Rearing and Colonization of Lutzomyia evansi (Diptera: Psychodidae), a Vector of Visceral Leishmaniasis in Colombia

The sandfly Lutzomyia evansi from a focus of visceral leishmaniasis in northern Colombia was reared and maintained under laboratory conditions for five generations. The average time for total development was 41.8 days (range = 35.1- 49.6) at 25 oC and 89-95% of relative humidity. The mean number of eggs laid was lower in laboratory bred females either in pots (13.2 eggs/female) or vials (29.9 eggs/female) than in wild caught females (33.4 eggs/female). Immature mortality, mainly due to fungal and mite contamination, was higher during the first two instars than in the remaining immature stages. Adults were robust and healthy although difficult to feed on hamster or chick skin membrane. In summary, Lu. evansi is a colonizable species but requires specific conditions.

Association of Lutzomyia columbiana (Diptera: Psychodidae) with a Leishmaniasis Focus in Colombia Due to Species of the Leishmania mexicana Complex

In Colombia, Leishmania mexicana has a scattered geographical distribution and no sand fly vectors have been associated with its transmission. During the present study, the anthropophilic sand fly Lutzomyia columbiana was found to be the only species collected using diverse methods, in a small focus of Le. mexicana in the municipality of Samaniego, SW Colombia. Ecological data indicate that this sand fly species is present in both peri and intradomestic habitats, where it readily bites man. Further evidence comes from experimental itnfections of wild-caught Lu. columbiana with Le. mexicana after feeding on itnfected hamsters. Based on these results, it is suggested that this sand fly is the most likely vector in the study area, suggesting the existence of a previously unknown sand fly-parasite association.

Determinació de la regió del genoma o gens implicats en la síntesi del polièster extracel•lular present en la variant llisa de Mycobacterium vaccae mitjançant transformació

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Universidad de Zaragoza, Espanya, entre novembre del 2007 i abril del 2008. Mycobacterium vaccae és un micobacteri ambiental de creixement ràpid molt estudiat pel seu interès com a possible ús immunoterapéutic en el tractament de la tuberculosis i altres malalties. M.vaccae a l’igual que altres micobacteris presenta dues morfologies colonials: llisa i rugosa. M.vaccae ATCC15483T té originàriament una morfologia llisa. Quant aquest es cultiva en medi sòlid a 30ºC apareixen espontàniament variants rugoses estables que no reverteixen a llises. El motiu pel qual aquest procés té lloc no es coneix, encara que s’ha descrit en Mycobacterium smegmatis i en Mycobacterium avium que els lípids de la paret cel•lular es troben involucrats en aquest canvi de morfologia colonial. L’anàlisi dels contingut en lípids i glicolípids de la paret cel•lular de les dos variants morfològiques de M.vaccae, ens ha indicat que les soques llises presenten un compost extracel•lular que no es troba en les rugoses i que mitjançant l’anàlisi estructural d’aquest compost ha sigut identificat com un polièster extracel•lular de cadena llarga. El present estudi s’ha centrat en determinar els gens implicats en la síntesis d’aquest compost. Per a realitzar aquest anàlisi genètic s’ha construit una llibreria de mutants per transposició de la soca llisa de M. vaccae mitjançant un plàsmid ts/sac i un transposó. S’han obtingut colònies de morfologia rugosa on el plàsmid s’ha insertat en la zona del genoma que codifica per aquest compost extracel•lular. Aquests nous mutants s’han analitzat mitjançant tècniques moleculars (PCR, Southern y seqüenciació). A mès, s’ha construit una llibreria genòmica amb DNA de la soca llisa en plàsmids replicatius de micobacteris derivats de pAL5000 i s’ha transformat la soca rugosa seleccionant per a un fenotip llis estudiant els gens que complementen.

