La Inserció universitaria dels alumnes de primer curs

Partint de que els alumnes que arriben a l'EPS ja han assolit la decisió prèvia de seguir estudis tècnics, i després del primer semestre d'haver iniciat els seus estudis, els proposem una reflexió sobre els seus estudis i la possibilitat d'exposar les seves il·lusions i desencisaments respecte al que n'esperaven de la universitat. Aprofitem per a remarca-els-hi la disponibilitat dels processos que ha organitzat el Centre per a facilitar-els-hi la seva integració als estudis. Aquesta part del procés s'inicia amb l'oportunitat de respondre una enquesta preparada per a fer el seguiment de la seva inserció universitària amb preguntes de resposta oberta que al mateix temps d'ajudar a la verificació del funcionament de les diferents activitats de suport que els dóna l'escola, serveixen de invitació a la reflexió tant per als alumnes matriculats per primera vegada com per als professors i equip de direcció de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona a qui es fan arribar els resultats de les valoracions de l'enquesta

Formes emergents de participació estudiantil i universitat del segle XXI: un amor impossible?

En la present comunicació ens apropem a la realitat participativa de l'estudiantat universitari arrelada en el procés de transformació de les universitats espanyoles en les darreres dècades, des de l'emergència de la universitat de masses. Amb aquest substrat pretenem identificar els trets diferencials del nou tipus d'estudiantat que està configurant-se en aquesta primera dècada del segle XXI, en el marc de la reforma de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, analitzem dades sobre participació dels joves i, més concretament, dels joves universitaris, qüestionem el discurs de la manca d'implicació i reflexionem sobre la implementació d'accions que fomenten l'educació per a la participació

Stepestudiants. L'estudiantat com a agent de canvi en la universitat

STEPestudiants és un programa oficial de la UPC que té per objectiu l'impuls i el foment de la Sostenibilitat i el Compromís Social a la universitat. Per fer-ho facilita processos participatius amb tota la comunitat universitària que generin propostes encaminades a complir aquest objectiu; promou la creació de grups locals a cada facultat que treballin entre ells en xarxa; desenvolupa una campanya de difusió intensa per tal de sumar el màxim nombre possible d'agents; i estableix sinergies i connexions entre l'estudiantat, el PDI, el PAS i la institució. Entre altres resultats, en un any i mig de vida es troba present a 14 facultats, s'estan implementant 6 propostes participativament i han participat directament del projecte més de 700 persones

Fitxa d'avaluació de la pràctica docent. Reflexió sobre la pròpia acció i el desenvolupament de competències professionalitzadores

L’experiència mostra la millora competencial que es produeix en els estudiants de magisteri durant el seu pràcticum de tercer al utilitzar una fitxa d’autocontrol i valoració de la docència, element integrat en el portafoli del pràcticum. La fitxa és un factor incentivador de la reflexió sobre la pròpia acció i un recurs d’aprenentatge i adquisició de competències professionalitzadores (treball cooperatiu, capacitat comunicativa, dissenys avaluatius; capacitat de reflexió crítica i anàlisi de concepcions i filosofia educativa; capacitat d’innovació didàctica;...); alhora que de millora de capacitats personal (, auto coneixement; capacitat crítica; respecte a les diferències personals; ...) i, per altre costat, eina d’autoavaluació de la docència impartida i recurs per a la millora de la innovació didàctica i aprenentatge en la recerca-acció. L’experiència s’ha portat a terme durant nou cursos a la Facultat d’Educació i Psicologia de l’UdG si bé la present comunicació es centra prioritàriament en els resultats del grup del curs 2009-10 amb l’objectiu de sintetitzar i exemplificar, en un cas concret, el treball i enfoc desenvolupat en aquesta recerca. Paral·lelament, en algun cas, s’acompanyarà de valors comparatius amb els resultats globals obtinguts al llarg dels nou anys. La recerca es treballa com a estudi de casos amb l’objectiu de detectar i avaluar les opinions dels estudiants com a subjectes actius de l’experimentació. Les dades han estat tractades sota un enfoc d’anàlisi qualitativa, les quals es recolliren a partir d’un qüestionari (CVUFAD: Criteris i Valoracions de l’Ús de la Fitxa d’Autoavaluació Docent) on de manera lliure i oberta cada estudiant ha valorat els aspectes que al seu entendre ha comportat la utilització de dita fitxa. A partir del buidat de les respostes d’aquest qüestionari, s’elaborà un nou qüestionari (ICVUFAD: Incidència dels Criteris i Valoracions de l’Ús de la Fitxa d’Autoavaluació Docent) que permetés analitzar quantitativament el grau d’incidència i interiorització personal de cada un dels diferents criteris establerts pel CVUFAD. El buidat dels resultats, demostra que l’experiència resulta plenament satisfactòria i que els objectius establerts com a base del projecte han estat plenament assolits, de manera que es pot concloure que l’ús de la fitxa d’autoavaluació docent resulta ser un excel·lent recurs per ajudar a desenvolupar competències professionalitzadores i de millora personal

