Por detrás das câmaras: o "directo" e o "gravado"

Dissertação de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Audiovisual e Multimédia)

O documentário, o real e o ponto de vista

Relatório de estágio de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Audiovisual e Multimédia)

Mostrar a ciência: potenciar a divulgação de investigação académica na Internet através dos audiovisuais

Dissertação de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Audiovisual e Multimédia)

A narrativa na encruzilhada: a questão da fidelidade na adaptação de obras literárias ao cinema

Relatório de projecto de investigação de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Audiovisual e Multimédia)

A imprensa desportiva do papel ao online: o exemplo do jornal Record

Dissertação de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Informação e Jornalismo)

A comunicação online: a página Web como o BIO Empresarial: estratégias de comunicação visual e web design

Dissertação de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Audiovisuais e Multimédia)

Publicidade interactiva: os mundos virtuais ao serviço das marcas

Dissertação de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Audiovisual e Multimédia)

Frequência 180: estilismo sonoro nas narrativas audiovisuais

Relatório de estágio de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Audiovisual e Multimédia)

Desenvolvimento do pensamento computacional com recurso ao Scratch: uma experiência com alunos do 8ºano

Relatório de estágio de mestrado em Ensino de Informática

A Multi-state model for the analysis of functional decline and mortality of frail elderly patients

L’objectiu d’aquest estudi, que correspon a un projecte de recerca sobre la pèrdua funcional i la mortalitat de persones grans fràgils, és construir un procés de supervivència predictiu que tingui en compte l’evolució funcional i nutricional dels pacients al llarg del temps. En aquest estudi ens enfrontem a l’anàlisi de dades de supervivència i mesures repetides però els mètodes estadístics habituals per al tractament conjunt d’aquest tipus de dades no són apropiats en aquest cas. Com a alternativa utilitzem els models de supervivència multi-estats per avaluar l’associació entre mortalitat i recuperació, o no, dels nivells funcionals i nutricionals considerats normals. Després d’estimar el model i d’identificar els factors pronòstics de mortalitat és possible obtenir un procés predictiu que permet fer prediccions de la supervivència dels pacients en funció de la seva història concreta fins a un determinat moment. Això permet realitzar un pronòstic més precís de cada grup de pacients, la qual cosa pot ser molt útil per als professionals sanitaris a l’hora de prendre decisions clíniques.

Likelihood inferences with interval-censored data

En l’anàlisi de la supervivència el problema de les dades censurades en un interval es tracta, usualment,via l’estimació per màxima versemblança. Amb l’objectiu d’utilitzar una expressió simplificada de la funció de versemblança, els mètodes estàndards suposen que les condicions que produeixen la censura no afecten el temps de fallada. En aquest article formalitzem les condicions que asseguren la validesa d’aquesta versemblança simplificada. Així, precisem diferents condicions de censura no informativa i definim una condició de suma constant anàloga a la derivada en el context de censura per la dreta. També demostrem que les inferències obtingudes amb la versemblançaa simplificada són correctes quan aquestes condicions són certes. Finalment, tractem la identificabilitat de la funció distribució del temps de fallada a partir de la informació observada i estudiem la possibilitat de contrastar el compliment de la condició de suma constant.

The Analysis of interval censoring and double censoring via Markov chain Monte Carlo methods

L'Anàlisi de la supervivència s'utilitza en diferents camps per analitzar el temps transcorregut entre dos esdeveniments. El que distingeix l'anàlisi de la supervivència d'altres àrees de l'estadística és que les dades normalment estan censurades. La censura en un interval apareix quan l'esdeveniment final d'interès no és directament observable i només se sap que el temps de fallada està en un interval concret. Un esquema de censura més complex encara apareix quan tant el temps inicial com el temps final estan censurats en un interval. Aquesta situació s'anomena doble censura. En aquest article donem una descripció formal d'un mètode bayesà paramètric per a l'anàlisi de dades censurades en un interval i dades doblement censurades així com unes indicacions clares de la seva utilització o pràctica. La metodologia proposada s'ilustra amb dades d'una cohort de pacients hemofílics que es varen infectar amb el virus VIH a principis dels anys 1980's.

Inversió cega de funcions no-lineals mitjançant un procés de Gaussianització

En aquest treball es presenta un nou mètode per a la inversió cega de funcions no-lineals mitjançant la gaussianització del senyal observat. El mètode es basa en restituir el caràcter aproximadament gaussià que presenta un senyal filtrat, gràcies al teorema del límit central,que ha vist canviada la seva distribució per l’efecte d’una funció no-lineal. Inicialment, doncs,aquest mètode és útil per a la inversió de sistemes de Wiener, tot i que en els darrers experiments realitzats s’han obtingut resultats interessants en sistemes purament no-lineals. El treball presenta dues possibles parametritzacions, la primera basada en xarxes neurals i la segona en polinomis. En els dos casos s’aconsegueix invertir la funció desconeguda sense tenir cap coneixement a priori ni del senyal original, ni del filtre, ni de la funció no-lineal que volem invertir.

Defining the criteria for the evaluation of self-study multimedia language learning materials: do they facilitate or inhibit learner autonomy?

Durant els darrers anys, s’han publicat un gran nombre de materials multimèdia destinats a l’aprenentatge de llengües, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per l’autoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense l’assessorament d’un professor, i per aquest motiu s’ha afirmat que promouen i faciliten l’aprenentatge autònom. Aquesta relació, però, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:(…) Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigació conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimèdia en relació a la seva facilitat per permetre l’aprenentatge autònom. Aquests criteris son la base d’un qüestionari que s’ha emprat per avaluar una selecció de CD-ROM destinats a l’autoaprenentatge de llengües. La estructura d’aquest article és la següent: - Una introducció de l’estudi - Els criteris que s’han utilitzar per la creació del qüestionari - Els resultats generals de l’avaluació - Les conclusions que s’han extret i la seva importància pel disseny instructiu multimèdia

Global eriodicity and complete integrability of discrete dynamical systems

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt