Hàbits esportius dels estudiants de la UIB. 'Hábitos deportivos de los estudiantes de la UIB'.

Resumen tomado de la publicación. Los autores pertenecen a la Universitat de les Illes Baleares

Hàbits de pràctica esportiva dels mallorquins d'entre 10 i 14 anys. 'Hábitos de práctica deportiva de los mallorquines de entre 10 y 14 años'.

Identificar el perfil del deportista preadolescente mallorquín en función del género, edad y nivel de práctica; evaluar opiniones e intereses hacia la actividad física; analizar motivos de inicio, mantenimiento y/o abandono. Tipo de muestreo: polietápico; el ámbito de aplicación ha sido Mallorca, donde de un universo de 16.289 sujetos se ha escogido a 2661. Se ha trabajado ha partir de una clasificación de las variables en función de los objetivos planteados. Variables independientes en todos los objetivos de la investigación: género (hombre, mujer) y nivel de práctica de deporte (bajo, medio o alto); variables sociodemográficas: género, nivel de estudios de los padres, nivel socioeconómico de los padres, lugar de residencia; variables dependientes del primer objetivo: identificación como practicante deportivo, edad de inicio de la práctica de esta actividad, formas de práctica, hilo conductor de la forma de práctica deportiva, regularidad de la práctica, hábitos deportivos del padre y de la madre, lugares de práctica deportiva, tipos de deportes practicados, número de horas semanales totales dedicadas a estas actividades; variables dependientes del segundo objetivo: valoración de la propia habilidad deportiva, relación práctica deportiva-rendimiento académico, perspectivas de futuro frente a la práctica deportiva, interés de los jóvenes encuestados hacia la práctica deportiva e interés por el tema deportivo en cualquiera de sus posibles manifestaciones, importancia para las personas encuestadas de la asignatura de Educación Física en relación a las otras materias, percepción del apoyo dado por parte de la escuela a la práctica deportiva; variables dependientes del tercer objetivo: cómo se inició en la práctica deportiva, razón más importante por la que empezó a practicar actividad física, motivo más importante para el mantenimiento de la práctica deportiva, principal motivo para el abandono de la práctica deportiva, principal motivo por el que no practica deporte. El instrumento utilizado para recoger información es un cuestionario de elaboración propia que está dividido en una serie de secciones que aglutinan diversas preguntas y con las que se pretende estudiar las variables: datos personales, escolares y familiares, datos de identificación como practicantes, hábitos personales de práctica deportiva, la práctica deportiva en el contexto escolar (opiniones, intereses y actitudes), motivos para el inicio, mantenimiento y abandono de la práctica deportiva. Se ha utilizado la prueba chi-cuadrado de Pearson, la t de student o la ANOVA. Debido a que la muestra cumplía todos los criterios paramétricos, no se han tenido que utilizar pruebas estadísticas no paramétricas. En cuanto al tratamiento estadístico de los datos, se ha realizado mediante el paquete informático SPSS. Los resultados extraídos son: de 2661 sujetos, 2004 practican y 657 no practican deporte; de 2004, 1162 son hombres y 842 son mujeres; la edad de inicio está entre 6,6 y 7,7 años; la forma de práctica mayoritaria es en Club o federación. Las conclusiones son: la práctica deportiva se ha consolidado como un estilo de vida en nuestra sociedad; existen diferencias significativas entre mujeres y hombres en cuanto a la práctica deportiva; el preadolescente mallorquín se inicia en la práctica deportiva a edades muy prematuras; el motivo principal de inicio de la práctica deportiva es por diversión y/o por ocio; el motivo principal de mantenimiento de la práctica deportiva es por diversión y la competición no es un elemento determinante; las campañas institucionales tienen una ínfima repercusión en el inicio de la práctica deportiva de los preadolescentes mallorquines.

L'organització familiar en un dia laborable, la millor pauta per a l'adquisició d'hàbits.'La organización familiar en un día laborable, la mejor pauta para la adquisición de hábitos'.

