault formula were available for 348 persons from 66 pedigrees. The age- and gender-adjusted correlations (+/- SE) were 0.51 (+/- 0.04) between inulin clearance and creatinine clearance, 0.53 (+/- 0.04) between inulin clearance and Cockcroft-Gault formula and 0.66 (+/- 0.03) between creatinine clearance and Cockcroft-Gault formula. The age- and gender-adjusted heritabilities (+/- SE) of GFR were 0.41 (+/- 0.10) for inulin clearance, 0.52 (+/- 0.13) for creatinine clearance, and 0.82 (+/- 0.09) for Cockcroft-Gault formula. Adjustment for BMI slightly lowered the correlations and heritabilities for all measurements whereas adjustment for blood pressure had virtually no effect. CONCLUSION: The significant heritability estimates of GFR in our sample of families of African descent confirm the familial aggregation of this trait and justify further analyses aimed at discovering genetic determinants of GFR.

Estimation of glomerular filtration rate in hospitalised patients: are we overestimating renal function?

QUESTIONS UNDER STUDY AND PRINCIPLES: Estimating glomerular filtration rate (GFR) in hospitalised patients with chronic kidney disease (CKD) is important for drug prescription but it remains a difficult task. The purpose of this study was to investigate the reliability of selected algorithms based on serum creatinine, cystatin C and beta-trace protein to estimate GFR and the potential added advantage of measuring muscle mass by bioimpedance. In a prospective unselected group of patients hospitalised in a general internal medicine ward with CKD, GFR was evaluated using inulin clearance as the gold standard and the algorithms of Cockcroft, MDRD, Larsson (cystatin C), White (beta-trace) and MacDonald (creatinine and muscle mass by bioimpedance). 69 patients were included in the study. Median age (interquartile range) was 80 years (73-83); weight 74.7 kg (67.0-85.6), appendicular lean mass 19.1 kg (14.9-22.3), serum creatinine 126 μmol/l (100-149), cystatin C 1.45 mg/l (1.19-1.90), beta-trace protein 1.17 mg/l (0.99-1.53) and GFR measured by inulin 30.9 ml/min (22.0-43.3). The errors in the estimation of GFR and the area under the ROC curves (95% confidence interval) relative to inulin were respectively: Cockcroft 14.3 ml/min (5.55-23.2) and 0.68 (0.55-0.81), MDRD 16.3 ml/min (6.4-27.5) and 0.76 (0.64-0.87), Larsson 12.8 ml/min (4.50-25.3) and 0.82 (0.72-0.92), White 17.6 ml/min (11.5-31.5) and 0.75 (0.63-0.87), MacDonald 32.2 ml/min (13.9-45.4) and 0.65 (0.52-0.78). Currently used algorithms overestimate GFR in hospitalised patients with CKD. As a consequence eGFR targeted prescriptions of renal-cleared drugs, might expose patients to overdosing. The best results were obtained with the Larsson algorithm. The determination of muscle mass by bioimpedance did not provide significant contributions.

Estudi dels factors mol•leculars i cel•lulars implicats en les alteracions corticals de la Síndrome de down

Investigación producida a partir de una estancia en en el Instituto de Neurociencias de la Universidad Miguel Hernández entre enero y mayo del 2007. El SD o trisomía del cromosoma 21 es la aneuploidía cromosómica más frecuente y constituye la principal causa de retraso mental. Las cuestiones que aún son objeto de debate en el SD son: 1) si pueden existir, entre los genes triplicados, algunos que contribuyan de forma más importante a algunos de los fenotipos observables en SD y, 2) hasta qué punto los fenotipos observados derivan de alteraciones del neurodesarrollo o de alteraciones funcionales en el adulto. Con el fin de abordar esta cuestión nos hemos centrado en las alteraciones cognitivas del SD y hemos realizado la caracterización del papel de Dyrk1A en el desarrollo de una estructura clave para esta función: la corteza cerebral. Los resultados obtenidos muestran que la sobrexpresión de Dyrk1A produce un desajuste proliferativo dando lugar a un retraso en la formación de la subplaca, con consecuencias en la laminación de la placa cortical. Las alteraciones en la corticogénesis van a tener consecuencias en el establecimiento de la conectividad tálamo-cortical que se encuentra marcadamente retrasada. En el hipocampo, los ratones transgénicos mostraron una reducción del grosor de las capas. Estos resultados pueden ser relevantes para el SD, puesto que es similar a lo observado en fetos SD.

