Modelatge procedural de ciutats

L���objectiu d���aquest projecte ��s el desenvolupament d���una eina pel modelatge procedural de ciutats i xarxes de carrers. El modelatge de carrers ��s, per si sol, un bon tema on aplicar-hi la programaci�� procedural. Les ciutats solen comptar amb patrons que es van repetint al llarg del territori. El fet de ���repetir��� una tasca suggereix sempre l���aplicaci�� d���algun tipus de procediment per tal de simplificar i reduir la feina de l���usuari a l���hora de desenvolupar aquesta tasca. Shan utilitzat b��sicament tres eines diferents: Un modelador 3D, un llenguatge d���scripting i un llenguatge flexible per a definir els edificis

Petjades de la UdG: QNORM

Anna Maria Geli, rectora de la UdG, manifestava en una entrevista recent (vegeu Engega 14) que es comen��ava a notar la petjada de la Universitat al territori. ��Formem els professionals del pa��s, del dem����, afegia. La petjada existeix i ��s gran. Un detall de la marca ��s QNORM, una empresa en la qual tots els treballadors procedeixen de la Universitat de Girona. QNORM lidera els projectes de biomassa m��s interessants que es preparen a Girona, sobretot gr��cies a l���avantatge competitiu que els ha proporcionat el coneixement al detall del territori

II f��rum social europeu de Paris. Seminari d'educaci�� : privatitzaci�� i comercialitzaci�� de l'educaci��. Estrat��gies d'oposici��. 'Segundo foro social europeo de Paris. Seminario de educaci��n : privatizaci��n y comercializaci��n de la educaci��n. Estrategias de oposici��n'.

Resumen tomado de la revista

Juga i apr??n amb les nostres aus. 'Juega y aprende con nuestras aves'

Paquete de actividades sobre las aves del Delta del Ebro (Catalunya) con el programa Clic para Windows que ofrece el mismo CD-ROM. Se trabajan el h??bitat, el medio y los problemas ecol??gicos. Contiene im??genes y sonidos de las aves y un plano de los distintos espacios naturales del Delta. Permite instalar el programa o hacer una copia en disquette.

1001 animals to spot.

El texto y las ilustraciones tienen por objeto ayudar a los ni��os de primaria a desarrollar habilidades como leer, contar, comparar e identificar. En cada doble p��gina hay escenas de animales en diferentes ecosistemas del mundo, la selva, la monta��a, el mar, el bosque, el Polo Norte. Alrededor de los m��rgenes de las p��ginas hay una lista de los animales que hay que buscar junto con el n��mero de animales de este tipo que se encuentran en ese lugar. Otro juego se presenta casi al final del libro : En dibujos de Leo hay un grupo adicional de animales que este personaje pinta y el ni��o debe mirar hacia atr��s para localizar las im��genes realizadas por Leo.

Dr. Giuseppe Cognetti: "El Mediterrani no t�� cap intenci�� de morir"

Giuseppe Cognetti (1928) ��s professor em��rit a la Universitat de Pisa. El 1969 va fundar la Societat Italiana de Biologia Marina. Ha estat professor a les Universitats de N��pols, de Bolonya i de Pisa, de la qual va ser director del Departament de Ci��ncies del Territori i Dipartimento di Scienze dell���Uomo e dell���Ambiente. Des del 1980 ��s col��laborador del Consell d���Europa per a estudis de reserves marines i ��s membre del Comit�� de Comunicaci�� del Ministeri de Medi Ambient itali��. Ha vingut a Girona per participar en l���International Summer School of the Environment que organitza l���Institut de Medi Ambient de la UdG

Dibuixant paisatges als n��vols

Sobre els Paisatges sonors de la ciutat

Proposta d���una xarxa d���espais naturals protegits a Andorra

Andorra ��s un microestat situat al bell mig Pirineus, hist��ricament la din��mica de la poblaci�� i els seus costums han estat lligats a l���entorn i als recursos que aquest els ofereix. A partir dels anys 50 per��, Andorra pateix un increment demogr��fic i un canvi en les activitats que s���hi desenvolupen, amb un descens del pes del sector primari i un increment de les activitats del terciari. Aquest fet porta a l'expansi�� dels nuclis de poblaci�� i un augment de l���oferta de serveis per a potenciar el turisme i el comer�� , augmentant aix�� la pressi�� sobre el medi, que es veu incrementada per la manca de control i de regulaci�� en l�����mbit de l���ordenament territorial. En els ��ltims anys per��, s���han realitzat diferents actuacions que han intentat esmenar aquestes mancances, creant, per exemple, legislaci�� d���ordenació del territori i urbanisme (2001), i els Parcs Naturals de la Vall de Sorteny (1999) i del Comapedrosa (2006). Tot i aix��, ��s evident que en l���actualitat existeixen encara moltes mancances que cal resoldre urgentment. Per aquest motiu es fa la la proposta d���una xarxa d���espais naturals protegits a Andorra i la creaci�� d���unes directrius que en facilitin la seva gesti��. Situant Andorra a l���al��ada d���altres pa��sos europeus en mat��ria de protecci�� del medi natural, i proporcionant unes bases que permetin la gesti�� unificada d���aquesta xarxa.

