L’educador/a social com a tècnic/a d'orientació i inserció laboral, en el marc de la formació reglada. Proposta de creació d’un servei d’orientació i inserció laboral.

Anàlisi al voltant del rol de l’educador/a social com a tècnic/a d’orientació i inserció laboral en el col·lectiu de joves, i reflexió sobre com aquest pot desenvolupar aquesta ocupació en el marc de l’educació formal, en concret, en la formació professional. Aquest anàlisi i reflexió es complementa amb una proposta d’acció socioeducativa que es centra en el disseny d’un servei d’orientació i inserció laboral per a joves estudiants, ubicat en un centre de formació professional.

La mediación artística: un modelo de educación artística para la intervención social a través del arte.

Los talleres de educación artística, desde el modelo que denominamos Mediación Artística, constituyen una valiosa herramienta educativa para trabajar con colectivos en situación de vulnerabilidad o exclusión social, fomentando su autonomía personal y el proceso de reinserción social. Este modelo educativo se alimenta de diversas fuentes que proceden de la psicología, de la filosofía, de la educación artística y del arteterapia. Planteamos un marco metodológico organizado en tres puntos: la planificación de los talleres, el desarrollo de los talleres, y la intervención educativa y el rol del educador artístico.

Qualitative social differentiation in tertiary education in Spain

[cat] En aquest treball, s'estudia si la hipòtesi de la desigualtat efectivament mantinguda “effectively maintained inequality” es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terciàries a Espanya, les influències dels pares no es manifesten tant a través de la probabilitat de fer la transició, sinó més aviat a través de les diferències qualitatives associades a aquesta transició en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues característiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acadèmic. Identifiquem per a quins individus la influència parental és més important en cada cas.

Qualitative social differentiation in tertiary education in Spain

[cat] En aquest treball, s'estudia si la hipòtesi de la desigualtat efectivament mantinguda “effectively maintained inequality” es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terciàries a Espanya, les influències dels pares no es manifesten tant a través de la probabilitat de fer la transició, sinó més aviat a través de les diferències qualitatives associades a aquesta transició en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues característiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acadèmic. Identifiquem per a quins individus la influència parental és més important en cada cas.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.

Improving low achievers' academic performance at university by changing the social value of mastery goals

Recent research has shown that, in a University context, mastery goals are highly valued, and that students may endorse these goals either because they believe in their utility (i.e., social utility), in which case mastery goals are positively linked to achievement, or to create a positive image of themselves (i.e., social desirability), in which case mastery goals do not predict academic achievement. The present two experiments induced high vs. neutral levels of mastery goals' social utility and social desirability. Results confirmed that mastery goals predicted performance only when these goals were presented as socially useful but not socially desirable, especially among low achievers, those who need mastery goals the most to succeed.

Educació Ambiental i cooperació internacional, una relació pdagògico-social

Des de l'Educació Ambiental es pot treballar de moltes maneres. En cadascuna d'elles hi ha una determinada interpretació del medi, de la seva definició i caracterització, de com cal abordar-ne l'estudi i el tractament, de l'abast de les accions educatives que s'hi refereixen, etc.

Lappeenrannan teknillisen korkeakoulun alueellinen vaikuttavuus

Tutkimuksen tavoitteena on selvittää Lappeenrannan teknillisen korkeakoulun (LTKK:n) koulutuksellista ja taloudellista vaikuttavuutta Etelä-Karjalassa ja kehittää sitä kuvaavia mittareita. Lisäksi selvitetään sidosryhmien näkemystä LTKK:n imagosta sekä osaamisen ja inhimillisen pääoman alueellista merkitystä. Tutkimus on luonteeltaan toiminta-analyyttinen, mutta sisältää myös käsite-analyyttisiä ja nomoteettisia piirteitä. Lähtökohtana vaikuttavuuden tarkastelussa pidetään yliopiston yhteiskunnallisia funktioita. Nämä funktiot ovat: opetus, tutkimus sekä olemassaolo ja toiminta. Tässä tutkimuksessa yliopisto nähdään inhimillisen pääoman kartuttajana, työvoiman tuottajana, työllistäjänä, rahavirtojen lähteenä, yhteistyökumppanina ja innovaatiokeskuksena. Myös yliopiston imagoa pidetään yhtenä vaikuttavuuden osatekijänä. Tutkimus sisältää sekä teoreettisen että empiirisen osan. Teoriaosassa käsitellään yliopiston vaikuttavuuteen liittyviä käsitteitä ja malleja, osaamisen alueellista merkitystä ja yliopiston roolia inhimillisen pääoman tuottajana sekä yliopiston imagon merkitystä. Tutkimukseen liittyi LTKK:sta vuonna 1997 – 2000 valmistuneille tehty kyselytutkimus sekä sidosryhmiin kohdistettu teema-haastattelu. Tutkimuksen empiriaosassa mitataan LTKK:n alueellista vaikuttavuutta opetukseen, tutkimukseen sekä olemassaoloon ja yhteistyöhön liittyvien mittareiden perusteella. Tutkimuksen perusteella voidaan todeta, että LTKK:n merkitys työvoiman tuottajana on voimakkaasti kasvanut, samoin kuin valmistumisen jälkeen Etelä-Karjalaan jäävien osuus. LTKK:sta valmistuneet pitävät koulutuksen antamia valmiuksia pääosin hyvinä, mutta työnantajat näkevät puutteita muun muassa johtamis- ja sosiaalisissa taidoissa. LTKK saa toiminnallaan aikaan huomattavia rahavirtoja ja on tärkeä yhteistyökumppani alueen muiden toimijoiden kannalta, lukuun ottamatta pienyrityksiä. LTKK:n imago on maakunnassa positiivinen, mutta sen valtakunnallinen tunnettuus on huono.

