L'Impacte dels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament

Com a manera d’analitzar l’efecte de les innovacions que contínuamentexperimenta el món actual, hem cregut interessant analitzar l’impacte deldiaris gratuïts o premsa gratuïta sobre els diaris de pagament o premsatradicional, ja que creiem que, tot i que tan sols representa un petit canvien un àmbit molt concret com és el de la premsa, pot significar un mirall enel que fixar-se per altres sectors d’àmbit tradicionalment privat.Avui dia, des de fa ja uns anys, quan agafes el metro o l’autobús cada matíper anar al treball o a la universitat veiem que gairebé tothom té und’aquests diaris gratuïts a la mà (Qué!, Metro, 20 Minutos, ADN...) que elshi acaben de donar a l’entrada de l’estació. Veient això s’ens van plantejaruna sèrie de preguntes: la gent que llegeix diaris gratuïts, llegeix també lapremsa tradicional? L’aparició dels diaris gratuïts, ha fet reduir el nombre delectors de premsa de pagament? El que volem esbrinar és si aquests noustipus de diaris són una amenaça o més aviat són complementaris als diarisde pagament. La pregunta que volem respondre és: Quin ha estat l’impactedels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament.Al llarg del treball veurem que l’entrada al mercat d’aquest nou tipus depremsa no ha suposat una amenaça pels diaris tradicionals, com potsemblar en un principi. Podrem comprovar que pel que fa al nombre delectors l’impacte és gairebé nul, és a dir, és veritat que els diaris depagament han patit un estancament en quant a nombre de lectors però noha afectat quasi bé gens als beneficis d’aquests. Tambè veurem, que és enel terreny de la publicitat on realment competeixen els dos tipus de diarisaixí com tambè, que la situació és diferent al nostre entorn respecte a laresta del món.

El Impacte dels coolhunters

T'has preguntat mai per què tries Cola Cao i no pas Nesquik? O Coca-Cola en lloc de Pepsi? Què els fa diferents? Sensibilitat, originalitat, observació, intuïció, creativitat, innovació són substantius que les empreses han hagut d'incorporar a les seves estratègies comercials. És per això que en els últims anys els serveis d'un coolhunter s'han convertit en essencials per les empreses. Aquest treball consisteix en verificar quin han estat el impacte d'aquests caçadors de tendències en l'àmbit empresarial. Particularment, volem nvestigar si els coolhunters aporten més beneficis que costos a les empreses. També ens agradaria investigar quin tipus d'empreses són les que contracten aquests serveis i les que ho fan quins són els seus motius principals. “Innovar és una capacitat única del gènere humà que s’alimenta de les necessitats innates de crear i progressar. La capacitat d’innovar està programada en el nostre codi genètic, una qualitat afavorida per la força de la selecció natural, ja que contribueix a la supervivència i mou el motor de l’evolució” Dr. Luis Rojas Marcos

El patró “no dipper” i la rigidesa arterial, poden estar relacionats amb les lesions glomerulars incipients dels pacients amb obesitat mòrbida?

La monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) és la millor tècnica pel diagnòstic d’hipertensió arterial i es relaciona millor amb l’afectació d’òrgans diana respecte la pressió arterial clínica. Recentment, s’ha descrit un indicador de rigidesa arterial que s’ estima a partir de la MAPA, l’ Ambulatory Arterial Stiffnes Index (AASI). En aquest treball es valora si els pacients amb obesitat mòrbida presenten rigidesa arterial mesurada a través de la MAPA i s’identifiquen factors de risc associats amb la lesió glomerular i vascular.

Dispositius de control a la web: una topologia dels llocs webs a l'Estat Espanyol

Navegar per la World Wide Web és avui una acció rutinària per milions de persones arreu del globus terraqui. En el transcurs d'aquesta activitat cada individu deixa traces digitals a mesura que es va relacionant amb cada un dels elements que integren la Web. Aquest treball de recerca es proposa analitzar el codi font de llocs web per trobar evidències d'aquest procés latent de recollida de dades i, en la mesura del possible (i també del factible), identificar actors, establir usos potencials i cartografiar els espais de la web tenint en compte el grau de monitorització al que està sotmès l'usuari quan els visita.

