Noves (i velles) didàctiques per a ensenyar llengua i literatura amb les TIC

Aquest article parteix de la hipòtesi inicial que les eines TIC presenten un gran potencial per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura, però que aquesta potencialitat (COLL: 2008) només es pot fer efectiva quan es fonamenta en una sòlida formació del professorat i quan l'ús de les TIC s'integra en metodologies actives que atorguen el protagonisme a l'estudiant i que se centren en l'acompanyament al llarg del procés, com els treballs per projectes o les seqüències didàctiques (SD) (CAMPS: 1994). Per desenvolupar aquest plantejament, primerament argumentaré la necessitat d'una formació dels docents que ha d'incloure tant la integració de les eines i dels recursos tecnològics que tenim al nostre abast, com els coneixements sobre els continguts que volem ensenyar i els coneixements pedagògics sobre com s'ensenya i com s'aprèn. I, tot seguit, em centraré en les característiques de les SD i en les possibilitats que obren per integrar els avenços que la recerca en didàctica de la llengua i de la literatura ha posat de manifest, i defensaré que són el millor marc per a un ús significatiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Tractament integrat de la llengua i la literatura en una zona castellanoparlant

Davant la problemàtica que l’ensenyament del valencià té a localitats de parla castellana, aquest article aplica el tractament integrat de la llengua i la literatura en la localitat de parla castellana d’Elda (l’Alt Vinalopó). Els professors-autors arriben a la conclusió que aprendre una llengua significa aprendre a comunicar-se en eixa llengua. Així doncs, en l’article els autors enumeren i expliquen una sèrie de mesures que han desenvolupat en el seu institut per a obtenir un ensenyament basat en l’enfocament comunicatiu; amb el propòsit de «entendre i fer-se entendre amb fluïdesa».

Transfer in third language phonology: Does L3 typological proximity play a role?

Les investigacions recents sobre la transferència i l'adquisició d’una L3 han indagat sobre les interferències lingüístiques quan hi ha més d'una font de transferència. Els participants en aquest estudi de cas van ser parlants d’espanyol i d’anglès, que apreninen una tercera llengua, el català, tipològicament més pròxima a l’espanyol. Aquest estudi va investigar la producció dels bilingües del català fosc /ɫ/, un segment que no és present en espanyol ja que tots els laterals es produeixen com una clara /l/, i que, tanmateix, es realitza en anglès en posició final després de vocal. Contràriament al model que planteja la proximitat d'idiomes prèviament adquirids com un dels factors determinants per a la transferència de competències, l’estudi va mostrar que la proximitat tipològica a un dels L1 no és determinista per a la transferència en el nivell fonològic en l’aprenentatge d’una L3, ja que els participants produeixen laterals catalanes similars a /ɫ/. En aquest estudi de cas es constata, d’acord amb el Model de Millora Acumulativa, com es transfereix aquest segment fonològic des de l’anglés al català.

Percepcions entorn de la llengua en un centre educatiu amb PPEC a Pego

En aquest TFG és pretén conèixer les percepcions dels xiquets de primària sobre la llengua d'un poble valencianoparlant, però a una escola on sols hi ha una línia amb un Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà. Tractarem d'esmentar com conviuen les dos llengües en aquest context específic, per això ens farem servir de l'etnografia educativa.

L'ús de la llengua valenciana a la Il·lustració: la figura de Carles Ros

L'arribada de la nova dinastia borbònica va suposar a nivell cultural la desaparició oficial del valencià en el llenguatge de l'administració i un retrocés de la llengua en tots els àmbits d'ús. El notari valencià Carles Ros va ser un ferm defensor de la llengua en un context poc favorable, com així ho demostra a les seues obres. Gran part de la seua producció literària, la qual inclou tractats gramaticals i lexicogràfics, vocabularis, obres apologètiques, col·loquis i romanços, està dedicada a defensar i promoure el valencià, així com facilitar-ne el seu coneixement.

Representações de suicidas míticos na cerâmica grega: séculos VII-IV A.C.

Com a presente dissertação temos por objectivo problematizar, através da iconografia, as representações de suicidas míticos na cerâmica grega (séculos VII-IV a.C.). O corpus da pesquisa é constituído por 40 vasos com imagens de onze figuras mitológicas: Ájax, Alceste, Antígona, Ariadne, Cassandra, Fedra, Ifigénia, Macária, Medeia, Orestes e Políxena. Das 40 imagens analisadas, três são do séc. VII a.C., cinco do séc. VI a.C., onze do séc. V a.C. e 21 do séc. IV a.C. A dissertação é dividida em onze capítulos, um para cada figura mitológica, nos quais debateremos as fontes, a evolução do mito e a iconografia associada.

Diccionari de la llengua Catalána ab las correspondencias Castellna, Latina, Francesa e Italiana /

Contiene: vol. 1 - vol. 2.

Diccionari de la llengua catalana/

Contien:vol. 1 - vol. 2.

Compendio de grammatica da lingua grega : para uso das escholas do Reino /

Mode of access: Internet.

Historia del esforçat cavaller Partinobles, compte de Bles, y apres fonch emperador de Constantinobla. Escrita en nostra llengua catalana.

Mode of access: Internet.

Homoerotismo feminino na lírica grega arcaica: a poesia de Safo

Desde a Época Helenística até aos nossos dias, a singularidade da poesia de Safo revelou-se um tema controverso, não apenas pelo carácter fragmentário dos textos ou devido à escassa informação sobre a sua praxis no contexto da lírica arcaica grega, mas também por nela aparecer configurada a primeira expressão literária de homoerotismo feminino, que as línguas modernas designam por “lesbianismo” ou “amor sáfico. Se bem que inquestionavelmente anacrónicos e imprecisos, esses termos dominam, hoje, a linguagem sobre a homossexualidade feminina, convertendo a poetisa de Lesbos num ícone singular da moderna conceptualização do amor entre mulheres.

Agamémnon na Lírica Arcaica Grega

Pretende‐se, neste estudo, rastrear a figura de Agamémnon nos textos que constituem o corpus hoje conhecido da lírica arcaica grega, privilegiando os testemunhos mais ilustrativos de três poetas arcaicos: dois fragmentos da Oresteia, de Estesícoro, o fr. 282a PMGF Davies, de Íbico, e a Pítica XI, de Píndaro.

Uma Electra portuguesa do século XVIII: “Tragedia em cinco actos, tirada da historia grega”, de Francisco Dias Gomes

O objectivo principal desta comunicação é explorar as ressonâncias da antiga tragédia grega na Electra de Francisco Dias Gomes, impressa em 1799 na Tipografia Régia Silvina no século XVIII, uma obra rara e muito pouco conhecida, presentemente disponível na Web em formato digital.

Frederico Lourenço, Poesia Grega, de Álcman a Teócrito, Lisboa, Livros Cotovia, 2006, 175 pp. [ISBN: 972-795-156.2]

Sem resumo disponível.

Frederico Lourenço, Grécia Revisitada. Ensaios sobre a cultura Grega, Lisboa, Livros Cotovia, 2004, 330 pp. [ISBN: 972-795- 092-0]

Resumo indisponível.