El perfil del emprendedor social del estudiantado de los Grados de Educación Social, Pedagogía y Trabajo Social en la Universidad de Barcelona

En el contexto de crisis actual, cada vez, se presta más atención a un tipo de economía sostenible y con valores sociales, y la Universidad debe reconocer su responsabilidad ante estos nuevos retos. Durante los cursos académicos comprendidos entre 2010 y 2012, y con el apoyo económico del proyecto REDICE 2010, se han analizado e identificado las necesidades formativas del perfil de emprendedor social en relación con el alumnado de la Facultad de Pedagogía, y se ha ido introduciendo el concepto de"Emprendeduría Social" en los Grados de Educación Social, Pedagogía y Trabajo Social a través de buenas prácticas que forman perfiles universitarios creativos e innovadores para el emprendimiento social. El resultado de este análisis muestra un interés por la emprendeduría social y por definir unas necesidades académicas para mejorar nuestra actividad docente, buscando buenas prácticas identificadas con esta línea para mejorar la formación y docencia en relación con la emprendeduría social.

Social factors related to the clinical severity of influenza cases in Spain during the A(H1N1)2009 virus pandemic

Background During the 2009 influenza pandemic, a change in the type of patients most often affected by influenza was observed. The objective of this study was to assess the role of individual and social determinants in hospitalizations due to influenza A (H1N1) 2009 infection. Methods We studied hospitalized patients (cases) and outpatients (controls) with confirmed influenza A (H1N1) 2009 infection. A standardized questionnaire was used to collect data. Variables that might be related to the hospitalization of influenza cases were compared by estimation of the odds ratio (OR) and 95% confidence intervals (CI) and the variables entered into binomial logistic regression models. Results Hospitalization due to pandemic A (H1N1) 2009 influenza virus infections was associated with non-Caucasian ethnicity (OR: 2.18, 95% CI 1.17 − 4.08), overcrowding (OR: 2.84, 95% CI 1.20 − 6.72), comorbidity and the lack of previous preventive information (OR: 2.69, 95% CI: 1.50 − 4.83). Secondary or higher education was associated with a lower risk of hospitalization (OR 0.56, 95% CI: 0.36 − 0.87) Conclusions In addition to individual factors such as comorbidity, other factors such as educational level, ethnicity or overcrowding were associated with hospitalization due to A (H1N1) 2009 influenza virus infections.

From Educational Segregation to Transformative Inclusion

Recent studies conducted in Europe using communicative methodology highlight that different ways of grouping students has a direct effect on their academic output. This article analyzes how said research methodology identifies and analyzes those student groupings that provide greater academic success and improve classroom coexistence at Spanish educational centers. Said methodology entails all of the research participants researchers, teachers, families, and students reflecting on the consequences of streaming, mixture, and inclusion for student academic achievement. Following this, our conclusions are compared with the policies and educational practices implemented in Spanish schools, which are not based on scientific knowledge and do not usually lead to academic success. Finally, recommendations are presented for future educational policies with the aim of providing an alternative for teachers and educational managers that would substantially improve student academic success.

Projecte integrat 'INCLUD-ED: cohesió social i impacte polític a Europa'. Presentació

El conjunt de països europeus amb baixos nivells educatius i les desigualtats en educació (OCDE, 2007) són una realitat preocupant en el marc de la Comissió Europea. Els resultats educatius desiguals entre països i dins de cada Estat membre afecten en sentit negatiu els col·lectius més desfavorits amb baix nivell acadèmic, i generen exclusió social. En aquest sentit es requereix un esforç per superar les desigualtats educatives existents en la societat del coneixement. La recerca europea realitzada fins ara mostra la multidimensionalitat de l"exclusió social i ressalta la seva connexió amb l"educació.

