1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
The Pierre Auger Observatory is a detector for ultra-high energy cosmic rays. It consists of a surface array to measure secondary particles at ground level and a fluorescence detector to measure the development of air showers in the atmosphere above the array. The ""hybrid"" detection mode combines the information from the two subsystems. We describe the determination of the hybrid exposure for events observed by the fluorescence telescopes in coincidence with at least one water-Cherenkov detector of the surface array. A detailed knowledge of the time dependence of the detection operations is crucial for an accurate evaluation of the exposure. We discuss the relevance of monitoring data collected during operations, such as the status of the fluorescence detector, background light and atmospheric conditions, that are used in both simulation and reconstruction. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
Data collected by the Pierre Auger Observatory through 31 August 2007 showed evidence for anisotropy in the arrival directions of cosmic rays above the Greisen-Zatsepin-Kuz`min energy threshold, 6 x 10(19) eV. The anisotropy was measured by the fraction of arrival directions that are less than 3.1 degrees from the position of an active galactic nucleus within 75 Mpc (using the Veron-Cetty and Veron 12th catalog). An updated measurement of this fraction is reported here using the arrival directions of cosmic rays recorded above the same energy threshold through 31 December 2009. The number of arrival directions has increased from 27 to 69, allowing a more precise measurement. The correlating fraction is (38(-6)(+7))%, compared with 21% expected for isotropic cosmic rays. This is down from the early estimate of (69-(+11)(13))%. The enlarged set of arrival directions is examined also in relation to other populations of nearby extragalactic objects: galaxies in the 2 Microns All Sky Survey and active galactic nuclei detected in hard X-rays by the Swift Burst Alert Telescope. A celestial region around the position of the radiogalaxy Cen A has the largest excess of arrival directions relative to isotropic expectations. The 2-point autocorrelation function is shown for the enlarged set of arrival directions and compared to the isotropic expectation. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
The Pierre Auger Observatory is a hybrid detector for ultra-high energy cosmic rays. It combines a surface array to measure secondary particles at ground level together with a fluorescence detector to measure the development of air showers in the atmosphere above the array. The fluorescence detector comprises 24 large telescopes specialized for measuring the nitrogen fluorescence caused by charged particles of cosmic ray air showers. In this paper we describe the components of the fluorescence detector including its optical system, the design of the camera, the electronics, and the systems for relative and absolute calibration. We also discuss the operation and the monitoring of the detector. Finally, we evaluate the detector performance and precision of shower reconstructions. (C) 2010 Elsevier B.V All rights reserved.
Measurement of the energy spectrum of cosmic rays above 10(18) eV using the Pierre Auger Observatory
Resumo:
We report a measurement of the flux of cosmic rays with unprecedented precision and Statistics using the Pierre Auger Observatory Based on fluorescence observations in coincidence with at least one Surface detector we derive a spectrum for energies above 10(18) eV We also update the previously published energy spectrum obtained with the surface detector array The two spectra are combined addressing the systematic uncertainties and, in particular. the influence of the energy resolution on the spectral shape The spectrum can be described by a broken power law E(-gamma) with index gamma = 3 3 below the ankle which is measured at log(10)(E(ankle)/eV) = 18 6 Above the ankle the spectrum is described by a power law with index 2 6 followed by a flux suppression, above about log(10)(E/eV) = 19 5, detected with high statistical significance (C) 2010 Elsevier B V All rights reserved
Resumo:
The air fluorescence detector of the Pierre Auger Observatory is designed to perforin calorimetric measurements of extensive air showers created by Cosmic rays of above 10(18) eV. To correct these measurements for the effects introduced by atmospheric fluctuations, the Observatory contains a group Of monitoring instruments to record atmospheric conditions across the detector site, ail area exceeding 3000 km(2). The atmospheric data are used extensively in the reconstruction of air showers, and are particularly important for the correct determination of shower energies and the depths of shower maxima. This paper contains a summary of the molecular and aerosol conditions measured at the Pierre Auger Observatory since the start of regular operations in 2004, and includes a discussion of the impact of these measurements oil air shower reconstructions. Between 10(18) and 10(20) eV, the systematic Uncertainties due to all atmospheric effects increase from 4% to 8% in measurements of shower energy, and 4 g cm(-2) to 8 g cm(-2) in measurements of the shower maximum. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
