1000 resultados para Greek drama (Selections: Extracts, etc.)
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
"Courses of reading": p. [458]-460.
Resumo:
Errata: v. 1, p. 471-472; v. 4, p. 394-397.
Resumo:
The Prometheus bound of Æschylus; tr. by Elizabeth B. Browning. The Agamemnon of Æschylus; tr. by R. Potter.--The Antigone of Sophocles; tr. by R.C. Jebb.--The Œdipus Tyrannus of Sophocles; tr. by T. Francklin.--The Alcestis of Euripides; tr. by A.S. Way.--The Medea of Euripides; tr. by A.S. Way.--The clouds of Aristophanes; tr. by W.J. Hickie.--The Plutus of Aristophanes; tr. by W.J. Hickie.
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
Text in Greek.
Resumo:
Cassandra's Dream, de Woody Allen (2007), no tingué les crítiques excel·lents de pel·lícules anteriors com ara Crimes and Misdemeanors i Match Point, on s'abordaven temes semblants. Tanmateix, segons l'opinió de l'autor d'aquest article, analitzada des de la perspectiva del llegat de la tragèdia grega en la cultura occidental, els mèrits d¿aquest film no són pas menyspreables. Les nombroses referències a la tragèdia grega, ja siguin títols o personatges, demostren la voluntat del director americà d'il·lustrar la contemporaneïtat del gènere esmentat, com també de presentar els homes i les dones d¿avui com a víctimes d'una gairebé omnipotent i sorneguera ironia tràgica. L'autor es proposa també de mostrar-hi les relacions evidents d'aquest guió amb el de Match Point i, sobretot, amb el que considera guió matriu de totes tres: Crimes and Misdemeanors.
Resumo:
En las últimas décadas, los estudios de narratología han subrayado la función estructuradora que cumple el final de una obra en el conjunto de la trama, advirtiendo que, desde la lógica de una narración que progresa hacia un final, es éste el que da sentido al proceso. En tragedia griega el fenómeno resulta especialmente sensible en Sófocles, que ha diseñado sus propias pautas genéricas, las que mejor responden a nuestro concepto de intriga conclusiva. Eurípides resulta desde esta perspectiva un radical innovador del género trágico , pues el final de la performance es, con frecuencia, una pausa arbitraria en la acción. F.M. Dunn ha estudiado minuciosamente cómo esa suspensión del final de la tragedia en Eurípides viene acompañada de una «formal rhetoric of closure» (p. 7), consistente en una serie de recursos como el deus ex machina , el relato etiológico o profecía final, el discurso de aquiesciencia y la declaración de salida del coro («Closing Gestures», pp. 13-64). Tales mecanismos convencionales, afirma, son exteriores a la acción dramática y zanjan el argumento al tiempo que lo abren a soluciones múltiples, anticipando el camino a la novela.
Resumo:
«Tú (Polo) sostenías que los injustos son felices si no pagan justicia» «Exacto». «Yo en cambio digo que son muy desgraciados, pero los que pagan justicia, menos. ¿Quieres refutar también esto?» «Eso, Sócrates, es aún más difícil de refutar que aquello» « No difícil, Polo, sino imposible, pues lo verdadero jamás puede refutarse» (Gorg. 473b). En este momento del diálogo con Polo, Sócrates introduce el presupuesto que está en la base de su práctica dialogal, a saber, que la verdad no es refutable, y, por tanto, el discurso que vence en el diálogo es el verdadero. Claro que las implicaciones de tal proposición varían considerablemente según se enfatice el sujeto o el predicado: lo primero supone la existencia de una verdad objetiva, que va descubriéndose a través del debate; lo segundo, la dependencia de la noción de verdad de la de triunfo lógico, lo que deja abierta una amplia casuística.
Resumo:
Plató és autor d"uns Diàlegs fonamentals en la història d"allò que abans s"anomenava «la nostra» cultura, la cultura d"Occident; no hi deu haver ningú que ignori aquesta dada bàsica, elemental; i potser per això mateix pot semblar sorprenent que calgui reblar-ho. Ara bé, el fet de preguntar-se amb calma per quins motius el primer monument filosòfic que reconeixem en part, almenys com a «nostre» adopta la forma dialògica no constitueix cap platitud anacrònica, si es fa amb cura, ni mereix un encongiment d"espatlles com a tota resposta.
Resumo:
En la parábasis de Los caballeros, Aristófanes' se presenta a los espectadores, por medio del coro, como tin autorcómico oprimido por las dificultades de oficio y temeroso de la infidelidad del público. Con el fin de ejemplificar la volubilidad en el gusto teatral que achaca a sus conciudadanos, el poeta refiere a grandes rasgos la trayectoria de tres de sus predecesores -Magnes, Cratino y Crates- recordando como, pese a su ingenio y a sus muchos éxitos, en la vejez perdieron el favor de los oyentes y fueron olvidados por la ciudad. Tal es el contexto en que se enmarcan los versos de Aristófanes sobre Cratino que aquí nos proponemos examinar: una exposición parabática sobre la actitud de la ciudad hacia la antigua comedia y sobre los estilos diferenciales de sus principales exponentes.
Resumo:
The antioxidant capacity of some herbs used in dietology practice was determined by the DPPH free radical method, which was calibrated with ascorbic acid. Partially hydrophilic phenolic compounds are the most active compounds in plants, and therefore water was used as the extraction agent. Besides antioxidant capacity, the content of total phenolic compounds was also measured and a strong correlation between these two variables was found. The extracts of lemon balm (Melissa officinalis L.), peppermint (Mentha x piperita L.), oregano (Origanum vulgare L.), Greek oregano (Origanum heracleoticum L.), sage (Salvia officinalis L.) and winter savory (Satureja montana L.) showed very significant activity. It was comparable with the activity of green tea in the case of oregano and peppermint. Lower activity was observed in the case of rosemary (Rosmarinus officinalis L.), marjoram (Majorana hortensis), hyssop (Hyssopus officinalis L.), sweet basil (Ocimum basilicum), and lovage (Levisticum officinale Koch.). The inhibitory activity of the herb extracts was monitored also during the autooxidation of lard. Very high antioxidant capacity was observed mainly in sage samples, but also in marjoram and Greek oregano. The extracts of peppermint, oregano, rosemary, winter savory, lemon balm and hyssop showed middle activity comparable to that of alpha-tocopherol. The antioxidant capacity of sweet basil and lovage was insignificant.
Resumo:
This document style is intended for reading onscreen. It creates a two-page spread that fits on a single screen (of 1024 x 768 pixels), with type that remains readable at 75% magnification. It includes design and typographic settings to accommodate common text elements: headings, subtitles, extracts, etc. The font is Lucida Sans Unicode, set single-spaced. It is a sans serif font, which allows for greater readability at smaller sizes and onscreen. The basic text size is 11 point. The font is engi¬neered with a tall line-height, so that even set “solid” (i.e., single-spaced) there is ample “leading” between the lines for clear reading. The overall design is “left aligned”—that is all titles, subtitles, headings, etc. are lined up on the left margin. Paragraphs are justified, for easier reading; titles, headings, references, captions, and endnotes are not justified. The two files attached to this documents are: Screen SansSerif file.doc = a blank MS Word file with these page and type specifications already loaded. Enter (or paste) your text into this file and Save under a new name. Screen SansSerif template.dot = an MS Word template; use this to create a new blank document. Templates are generally stored in a folder in Program Files > Microsoft Office > Templates The main document contains sample pages and specifications for the type, margins, settings, etc.