Les grans infrastructures de transport i el desenvolupament de la ciutat mitjana. El Tren d'Alta Velocitat a les ciutats de Lleida, Aviny�� i Novara

L'objectiu central de la tesi ��s estudiar els processos que permeten aconseguir un desenvolupament local a llarg termini de les ciutats mitjanes a partir de la implantaci�� d'una gran infrastructura com el Tren d'Alta Velocitat (TAV). Es parteix de la hip��tesi que el desenvolupament local urb�� a partir del TAV dep��n de factors objectius i de factors subjectius (dels subjectes), uns factors que prenen una forma particular en el desenvolupament de les ciutats mitjanes. La tesi es divideix en una primera part te��rica i segona de m��s aplicada. Diversos autors han arribat a la conclusi�� que la relaci�� tradicional que s'ha donat entre les infrastructures de transport i territori parteix d'uns paradigmes deterministes, que s'exemplifiquen amb una relaci�� de "causa-efecte". Per aquest motiu, s'han criticat els estudis sobre els efectes socioecon��mics de les infrastructures de transport, aix�� com el mateix concepte d'"efecte". Aquesta cr��tica es repeteix els estudis sobre el TAV i les ciutats mitjanes, que arriben a la conclusi�� que el desenvolupament econ��mic no ��s un fet autom��tic i que no es poden predir les conseq����ncies a mig i llarg termini del TAV. El desenvolupament local a partir del TAV, doncs, estaria relacionat amb tres elements principals. En primer lloc, entendre que la ciutat -i el territori- ��s un fenomen complex i, com a tal, cal abordar-lo des de la teoria dels sistemes complexos. En segon lloc, la gran infrastructura ha de convertir-se en un recurs endogen (interconnexi�� amb la xarxa local d'actors i territorialitzaci�� en el milieu de la ciutat) per a que pugui contribuir al desenvolupament. En tercer lloc, la din��mica de governance dels actors ��s primordial, i es divideix en la gesti�� interna de la xarxa local (projecte local) i la gesti�� multinivell de les administracions. En base als referents te��rics, es construeix una metodologia per avaluar el grau de desenvolupament local que ha comportat el TAV en tres ciutats mitjanes de l'arc mediterrani europeu, Lleida, Aviny�� i Novara, situades respectivament a Espanya, Fran��a i It��lia. La metodologia preveu l'estudi d'aspectes t��cnics de la ciutat com els de transport (Posici�� territorial de la ciutat a partir del TAV, Caracter��stiques de l'estaci�� TAV), urban��stics (Model urban��stic a escala municipal/urbana, Model urban��stic a escala de l'estaci��) i econ��mics (Diferents projectes econ��mics de la ciutat relacionats amb el TAV). Tamb�� preveu l'estudi d'aspectes organitzatius externs (Els agents supralocals i els seus projectes, Grau de conflictivitat i cooperaci�� en les relacions dels agents locals i supralocals) i interns (Capacitat de creaci�� d'un projecte de ciutat a partir del TAV, Agents que participen en el projecte local i la seva din��mica, ��mbit territorial dels projectes). Finalment s'efectua una avaluaci�� del proc��s i dels resultats del desenvolupament local. Com a conclusi�� es demostra que el proc��s de desenvolupament local a partir de les grans infrastructures de transport dep��n, en bon part, de la capacitat de governance. Dep��n, per un cant��, de la capacitat dels agents locals d'elaborar un projecte de desenvolupament i liderar unes estrat��gies d'aprofitament i, de l'altre, de la capacitat dels agents del territori (estatals, regionals, locals) de crear aliances i cooperaci�� per planificar la infrastructura de transport. Finalment es presenten un seguit de recomanacions a les ciutats que volen planificar l'arribada del TAV per a que contribueixi a un desenvolupament amb les caracter��stiques d'efic��cia, sostenibilitat, productivitat i equitat.