El material audiovisual de suport de la prctica ens permet conixer de prop lEscola Infantil Municipal Rosa Fernndez dElx: equip pedaggic, famlies, projectes, estil educatiu, ideari i organitzaci, aix com un dels projectes ms importants i innovadors que en ella es desenvolupen: el projecte de lHort Ecolgic. A ms, en el documental podrem conixer diferents percepcions de lescola i del projecte aportades per un professor dun cicle formatiu de grau superior, tres alumnes en prctiques i algunes famlies que porten als seus fills a lescola. Aquesta experincia pedaggica ens permetr analitzar i reflexionar sobre limpacte de contextos estimulants i les propostes educatives de qualitat en el desenvolupament global del infant.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Lobjectiu daquest treball s localitzar i descriure algunes de les mines que shavien explotat al municipi de la Selva del Camp -comarca del Baix Camp, Tarragona - durant el segle XIX i inici del XX. Tamb es pretn estudiar els minerals extrets en aquestes mines i recollir-ne mostres. Finalment, sinvestiga la situaci de les mines en el context geolgic general i quin s lorigen dels filons explotats. La metodologia seguida ha tingut diverses fases. Primerament, sha obtingut informaci bibliogrfica i cartogrfica sobre la geologia de la Selva del Camp. En segon lloc, sha obtingut informaci sobre les mines que sexplotaven al terme a lArxiu Municipal i shan localitzat les mines en un mapa. En tercer lloc, sha recollit informaci oral sobre la ubicaci i lexplotaci de les mines amb entrevistes a gent gran del poble. Posteriorment sha realitzat un treball al camp per buscar les mines. Un vegada trobades shan descrit confeccionant esquemes del seu recorregut, localitzant les escombreres i recollint-ne mostres. Finalment shan estudiat les mostres al laboratori i sha elaborat una collecci. Els resultats de la recerca mostren que les mines explotaven filons metllics formats per precipitaci de sulfurs i xids dins de les llicorelles del carbonfer-permi. Els minerals explotats eren principalment galena, mena del plom i pirolusita, don sobtenia mangans. Es recomana crear algun itinerari per donar difusi a aquest patrimoni.
Resumo:
Aquest estudi sha realitzat amb el principal objectiu de localitzar, analitzar i diagnosticar els arbres singulars subjectes a ser declarats monumentals dins el Parc Natural de lAlt Pirineu. Concretament shan inventariat la Vall Ferrera i la Vall de Cards. Lobjectiu secundari ha estat fer una proposta innovadora deducaci ambiental, utilitzant larbre com a un instrument pedaggic. Shan inventariat vint-i-tres arbres sent un dells ja declarat Arbre Monumental, lAvet del Pla de la Selva. Primerament shan localitzats els arbres amb lajuda dels tcnics del Parc, el coneixement popular i documentaci. Sha utilitzat una metodologia basada en estudis anteriors, mitjanant uns formularis de camp que recullen totes les caracterstiques ecolgiques i socioculturals de cada arbre. Posteriorment shan analitzat les dades obtingudes i sha realitzat la diagnosi. Sha proposat un mtode quantitatiu i un mtode qualitatiu (Rnquing dArbres Monumentals). Aquest ltim valora cada arbre comparant-lo amb un llistat de tots aquells arbres monumentals de la mateixa espcie en el territori catal realitzat per la Generalitat de Catalunya, segons tres parmetres, lalada, el volt de can i el dimetre de la capada. Finalment es proposa a cada arbre la protecci corresponent segons el seu estat de conservaci i altres parmetres. Un dels resultats obtinguts daquest estudi ha estat la realitzaci duna carpeta de material divulgatiu utilitzant cada arbre com a eix central per explicar el medi natural que lenvolta. Amb aquesta iniciativa es vol destacar limportant paper dels arbres monumentals com a connectors amb el medi natural i sociocultural i la necessitat de protegir en tots els Parcs Naturals els arbres singulars.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball t com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artstics i decoratius, com en lanlisi de levoluci patrimonial i ls social de ledifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca sha analitzat, per una banda, el procs de transformaci de ledifici des de lany 1749 i els elements artstics que encara shi conserven com pintures neoclssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases ms emblemtiques del Carrer Major de la Selva. Daltra banda, sha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, nhan tingut la propietat i el paper que aquestes famlies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famlies i al Sindicat Agrcola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb crrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrcola i a partir de textos de Puig i Ferreter sha pogut descriure lambient que s'hi vivia i les activitats que shi duien a terme. Alhora, el fet danalitzar les diferents funcions que ledifici ha tingut al llarg daquests anys (residncia familiar, corredoria de comer, premsa doli, seu del Centre Republic o del Sindicat Agrcola) ha perms explicar la histria de la vila de la Selva a partir de la daquest edifici.
Resumo:
Anlisi de les funcions que desenvolupaven els diferents jaciments de la zona d'estudi: el riu Llobregat, com s'interrelacionaven, el perqu de la seva ubicaci, etc. S'espera que els nous usuaris de SIG assoleixin el que s'anomena pensament geogrfic.