Competències i factors clau per a l’èxit educatiu des de la perspectiva dels estudiants universitaris fills/es dels immigrants

L’estudi realitzat ha abordat quines són les competències i els factors clau que estudiants universitaris d’origen immigrant consideren que han estat claus per arribar a la universitat, assolint així l’èxit educatiu. S’han escollit estudiants que haguessin fet l’escolaritat obligatòria total o parcialment a Catalunya.Per dur a terme la recerca s’ha treballat amb relats de vida (un total de 13 escrits) i narracions audiovisuals (amb un total de 4 produccions), essent finalment 17 les evidències vàlides. Finalment, s’ha elaborat, administrat i processat un qüestionari d’opinió que s’ha remès a 2472 estudiants de la Universitat de Barcelona, dels quals hem aconseguit 128 respostes considerades vàlides. Els relats s’han analitzat amb un procediment inductiu, procedint a una lectura exhaustiva de les paraules dels participants i anant identificant quines són les competències i els factors clau que ells consideraven que els havien ajudat a arribar a la universitat o que, tot i no ser ells conscients, nosaltres identificàvem com a tals. Pel que fa a les narracions audiovisuals, es va dur a terme una anàlisi tant del contingut, tenint com a referència els resultats obtinguts als relats escrits, com d’aspectes més tècnics, centrats en la imatge i el so. Per acabar, els qüestionaris s’han analitzat a partir de processos bàsics d’estadística descriptiva. Pel que fa als resultats obtinguts, respecte a l’eix de competències, la més destacada és la d’autonomia i iniciativa personals, lligada a la responsabilitat i autoexigència. Respecte a l’eix d’èxit educatiu, destaca el paper del professorat, tant pel suport que els ofereixen com per les expectatives que dipositen en ells. I, per acabar, respecte a l’eix d’inclusió social, els aspectes que l’afavoreixen es centren sobretot en el recolzament de la família, en l’entorn més immediat i en el fet d’entendre la possibilitat de viure amb altres cultures com un enriquiment.

Després de l’ESO què : eleccions i restriccions dels i les joves d’origen immigrant

En el projecte s’analitzarà, des d’una perspectiva biogràfica, la construcció d’aquests itineraris, amb les seves potencialitats i limitacions, oportunitats i problemàtiques; el moment especialment rellevant d’estudi serà en la transició després de l’ensenyament obligatori, bé sigui a les diferents vies formatives postobligatòries o bé al mercat de treball. El final de l’ESO és un moment de bifurcació i d’elecció, d’oportunitats més tancades o més obertes. En el nostre treball empíric, analitzarem els itineraris escolars d’un territori concret, en el qual hi trobem una alta concentració de persones immigrants. A partir d’aquest entorn determinat i específic, s’intentarà analitzar elements tant “sistèmics” com “comunitaris”. Els elements sistèmics seran: institució escolar, mercat laboral i polítiques públiques. Específicament, també es tindrà en compte: l’estructura d’oportunitats (segmentació laboral i geogràfica), la configuració de l’oferta formativa i les polítiques locals d’acollida. Els elements comunitaris seran: ètnia, classe, i gènere; família i grup d’iguals i pràctiques de lleure i de consum. Específicament, també es tindrà en compte: la genealogia de la “història de contacte”, la percepció de l’estructura d’oportunitats, la distància cultural, així com problemàtiques educatives específiques (llengua i escolarització en origen), A partir de l’anàlisi d’aquests elements estructurals, el treball pretén fer una aproximació multiestratègica (quantitativa i qualitativa) als itineraris formatius i laborals dels i les joves d’origen immigrant; i fer-ho des de la pròpia perspectiva i veu dels joves, per captar les seves experiències i analitzar les lògiques de pressa de decisions que configuren els seus itineraris.

