1000 resultados para Bíblia. A.T. Cantar dels Cantars-Comentaris
Resumo:
Navegar per la World Wide Web s avui una acci rutinria per milions de persones arreu del globus terraqui. En el transcurs d'aquesta activitat cada individu deixa traces digitals a mesura que es va relacionant amb cada un dels elements que integren la Web. Aquest treball de recerca es proposa analitzar el codi font de llocs web per trobar evidncies d'aquest procs latent de recollida de dades i, en la mesura del possible (i tamb del factible), identificar actors, establir usos potencials i cartografiar els espais de la web tenint en compte el grau de monitoritzaci al que est sotms l'usuari quan els visita.
Resumo:
Lestudi realitzat ha abordat quines sn les competncies i els factors clau que estudiants universitaris dorigen immigrant consideren que han estat claus per arribar a la universitat, assolint aix lxit educatiu. Shan escollit estudiants que haguessin fet lescolaritat obligatria total o parcialment a Catalunya.Per dur a terme la recerca sha treballat amb relats de vida (un total de 13 escrits) i narracions audiovisuals (amb un total de 4 produccions), essent finalment 17 les evidncies vlides. Finalment, sha elaborat, administrat i processat un qestionari dopini que sha rems a 2472 estudiants de la Universitat de Barcelona, dels quals hem aconseguit 128 respostes considerades vlides. Els relats shan analitzat amb un procediment inductiu, procedint a una lectura exhaustiva de les paraules dels participants i anant identificant quines sn les competncies i els factors clau que ells consideraven que els havien ajudat a arribar a la universitat o que, tot i no ser ells conscients, nosaltres identificvem com a tals. Pel que fa a les narracions audiovisuals, es va dur a terme una anlisi tant del contingut, tenint com a referncia els resultats obtinguts als relats escrits, com daspectes ms tcnics, centrats en la imatge i el so. Per acabar, els qestionaris shan analitzat a partir de processos bsics destadstica descriptiva. Pel que fa als resultats obtinguts, respecte a leix de competncies, la ms destacada s la dautonomia i iniciativa personals, lligada a la responsabilitat i autoexigncia. Respecte a leix dxit educatiu, destaca el paper del professorat, tant pel suport que els ofereixen com per les expectatives que dipositen en ells. I, per acabar, respecte a leix dinclusi social, els aspectes que lafavoreixen es centren sobretot en el recolzament de la famlia, en lentorn ms immediat i en el fet dentendre la possibilitat de viure amb altres cultures com un enriquiment.
Resumo:
En el projecte sanalitzar, des duna perspectiva biogrfica, la construcci daquests itineraris, amb les seves potencialitats i limitacions, oportunitats i problemtiques; el moment especialment rellevant destudi ser en la transici desprs de lensenyament obligatori, b sigui a les diferents vies formatives postobligatries o b al mercat de treball. El final de lESO s un moment de bifurcaci i delecci, doportunitats ms tancades o ms obertes. En el nostre treball empric, analitzarem els itineraris escolars dun territori concret, en el qual hi trobem una alta concentraci de persones immigrants. A partir daquest entorn determinat i especfic, sintentar analitzar elements tant sistmics com comunitaris. Els elements sistmics seran: instituci escolar, mercat laboral i poltiques pbliques. Especficament, tamb es tindr en compte: lestructura doportunitats (segmentaci laboral i geogrfica), la configuraci de loferta formativa i les poltiques locals dacollida. Els elements comunitaris seran: tnia, classe, i gnere; famlia i grup diguals i prctiques de lleure i de consum. Especficament, tamb es tindr en compte: la genealogia de la histria de contacte, la percepci de lestructura doportunitats, la distncia cultural, aix com problemtiques educatives especfiques (llengua i escolaritzaci en origen), A partir de lanlisi daquests elements estructurals, el treball pretn fer una aproximaci multiestratgica (quantitativa i qualitativa) als itineraris formatius i laborals dels i les joves dorigen immigrant; i fer-ho des de la prpia perspectiva i veu dels joves, per captar les seves experincies i analitzar les lgiques de pressa de decisions que configuren els seus itineraris.
