1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
The texts by the Spanish Economist School (second half of the 19th century) contain an assessment of the role of women in the economy and society that is transgressor in front of the prevailing discourse that defended a unique and exclusive role for all women: being at home and a mother. Most members of that economic trend defended female work in the factories, basing themselves on wage arguments and even asked for a professional training for those who in many cases could not even write and read for the fact of being a woman. The texts of those economists give new ideas about the economic and social role of women in a Spain dominated by a discourse that denied the necessity of female work for the working families.
Resumo:
Apartirde1940elInstitutoNacionalde Colonizacin(INC)desarrollenlaantiguazonamartimoterrestredelhemideltaderechodelEbrounproyectodecolonizacinquetuvocomo objetivotransformarunastierras, mayoritariamenteyermasysaladas,enarrozalesyconstruirunospobladosde colonizacinparainstalaraunapartede loscolonosencargadosdesutransformaciyexplotacin.Estaactuacinsejustifica partirdelasideasdejusticiasocialparaelcampo,deinspiracinfalangista,ydelosprincipioseconmicosdelaautarqua propiosdelprimerfranquismo.Sepretendabeneficiarajornalerosyagricultoresconpocatierraalosqueselescederaen propiedadunasparcelassuficintescomoparapermitirquecadafamiliaobtuviesedesu explotacinunosingresossuficientesquelespermitiesentenerunascndicionesdevidaaceptablesy,almismotiempo,aumentarla produccinnacional.Sinembrago,elresultadofinalfuelacreacindeunaseriede explotacionesbasadasenlaproduccinde arroz,delaqueEspaaeraexcedentaria, queproducanaunpreciosuperioraldelmercadointernacional,dedifcilviabilidad econmicayporsureducidasuperficie (inferiorala4ha),dedifcil mecanizacin. Enestetrabajo,despusderepasar brevementeelprocesocolonizador, intentaremosvalorarapartirdelanlisis delascaractersticasdelasexplotacionescreadasporelINC,delasuperficie repartidaaloscolonosylacedidaalas grandespropiedadesdelazona,ydelas necesidadesdetrabajoydelcalendario laboralpropiodeunazonademonocultivo arrocero,aquienbeneficirealmentela actuacindelINC,sialosjornaleroso pequeosagricultoresqueobtuvieronunas pocastierrasy,enalgncaso,unavivienda,oalasgrandespropiedades,alasquesecedipartedelasuperficiesobrelacual inicialmentedeplantelaactuacin.
Resumo:
This paper analyses the impact of different sources of finance on the growth of firms. Using panel data from Spanish manufacturing firms for the period 2000-2006, we investigate the effects of internal and external finances on firm growth. In particular, we examine three dimensions of these financial sources: a) the performance of the firms capital structure in accordance with firm size; b) the effects of internal and external financial sources on growth performance; c) the combined effect of equity, external debt and cash flow on firm growth. We find that low-growth firms are sensitive to cash flow and short-term bank debt, while high-growth firms are more sensitive to long-term debt. Furthermore, equity capital seems to reduce barriers to external finance. Our main conclusion is that during the start-up phase, firms are unable to increase their financial leverage and so their capital structure fails to promote correct investment strategies. However, as their equity capital increases, alternative financial mechanisms, in particular long-term debt, become available, which have a positive impact on firm growth.
Resumo:
Este artculo se organiza en los siguientes apartados. En el primero, se presentan las fuentes y los datos de las estadsticas espaolas sobre consumo de leches de origen animal y se discute las limitaciones del anlisis basado en los valores medios. A continuacin se presentar una metodologa de correccin y ajuste de estos indicadores y a partir de la cual podrn inferirse las distribuciones de consumo del conjunto de la poblacin espaola. En el segundo, se sigue con la aplicacin de este procedimiento a los datos provinciales espaoles comprendidos entre 1925 y 1981 y se comentan los resultados bsicos obtenidos. Por ltimo, se profundiza en el estudio de las tendencias de consumo a lo largo de ese perodo tanto a travs del anlisis de las estructuras de consumo como de sus pautas territoriales. La conclusin situar brevemente los resultados principales en el contexto de la transicin nutricional espaola en el siglo XX y cerrar con unas observaciones sobre la naturaleza de la metodologa aplicada, sus limitaciones y posibilidades.