Gènere i immigració en les narratives visuals de les noies dels països del sud d’Àsia escolaritzades a Catalunya

Aquesta recerca aborda la interpretació de les relacions entre escolarització, immigració i gènere de forma complexa mitjançant la construcció d’una recerca visual narrativa i d’històries de vida amb el grup de noies/dones immigrades procedent dels països del sud d’Àsia que viuen i han estat escolaritzades –totalment o parcialment– a Catalunya. La investigació dóna visibilitat a les trajectòries d’èxit escolar de les noies/dones immigrades al seu pas per l’escola secundària, tot narrant: les seves expectatives i desitjos, els moments i canvis, les identitats i relacions, així com els aprenentatges assolits i les perspectives de futur. La recerca s’ha portat a terme a partir d’observar, entrevistar i conversar amb diversos grups de noies immigrades (principalment de la regió del Panjab de l’Índia i el Pakistan) en 4 centres educatius i 1 entitat, de l’àmbit de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La investigació reconstrueix la trajectòria de 20 noies immigrades com a protagonistes. El treball de camp etnogràfic i la construcció de les històries visuals de vida culmina amb l’edició d’un documental audiovisual. De forma resumida, l’anàlisi de les dades realitzada a partir del treball de camp etnogràfic, de les entrevistes en profunditat i les converses en els cinc contextos presentats, s’organitza d’acord amb els següents eixos temàtics: 1. Migracions, espacialització i mobilitat en un context transnacional i local; 2. La construcció de les subjectivitats i del gènere de les adolescents/adultes immigrades; 3. Processos d’escolarització i formació a Catalunya de les noies/dones immigrades; i 4. Visibilitat, visualitat i representació en la recerca.

La gestió dels llibres electrònics a la Biblioteca virtual de la UOC

El text que es presenta mostra com es du a terme la gestió dels llibres electrònics a la Biblioteca virtual (d'ara endavant BV) de la Universitat Oberta de Catalunya (d'ara endavant UOC). La BV posa un èmfasi especial en l'adquisició de llibres digitals per millorar l'accés als usuaris als recursos i col¿leccions d'una universitat que es caracteritza per la virtualitat. El document presenta, en primer lloc, l'entorn en què s'adquireixen i s'utilitzen els llibres electrònics: s'expliquen els diferents escenaris d'adquisició en els quals es pot trobar la biblioteca i es defineixen els circuits interns que en permeten la gestió i els processos tècnics dels documents. A continuació es mostren les diferents opcions d'accés i consulta de llibres electrònics que actualment s'ofereixen des de la biblioteca i s'expliquen les anàlisis d'usos d'aquests documents. Finalment es presenten les conclusions a les quals arriba la BV sobre el nou context de llibres electrònics.

Anàlisi dels factors de creixement d'una ciutat: el cas concret de Cerdanyola i Granollers

Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop quina és la millor ciutat per viure, o si les polítiques de ciutat que adopta el nostre ajuntament tindran un bon desenvolupament en el futur, és a dir, si milloraran el nivell de vida de la nostra ciutat o no. També és possible que aquells que hagueu canviat de lloc de residència algun cop en la vostra vida, us hagueu plantejat diferents qüestions a l’hora d’escollir la vostra destinació, com per exemple la seva proximitat respecte el lloc de treball/estudi, la seva situació geogràfica, el nivell de vida, etc. Però quin d’aquests factors és més determinant? En què ha d’invertir una ciutat si vol atreure més gent?Òbviament totes aquestes preguntes no tenen una resposta senzilla, entre d’altres coses perquè la forma plantejada no és la millor per a un estudi coherent (què ens fa millorar el nostre nivell de vida, més comerç o més habitants? Més centres hospitalaris o més centres d’oci? Més comunicacions o més serveis?). Però motivacions com aquestes eren les que nosaltres ens vàrem fer al principi del treball i, delimitant bé el nostre àmbit d’estudi, hem aconseguit realitzar una aproximació per determinar i estudiar els factors més importants del creixement de les ciutats.Al llarg del treball, a part de conèixer algunes dades curioses, com quines són les ciutats amb més riquesa de Catalunya (en RFDB per càpita) hem analitzat diversos factors, com la immigració, el nivell d’atur o l’edat de la població autòctona, que hom podria considerar claus per una ciutat, però també hem trobat d’altres menys previsibles com els desplaçament diaris atrets i generats, el factor capitalitat, etc.A part de tot això teníem la intenció de fer el treball el més proper possible, en el que ens poguéssim sentir identificats i fins i tot trobar-li una aplicació directa. És per això que vam voler concretar i estudiar tots aquests factors en dues ciutats que coneixíem prou bé, però aquestes havien de complir una sèrie de característiques: la població d’aquestes ha de ser semblant, la situació geogràfica ha de ser prou propera per evitar biaixos per raons climàtiques, però alhora l’àmbit d’influència de les dues ha de ser petit perquè si no ens podríem trobar que les accions que tinguin lloc en una, tinguin conseqüències en l’altra. Creiem doncs que les dues ciutats escollides, Granollers i Cerdanyola del Vallès, compleixen amb les característiques. Aquestes ciutats es troben en la província de Barcelona, en la que podríem anomenar segona corona metropolitana; dins d’aquesta regió es troba la gran majoria de la població catalana, habitants de moltes ciutats segurament molt semblants a les dues analitzades, així que segurament gran part dels lectors també s’hi podran sentir identificats.També serveix aquest treball per refutar algunes de les hipòtesis que ens vam fer al principi i ens semblaven molts coherents i d’altres que es troben del tot esteses per la societat i, a més, a mesura que el lector vagi progressant en la lectura del treball podrà comprovar que no és un sol factor el que determina el desenvolupament de les ciutats, sinó que s’estableix una extensa xarxa d’interrelacions entre elles que promou aquest creixement. Així doncs, tan sols ens queda animar-vos a endinsar-vos en la lectura del treball, que esperem us resulti interessant.