Resumo:
Aquesta recerca aborda la interpretaci de les relacions entre escolaritzaci, immigraci i gnere de forma complexa mitjanant la construcci duna recerca visual narrativa i dhistries de vida amb el grup de noies/dones immigrades procedent dels pasos del sud dsia que viuen i han estat escolaritzades totalment o parcialment a Catalunya. La investigaci dna visibilitat a les trajectries dxit escolar de les noies/dones immigrades al seu pas per lescola secundria, tot narrant: les seves expectatives i desitjos, els moments i canvis, les identitats i relacions, aix com els aprenentatges assolits i les perspectives de futur. La recerca sha portat a terme a partir dobservar, entrevistar i conversar amb diversos grups de noies immigrades (principalment de la regi del Panjab de lndia i el Pakistan) en 4 centres educatius i 1 entitat, de lmbit de Barcelona i la seva rea metropolitana. La investigaci reconstrueix la trajectria de 20 noies immigrades com a protagonistes. El treball de camp etnogrfic i la construcci de les histries visuals de vida culmina amb ledici dun documental audiovisual. De forma resumida, lanlisi de les dades realitzada a partir del treball de camp etnogrfic, de les entrevistes en profunditat i les converses en els cinc contextos presentats, sorganitza dacord amb els segents eixos temtics: 1. Migracions, espacialitzaci i mobilitat en un context transnacional i local; 2. La construcci de les subjectivitats i del gnere de les adolescents/adultes immigrades; 3. Processos descolaritzaci i formaci a Catalunya de les noies/dones immigrades; i 4. Visibilitat, visualitat i representaci en la recerca.
Resumo:
El text que es presenta mostra com es du a terme la gesti dels llibres electrnics a la Biblioteca virtual (d'ara endavant BV) de la Universitat Oberta de Catalunya (d'ara endavant UOC). La BV posa un mfasi especial en l'adquisici de llibres digitals per millorar l'accs als usuaris als recursos i colleccions d'una universitat que es caracteritza per la virtualitat. El document presenta, en primer lloc, l'entorn en qu s'adquireixen i s'utilitzen els llibres electrnics: s'expliquen els diferents escenaris d'adquisici en els quals es pot trobar la biblioteca i es defineixen els circuits interns que en permeten la gesti i els processos tcnics dels documents. A continuaci es mostren les diferents opcions d'accs i consulta de llibres electrnics que actualment s'ofereixen des de la biblioteca i s'expliquen les anlisis d'usos d'aquests documents. Finalment es presenten les conclusions a les quals arriba la BV sobre el nou context de llibres electrnics.
Resumo:
Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop quina s la millor ciutat per viure, o si les poltiques de ciutat que adopta el nostre ajuntament tindran un bon desenvolupament en el futur, s a dir, si milloraran el nivell de vida de la nostra ciutat o no. Tamb s possible que aquells que hagueu canviat de lloc de residncia algun cop en la vostra vida, us hagueu plantejat diferents qestions a lhora descollir la vostra destinaci, com per exemple la seva proximitat respecte el lloc de treball/estudi, la seva situaci geogrfica, el nivell de vida, etc. Per quin daquests factors s ms determinant? En qu ha dinvertir una ciutat si vol atreure ms gent?bviament totes aquestes preguntes no tenen una resposta senzilla, entre daltres coses perqu la forma plantejada no s la millor per a un estudi coherent (qu ens fa millorar el nostre nivell de vida, ms comer o ms habitants? Ms centres hospitalaris o ms centres doci? Ms comunicacions o ms serveis?). Per motivacions com aquestes eren les que nosaltres ens vrem fer al principi del treball i, delimitant b el nostre mbit destudi, hem aconseguit realitzar una aproximaci per determinar i estudiar els factors ms importants del creixement de les ciutats.Al llarg del treball, a part de conixer algunes dades curioses, com quines sn les ciutats amb ms riquesa de Catalunya (en RFDB per cpita) hem analitzat diversos factors, com la immigraci, el nivell datur o ledat de la poblaci autctona, que hom podria considerar claus per una ciutat, per tamb hem trobat daltres menys previsibles com els