Mètodes algebraics i de teoria de la prova per a la formalització del raonament vague

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Università degli studi di Siena, Italy , entre 2007 i 2009. El projecte ha consistit en un estudi de la formalització lògica del raonament en presència de vaguetat amb els mètodes de la Lògica Algebraica i de la Teoria de la Prova. S'ha treballat fonamental en quatre direccions complementàries. En primer lloc, s'ha proposat un nou plantejament, més abstracte que el paradigma dominant fins ara, per l'estudi dels sistemes de lògica borrosa. Fins ara en l'estudi d'aquests sistemes l'atenció havia recaigut essencialment en l'obtenció de semàntiques basades en tnormes contínues (o almenys contínues per l'esquerra). En primer nivell de major abstracció hem estudiat les propietats de completesa de les lògiques borroses (tant proposicionals com de primer ordre) respecte de semàntiques definides sobre qualsevol cadena de valors de veritat, no necessàriament només sobre l'interval unitat dels nombres reals. A continuació, en un nivell encara més abstracte, s’ha pres l'anomenada jerarquia de Leibniz de la Lògica Algebraica Abstracta que classifica tots els sistemes lògics amb un bon comportament algebraic i s'ha expandit a una nova jerarquia (que anomenem implicacional) que permet definir noves classes de lògiques borroses que contenen quasi totes les conegudes fins ara. En segon lloc, s’ha continuat una línia d'investigació iniciada els darrers anys consistent en l'estudi de la veritat parcial com a noció sintàctica (és a dir, com a constants de veritat explícites en els sistemes de prova de les lògiques borroses). Per primer cop, s’ha considerat la semàntica racional per les lògiques proposicionals i la semàntica real i racional per les lògiques de primer ordre expandides amb constants. En tercer lloc, s’ha tractat el problema més fonamental del significat i la utilitat de les lògiques borroses com a modelitzadores de (part de) els fenòmens de la vaguetat en un darrer article de caràcter més filosòfic i divulgatiu, i en un altre més tècnic en què defensem la necessitat i presentem l'estat de l'art de l'estudi de les estructures algèbriques associades a les lògiques borroses. Finalment, s’ha dedicat la darrera part del projecte a l'estudi de la complexitat aritmètica de les lògiques borroses de primer ordre.

Síntesi de siRNAs (short interfering RNAs) modificats amb nucleobases 5-metil i 5-propinil pirimidíniques i avaluació de la seva activitat in vitro en cultius cel•lulars i de la seva estabilitat en sèrum humà. Disseny de siRNAs dirigits a la inhibició de l'expressió de mutacions de l'oncogen K-ras.

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Stanford University, EEUU, entre 2007 i 2009. El present projecte es basa 1) en la síntesi de cadenes d'ARN dirigides a la inhibició de l'expressió gènica per un mecanisme d'ARN d'interferència (siRNAs o short interefering RNAs) i 2) en l'avaluació de l'activitat in vitro d'aquests oligonucleòtids en cultius cel•lulars. Concretament, la meva recerca ha estat enfocada principalment a l'estudi de cadenes de siRNA modificades amb nucleobases 5-metil i 5-propinil pirimidíniques. Es tractava d'avaluar l'efecte que exerceixen els factors estèrics en el major groove (solc major) dels siRNAs sobre la seva activitat biològica. En aquest sentit, he dut aterme síntesi de fosforamidits de nucleòsis pirimidínics modificats a la posició C-5 de la nucleobase. A continuació he incorporat aquestes unitats nucleosídiques en cadenes d'ARN emprant un sintetitzador d’ADN/ARN i he estudiat l'estabilitat dels corresponents dúplexs d'ARN mitjançant experiments de desnaturalització tèrmica. Finalment he dut a terme experiments d'inhibició de l'expressió gènica en cèl.lules HeLa per tal d'avaluar l'activitat biològia d'aquests siRNAs modificats. Els resultats d'aquests estudis han posat de manifest que la presència de grups voluminosos com el propinil a l'extrem 5' del dúplex de siRNA (definit per la cadena guia o antisense) influeix de forma molt negativa en la seva activitat biològica. En canvi, grups menys voluminosos com el metil hi influeixen positivament, de manera que algunes de les cadenes sintetitzades han resultat ser més actives que els corresponents siRNAs naturals (wild type siRNAs). A més, aquest tipus de modificació contribueix positivament en l'estabilitat de cadenes de siRNA en sèrum humà. Aquest treball ha estat publicat (Terrazas, M.; Kool, E.T. "Major Groove Modifications Improve siRNA Stability and Biological Activity" Nucleic Acids Res. 2009, in press).

