L'européanisation de la mesure de la diversité en éducation : un instrument mou de politique publique

Devant la multiplication de données, de classements, l'auteur interroge la configuration d'acteurs à l'origine de la problématisation d'indicateurs statistiques en grilles de lecture des inégalités d'accès à l'enseignement supérieur. La comparaison et la caractérisation des indicateurs d'inégalités d'accès des bases internationales (UNESCO, OCDE, EUROSTAT) et nationales (Allemagne, Angleterre, France et Suisse) questionnent la tension entre les discours et les indicateurs produits et leur inscription nationale. Qui dit quoi et avec quels résultats ? Quelles configurations d'acteurs caractérisent ces processus ? De quelles relations de pouvoir sont-ils le produit ? L'auteur retrace la mise à l'agenda des organismes européens du problème des inégalités d'accès au supérieur, identifie les politiques définies et les confronte aux indicateurs produits montrant la dissonance entre les discours et ce que les indicateurs permettent de problématiser, le décalage entre recommandations et outils. Pourquoi un tel contraste ? Quels sont les mécanismes à l'oeuvre ? Est-ce un problème technique, politique ? Que révèle cette dissonance des spécificités nationales dans la construction sociale des inégalités ?

La competición deportiva como medio de enseñanza en los centros educativos de primaria

El deporte de competición constituye, probablemente, la manifestación deportiva más importante en niños en edad escolar. El objetivo de este estudio es el analizar la apreciación de los profesores sobre la competición deportiva como medio de enseñanza-aprendizaje en la educación primaria. Para alcanzar este objetivo se utiliza un cuestionario. La muestra está compuesta por 140 profesores. De los resultados se deduce que la competición es un buen instrumento para la formación y educación de los niños.

Teaching fundamentals of computing theory: a constructivist approach

A Fundamentals of Computing Theory course involves different topics that are core to the Computer Science curricula and whose level of abstraction makes them difficult both to teach and to learn. Such difficulty stems from the complexity of the abstract notions involved and the required mathematical background. Surveys conducted among our students showed that many of them were applying some theoretical concepts mechanically rather than developing significant learning. This paper shows a number of didactic strategies that we introduced in the Fundamentals of Computing Theory curricula to cope with the above problem. The proposed strategies were based on a stronger use of technology and a constructivist approach. The final goal was to promote more significant learning of the course topics.

Emergency department visits for non-life-threatening conditions : evolution over 13 years in a Swiss urban teaching hospital

INTRODUCTION: A large proportion of visits to our Emergency Department (ED) are for non-life-threatening conditions. We investigated whether patients' characteristics and reasons for consultation had changed over 13 years. METHODS: Consecutive adult patients with non-life-threatening conditions at triage were included in the spring of 2000 and in the summer of 2013. In both years patients completed a similar questionnaire, which addressed their reasons for consultation and any previous consultation with a general practitioner (GP). RESULTS: We included 581 patients in 2013 vs 516 in 2000, with a mean age of 44.5 years vs 46.4 years (p=0.128). Of these patients, 54.0% vs 57.0% were male (p=0.329), 55.5% vs 58.7% were Swiss (p=0.282), 76.4% were registered with a GP in both periods, but self-referral increased from 52.0% to 68.8% (p<0.001); 57.7% vs., 58.3% consulted during out-of- hours (p=0.821). Trauma-related visits decreased from 34.2% to 23.7% (p<0.001). Consultations within 12 hours of onset of symptoms dropped from 54.5% to 30.9%, and delays of ≥1 week increased from 14.3% to 26.9% (p<0.001). The primary motive for self-referral remained unawareness of an alternative, followed in 2013 by dissatisfaction with the GP's treatment or appointment. Patients who believed that their health problem would not require hospitalisation increased from 52.8% to 74.2% and those who were actually hospitalised decreased from 24.9% to 13.9% (all p<0.001). CONCLUSION: The number of visits for non-life-threatening consultations continue to increase. Our ED is used by a large proportion of patients as a convenient alternative source of primary care.

Modelo para una autoevaluación modular en una institución educativa (BADI)

Una eficaz acción educativa obliga necesariamente a plantearse en profundidad la autoevaluación como modelo de cambio y la participación de todos los estamentos de la comunidad educativa. Un mayor o menor grado de participación viene a ser un indicador que nos permite valorar cualquier propuesta de «calidad», «reforma» o «innovación». El modelo B.A.D.I. yen especial su instrumento modular, responde a las exigencias particulares de reflexión, análisis y toma de decisiones que se realiza en cada centro para responder adecuadamente a cualquier planteamiento innovador. Los principios fundamentales de este modelo se resumen en: A. Es un modelo de concepción organicista, estamental, con definición ideológica. B. Responde a un enfoque fundamentalmente rogeriano. C. Participa de los enfoques social, abierto, dinámico, cultural y positivo. Comparte la teoría moderna de la organización y sus indicadores se agrupan en cuatro fases: Criterial, presupuestaria, metodológica e informativa. D. Se identifica con los modelos centrados en la evaluación de cambio, de forma especial con la autoevaluación. La flexibilidad que caracteriza al modelo viene dado por el instrumento modular de área o de criterio, como resultado de la participación y el consenso de todos los estamentos de la institución educativa.