Resumo:
El procs de creaci de empreses en Espanya es un procediment complex, que requereix un estudi en profunditat del projecte y una planificaci. La decisi de crear una empresa, ha de partir de una idea de negoci innovadora, que satisfaci les necessitats dels clients. Lemprenedor deur analitzar el pla de negoci y la seva viabilitat en un mercat competitiu per determinar si el projecte es suficientment slid com per portar-se a cap. Una vegada avaluat el funcionament de la empresa, lempresari deu prendre la decisi de la forma de constituci de la entitat ms adequada, en funci de les caracterstiques i necessitats del projecte. Cada forma jurdica requereix una tramitaci especfica adequada a les caracterstiques de la mateixa. El nombre de promotors, la responsabilitat dels emprenedors, la fiscalitat que aplica i el import mnim de capital social a aportar sn les principals variables per la elecci de la forma jurdica. Abans del inici de la activitat, tota nova empresa ha de realitzar el trmits que li corresponguin i complir amb les obligacions contables i fiscals estipulades. Aquesta tramitaci sagrupa en les segents categories: laborables, fiscals, llibre, registre, adopci de la forma jurdica y llicencies municipals. El cost y temps necessari per la realitzaci de aquest procs, varia respecte la forma jurdica i les propietats. En la actualitat, ens troben amb un procediment extens i feixuc pels empresaris, que rellenteix i encareix el inici de la activitat. El dinamisme empresarial est estretament relacional amb la regulaci, tant en tramitaci com en fiscalitat, per tant, una metodologia carregada i complexa redueix la motivaci e indueix al fracs. Davant la situaci financera i econmica actual, una manera de incentivar als empresaris i fomentar el creixement socioeconmic, es incorporant instruments que agilitzin i redueixin el cost de tramitaci. La nova llei de societats limitades han suposat un avan important respecte la tramitaci de les noves societats. Mitjanant la incorporaci dels punts de assessorament e inici a la tramitaci (PAIT) i la tramitaci via telemtica, el empresari pot realitzar les gestions necessries de la societat limitada de una manera gil i menys costosa, i alhora, obtenir assessorament durant el procediment i els primers anys desprs de iniciar la activitat. En definitiva, el procs de creaci de la nova empresa ha millorat, no obstant, convindrien certes modificacions en els procediments, a travs de una poltica de simplificaci administrativa, afavorint la fiscalitat de les noves empreses i facilitat el accs al finanament per a totes les formes jurdiques.
Resumo:
This paper analyses the differential impact of human capital, in terms of different levels of schooling, on regional productivity and convergence. The potential existence of geographical spillovers of human capital is also considered by applying spatial panel data techniques. The empirical analysis of Spanish provinces between 1980 and 2007 confirms the positive impact of human capital on regional productivity and convergence, but reveals no evidence of any positive geographical spillovers of human capital. In fact, in some specifications the spatial lag presented by tertiary studies has a negative effect on the variables under consideration.
Resumo:
En el document es discuteix lafirmaci estndard sobre que el sistema de pensions de jubilaci pbliques a Espanya i, per extensi, els sistemes pblics europeus- no s financerament viable. Es mostra perqu la prpia interrogaci retrica que recull el ttol s de fet una pregunta mal formulada (oblida coses essencials). I es posa de manifest que un sistema de pensions de jubilaci privat com els dels fons de pensions de les entitats financeres- sols s viable per a una minoria de la poblaci: la de rendes ms elevades
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. L'estudi parla de la censura literria durant l'poca franquista (1939-1975). Est estructurat en dues parts: marc teric i prctic. La primera est formada pels antecendents histrics. A travs de l'anlisi del context histric del moment s'expliquen els motius pels quals el rgim crea un organisme encarregat de controlar tota la informaci que es projecta a les masses populars en tots els mbits. La segona s l'eix vertebrador del treball i analitza qu s la censura literria com a tal, els tipus, on s'aplicava, qui la feia efectiva, qu era censurable i qu no i el ms important: el perqu. Entendre qu va suposar la llei de Premsa, creada l'any 1966 i la conseqent obertura del rgim pocs anys abans de la mort del dictador. Tamb hi consta un estudi dels llibres prohibits durant el rgim i el seguiment de la conflictiva publicaci d'Incerta Glria de Joan Sales. Retracta tamb el mn dels censors, fent-se una reconstrucci dels passos que havien de seguir els censors a l'hora de sotmetre a examen una obra i emetre el seu veredicte. Finalment, inclou una entrevista amb Estanislau Torres que va patir la censura literria i constata a partir del seu relat com era la realitat dels escriptors catalans.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball s un estudi de levoluci, tan tcnica com esttica dels fars parallela als avenos tecnolgics i prenent com a protagonistes els singulars fars de ferro que es varen construir durant la segona meitat del segle XIX i varen funcionar durant un llargussim perode en el delta de lEbre. Lestructura de ferro, ancorada directament sobre les sorres del delta va donar un carcter especial a aquestes construccions que, daltra banda, constituen una tipologia nica a Catalunya i a Espanya. Aquests fars van rebre el nom del lloc on foren ubicats estratgicament. De sud a nord: far de la Banya, far de Buda i far del Fangar. Els van projectar conjuntament, es van encendre per primera vegada el mateix dia, van ser lhabitatge dels seus faroners, van anar evolucionant tcnicament tots tres per el final de cadascun dells va ser molt diferent. La histria dels fars de ferro ha anat lligada al paisatge i la vida daquestes singulars terres del Delta i desprs de ms dun segle de servei foren substituts per altres que estticament i tcnicament res tenen a veure amb els seus antecessors.