desplaament diaris atrets i generats, el factor capitalitat, etc.A part de tot aix tenem la intenci de fer el treball el ms proper possible, en el que ens pogussim sentir identificats i fins i tot trobar-li una aplicaci directa. s per aix que vam voler concretar i estudiar tots aquests factors en dues ciutats que coneixem prou b, per aquestes havien de complir una srie de caracterstiques: la poblaci daquestes ha de ser semblant, la situaci geogrfica ha de ser prou propera per evitar biaixos per raons climtiques, per alhora lmbit dinfluncia de les dues ha de ser petit perqu si no ens podrem trobar que les accions que tinguin lloc en una, tinguin conseqncies en laltra. Creiem doncs que les dues ciutats escollides, Granollers i Cerdanyola del Valls, compleixen amb les caracterstiques. Aquestes ciutats es troben en la provncia de Barcelona, en la que podrem anomenar segona corona metropolitana; dins daquesta regi es troba la gran majoria de la poblaci catalana, habitants de moltes ciutats segurament molt semblants a les dues analitzades, aix que segurament gran part dels lectors tamb shi podran sentir identificats.Tamb serveix aquest treball per refutar algunes de les hiptesis que ens vam fer al principi i ens semblaven molts coherents i daltres que es troben del tot esteses per la societat i, a ms, a mesura que el lector vagi progressant en la lectura del treball podr comprovar que no s un sol factor el que determina el desenvolupament de les ciutats, sin que sestableix una extensa xarxa dinterrelacions entre elles que promou aquest creixement. Aix doncs, tan sols ens queda animar-vos a endinsar-vos en la lectura del treball, que esperem us resulti interessant.
Resumo:
El projecte de recerca titulat La tecnologia dels primers pobladors de lEuropa occidental sha centrat en lanlisi i comparaci dels instruments ltics procedents duna selecci de jaciments arqueolgics de les illes Britniques (Happisburgh sites 3 i 1, Pakefield, Boxgrove i High Lodge) i de la pennsula Ibrica (Sima del Elefante, Gran Dolina, Galera i la Boella). Lobjectiu principal era avaluar si el primer poblament del continent mostrava o no una homogenetat tecnolgica, si sobservaven patrons temporals similars, i si es podien distingir lnies evolutives diferents en lmbit comportamental durant el primer mig mili danys de presncia humana a Europa. El pla de treball ha consistit essencialment en una estada de membres de lIPHES de Anglaterra i en una estada dels membres anglesos a Catalunya. A banda, sha generat un contracte de suport tcnic a lIPHES, que ha perms gestionar satisfactriament bona part de les dades obtingudes. Aquestes accions, a banda de consolidar la xarxa de cientfica anglo-catalana establerta en el marc de la convocatria PBR de 2008, han perms obtenir un coneixement de primera m tant dels jaciments com dels materials arqueolgics presos en consideraci. Els resultats preliminars obtinguts en aquest projecte estan actualment en discussi, i de ben segur tindran un paper central a lhora de formular noves hiptesis relatives al primer poblament hum dEuropa.
Resumo:
Aquest projecte de recerca es centra en lanlisi de limpacte dels estndards de gesti de la qualitat ( bsicament ISO 9001:2000 o en la nova versi ISO 9001:2008) en la millora real de al satisfacci dels clients. Aquest objectiu apareix desprs dobservar com aquests sistemes han tingut molta rellevncia en els darrers anys, i en canvi no est gens clara quin s lefecte real en la satisfacci dels clients (interns i externs principalment ) de les organitzacions que ho implementen. El projecte es basa en un estudi empric a realitzar en parallel a Catalunya i al Regne Unit, dues de les regions a nivell mundial amb un nombre ms elevat de certificacions ISO 9000:2000, per tamb formant part de dos dels nics pasos on shan creat normatives especfiques dintegraci daquests estndards amb altres, com per exemple els dissenyats directament per a la millora de la satisfacci dels clients (llegeixis ISO 10001, ISO 10002, ISO 10003 i ISO 10004). Aquestes normatives especfiques o de suport, fins i tot especificacions tcniques relacionades, tamb sn objectes daquest projecte.