La tecnologia dels primers pobladors de l'Europa occidental

El projecte de recerca titulat La tecnologia dels primers pobladors de l’Europa occidental s’ha centrat en l’anàlisi i comparació dels instruments lítics procedents d’una selecció de jaciments arqueològics de les illes Britàniques (Happisburgh sites 3 i 1, Pakefield, Boxgrove i High Lodge) i de la península Ibèrica (Sima del Elefante, Gran Dolina, Galería i la Boella). L’objectiu principal era avaluar si el primer poblament del continent mostrava o no una homogeneïtat tecnològica, si s’observaven patrons temporals similars, i si es podien distingir línies evolutives diferents en l’àmbit comportamental durant el primer mig milió d’anys de presència humana a Europa. El pla de treball ha consistit essencialment en una estada de membres de l’IPHES de Anglaterra i en una estada dels membres anglesos a Catalunya. A banda, s’ha generat un contracte de suport tècnic a l’IPHES, que ha permès gestionar satisfactòriament bona part de les dades obtingudes. Aquestes accions, a banda de consolidar la xarxa de científica anglo-catalana establerta en el marc de la convocatòria PBR de 2008, han permès obtenir un coneixement de primera mà tant dels jaciments com dels materials arqueològics presos en consideració. Els resultats preliminars obtinguts en aquest projecte estan actualment en discussió, i de ben segur tindran un paper central a l’hora de formular noves hipòtesis relatives al primer poblament humà d’Europa.

Impacte dels estàndards de gestió en la satisfacció dels clients

Aquest projecte de recerca es centra en l’anàlisi de l’impacte dels estàndards de gestió de la qualitat ( bàsicament ISO 9001:2000 o en la nova versió ISO 9001:2008) en la millora real de al satisfacció dels clients. Aquest objectiu apareix després d’observar com aquests sistemes han tingut molta rellevància en els darrers anys, i en canvi no està gens clara quin és l’efecte real en la satisfacció dels clients (interns i externs principalment ) de les organitzacions que ho implementen. El projecte es basa en un estudi empíric a realitzar en paral•lel a Catalunya i al Regne Unit, dues de les regions a nivell mundial amb un nombre més elevat de certificacions ISO 9000:2000, però també formant part de dos dels únics països on s’han creat normatives específiques d’integració d’aquests estàndards amb altres, com per exemple els dissenyats directament per a la millora de la satisfacció dels clients (llegeixis ISO 10001, ISO 10002, ISO 10003 i ISO 10004). Aquestes normatives específiques o de suport, fins i tot especificacions tècniques relacionades, també són objectes d’aquest projecte.