Detecció i localització d'impactes a estructures aeroespacials

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universidad Politécnica de Madrid, Espanya, entre setembre i o desembre del 2007. Actualment la indústria aeroespacial i aeronàutica té com prioritat millorar la fiabilitat de las seves estructures a través del desenvolupament de nous sistemes per a la monitorització i detecció d’impactes. Hi ha diverses tècniques potencialment útils, i la seva aplicabilitat en una situació particular depèn críticament de la mida del defecte que permet l’estructura. Qualsevol defecte canviarà la resposta vibratòria de l’element estructural, així com el transitori de l’ona que es propaga per l’estructura elàstica. Correlacionar aquests canvis, que poden ser detectats experimentalment amb l’ocurrència del defecte, la seva localització i quantificació, és un problema molt complex. Aquest treball explora l’ús de l'Anàlisis de Components Principals (Principal Component Analysis - PCA-) basat en la formulació dels estadístics T2 i Q per tal de detectar i distingir els defectes a l'estructura, tot correlacionant els seus canvis a la resposta vibratòria. L’estructura utilitzada per l’estudi és l’ala d’una turbina d’un avió comercial. Aquesta ala s’excita en un extrem utilitzant un vibrador, i a la qual s'han adherit set sensors PZT a la superfície. S'aplica un senyal conegut i s'analitzen les respostes. Es construeix un model PCA utilitzant dades de l’estructura sense defecte. Per tal de provar el model, s'adhereix un tros d’alumini en quatre posicions diferents. Les dades dels assajos de l'estructura amb defecte es projecten sobre el model. Les components principals i les distàncies de Q-residual i T2-Hotelling s'utilitzaran per a l'anàlisi de les incidències. Q-residual indica com de bé s'adiu cadascuna de les mostres al model PCA, ja que és una mesura de la diferència, o residu, entre la mostra i la seva projecció sobre les components principals retingudes en el model. La distància T2-Hotelling és una mesura de la variació de cada mostra dins del model PCA, o el que vindria a ser el mateix, la distància al centre del model PCA.

Cirp function and characterisation in RNA and microRNAs

In order to search for novel genes involved in cell proliferation, the hypothesis was that by infecting primary cells with a cDNA library of immortal cells would render immortalizing genes. Consequently it has been discovered CIRP (Cold inducible RNA-binding protein). Mammalian cells exposed to mild hypothermia show a general inhibition of protein synthesis and a concomitant increase in the expression of a small number of cold-shock mRNAs and proteins. Rbm3, another RNA binding protein belonging to the same family, has been postulated to facilitate protein synthesis at mild cold shock. To investigate if the same occurs for CIRP, CIRP was overexpressed in primary cells and protein sintesis was measured. Interestingly, CIRP increased protein synthesis, however, such increase did not involve an increase in the polysome fraction or affected the ribosome profile. In addition, the effect caused by CIRP inhibition or knockdown was also analyzed. Different siRNAs against CIRP were tested. Once checked their efficiency by decreasing CIRP at mRNA and protein levels, proliferation was tested by BrdU, cell number (DAPI) and proliferation curves were performed. Interestingly, CIRP provoke a decreased proliferation in primary cells: MEFs, HMEC; and cancer cells: TERA2 and HeLa. In conclusion, we describe for the first time that CIRP bypasses replicative senescence when over-expressed at physiological temperature (37ºC) by increasing a general protein synthesis. This effect is achieved through ERK1/2 activation in MEFs.The decrease in growth rate found in mammalian cells treated with mild cold stress is not entirely attributable to arrested metabolism. This decrease may also involve an active process in which CIRP and other stress-responsive proteins play a fundamental role in stimulating proliferation. Although most cell proteins are down-regulated or inhibited with cold stress, CIRP is activated to maintain cells in an active proliferative status and its overexpression at 37°C might be potentially oncogenic.

Forces de Casimir i les seves aplicacions

Report for the scientific sojourn carried out at the Darmouth College, from august 2007 until february 2008. It has been very successful, from different viewpoints: scientific, philosophical, human. We have definitely advanced, during the past six months, towards the comprehension of the behaviour of the fluctuations of the quantum vacuum in the presence of boundaries, moving and non-moving, and also in situations where the topology of space-time changes: the dynamical Casimir effect, regularization problems, particle creation statistics, according to different BC, etc. We have solved some longstanding problems and got in this subject quite remarkable results (as we will explain in more detail below). We also pursued a general approach towards a viable modified f(R) gravity in both the Jordan and the Einstein frames (which are known to be mathematically equivalent, but physically not so). A class of exponential, realistic modified gravities has been introduced by us and investigated with care. Special focus was made on step-class models, most promising from the phenomenological viewpoint and which provide a natural way to classify all viable modified gravities. One- and two-steps models were considered, but the analysis is extensible to N-step models. Both inflation in the early universe and the onset of recent accelerated expansion arise in these models in a natural, unified way, what makes them very promising. Moreover, it is monstrated in our work that models in this category easily pass all local tests, including stability of spherical body solution, non-violation of Newton's law, and generation of a very heavy positive mass for the additional scalar degree of freedom.