PFC-J2EE Online Bookstore OLBS

Es planteja el projecte de la creació d'una tenda de llibres en línea (Online Bookstore - OLBS), com a extensió d'una actual cadena de tendes físiques, o bé com a ens independent de nova aparició. Amb la OLBS pretenem que el mitjà de comunicació amb el client sigui un mitjà de l'àmbit de les noves tecnologies, per tal de poder arribar a aquell sector de la població que les usa majoritàriament, ampliant la nostra clientela potencial, alhora que facilitem l'accés als clients tradicionals. Així mateix renovem la imatge de la nostra organització, adequant-la als temps actuals.

Estudi de l'argot català a la sèrie Plats bruts : l'argot a les sèries de ficció de producció pròpia de TV3

L'interès del present projecte rau en la identificació de formes pròpies de l'argot català difoses a través de les sèries de ficció de producció pròpia de la cadena de televisió autonòmica catalana. Així, en aquest treball pretenem respondre bàsicament dues qüestions: d'una banda, si les sèries de ficció de producció pròpia de TV3, i en aquest cas Plats bruts, contribueixen a difondre l'argot català; i de l'altra, si l'existència d'un argot pròpiament català (és a dir, creat a partir de recursos de la llengua catalana) és mostra de la bona salut de la llengua.

Síntesi de nous compostos tipus catecol amb aplicació en materials funcionals

En el nostre grup d’investigació i en col·laboració amb el grup d’investigació del doctor Daniel Ruiz-Molina del Centre d’investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2) d’aquest campus universitari, hem iniciat un projecte que es planteja aconseguir biomimetitzar certes proteïnes adhesives de mol·luscs, en que la seva adherència es deu a la presència de la funcionalitat catecol. Aprofitant aquesta propietat adhesiva dels catecols, l’objectiu és poder desenvolupar nous materials per a recobriments hidro- i oleofòbics, i nous materials adhesius sent necessari el desenvolupament de protocols sintètics per a l’obtenció de compostos tipus catecol convenientment substituïts. En el present treball de recerca s’ha aconseguit la síntesi del nou catecol 10, que presenta en la seva estructura una cadena alquílica parcialment fluorada amb la finalitat de fer-ne recobriments hidro- i oleofòbics, i l’optimització i escalat del catecol 2, que presenta una cadena alquílica, amb la finalitat de fer-ne recobriments hidrofòbics. També s’ha explorat en la síntesi de catecols amb una funcionalitat tiol amb la finalitat de poder desenvolupar superfícies o nanopartícules d’or adhesives. Partint del producte comercial 17, s’ha aconseguit obtenir 10 en tres etapes sintètiques i un rendiment global del 57% i 2 en dues etapes sintètiques i un rendiment global del 63% a escala multigram, millorant la metodologia sintètica existent que consistia en quatre etapes sintètiques i un 48% de rendiment global.

Radiation induced apoptosis and initial DNA damage are inversely related in locally advanced breast cancer patients.