Ampliació de les funcionalitats de l’ACME

L’ACME és una plataforma d’e-learning orientada a la correcció automàtica d’exercicis. Cada alumne té un dossier personalitzat d’exercicis, on cada exercici pot tenir una forma particular de correcció amb un nucli corrector diferent. Actualment l’ACME té diversos tipus d’exercicis entre ells hi ha: els matemàtics, els de programació, els de bases de dades relacionals, tipus tests, cert o fals, etc. Tot i tenir molts tipus d’exercicis de correcció automàtica, l’ACME no disposa de gaires exercicis de correcció manual, ni de treball en grup ni tampoc sistemes per avaluar de forma correcta els exercicis d’aquesta tipologia. Altres mancances del sistema les trobem en que no disposa de cap sistema d’importació i exportació de les assignatures i és per això que quan s'acaba un curs, si el professor vol repetir el mateix l'any següent ho ha de tornar a introduir tot. El que es pretén amb aquest és incorporar un conjunt de nous mòduls a l’ACME que permetin als usuaris facilitar les seves tasques i la interacció entre ells intentant cobrir les diferents mancances que hi ha.

Análisis y propuestas de actuación para maximizar los beneficios de los programas de movilidad

Resulta fácil afirmar que realizar una estancia en otros centros universitarios, especialmente en universidades en el extranjero, es un factor positivo para los alumnos, pues les permite desarrollar numerosas competencias de gran interés para su desarrollo personal y profesional. El presente trabajo trata de profundizar en cuáles son estas competencias, cuál es el valor añadido de las estancias y de qué manera se pueden maximizar los beneficios de las mismas. Para ello, los autores se basan en las experiencias de la Facultad de ADE de la Universidad Politécnica de Valencia, y muestran algunos de los problemas que se presentan con la implantación de los grados

Viure l'educació social des de dins. Un practicum on tot ressona

Creure en els estudiants és confiar amb les seves possibilitats i des d'aquesta premissa qualsevol espurna d'oportunitat de fer, reflexionar o viure és benvinguda. El practicum d'educació social està dissenyat per a que els estudiants puguin escollir que volen aprendre i com ho volen aprendre, els tutors passem a ser acompanyants d'aprenentatge. Metafòricament els estudiants trien quina obra volen interpretar i els tutors el que facilitem són els escenaris per poder dur a terme l'obra. En aquesta comunicació volem compartir amb la seva veu l'experiència de viure i aprendre a partir de l'obra i la vivència amb un educador social significatiu: Tim Guénard

Practicum o excel·lència? Una experiència en la classe d'urbanística

L'EEES aposta per la preparació de l'alumnat per al mercat de treball i l'objectiu com el desenvolupament personal sembla desaparèixer a favor de l'estructuració de l'ensenyament segons continguts del món de treball. Aquesta estructuració de l'ensenyament porta a reflexionar sobre on s'ha d'explicar els principis ètics que són a la base de la investigació d'excel·lència i del treball d'excel·lència. Es pretén discutir una experiència de practicum que ressalta els matisos lligat a un ensenyament basat en activitats fora de les aules de la Universitat. Matisos que obren un espai a l'aporia entre la necessitat de relació amb la realitat concreta i el indubtable paper de la formació universitària com educació ètica

Revista dc: una experiencia en el campo de la autogestión de los estudios de postgrado universitario

Un proyecto que abarca desde la estrategia de fundación de una revista, hasta su edición, dirección y distribución, no sólo en un estricto ámbito universitario, sino también como buen ejemplo de vinculación de la investigación universitaria con los actuales requerimientos de difusión e indexación en los que se desarrolla la excelencia científica

Els estudis tècnics en la societat actual

El futur del país s’ha de basar en una economia productiva innovadora i d’alt contingut tecnològic. El coneixement és un valor a l’alça en els països desenvolupats, per això calen més especialistes tècnics, principalment enginyers, amb una formació aplicada i versàtil. Malauradament, els interessos dels nous estudiants universitaris no coincideixen amb les demandes de l’empresa i la societat. Els estudis tècnics s’han de fomentar i prestigiar