L'aplicació del dret anglès per part dels tribunals de Catalunya

Mitjançant aquest projecte s’ha pogut: a) constatar l’escassa aplicació pràctica en els tribunals catalans del dret anglès; b) discutir els motius d’aquesta realitat judicial que s’aparta de les disposicions normatives previstes a la Llei d’Enjudiciament Civil 1/2000; c) plantejar solucions als problemes detectats, formulant una proposta de modificació normativa. Tot això s’ha materialitzat en 4 Ponències Internacionals presentades al “Congreso Internacional sobre Prueba Judicial” organitzat per les Facultats Jurídiques de les Universitats de Deusto, Comillas i Esade els 19 a 21 de juliol de 2010; 3 Comunicacions presentades a la Universidad de Salamanca en la “Jornada en Homenaje a la Profra. Mª. Carmen Calvo Sánchez”, el 25 de novembre de 2010; i un llibre col•lectiu de tots els membres integrants d’aquest projecte de recerca titulat “La prova del dret estranger: teoria i pràctica. Estudi de 30 casos reals”, publicat per l’editorial J.Mª. Bosch, la més antiga a Espanya i de reconegut prestigi i àmplia difusió en l’àrea del Dret Processal: es va crear l’any 1889 i ha publicat més de 300 llibres en aquesta àrea de coneixement.

Viure entre molses: estudi del "Lago" de Sant Feliu de Pallerols i dels organismes que viuen a les molses

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El motiu central d’aquest treball és esbrinar quins són els organismes que viuen a les molses i el lloc d’estudi és el sortidor que hi ha al firal de Sant Feliu de Pallerols, més conegut entre els seus habitants per “el Lago”. Es conclou que la tosca del sortidor ha anat augmentant amb el pas dels anys i està en transformació constant. D’altra banda, només hi ha una espècie de molsa, Cratoneuron Commutatum. S'han trobat gran quantitat i diversitat d'organismes de tots els regnes excepte el dels fongs repartits en les quatre orientacions. Tots els organismes identificats segons la bibliografia consultada poden viure a les molses. Les característiques fisicoquímiques de l'aigua permeten explicar la formació de la tosca. Quant al sortidor, és estable i no es preveu, de moment, que pugui caure o volcar-se.

Influència dels desitjos, les necessitats i les xarxes familiars i d’amistat dels estudiants universitaris de la UAB en els seus itineraris formatius en els estudis superiors

L’objectiu del treball és ajudar a la descripció del fenomen del canvi en els itineraris formatius superiors dels estudiants. L’anàlisi es realitza a partir de dades empíriques generades a la UAB durant l’any 2012 i en base als factors contextuals – socio-demogràfics, de perfil i context de l’estudiant – i motivacionals – de vocació acadèmica, vocació laboral, resultats acadèmics, condicions facilitadores, condicions d’empleabilitat, condicions econòmiques, influència de les amistats, estratègies adaptatives o d’oportunitat – que influeixen en les decisions de canvi dels estudiants. En les conclusions es reflexiona sobre les polítiques orientades a mantenir l’equitat en l’accés i en la permanència dels estudiants.

Ses paraules juguen a quic: pervivència dels anglicismes introduïts al segle XVIII en la variant del català de Menorca

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. La variant dialectal del català de Menorca conserva algunes paraules d'origen anglès arran de la dominació britànica del segle XVIII. L'autor d'aquest treball ha dut a terme una recerca per a comprovar la pervivència de les paraules que l'últim estudi realitzat el 1983 havia constatat que eren d'ús habitual i comprovar si el pas del temps, el contacte amb altres llengües i la normalització lingüística, amb la introducció del català com a llengua vehicular en l'educació i la recepció de canals de ràdio i de televisió en català normatiu, havien tingut l'efecte d'anar substituint aquests mots. A través d'un exhaustiu treball de camp, amb un total de cent noranta-set entrevistes realitzades a peu de carrer de manera proporcional als habitants de les diferents poblacions de l'illa, d'est a oest, el mateix nombre per a cada gènere i dividides en grups per trams d'edat, l'autor va recollir les dades, a partir de les quals va fer l'anàlisi per passar a la seva posterior interpretació tenint en compte totes aquestes variables (gènere, territori i trams d'edat). Altres informacions complementàries recollides en el treball de camp van servir per a recolzar les conclusions. S’ha evidenciat que l'ús dels anglicismes es pot dividir en quatre grups: el dels que han desaparegut de la parla habitual; el dels que el seu ús decreix en funció de l'edat de les persones entrevistades; evidenciant la seva gradual desaparició; el dels que s'usen només en determinades poblacions i el dels que es mantenen ben vives arreu de l'illa, la majoria lligades a les festes o tradicions o al món de l'educació. Contràriament a la hipòtesi inicial, l'estudi ha constatat que la desaparició no es produeix en favor del terme corresponent en català estàndard, sinó per un castellanisme.