Disseny i optimització de membranes compòsit amb xarxes metal•loorgàniques per a nanofiltració i separacions de gasos

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Katholieke Universiteit Leuven, Belgium, entre 2007 i 2009. Aquest projecte descriu la síntesi i aplicació de nous tipus de membranes compòsit basades en xarxes metal•loorgàniques (MOFs). Aquestes es van seleccionar tenint en compte les seves propietats estructurals per tal de discriminar les espècies a separar en funció de la seva mida molecular. Les membranes obtingudes s'han aplicat satisfactòriament tant en separacions líquides, concretament en nanofiltració resistent a dissolvents (SRNF), i en separació de parells de gasos com CO2/CH4, CO2/N2 i H2/CO2. Els resultats obtinguts posen de manifest l'obtenció de membranes sense defectes i amb rendiments prometedors, en la majoria dels casos, amb permeabilitats i selectivitats superiors a membranes purament polimèriques. Tanmateix s'ha desenvolupat un nou equipament d'alt rendiment (HT) per a separacions de gasos que inclou un mòdul que permet realitzar 16 experiments simultàniament. Els resultats obtinguts amb el nou equip són comparables amb els obtinguts amb mòduls convencionals, i alhora presenten una millor reproduïbilitat. Finalment, s'ha establert un nou mètode per a obtenir membranes per a SRNF, que han estat aplicades en processos de separació de catalitzadors homogenis en dissolvents polars apròtics i s'han caracteritzat emprant la tècnica d'espectroscòpia d'annihilació de positrons, que ha permès establir per primer cop una relació entre les propietats estructurals de les membranes a nivell molecular i el seu rendiment en les aplicacions anteriors.

CD8 beta increases CD8 coreceptor function and participation in TCR-ligand binding.

To study the role of CD8 beta in T cell function, we derived a CD8 alpha/beta-(CD8-/-) T cell hybridoma of the H-2Kd-restricted N9 cytotoxic T lymphocyte clone specific for a photoreactive derivative of the Plasmodium berghei circumsporozoite peptide PbCS 252-260. This hybridoma was transfected either with CD8 alpha alone or together with CD8 beta. All three hybridomas released interleukin 2 upon incubation with L cells expressing Kd-peptide derivative complexes, though CD8 alpha/beta cells did so more efficiently than CD8 alpha/alpha and especially CD8-/- cells. More strikingly, only CD8 alpha/beta cells were able to recognize a weak agonist peptide derivative variant. This recognition was abolished by Fab' fragments of the anti-Kd alpha 3 monoclonal antibody SF1-1.1.1 or substitution of Kd D-227 with K, both conditions known to impair CD8 coreceptor function. T cell receptor (TCR) photoaffinity labeling indicated that TCR-ligand binding on CD8 alpha/beta cells was approximately 5- and 20-fold more avid than on CD8 alpha/a and CD8-/- cells, respectively. SF1-1.1.1 Fab' or Kd mutation D227K reduced the TCR photoaffinity labeling on CD8 alpha/beta cells to approximately the same low levels observed on CD8-/- cells. These results indicate that CD8 alpha/beta is a more efficient coreceptor than CD8alpha/alpha, because it more avidly strengthens TCR-ligand binding.

Extracellular matrix and platelet function in patients with musculocontractural Ehlers-Danlos syndrome caused by mutations in the CHST14 gene.

