Meta-analysis of the effectiveness of school substance abuse prevention programs in Spain

Resumen tomado de la publicaci??n

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

The Baltic Museology School : its role in the professional education system

Due to various reasons museum employees from the Baltic States rarely use the chance to study museology abroad. Therefore the State Authority on Museums of Latvia in collaboration with ICOM-Latvia decided to ―deliver‖ this knowledge, by inviting internationally acknowledged lectors from different countries to widen the scope of takers of this opportunity. Estonian and Lithuanian colleagues are also joining in the project, which is included in the cooperation programme of the Ministries of Culture of the Baltic States.

Tissue culture propagation alters plant-microbe interactions in tobacco rhizosphere

We have compared properties of roots from different lines (genotypes) of tobacco raised either in tissue culture or grown from seed. The different lines included unmodified plants and plants modified to express reduced activity of the enzyme cinnamoyl-CoA reductase, which has a pivotal role in lignin biosynthesis. The size and structure of the rhizosphere microbial community, characterized by adenosine triphosphate and phospholipid fatty acid analyses, were related to root chemistry (specifically the soluble carbohydrate concentration) and decomposition rate of the roots. The root material from unmodified plants decomposed faster following tissue culture compared with seed culture, and the faster decomposing material had significantly higher soluble carbohydrate concentrations. These observations are linked to the larger microbial biomass and greater diversity of the rhizosphere communities of tissue culture propagated plants.

Tissue culture propagation alters plant-microbe interactions in tobacco rhizosphere

We have compared properties of roots from different lines (genotypes) of tobacco raised either in tissue culture or grown from seed. The different lines included unmodified plants and plants modified to express reduced activity of the enzyme cinnamoyl-CoA reductase, which has a pivotal role in lignin biosynthesis. The size and structure of the rhizosphere microbial community, characterized by adenosine triphosphate and phospholipid fatty acid analyses, were related to root chemistry (specifically the soluble carbohydrate concentration) and decomposition rate of the roots. The root material from unmodified plants decomposed faster following tissue culture compared with seed culture, and the faster decomposing material had significantly higher soluble carbohydrate concentrations. These observations are linked to the larger microbial biomass and greater diversity of the rhizosphere communities of tissue culture propagated plants.

Women and writing c1340-c1650; the domestication of print culture

The transition from medieval manuscript to early printed book is currently a mmajor topic of academic interest, but has received little attention in relation to women's involvement. The essays in this volume both add female names to the list of those authors who created English Literature, and examine women's responses to older texts. Taking its cue from the advances made by recent work on manuscript culture and book history, this volume also includes studies of material evidence. These reveal women's participation in the making of books, and also the traces they left behind when handling individual volumes. Finally, studies of women's roles in relation to apparently ephemeral texts, such as letters, pamphlets and almanacs, challenge traditional divisions between public and private spheres and between manuscript and print.

Method of plant tissue culture and regeneration

Plants may be regenerated from stomatal cells or protoplasts of such cells. Prior to regeneration the cells or protoplasts may be genetically transformed by the introduction of hereditary material most preferably by a DNA construct which is free of genes which specify resistance to antibiotics. The regeneration step may include callus formation on a hormone-free medium. The method is particularly suitable for sugar beet.

School effectiveness and the displacement of equity discourses in education

An essential aspect of school effectiveness theory is the shift from the social to the organisational context, from the macro- to the micro-culture. The school is represented largely as a bounded institution, set apart, but also in a precarious relationship with the broader social context. It is ironic that at a time when social disadvantage appears to be increasing in Britain and elsewhere, school effectiveness theory places less emphasis on poverty, deprivation and social exclusion. Instead, it places more emphasis on organisational factors such as professional leadership, home/school partnerships, the monitoring of academic progress, shared vision and goals. In this article, the authors evaluate the extent to which notions of effectiveness have displaced concerns about equity in theories of educational change. They explore the extent to which the social structures of gender, ethnicity, sexualities, special needs, social class, poverty and other historical forms of inequality have been incorporated into or distorted and excluded from effectiveness thinking.