Generació i correcció de problemes combinats

Aquest projecte forma part de la Plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’ensenyament), un entorn virtual de resolució i correcció de problemes amb la finalitat de donar suport a les classes presencials i poder portar a terme una avaluació continuada dels alumnes. El sistema ofereix a l’alumne, a través d’Internet, una col•lecció personalitzada de problemes per assignatura, que a mida que l’alumne els resol, el sistema els corregeix automàticament, proporcionant a l’alumne un sistema de treball continu que l’ajudarà a portar l’assignatura al dia. I al professor li dóna la facilitat de fer el seguiment individualitzat de l’alumne coneixent d’aquesta manera quines són les principals dificultats que troben els alumnes, tant de manera individual com col•lectiva. L’objectiu d’aquest projecte és implementar un nou tipus de problema que ha de permetre al professor elaborar problemes que combinin diferents qüestions de igual o diferent tipologia i que quan l’alumne hagi resolt totes les qüestions, enviï les solucions juntes al sistema perquè aquest retorni el resultat global de la correcció

La Universitat Lliure de Girona (1870-1874)

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior.

Estrategia educativa para la motivación profesional de los estudiantes que ingresan en la carrera de Agronomía en las facultades de Montaña del Escambray

La Universidad tiene el reto de servir a la sociedad y por ello no basta que se dedique a una labor simplemente profesionalizante. En Cuba constituye un reto para la pedagogía contemporánea la búsqueda y puesta en práctica de nuevos enfoques para incentivar la Motivación Profesional. La investigación que se presenta parte de un estudio realizado sobre las necesidades educativas de los estudiantes, que cursan la carrera de Agronomía en la Facultad Agropecuaria de Montaña del Escambray con el objetivo de proporcionarles una orientación profesional que se corresponda con las demandas que deben enfrentar. Se declara la metodología cualitativa como fundamento en la realización de este trabajo y se describe el proceso de investigación seguido. Los resultados del diagnóstico realizado llevan a la presentación de una Propuesta de Estrategia Educativa para la Motivación Profesional de los estudiantes que ingresan y se valora la misma mediante una experiencia piloto.

ACME - Mòdul d'usuaris convidats

El projecte ACME va néixer, l’any 1998, amb la finalitat de millorar la docència de les matemàtiques en els estudis d’Enginyeria Industrial i Enginyeries Tècniques de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona, amb la intenció de buscar la manera de que els alumnes s’impliquessin i participessin més activament en aquesta matèria fent ús de la xarxa com a via de comunicació. El projecte ACME, Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament, és una eina d’e-learning que té com a objectiu fer una avaluació continuada dels alumnes a través d’uns dossiers personalitzats de problemes que el professor proposa. El sistema permet fer el seguiment, per part del professor, del progrés del conjunt de la classe, o d’un alumne individual, en una assignatura concreta. Això fa que l’ACME tingui un gran valor pedagògic. Els objectius d’aquest projecte final de carrera són els següents: • Desenvolupar un sistema de gestió d’usuaris convidats que ens permeti acceptar o denegar l’accés a usuaris que prèviament han fet una petició per poder utilitzar l’ACME. • Crear un sistema que faciliti la tasca d’assignar als usuaris els temes i els problemes més adients pel seu perfil. • Desenvolupar tot un seguit de millores i ampliacions amb la intenció d’integrar el nou mòdul dins les interfícies existents: Ampliar la interfície d’administració en l’apartat d’usuari amb la opció per gestionar els usuaris convidats. Ampliar la interfície d’administració en l’apartat del quadern de problemes amb les opcions adients per tal de gestionar les assignatures dels convidats.

Defining the criteria for the evaluation of self-study multimedia language learning materials: do they facilitate or inhibit learner autonomy?

Durant els darrers anys, s’han publicat un gran nombre de materials multimèdia destinats a l’aprenentatge de llengües, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per l’autoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense l’assessorament d’un professor, i per aquest motiu s’ha afirmat que promouen i faciliten l’aprenentatge autònom. Aquesta relació, però, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:(…) Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigació conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimèdia en relació a la seva facilitat per permetre l’aprenentatge autònom. Aquests criteris son la base d’un qüestionari que s’ha emprat per avaluar una selecció de CD-ROM destinats a l’autoaprenentatge de llengües. La estructura d’aquest article és la següent: - Una introducció de l’estudi - Els criteris que s’han utilitzar per la creació del qüestionari - Els resultats generals de l’avaluació - Les conclusions que s’han extret i la seva importància pel disseny instructiu multimèdia