Background. DNA-damage assays, quantifying the initial number of DNA double-strand breaks induced by radiation, have been proposed as a predictive test for radiation-induced toxicity. Determination of radiation-induced apoptosis in peripheral blood lymphocytes by flow cytometry analysis has also been proposed as an approach for predicting normal tissue responses following radiotherapy. The aim of the present study was to explore the association between initial DNA damage, estimated by the number of double-strand breaks induced by a given radiation dose, and the radio-induced apoptosis rates observed. Methods. Peripheral blood lymphocytes were taken from 26 consecutive patients with locally advanced breast carcinoma. Radiosensitivity of lymphocytes was quantified as the initial number of DNA double-strand breaks induced per Gy and per DNA unit (200 Mbp). Radio-induced apoptosis at 1, 2 and 8 Gy was measured by flow cytometry using annexin V/propidium iodide. Results. Radiation-induced apoptosis increased in order to radiation dose and data fitted to a semi logarithmic mathematical model. A positive correlation was found among radio-induced apoptosis values at different radiation doses: 1, 2 and 8 Gy (p < 0.0001 in all cases). Mean DSB/Gy/DNA unit obtained was 1.70 ± 0.83 (range 0.63-4.08; median, 1.46). A statistically significant inverse correlation was found between initial damage to DNA and radio-induced apoptosis at 1 Gy (p = 0.034). A trend toward 2 Gy (p = 0.057) and 8 Gy (p = 0.067) was observed after 24 hours of incubation. Conclusions. An inverse association was observed for the first time between these variables, both considered as predictive factors to radiation toxicity.

Hypermethylated 14-3-3-sigma and ESR1 gene promoters in serum as candidate biomarkers for the diagnosis and treatment efficacy of breast cancer metastasis

Background: Numerous hypermethylated genes have been reported in breast cancer, and the silencing of these genes plays an important role in carcinogenesis, tumor progression and diagnosis. These hypermethylated promoters are very rarely found in normal breast. It has been suggested that aberrant hypermethylation may be useful as a biomarker, with implications for breast cancer etiology, diagnosis, and management. The relationship between primary neoplasm and metastasis remains largely unknown. There has been no comprehensive comparative study on the clinical usefulness of tumor-associated methylated DNA biomarkers in primary breast carcinoma and metastatic breast carcinoma. The objective of the present study was to investigate the association between clinical extension of breast cancer and methylation status of Estrogen Receptor1 (ESR1) and Stratifin (14-3-3-σ) gene promoters in disease-free and metastatic breast cancer patients. Methods: We studied two cohorts of patients: 77 patients treated for breast cancer with no signs of disease, and 34 patients with metastatic breast cancer. DNA was obtained from serum samples, and promoter methylation status was determined by using DNA bisulfite modification and quantitative methylation-specific PCR. Results: Serum levels of methylated gene promoter 14-3-3-σ significantly differed between Control and Metastatic Breast Cancer groups (P < 0.001), and between Disease-Free and Metastatic Breast Cancer groups (P < 0.001). The ratio of the 14-3-3-σ level before the first chemotherapy cycle to the level just before administration of the second chemotherapy cycle was defined as the Biomarker Response Ratio [BRR]. We calculated BRR values for the "continuous decline" and "rise-and-fall" groups. Subsequent ROC analysis showed a sensitivity of 75% (95% CI: 47.6 - 86.7) and a specificity of 66.7% (95% CI: 41.0 - 86.7) to discriminate between the groups for a cut-off level of BRR = 2.39. The area under the ROC curve (Z = 0.804 ± 0.074) indicates that this test is a good approach to post-treatment prognosis. Conclusions: The relationship of 14-3-3-σ with breast cancer metastasis and progression found in this study suggests a possible application of 14-3-3-σ as a biomarker to screen for metastasis and to follow up patients treated for metastatic breast cancer, monitoring their disease status and treatment response.

Analysis of TNFAIP3, a feedback inhibitor of nuclear factor-κB and the neighbor intergenic 6q23 region in rheumatoid arthritis susceptibility

INTRODUCTION Genome-wide association studies of rheumatoid arthritis (RA) have identified an association of the disease with a 6q23 region devoid of genes. TNFAIP3, an RA candidate gene, flanks this region, and polymorphisms in both the TNFAIP3 gene and the intergenic region are associated with systemic lupus erythematosus. We hypothesized that there is a similar association with RA, including polymorphisms in TNFAIP3 and the intergenic region. METHODS To test this hypothesis, we selected tag-single nucleotide polymorphisms (SNPs) in both loci. They were analyzed in 1,651 patients with RA and 1,619 control individuals of Spanish ancestry. RESULTS Weak evidence of association was found both in the 6q23 intergenic region and in the TNFAIP3 locus. The rs582757 SNP and a common haplotype in the TNFAIP3 locus exhibited association with RA. In the intergenic region, two SNPs were associated, namely rs609438 and rs13207033. The latter was only associated in patients with anti-citrullinated peptide antibodies. Overall, statistical association was best explained by the interdependent contribution of SNPs from the two loci TNFAIP3 and the 6q23 intergenic region. CONCLUSIONS Our data are consistent with the hypothesis that several RA genetic factors exist in the 6q23 region, including polymorphisms in the TNFAIP3 gene, like that previously described for systemic lupus erythematosus.