Resumo:
Mitjanant aquest projecte sha pogut: a) constatar lescassa aplicaci prctica en els tribunals catalans del dret angls; b) discutir els motius daquesta realitat judicial que saparta de les disposicions normatives previstes a la Llei dEnjudiciament Civil 1/2000; c) plantejar solucions als problemes detectats, formulant una proposta de modificaci normativa. Tot aix sha materialitzat en 4 Ponncies Internacionals presentades al Congreso Internacional sobre Prueba Judicial organitzat per les Facultats Jurdiques de les Universitats de Deusto, Comillas i Esade els 19 a 21 de juliol de 2010; 3 Comunicacions presentades a la Universidad de Salamanca en la Jornada en Homenaje a la Profra. M. Carmen Calvo Snchez, el 25 de novembre de 2010; i un llibre collectiu de tots els membres integrants daquest projecte de recerca titulat La prova del dret estranger: teoria i prctica. Estudi de 30 casos reals, publicat per leditorial J.M. Bosch, la ms antiga a Espanya i de reconegut prestigi i mplia difusi en lrea del Dret Processal: es va crear lany 1889 i ha publicat ms de 300 llibres en aquesta rea de coneixement.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. El motiu central daquest treball s esbrinar quins sn els organismes que viuen a les molses i el lloc destudi s el sortidor que hi ha al firal de Sant Feliu de Pallerols, ms conegut entre els seus habitants per el Lago. Es conclou que la tosca del sortidor ha anat augmentant amb el pas dels anys i est en transformaci constant. Daltra banda, noms hi ha una espcie de molsa, Cratoneuron Commutatum. S'han trobat gran quantitat i diversitat d'organismes de tots els regnes excepte el dels fongs repartits en les quatre orientacions. Tots els organismes identificats segons la bibliografia consultada poden viure a les molses. Les caracterstiques fisicoqumiques de l'aigua permeten explicar la formaci de la tosca. Quant al sortidor, s estable i no es preveu, de moment, que pugui caure o volcar-se.
Resumo:
Lobjectiu del treball s ajudar a la descripci del fenomen del canvi en els itineraris formatius superiors dels estudiants. Lanlisi es realitza a partir de dades empriques generades a la UAB durant lany 2012 i en base als factors contextuals socio-demogrfics, de perfil i context de lestudiant i motivacionals de vocaci acadmica, vocaci laboral, resultats acadmics, condicions facilitadores, condicions dempleabilitat, condicions econmiques, influncia de les amistats, estratgies adaptatives o doportunitat que influeixen en les decisions de canvi dels estudiants. En les conclusions es reflexiona sobre les poltiques orientades a mantenir lequitat en laccs i en la permanncia dels estudiants.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. La variant dialectal del catal de Menorca conserva algunes paraules d'origen angls arran de la dominaci britnica del segle XVIII. L'autor d'aquest treball ha dut a terme una recerca per a comprovar la pervivncia de les paraules que l'ltim estudi realitzat el 1983 havia constatat que eren d's habitual i comprovar si el pas del temps, el contacte amb altres llenges i la normalitzaci lingstica, amb la introducci del catal com a llengua vehicular en l'educaci i la recepci de canals de rdio i de televisi en catal normatiu, havien tingut l'efecte d'anar substituint aquests mots. A travs d'un exhaustiu treball de camp, amb un total de cent noranta-set entrevistes realitzades a peu de carrer de manera proporcional als habitants de les diferents poblacions de l'illa, d'est a oest, el mateix nombre per a cada gnere i dividides en grups per trams d'edat, l'autor va recollir les dades, a partir de les quals va fer l'anlisi per passar a la seva posterior interpretaci tenint en compte totes aquestes variables (gnere, territori i trams d'edat). Altres informacions complementries recollides en el treball de camp van servir per a recolzar les conclusions. Sha evidenciat que l's dels anglicismes es pot dividir en quatre grups: el dels que han desaparegut de la parla habitual; el dels que el seu s decreix en funci de l'edat de les persones entrevistades; evidenciant la seva gradual desaparici; el dels que s'usen noms en determinades poblacions i el dels que es mantenen ben vives arreu de l'illa, la majoria lligades a les festes o tradicions o al mn de l'educaci. Contrriament a la hiptesi inicial, l'estudi ha constatat que la desaparici no es produeix en favor del terme corresponent en catal estndard, sin per un castellanisme.