Resumen basado en el del autor en catalán

Fomentem hàbits saludables a l'escola. 'Fomentemos hábitos saludables en la escuela'.

Monográfico con el título: 'Educació física i salut'. Resumen basado en el de la publicación

Programa tutorial de retroalimentació d'hàbits. 'Programa tutorial de retroalimentación de hábitos'.

Resumen basado del autor en catalán

Mecànica : funcions i operadors tècnics. El muntatge i el desmuntatge. Hàbits de normalització tecnològica. 'Mecánica : funciones y operadores técnicos. El montaje y el desmontaje. Hábitos de normalización tecnológica'.

Desarrollo de un crédito del área de Tecnología para el ciclo 12-16. Plantea los objetivos de utilizar correctamente las leyes físico-químicas y los métodos matemáticos, conocer las condiciones tanto externas como internas ligadas al estudio de los operadores técnicos, organizar lógicamente su estudio, conocer las relaciones existentes entre funciones técnicas y operador técnico y proyectar de una manera estructurada un operador técnico. Describe los contenidos a tratar en el crédito, las actividades de aprendizaje y evaluación propuestas, así como una temporalización indicativa del crédito y los procedimientos para trabajar el material de soporte propuesto, tanto para el profesor como para el alumno.

L'esmorzar a secundària : com millorar els hàbits alimentaris dels adolescents. 'El desayuno en secundaria : cómo mejorar los hábitos alimentarios de los asolescentes'.

Resumen basado en el de la autora

Resistència i velocitat. Salts i tanques : el salt de tanques i exercicis de resistència i velocitat. Acceptar els hàbits higiènics i les pròpies limitacions. 'Resistencia y velocidad. Saltos y vallas : el salto de vallas y ejercicios de resistencia y velocidad. Aceptar los hábitos higiénicos y las propias limitaciones'.

Módulo segundo del primer crédito para el área de Educación Física del ciclo 12-16. Presenta un esquema de todo el módulo con la ordenación de los bloques de contenido propuestos, los objetivos didácticos, las actividades de aprendizaje y de evaluación así como una temporalización indicativa y los procedimientos de trabajo del material incluido. El modulo trabaja la mejora de los alumnos en sus cualidades físicas básicas, los sistemas de entrenamiento, las carreras de vallas, el salto de longitud y la velocidad. Divide el módulo en veinte unidades didácticas y presenta las actividades de aprendizaje que se proponen en cada una de ellas y que, básicamente, consisten en ejercicios de velocidad, salto y calentamiento. Incluye una serie de consideraciones previas y recomendaciones metodológicas para el profesor a la hora de llevar a cabo las actividades de aprendizaje.

El cant coral infantil i juvenil educa en valors, hàbits i competències

This doctoral thesis is the result of the experience, continuous practice and day to day work as head of infant and youth choirs that the candidate has developed for over more than thirty years. The motivation, the concerns and the questions formulated with regards to choral singing, have underpinned this research. The thesis has focused on the learning of values, habits and competences in order to demonstrate that singing in an infant or youth choir is educational and goes far beyond the mere act of singing in a choir. We can therefore state that education is continuous, it never comes to an end and, furthermore, it unfolds in divergent ways. In summary to show that singing in an infant or youth choir is educational in the widest possible sense.

La Formación en documentación en ciencias de la salud : opinión y perspectiva de los estudiantes de enfermería