Development and Preliminary Evaluation of a Rapid Oligochromatographic Assay for Specific Detection of New Human Influenza A H1N1 Virus

A new oligochromatographic assay, Speed-Oligo Novel Influenza A H1N1, was designed and optimized for the specific detection of the 2009 influenza A H1N1 virus. The assay is based on a PCR method coupled to detection of PCR products by means of a dipstick device. The target sequence is a 103-bp fragment within the hemagglutinin gene. The analytical sensitivity of the new assay was measured with serial dilutions of a plasmid that contained the target sequence, and we determined that down to one copy per reaction of the plasmid was reliably detected. Diagnostic performance was assessed with 103 RNAs from suspected cases (40 positive and 63 negative results) previously analyzed with a reference real-time PCR technique. All positive cases were confirmed, and no false-positive results were detected with the new assay. No cross-reactions were observed when other viral strains or clinical samples with other respiratory viruses were tested. According to these results, this new assay has 100% sensitivity and specificity. The turnaround time for the whole procedure was 140 min. The assay may be especially useful for the specific detection of 2009 H1N1 virus in laboratories not equipped with real-time PCR instruments

Prospective universal application of mycobacterial interspersed repetitive-unit-variable-number tandem-repeat genotyping to characterize Mycobacterium tuberculosis isolates for fast identification of clustered and orphan cases.

The use of molecular tools for genotyping Mycobacterium tuberculosis isolates in epidemiological surveys in order to identify clustered and orphan strains requires faster response times than those offered by the reference method, IS6110 restriction fragment length polymorphism (RFLP) genotyping. A method based on PCR, the mycobacterial interspersed repetitive-unit-variable-number tandem-repeat (MIRU-VNTR) genotyping technique, is an option for fast fingerprinting of M. tuberculosis, although precise evaluations of correlation between MIRU-VNTR and RFLP findings in population-based studies in different contexts are required before the methods are switched. In this study, we evaluated MIRU-VNTR genotyping (with a set of 15 loci [MIRU-15]) in parallel to RFLP genotyping in a 39-month universal population-based study in a challenging setting with a high proportion of immigrants. For 81.9% (281/343) of the M. tuberculosis isolates, both RFLP and MIRU-VNTR types were obtained. The percentages of clustered cases were 39.9% (112/281) and 43.1% (121/281) for RFLP and MIRU-15 analyses, and the numbers of clusters identified were 42 and 45, respectively. For 85.4% of the cases, the RFLP and MIRU-15 results were concordant, identifying the same cases as clustered and orphan (kappa, 0.7). However, for the remaining 14.6% of the cases, discrepancies were observed: 16 of the cases clustered by RFLP analysis were identified as orphan by MIRU-15 analysis, and 25 cases identified as orphan by RFLP analysis were clustered by MIRU-15 analysis. When discrepant cases showing subtle genotypic differences were tolerated, the discrepancies fell from 14.6% to 8.6%. Epidemiological links were found for 83.8% of the cases clustered by both RFLP and MIRU-15 analyses, whereas for the cases clustered by RFLP or MIRU-VNTR analysis alone, links were identified for only 30.8% or 38.9% of the cases, respectively. The latter group of cases mainly comprised isolates that could also have been clustered, if subtle genotypic differences had been tolerated. MIRU-15 genotyping seems to be a good alternative to RFLP genotyping for real-time interventional schemes. The correlation between MIRU-15 and IS6110 RFLP findings was reasonable, although some uncertainties as to the assignation of clusters by MIRU-15 analysis were identified.