Resumo:
Estudi diacrnic i present dels noms de mas de la poblaci de Bordils (Girons). Cada nom recull la seva situaci i el seu possible orgen etimolgic. Es tractava de demostrar que s freqent que un mas canvi de nom amb el canvi de propietaris, s a dir, que toponmia i antroponmia van estretament lligades. S'ha aplicat l'habitual en recerca toponmica: treball de camp amb entrevstes a habitants del poble i recerca d'arxiu amb documentaci provinent de l'Arxiu Histric de Girona, l'Arxiu Municipal i Parroquial de Bordils. La recollida d'informaci s'ha complementat amb la consulta a bibliografia fonamental en l'mbit de l'onomstica ( Coromines, Moreu-Rey, Alcover i Moll... ) per poder realitzar l'estudi de 52 topnims referits a 30 masos diferents. Sha esbrinat l'existncia diacrnica d'alguns noms de masos que a l'acutalitat han variat; demostrant que en algun cas, un mas es coneix amb ms d'un nom. Tamb sha pogut esbrinar que els noms de persona (llinatges) sn la font ms freqent a l'hora de donar nom als masos.
Resumo:
Tota anlisi integral de la violncia ha de comenar per definir les diverses formes que aquesta adopta amb la finalitat de facilitar-ne el mesurament cientfic. Hi ha moltes maneres possibles de definir la violncia. Tradicionalment, ladolescncia sha associat amb un moment de crisi, inestabilitat i immaduresa. Ladolescncia comena amb una forma de violncia produda per la naturalesa, que sn els canvis fsics de la pubertat. Aquest s tamb un perode de profunds canvis psicolgics (prdues del mn infantil, confirmaci dels carcters sexuals distintius del gnere). En definitiva, una etapa dincertesa a lespera darribar a una identitat on el jo frgil i insegur tem quedar atrapat en la situaci infantil i atribueix a lentorn les seves dificultats per progressar. Ataca buscant uns lmits externs que el continguin i li serveixin per regular-se i trobar-se. Altres vegades per por anticipada al fracs busca com a identitat una posici on no hi ha exigncies, ni perill de fracassar, perqu s la identitat del fracs mateix (fracs escolar, addiccions, marginalitat, violncia). Aix la conducta violenta s una defensa davant amenaces externes i internes a un jo frgil en perill de ser dilut i aixafat en la seva identitat poc slida i definida. La sensaci de no ser considerat com a subjecte pot ser objectiva o imaginria, present o ancorada en el passat (JEAMET 2003) per, en qualsevol cas, s una pressi real per lindividu que lafecta notablement
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Lobjectiu general del treball ha estat conixer en profunditat el mn creat per JRR Tolkien, especialment la llengua quenya, i transmetre de forma entenedora els coneixements obtinguts. Altres objectius ms especfics han estat estudiar les llenges inventades per Tolkien; establir els criteris lingstics necessaris per construir una gramtica i un manual de quenya que reculli llengua i cultura, aix com exercicis i activitats diversos. Els resultats han quedat reflectits en l'autoedici d'un llibre de text.