Upper limit on the cosmic-ray photon flux above 10(19) eV using the surface detector of the Pierre Auger Observatory

A method is developed to search for air showers initiated by photons using data recorded by the surface detector of the Auger Observatory. The approach is based on observables sensitive to the longitudinal shower development, the signal risetime and the curvature of the shower front. Applying this method to the data, tipper limits on the flux of photons of 3.8 x 10(-3), 2.5 x 10(-3), and 2.2 x 10(-3) km(-2) sr(-1) yr(-1) above 10(19) eV, 2 x 10(19) eV, and 4 x 10(19) eV are derived, with corresponding limits on the fraction of photons being 2.0%, 5.1%, and 31% (all limits at 95% c.l.). These photon limits disfavor certain exotic models of sources of cosmic rays. The results also show that the approach adopted by the Auger Observatory to calibrate the shower energy is not strongly biased by a contamination from photons. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Correlation of the highest-energy cosmic rays with the positions of nearby active galactic nuclei

Data collected by the Pierre Auger Observatory provide evidence for anisotropy in the arrival directions of the cosmic rays with the highest-energies, which are correlated with the positions of relatively nearby active galactic nuclei (AGN) [Pierre Auger Collaboration, Science 318 (2007) 938]. The correlation has maximum significance for cosmic rays with energy greater than similar to 6 x 10(19) eV and AGN at a distance less than similar to 75 Mpc. We have confirmed the anisotropy at a confidence level of more than 99% through a test with parameters specified a priori, using an independent data set. The observed correlation is compatible with the hypothesis that cosmic rays with the highest-energies originate from extra-galactic sources close enough so that their flux is not significantly attenuated by interaction with the cosmic background radiation (the Greisen-Zatsepin-Kuz`min effect). The angular scale of the correlation observed is a few degrees, which suggests a predominantly light composition unless the magnetic fields are very weak outside the thin disk of our galaxy. Our present data do not identify AGN as the sources of cosmic rays unambiguously, and other candidate sources which are distributed as nearby AGN are not ruled out. We discuss the prospect of unequivocal identification of individual sources of the highest-energy cosmic rays within a few years of continued operation of the Pierre Auger Observatory. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Trigger and aperture of the surface detector array of the Pierre Auger Observatory

The surface detector array of the Pierre Auger Observatory consists of 1600 water-Cherenkov detectors, for the study of extensive air showers (EAS) generated by ultra-high-energy cosmic rays. We describe the trigger hierarchy, from the identification of candidate showers at the level of a single detector, amongst a large background (mainly random single cosmic ray muons), up to the selection of real events and the rejection of random coincidences. Such trigger makes the surface detector array fully efficient for the detection of EAS with energy above 3 x 10(18) eV, for all zenith angles between 0 degrees and 60 degrees, independently of the position of the impact point and of the mass of the primary particle. In these range of energies and angles, the exposure of the surface array can be determined purely on the basis of the geometrical acceptance. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Atmospheric effects on extensive air showers observed with the surface detector of the Pierre Auger observatory

Atmospheric parameters, Such as pressure (P), temperature (T) and density (rho proportional to P/T), affect the development of extensive air showers initiated by energetic cosmic rays. We have Studied the impact of atmospheric variations on extensive air showers by means of the surface detector of the Pierre Auger Observatory. The rate of events shows a similar to 10% seasonal modulation and similar to 2% diurnal one. We find that the observed behaviour is explained by a model including the effects associated with the variations of P and rho. The former affects the longitudinal development of air showers while the latter influences the Moliere radius and hence the lateral distribution of the shower particles. The model is validated with full simulations of extensive air showers using atmospheric profiles measured at the site of the Pierre Auger Observatory. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Upper limit on the cosmic-ray photon fraction at EeV energies from the Pierre Auger Observatory

From direct observations of the longitudinal development of ultra-high energy air showers performed with the Pierre Auger Observatory, upper limits of 3.8%, 2.4%, 3.5% and 11.7% (at 95% c.l.) are obtained on the fraction of cosmic-ray photons above 2, 3, 5 and 10 EeV (1 EeV equivalent to 10(18) eV), respectively. These are the first experimental limits on ultra-high energy photons at energies below 10 EeV. The results complement previous constraints on top-down models from array data and they reduce systematic uncertainties in the interpretation of shower data in terms of primary flux, nuclear composition and proton-air cross-section. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

The Pierre Auger Observatory scaler mode for the study of solar activity modulation of galactic cosmic rays

Since data-taking began in January 2004, the Pierre Auger Observatory has been recording the count rates of low energy secondary cosmic ray particles for the self-calibration of the ground detectors of its surface detector array. After correcting for atmospheric effects, modulations of galactic cosmic rays due to solar activity and transient events are observed. Temporal variations related with the activity of the heliosphere can be determined with high accuracy due to the high total count rates. In this study, the available data are presented together with an analysis focused on the observation of Forbush decreases, where a strong correlation with neutron monitor data is found.