Resumo:
Durant els segles XV i primera meitat del XVI, tota mena de productes de luxe eren exportats des dels Pasos Baixos del sud a tota Europa, moda fomentada pels ducs de Borgonya, que governaven el territori. Malgrat el major nmero destudis sobre les relacions entre la Corona de Castella i Flandes a finals de lEdat Mitjana, i les ms nombroses peces flamenques conservades en aquesta regi vena, tamb la Corona dArag mantenia intenses relacions comercials amb els Pasos Baixos del sud, essent la colnia de mercaders catalans de les primeres en establir-se a Bruges, principal port dexportaci a lpoca. s nombrosa la documentaci referida a naus catalanes viatjant cap al nord, aix com als privilegis de qu gaudia aquesta colnia de mercaders. Un bon grapat de peces daquesta procedncia es conserven a museus i institucions locals. Malgrat que de moltes no sen coneix el moment darribada, daltres es troben ben documentades o sen pot dedur la seva presncia a Catalunya des de finals de lEdat Mitjana, conformant un farcit catleg. Daltra banda, la documentaci darxiu ens proporciona valuoses notcies sobre la gran quantitat de peces flamenques avui desaparegudes per que haurien existit a lpoca, evidenciant que el que avui ens resta no s ms que una molt petita porci del que hauria estat a finals de lEdat Mitjana, i ens permet acostar-nos a una visi de la societat i els seus gustos ms propera a la realitat de lpoca, posant de manifest que la moda flamenca arrelaria intensament a Catalunya.
Resumo:
El objetivo de esta tesis es reinterpretar la idea tecnologa partiendo del ejemplo etnogrfico de varias comunidades ribereas del Bajo Amazonas. La hiptesis que va a defenderse es que si se trasciende la perspectiva tcnica y se analiza la tecnologa desde un punto de vista antropolgico, sta se revela como algo indisociable de otras dimensiones sociales como 1. el cuerpo, 2. el conocimiento local 3. la modernizacin, 4. la poltica agraria y 5. la espiritualidad. Los datos etnogrficos se han obtenido durante diez meses de trabajo de campo en diversas comunidades ribereas formadas, principalmente, por poblacin mestiza. La situacin hbrida de estos ribereos, que mantienen las tcnicas tradicionales indgenas y a la vez se acomodan al influjo de la modernidad, permite tender un puente analtico entre la tecnologa amaznica y la tecnologa occidental. El objetivo terico que subyace a la propia etnografa es establecer un eje de simetra entre ambos sistemas sociotcnicos, para lo cual se propone evitar la valoracin de la tecnologa en tanto que instrumento y einterpretarla como estrategia relacional. Partiendo de esa perspectiva analtica, a lo largo de este trabajo se ver cmo la antropologa amaznica y la antropologa de la tecnologa, aparentemente disociadas, confluyen en un cuadro interpretativo segn el cual los ribereos del Bajo Amazonas (y si la simetra es correcta, tambin la poblacin postindustrial), tienden a disolver la clsica distincin naturaleza/cultura en la continuidad relacional generada por sus sistemas tecnolgicos.
Resumo:
Lexplotaci actual disposa duna superfcie de 1,8 ha i est situada en elmunicipi de Fornells de la Selva a la comarca del Girons. Les comunicacions per accedir-hi sn bones, ja es troba prop de la ciutat de Girona i dels seus accessos. Dins la finca shi poden trobar dos hivernacles que en total tenen unasuperfcie de 180 m2, i la resta de finca est dividia en dues parcel!les, en les quals es desenvolupa cultiu a lexterior i que anualment salterna el lloc de cultiu. El canvi que es proposa i es descriu en el projecte, es base en reconvertir el sistema productiu actual per un sistema dagricultura ecolgica. Tamb es valora el canvi en el sistema de venda on sestudia la possibilitat de realitzar la venda directa al consumidor mitjanant una cistella ecolgica. Per realitzar el canvi de sistema productiu shan dissenyat unes rotacions decultius i un augment de variabilitat despcies cultivades donant major importncia a les especies locals. Les rotacions plantejades es basen en les famlies botniques de les espcies cultivades i en la seva exigncia en les extraccions de nutrients del sl i la seva necessitat dadobat. El sistema de reg sha utilitzat el mateix que ja hi havia en la situaci actual fent una modificaci en les vlvules dentrada als sectors de reg, collocant electrovlvules programades per automatitzar el reg
Resumo:
En aquest treball es presenten alguns dels aspectes ms destacats de la fonologia del catal parlat a la comarca de la Selva. A partir de 34 entrevistes realitzades a informants de dues generacions diferents de 17 municipis selvatans, el treball descriu els trets observats i planteja tamb una anlisi de la variaci observada entre els diferents municipis i entre les dues franges dedat enquestades
Resumo:
Es descriu un aflorament volcnic localitzat a la rodalia del mas Vents (el Port de la Selva), a la part central de la serra de Rodes, dins el Pirineu axial. Es tracta duna xemeneia volcnica enclavada en granodiorites gneissificades. Els materials que la componen sn basalts olivnics alcalins amb textura traqutica, bastant alterats, els quals queden colgats per un dipsit colluvial sense consolidar. Les dimensions de la xemeneia sn difcils de determinar pel recobriment que presenta: supera els 70 m en direcci nord-nord-est a sud-sud-oest i s duns 35 m en la perpendicular a aquesta. Aquest aflorament va ser citat per Teixidor fa ms d un segle, i no sha retrobat fins ara