Disposar d’informació és imprescindible per a poder prendre decisions correctament. La tendència actual en la pràctica professional és la de valorar el saber utilitzar instruments per a l’obtenció d’evidències científiques. La tecnologia actual posa a l’ abast dels professionals gran quantitat de documents i les eines per recuperar-los. Una de les fronteres que limita la disponibilitat d’ informació és la capacitat dels professionals en poder-la aconseguir i aquesta s’aconsegueix a través de la formació. Des de la perspectiva docent ens preguntàvem si és necessari formar als alumnes de ciències de la salut en temes documentals i quina repercussió està tenint en la seva labor quotidiana. L’ objectiu del present estudi és conèixer l’ importància que li donen els estudiants de tercer curs d’ infermeria a l’aprenentatge de temes documentals, principalment referents a localització i recuperació d’informació. Es vol valorar l’impacte de la formació en documentació durant el període d’ estudis, la perspectiva de l’ impacte sobre el seu futur professional i la importància sobre la vida quotidiana en general. Metodologia. S’ha realitzat una enquesta autocontestada als alumnes de tercer curs de l’ Escola Universitària de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic. L’ anàlisi es basa en comparar un grup d’alumnes que ha rebut formació a través de un mòdul específic de documentació, respecte la resta d’alumnes que no l’ han rebut. Resultats. En general, l’ importància que els alumnes atribueixen a la formació en aspectes documentals durant el període de formació acadèmica és de 8,75 punts de mitjana ( escala de 0 a 10). Confirmen que el mòdul de documentació els ha aportat ajuda per realitzar altres assignatures, els seus companys els demanen ajudes relacionades, han millorat la qualitat dels treballs i se senten més capacitats per localitzar i recuperar informació. En un futur laboral immediat, li assignen una importància de 9 punts i creuen els servirà per desenvolupar de forma més eficient l’activitat laboral. L’ importància en la vida quotidiana és puntuada en 8,75 punts, destacant com raó principal el poder seguir el ritme de la societat actual. Discussió. Els alumnes consideren que és necessari i imprescindible disposar d’unes habilitats mínimes en documentació. Els que han seguit el mòdul de documentació valoren més els beneficis que aporten aquests coneixements, respecte els que no l’han seguit. La pràctica i l’ adquisició d’ habilitats documentals han d’integrar-se progressivament, essent el docent el primer en estimular i promoure aquesta dinàmica dins de cada assignatura.

Procés participatiu d'informació i debat entorn els transgènics agrícoles : el cas d'Artesa de Lleida i el cas d'Alella

Un procés participatiu d’informació i debat entorn els transgènics agrícoles presenta l’objectiu de mitigar importants carències que es donen en la situació actual. Una metodologia eficaç per a la resolució de conflictes socioambientals com la qüestió dels OMGAs, és la IAP, una corrent de la sociologia participativa. Representa un mètode d’investigació i acció amb l’objectiu d’obtenir un nou coneixement que cerca la transformació de la situació existent, mitjançant la integració dels sabers de diferents àmbits i basant la investigació en la participació dels propis col·lectius a investigar. Seguint aquesta filosofia, s’han portat a terme dos processos participatius als municipis d’Artesa de Lleida i Alella, amb la intenció de generar un espai de reflexió i debat entorn la temàtica. Tot i ser dos municipis de caràcter diferents, rural i semiurbà, i amb participants procedents de diferents àmbits, els resultats van ser molt similars.

Educació ambiental en camins tradicionals : una proposta de guia interpretativa pel camí de les Tosques

El primer bloc del treball, que ocupa en extensió la major part del projecte, permet una aproximació a la figura que juga el medi ambient i l’educació ambiental en la societat i en el moment actual. Al mateix temps, s’analitza el context ambiental que envolta el Parc Natural de les Muntanyes de Prades per tal de donar a conèixer l’entorn immediat del camí de les Tosques. Finalment, es descriu l’origen i els diversos camins tradicionals existents, procurant la informació necessària per entendre el valor i el potencial de que disposa aquest viari. El segon bloc, d’altra banda, resulta d’una selecció d’informació del primer i de noves aportacions, en una guia per la realització d’un itinerari autoguiat d’educació ambiental per aquest camí. Aquesta proposta es materialitza en la localització, anàlisi i interpretació de l’itinerari pel camí de les Tosques, i en l’elaboració d’una guia d’educació ambiental per a realitzar-lo.