La collaboration interprofessionnelle à l'interface des institutions socio-éducative et psychiatrique. Jeux et enjeux de l'intervention auprès de personnes en situation de handicap mental et de troubles psychiques

La prise en charge et le suivi de personnes en situation de handicap mental souffrant de troubles psychiques et se trouvant donc à l'interface des domaines socio:éducatif et psychiatrique, constituent des défis complexes en matière de collaboration interprofessionnelle. Dans le canton de Vaud, les acteurs concernés par ce problème s'efforcent depuis de nombreuses années de créer des réseaux pluridisciplinaires visant un meilleur échange entre professionnels et le développement de compétences et de connaissances permettant d'améliorer le bien:être des bénéficiaires. Ce travail se propose ainsi d'étudier et de questionner ces modalités de travail dans une perspective socioculturelle (Vygotski, 1934/1997), afin d'en comprendre le fonctionnement, d'en éclairer les mécanismes et de fournir des pistes de réflexion aux professionnels. Il repose sur un travail de terrain mené auprès des membres du Dispositif de Collaboration Psychiatrie Handicap Mental (DCPHM) du Département de psychiatrie du CHUV, dont la mission principale est de faciliter la collaboration entre les institutions socio:éducatives et psychiatriques spécialisées dans le suivi des personnes en situation de handicap mental et souffrant de troubles psychiques. Le travail empirique est basé sur une approche qualitative et compréhensive des interactions sociales, et procède par une étude de terrain approfondie. Les données recueillies sont variées : notes de terrain et récolte de documentation, enregistrement de réunions d'équipe au sein du DCPHM et de réunions de réseau, et entretiens de différents types. L'analyse montre que le travail de collaboration qui incombe à l'équipe est constitué d'obstacles qui sont autant d'occasions de développement professionnel et de construction identitaire. Les résultats mettent en lumière des mécanismes discursifs de catégorisation concourant à la fois à la construction des patients comme objets d'activité, et à la construction d'une place qui légitime les interventions de l'équipe dans le paysage socio:éducatif et psychiatrique vaudois et la met au centre de l'arène professionnelle. -- Care and follow:up for people with mental disabilities suffering from psychological disorders : therefore at the interface between the socio:educational and psychiatric fields : represent complex challenges in terms of interprofessional collaboration. In the canton of Vaud, the caregivers involved in this issue have been trying for years to build multidisciplinary networks in order to better exchange between professionals and develop skills and knowledge to improve the recipients' well:being. This work thus proposes to study and question these working methods in a sociocultural perspective (Vygotski, 1934/1997) so as to understand how they operate, highlight inherent mechanisms and provide actionable insights to the professionals. It is based on fieldwork conducted among members of the Dispositif de Collaboration Psychiatrie Handicap Mental (DCPHM), of the Psychiatry Department at the CHUV University Hospital in Lausanne, whose main mission is to facilitate collaboration between the socio:educational and psychiatric institutions specialising in monitoring people presenting with both mental handicap and psychiatric disorder. The empirical work is based on a qualitative and comprehensive approach to social interactions, and conducted based on an in:depth field study. The data collected are varied - field notes and documentation collection, recordings of team meetings within the DCPHM and network meetings, and various types of interviews. The analysis shows that the collaborative work that befalls the team consists of obstacles, all of which provide opportunities for professional development and identity construction. The results highlight discursive strategies of categorisation which contribute both to the construction of the patients as objects of activity and to building a position that legitimates the team's interventions in the socio: educational and psychiatric landscape of canton Vaud and puts it in the centre of the professional arena.

The motivation to learn as a self-presentation tool among Swiss high school students : The moderating role of mastery goals' perceived social value on learning

Although it has been assumed that the motivation to learn - or mastery goal endorsement - positively predicts learning achievement, most empirical findings fail to demonstrate this relationship. In the present research, conducted in a Swiss high school, we adopted a social value approach to test the hypothesis that adolescent students' mastery goals do in fact predict learning, but only if these goals are perceived as highly useful for scholarly success (high social utility), and are not endorsed as a means to be appreciated by the teachers (low social desirability), a finding that has previously been observed among college students and on teacher-graded achievement measures only. Results demonstrate that in spite of potential peculiarities of an adolescent population, individual differences in mastery goals' perceived social utility and desirability moderate the mastery goal endorsement-learning achievement relation. Findings are discussed with regard to both theory development and educational practice.