We report on a consanguineous, Afghani family with two sisters affected with characteristic facial features, multiple contractures, progressive joint and skin laxity, hemorrhagic diathesis following minor trauma and multisystem fragility-related manifestations suggestive of a diagnosis of musculocontractural Ehlers-Danlos syndrome (EDS). This novel form of connective tissue disorder was recently reported in patients of Japanese, Turkish, and Indian descent who were formerly classified as having EDS type VIB and has now been recognized to be a part of spectrum including patients previously classified as having adducted thumb-clubfoot syndrome. We identified a previously unreported mutation in the CHST14 gene, which codes for the enzyme dermatan 4-O-sulfotransferase. We discuss the prenatal presentation, detailed clinical manifestations, and neurological findings in two sisters with this newly described musculocontractural EDS-CHST14 type. We demonstrate that fibroblasts from one of our patients produce more chondroitin sulfate than normal and show lower than normal deposition of collagens I and II and fibrillin 1-containing microfibrills. These findings suggest that the imbalance in the glycosaminoglycan content in developing tissues might interfere with normal deposition of other extracellular matrix components and ultimately contribute to the development of the phenotype observed in these patients. Furthermore, we ruled out the contribution of intrinsic platelet factors to the bleeding diathesis observed in some affected individuals. © 2012 Wiley Periodicals, Inc.

Emissió ràdio a baixa freqüència en fenòmens eruptius i en fonts esteses de raigs gamma d'alta i molt alta energia

La tasca investigadora presentada en aquesta memòria s'ha centrat en les fonts galàctiques de raigs gamma de molt alta energia LS I +61 303, HESS J1708-410 i HESS J1858+020. La primera és una binària de raigs gamma molt estudiada, formada per una estrella massiva i un objecte compacte. S'ha proposat un escenari on l'objecte compacte seria un púlsar jove, i la interacció del seu vent amb el vent de l'estrella generaria els raigs gamma. De totes formes, no s'ha detectat polsos procedents d'aquest putatiu púlsar. L'investigador va realitzar observacions en fase a 1280 MHz amb el radiotelescopi GMRT, sense trobar-hi polsos, cosa que implica un estricte límit superior de 0,38 mJy a la densitat mitjana de flux polsat en un putatiu púlsar amb un període major que 2 mil•lisegons en el sistema binari LS I +61 303. Per altra banda, HESS J1708-410 i HESS J1858+020 són dues fonts esteses de raigs gamma de molt alta energia de les quals no es coneix cap contrapart a d'altres longituds d'ona. L'investigador les va observar amb el GMRT, quatre vegades HESS J1708-410 (dues a 610 MHz i dues a 1400 MHz) i dues vegades HESS J1858+020 (una a cada freqüència). En les imatges realitzades amb aquestes dades no hi ha emissió estesa coincident amb les regions d'emissió de raigs gamma. HESS J1858+020 se solapa parcialment amb una font estesa que podria ser un SNR. De confirmar-se la falta de contrapartida ràdio de HESS J1708-410, estaríem parlant d'un accelerador hadrònic extraordinàriament eficient, d'una classe desconeguda fins ara.

La millor comprensió del desenvolupament cardíac i el dany cel•lular en els miòcits ajudarà a definir dianes terapèutiques

En el cor embrional, la senyalització de mort cel•lular apoptòtica iniciada per receptors de mort i les caspases executores 3 i 7 exerceixen un paper important durant el desenvolupament cardíac no relacionat amb la mort cel•lular, i posteriorment són silenciats en l’adult, on les vies independents de caspases estan implicades en la mort cel•lular patològica. Resultats previs del nostre grup han contribuït a entendre com es regula i silencia en el cor l’expressió dels gens de la via apoptòtica depenent de caspases durant el desenvolupament; a més, resultats no publicats demostren que les caspases regulen el procés d’expressió de gens en el cor i, contràriament a la maquinària depenent de caspases, TatD, una nucleasa, ’expressa abundantment al cor postnatal. Es desconeixen les funcions de la senyalització apoptòtica durant el desenvolupament cardíac, tot i que són essencials per al desenvolupament, a més, la senyalització independent de caspases implicada al dany cel•lular en els miòcits només es coneix parcialment, el nostre objectiu és contribuir al coneixement d’ambdós fenòmens. Creiem que les caspases podrien processar proteïnes reguladores de l’expressió de gens musculars alterant la seva activitat, mentre que TatD té un paper rellevant en el dany cel•lular però també en la funció cardíaca normal. Volem caracteritzar la contribució de les caspases 3 i 7 en el desenvolupament cardíac, utilitzant models in vivo (estem finalitzant els creuaments necessaris per a disposar dels animals amb el genotip desitjat) i in vitro (pràcticament hem preparat tot el material i hem optimitzat els protocols per a tirar-ho endavant). També volem caracteritzar la funció de TatD durant el desenvolupament i fisiologia del cor i conèixer-ne la seva funció utilitzant models in vitro i in vivo.