Teaching how to learn with a wiki in Primary Education: what classroom interaction can tell us

Understanding how wikis are used to support collaborative learning is an important concern for researchers and teachers. Adopting a discourse analytic approach, this paper attempts to understand the teaching processes when a wiki is embedded in a science project in primary education to foster collaborative learning. Through studying interaction between the teacher and students, our findings identify ways in which the teacher prompts collaborative learning but also shed light on the difficulties for the teacher in supporting student collective collaboration. It is argued that technological wiki features supporting collaborative learning can only be realized if teacher talk and pedagogy are aligned with the characteristics of wiki collaborative work: the freedom of students to organize and participate by themselves, creating dialogic space and promoting student participation. We argue that a dialogic approach for examining interaction can be used to help to design a more effective pedagogic approach in the use of wikis in education, to shift into Web 2.0 learning paradigm and to equip learners with the competences they need to participate in knowledge co-construction.

Translation as a Process and Translation as a Product in Teaching Translation

L'ensenyament de la traducció s'ha utilitzat tradicionalment en algunes titulacions de filologia com a eina d'aprenentatge d'habilitats de la llengua. Aquesta circumstància, però, no ha d'estar renyida amb la producció d'una traducció acceptable. En aquest article es pretén analitzar si pot aconseguir-se aquest objectiu mitjançant la incorporació d'informació extratextual en l'enunciat de l'exercici de traducció. Els resultats obtinguts amb un grup d'estudiants de filologia mostren que en les seves decisions lingüístiques va tenir un pes important el tipus d'informació extratextual adjunta als textes originals anglesos. Si bé caldria fer un esforç investigador més sistemàtic per poder afirmar-ho categòricament, aquest estudi intenta esbossar la qüestió tan discutida de fins on l'aprenentatge d'una llengua s'ha de realitzar junt amb l'aprenentatge de la traducció. Aquest estudi, també, planteja la necessitat d'incorporar informació extratextual en l'aprenentatge de la traducció, independentment de la titulació que en aquests estudis s'insereixen.

Poden ser els pactes successoris un instrument al servei de la continuïtat de l'Empresa Familiar?

En aquest treball es pretén indicar l'existència d'alguns instruments, com són els Pactes Successoris, en aquest cas a Catalunya, que poden ser utilitzats per proporcionar un plus d'estabilitat a un dels reptes fonamentals de les EF, la successió. També es posa l'accent en la introducció de la poda de l'arbre familiar com una opció poc a tenir en compte en la dinàmica pròpia de l'Empresa Familiar.

Reliability of P-drive in occupational therapy following a short training session: A promising instrument measuring seniors' on-road driving competencies

Introduction Occupational therapists could play an important role in facilitating driving cessation for ageing drivers. This, however, requires an easy-to-learn, standardised on-road evaluation method. This study therefore investigates whether use of P-drive' could be reliably taught to occupational therapists via a short half-day training session. Method Using the English 26-item version of P-drive, two occupational therapists evaluated the driving ability of 24 home-dwelling drivers aged 70 years or over on a standardised on-road route. Experienced driving instructors' on-road, subjective evaluations were then compared with P-drive scores. Results Following a short half-day training session, P-drive was shown to have almost perfect between-rater reliability (ICC2,1=0.950, 95% CI 0.889 to 0.978). Reliability was stable across sessions including the training phase even if occupational therapists seemed to become slightly less severe in their ratings with experience. P-drive's score was related to the driving instructors' subjective evaluations of driving skills in a non-linear manner (R-2=0.445, p=0.021). Conclusion P-drive is a reliable instrument that can easily be taught to occupational therapists and implemented as a way of standardising the on-road driving test.

Ensenyar la ciutat o aprendre de la ciutat: l'exemple de Barcelona

L"article mostra, a través de l"exemple de Barcelona, com la ciutat s"ha anat consolidant en el decurs del segle XX com un instrument bàsic per a l"aprenentatge de les ciències socials en els diferents nivells educatius. En aquest sentit destaca després d"un breu anàlisi dels precedents històrics en l"ensenyament de la ciutat les primeres experiències didàctiques desenvolupades en la dècada de 1930 amb els importants moviments de renovació pedagògica. També s"estudien els factors específics que, en el cas barceloní, han possibilitat en els darrers vint-i-cinc anys l"eclosió de materials didàctics sobre la ciutat, com ara l"important protagonisme del professorat en coincidència amb els nous plantejaments de les disciplines referents, el despertar d"una consciència ciutadana, el suport dels professionals dedicats a la ciutat i les iniciatives desenvolupades per l"Ajuntament de Barcelona. D"ara endavant s"obre el nou repte d"inserir amb més claredat aquesta eina educativa que és la ciutat en el currículum escolar, a partir del suport de les noves tecnologies i amb estreta connexió amb les disciplines referents com la Geografia, la Història i la resta de Ciències Socials.

El Portafoli de l'alumne com instrument d'autoaprenentatge

Presentem el Projecte d'Innovació Docent que es porta a terme des de la Unitat d'Infermeria de Salut Mental de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona dins de la formació especialitzada d'Infermeria de Salut Mental. Aquesta especialitat es desenvolupa en règim de residència clínica on el EIR (Enfermero Interno Residente) rep formació des de l'àmbit assistencial i docent. El portafoli de l'alumne es planteja com un instrument d'autoaprenentatge reflexiu que ha de contribuir a facilitar l'adaptació de la formació global del EIR als criteris del Espai Europeu de Formació Superior on el treball de l'alumne (concretat en el crèdit ECTS) és l'eix central de les metodologies docents.