Resumo:
The aim of this paper is to discuss the circumstances in which the process of competition between ports takes place in Spain circumstances arising from the way the port system is currently set up and from the regulations governing it. The importance of this matter lies both in the fact that intensified competition between ports is the way to set about boosting the efficiency of the Spanish port sector and in the relevance of this business to the economies of the regions in which the ports are located. It is precisely for this reason that the reform instituted in 1992 aimed to combine balanced development of the national port system with the defence of the interests of autonomous regions. To this end the current regulatory framework provides for the possibility of port authorities drawing up their own competitive strategies, but makes their implementation conditional upon approval of their business plan by the Spanish state port authority. The latter body coordinates the national port system to ensure the guidelines set by the central government authorities are followed in the field of transport. However, the scale of the differences which exist among both the size of facilities and their relevant markets on the one hand, and the financial and economic circumstances of each of them on the other, suggest that each port authority's needs must be very different. Consequently, their competitive strategies must also be very different. It is therefore valid to ask whether coping with this diversity calls for different guidelines to regulate their freedom of action. Key words: Competition, regulation, port sector JEL classification numbers: L1, L5, L9
Resumo:
Este trabajo presenta la anatoma del reclutamiento y del paso por el gobierno de la elite ministerial espaola de la democracia (1977-2004), en un contexto de cambio, marcado por la democratizacin, el establecimiento de un sistema parlamentario de partidos y la descentralizacin poltica y territorial del gobierno. El anlisis de la elite ministerial se ha centrado en la seleccin de los ministros (carrera poltica y afiliacin de partido) y en su periplo por el gobierno (carrera ministerial, definida por tres dimensiones: tiempo, itinerario y posicin).
Resumo:
Este trabajo responde a la rplica de Leandro Prados de la Escosura acerca de mi estimacin de la serie histrica del Producto Interior Bruto de Espaa (R.E.A., 49 (XVII), 2009, pgs. 5 a 45). Demuestra que el IPC es el mejor deflactor disponible para reconstruir el PIB antes de la CNE porque mide correctamente las variaciones interanuales del nivel general de precios. Emplea un procedimiento de enlace de la serie histrica de la contabilidad nacional que es consistente con los nuevos sistemas de cuentas nacionales SCN-93 y SEC-95 y coincide con los empleados por todos los organismos econmicos internacionales. La actualizacin del sistema contable, con la inclusin de la economa sumergida y de la produccin para uso final propio, ha dejado obsoletas las estimaciones anteriores y exige estimaciones de segunda generacin, con la inevitable readaptacin de los niveles relativos de las distintas economas.
Resumo:
El objetivo de este artculo es desarrollar un marco analtico que permita examinar y, eventualmente, clasificar qu son y cmo han evolucionado las relaciones especiales entre Partidos de mbito Estatal (PAEs) y Partidos de mbito No Estatal (PANEs) que acuerdan un marco estable de cooperacin no slo en el mbito electoral sino tambin organizativo. Este marco analtico, basado en los conceptos de integracin vertical y de autonoma, se aplicar al caso espaol para analizar las relaciones del Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE) con el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC); el Partido Popular (PP) con Unin del Pueblo Navarro (UPN); e Izquierda Unida (IU) con Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).
Resumo:
Elite perceptions about Europe are a very important point in order to understand the current European integration process, as well as the future perspectives for the continent. This study makes a comparison between the perceptions which political and economical elites in some European countries have about the European Union process and its mechanisms. The main goal is to identify the differences in positions of each type of elites, as well as the variations among three key countries. The database built thanks to the INTUNE (Integrated and United? A quest for Citizenship in an ever closer Europe) Project Survey on European Elites and Masses, funded by the Sixth Framework Programme of the EU [Contract CIT 3-CT-2005-513421] have being used. The questionnaire was applied between February and May 2007, in a total of 18 European countries. The national teams got a total of almost 2000 valid responses at European level. In the analysis we have showed some general descriptive statistics about the perception of Europe taking as a reference two dimensions of the INTUNE project: identity (attachment to the national level, the meaning of being a truly national, and the threats from Turkey that EU is facing at this moment) and representation (trust in European and national institutions, preferences for a national or an European army). The results are presented distinguishing between political (national MPs in low chambers) and economical elites (presidents of corporations, general managers) and, at the same time, among three countries: Germany as an original member of the European Union; Spain, incorporated in 1986; and a new member, Poland, joining the EU in 2004.