Estudi sobre recol·lectors OAI-PMH

A conseqüència de la creixent utilització del format digital en tots els àmbits és imprescindible replantejar-se les estratègies per gestionar la informació electrònica. Fins ara, les tasques essencials que la biblioteconomia associa amb la documentació són: l’edició, la preservació i la difusió. Aquestes tasques han estat acomplertes pel CESCA i pel CBUC en diversos dipòsits de contingut digital, cadascun especialitzat en un tipus d’informació concreta. D’altra banda, ampliant les ambicions d’aquests dipòsits i amb la voluntat de difondre contingut digital d’una manera més eficaç, ha aparegut la necessitat d’utilitzar noves eines per compartir i disseminar continguts. Aquest estudi aprofundeix en el coneixement sobre l’Open Archives Initiative (OAI), una iniciativa destinada a desenvolupar i promoure estàndards d’interoperativitat que facilitin la difusió eficient de continguts digitals. També s’inclouen les eines que permeten utilitzar el marc de treball que l’OAI proposa per gestionar l’intercanvi de dades entre els dipòsits, i com aquestes s’adapten a les necessitats i recursos existents.

Xarxes virtuals de solidaritat: el cas del grup d'autoajuda Bipolarweb

Per a poder comprendre la dimensió de les possibles transformacions que Internet pot comportar, cal investigar els usos concrets de què es o ha estat objecte. En definitiva, cal realitzar investigacions empíriques que aportin informació sobre qui usa Internet, en quines circumstàncies i amb quins objectius. En aquest context, s’ha iniciat l’anàlisi en profunditat d’un cas específic de comunitat virtual de suport social creada per una persona afectada pel trastorn bipolar. L’objectiu d’una comunitat d’autoajuda virtual és proporcionar informació i recolzament emocional a través d’Internet. Mitjançant una metodologia qualitativa s’ha realitzat l’observació del fòrum virtual que penja de la pàgina web “Bipoloarweb.com”. En les investigacions del fenomen dels grups d’autoajuda a Internet, sovint s’ha destacat que a diferència dels grups ‘presencials’, aquests només poden aportar recolzament emocional i informatiu als seus membres. El tipus de recolzament instrumental o altre tipus d’assistència física, en canvi, no és possible en els casos virtuals. Els primers resultats de la recerca invaliden aquesta afirmació general ja que s’ha pogut observar episodis diferents d’ajut instrumental. En relació a la gestió d’informació i producció de coneixement, ja es pot avançar algunes qüestions interessants. En primer lloc, la quantitat i el detall de la informació que en el fòrum circula sobre el trastorn Bipolar. La majoria d’aquests coneixements, però, sorgeixen directament de compartir l’experiència diària entre els membres del grup. Tot això permet avançar la següent hipòtesi de treball pel futur: a més a més de suport emocional i instrumental, aquest grup ‘empodera’ el seus membres? Si la resposta fos positiva, el nostre cas tindria semblances amb altres fenòmens com son les associacions de malalts.

Millora de la rendibilitat del perer (cv. Conference) mitjançant la intensificació del conreu

Tot i que el sistemes de plantació d’alta densitat en pomera i perera s’han desenvolupat considerablement en altres països, en l’àmbit de Catalunya i més concretament a la zona fruitera de Lleida, no es disposa de cap referència del seu comportament, cosa què no coincideix amb l’interès creixent del sector productor pel conreu de la perera i per la millora de la seva rendibilitat. Amb aquesta experiència es pretén cobrir el buit d’informació que hi ha referent a la tecnologia de producció de la perera i específicament pel que fa referència a la utilització de plantacions intensives o d’alta densitat de plantació amb portaempelts nanisants. L’objectiu de l’assaig és avaluar diferents sistemes de plantació que permetin incrementar la rendibilitat del conreu de la perera, millorant el balanç econòmic ingressos/despeses, mitjançant la intensificació del conreu que ha de permetre una major rapidesa d’entrada en producció i una disminució del costos de producció, però no d’implantació. Per això, s’avaluaran 5 densitats de plantació, una de les quals és el Fus que s’ha elegit com a testimoni de referència, ja que és utilitzat habitualment a la zona. Es descriu a continuació la metodologia utilitzada i s’exposen els resultats obtinguts l’any 2000, que correspon al segon verd i que fan referència principalment als costos de plantació, costos de ma d’obra, produccions i paràmetres de qualitat dels fruits.