Chaos, culture and fantasy: The television plays of Howard Schuman

The single plays of American ex-pat playwright Howard Schuman produced for British television between 1973 and 1983 have received little critical attention. Written in a distinctly un-British madcap, non-naturalistic and often pulpy 'B movie' style, they centre around caricatured, hysterical and/or camp characters and make frequent references to popular culture. This article provides a general survey of Schuman's plays and analyses his sensibility as a screenwriter, drawing extensively on material from interviews with the writer. The article's particular focus is how and why different cultural forms including music, film and theatre are used and referred to in Schuman's plays, and how this conditions the plays' narrative content and visual and aural form. It also considers the reception of Schuman's plays and their status as non-naturalistic dramas that engage heavily with American pop culture, within the context of British drama. Finally, it explores the writer's relationship to style and aesthetics, and considers how his written works have been enhanced through creative design decisions, comparing his directions (in one of his scripts) with the realized play to reflect on the use of key devices.

Teachers’ action research in a culture of performativity

In a culture of performativity, action research offers teachers an opportunity to step back and reflect on their practice. This paper reports on a collaborative project carried out between a university and a secondary school in England, in which the university staff supported an action research project within the school. Five school teachers volunteered to engage in this project. They were given an introduction to action research and were assigned a university researcher to support them. Despite the common input and a common school culture, the teachers engaged in very different models of action research. This article reports on two teachers whose approaches were dissimilar. It examines these differences and suggests that they can be explained by considering the teachers’ different responses to a performativity culture.

A case study of the Tatweer school system in Saudi Arabia: the perceptions of leaders and teachers

School reform is a major concern in many countries that seek to improve their educational systems and enhance their performances. In consequence, many global schemes, theories, studies, attempts, and programmes have been introduced to promote education in recent years. Saudi Arabia is one of these countries that implemented educational change by introducing many initiatives. The Tatweer Programme is one of these initiatives and is considered as a major recent reform. The main purpose of this study is to investigate this reform in depth by examining the perceptions and experiences of the Tatweer leaders and teachers to find out which extent they have been enabled to be innovative, and to examine the types of leadership and decision-making that have been undertaken by such schools. This study adopted a qualitative case study that employed interviews, focus groups and documentary analysis. The design of the study has been divided into two phases; the first phase was the feasibility study and the second phase was the main study. The research sample of the feasibility study was head teachers, educational experts and Tatweer Unit’s members. The sample of the main study was three Tatweer schools, Tatweer Unit members and one official of Tatweer Project in Riyadh. The findings of this study identified the level of autonomy in managing the school; the Tatweer schools’ system is semi-autonomous when it comes to the internal management, but it lacks autonomy when it comes to staff appointment, student assessment, and curriculum development. In addition, the managerial work has been distributed through teams and members; the Excellence Team plays a critical role in school effectiveness leading an efficient change. Moreover, Professional Learning Communities have been used to enhance the work within Tatweer schools. Finally the findings show that there have been major shifts in the Tatweer schools’ system; the shifting from centralisation to semi-decentralisation; from the culture of the individual to the culture of community; from the traditional school to one focused on self-evaluation and planning; from management to leadership; and from an isolated school being open to society. These shifts have impacted positively on the attitudes of students, parents and staff.

War and culture studies in 2016. Putting 'translation' into the transnational?

The first issue of the 'Journal of War and Culture Studies' in 2008 mapped out the academic space which the discipline sought to occupy. Nearly a decade later, the location of war, traditionally within the nation-state, is being challenged in ways which arguably affect the analytical spaces of War and Culture Studies. The article argues for an overt engagement with a reconceptualization of the location of war as broader in both spatial and temporal terms than the nation-state. Within this framing, it identifies local 'contact zones' which are multi-vocal translational spaces, and calls for an incorporation of 'translation' into our analyses of war: translating identities, including associations of the material as well as of subjective identities, and espousing a conscious interdisciplinarity which might lead us to focus more on the performative than the representational. Putting 'translation' into the 'transnational' marks the spaces of War and culture studies as multilingual, making accessible the cultural products and cultural analyses of a much broader range of sources and reflections. The article calls for the discipline of Translation Studies to become a leading contributor to War and Culture Studies in the years to come.

Why Implementing History and Philosophy in School Science Education is a Challenge: An Analysis of Obstacles

Teaching and learning with history and philosophy of science (HPS) has been, and continues to be, supported by science educators. While science education standards documents in many countries also stress the importance of teaching and learning with HPS, the approach still suffers from ineffective implementation in school science teaching. In order to better understand this problem, an analysis of the obstacles of implementing HPS into classrooms was undertaken. The obstacles taken into account were structured in four groups: 1. culture of teaching physics, 2. teachers` skills, epistemological and didactical attitudes and beliefs, 3. institutional framework of science teaching, and 4. textbooks as fundamental didactical support. Implications for more effective implementation of HPS are presented, taking the social nature of educational systems into account.