Navarra, flora y fauna.

Resumen tomado de la web del Departamento de Educación

Nafarroako landare-animaliak. 'Navarra, flora y fauna'.

Resumen tomado de la web del Departamento de Educación

Fauna de las Islas Canarias.

En portada: Comentarios a la colección de diapositivas. Guía del profesor. Material incompleto, faltan las diapositivas

Introducción a la flora y fauna de Cartagena.

Acercamiento al entorno natural de la comarca de Cartagena en base a tres itinerarios que dan una amplia visión de la flora y fauna más representativa. La primera parte trata de aspectos generales del estudio del medio natural y explica utensilios y métodos de observación de animales y plantas. A continuación se desarrollan, tanto en aspectos teóricos como prácticos, los itinerarios, que recorren la Rambla del Cañar y Peñas Blancas, las zonas húmedas de Calblanque y la Sierra Litoral y de Portman.

La fauna en el arte de la antigüedad.

Elogio de las obras de arte de la Antigüedad en lo que a fauna se refiere por su profundo conocimiento de los animales. Se resalta la capacidad del hombre prehistórico y de la cultura egipcia, para obtener tintes a partir de diferentes especies, la capacidad de plasmar las imágenes de animales hoy desaparecidos, o las concisas descripciones de los escritores clásicos que resultan en la actualidad imprescindibles para distinguir especies animales próximas y confusiones entre las distintas variedades, la utilización de formas animales como emblemas parlantes, que a parte de la imagen nos transmiten su significado o contexto de la época en que fue utilizado. En definitiva, se resalta el provecho que se puede sacar del estudio de las obras de arte de la Antigüedad en el ámbito de la investigación científica.

La fauna en la literatura española.

Se expone la necesidad de estudiar la literatura española para constituir un vocabulario zoológico propio castellano, apuntando numerosos ejemplos de nombres de animales presentes en nuestra literatura más adecuados que los técnicos o latinos, con el objetivo de establecer un lenguaje científico castellano.

Fauna en Tanzania.

Programa emitido el 27 de enero de 1995

Fauna marina.

Programa emitido el 5 de enero de 1996

Fauna del Eoceno de una localidad alicantina

El yacimiento del Pe????n de Umbr??a, situado en las estribaciones de la sierra de Aitana (Alicante) El terreno donde encontramos el yacimiento pertenece al Eoceno de la era terciaria. La mayor??a de los f??siles encontrados est??n en perfecto estado, completos. Existe gran abundancia de Nummulites y Echinidos, no tanto en cuanto a la variedad de sus especies como al n??mero de ejemplares, menor medida se han encontrado tambi??n, Lamelibranquios y Gaster??podos, hasta el punto de que casi toda la monta??a y sus alrededores, est??n cubierto de una capa de estratos calizos impregnados de f??siles ricos en especies de Nummulites y afines estos ??ltimos son importantes constructores de terreno. Siempre son circulares, planos o abombados y su talla entre los encontrados, est?? entre 40 mm. (los mayores) y 2mm.( los m??s peque??os). Este yacimiento dada su f??cil localizaci??n es interesante para ir con los alumnos de segunda ense??anza de excursi??n. La mejor ??poca para ir es la primavera ya que se pude aprovechar para el estudio de la rica flora del valle de Guadalest.

Fauna silvestre protegida y animales para las experiencias didácticas de laboratorio.

Se ofrecen, a los profesores y alumnos de Biología, algunos comentarios técnicos sobre la ampliación de la lista de especies animales protegidas, haciendo especial hincapié en algo que no se especifica en el texto legal de la nueva ley: qué animales sí están permitidos. Esta relación de animales que se expone está dividida en: mamíferos, aves, reptiles, anfibios, peces, e invertebrados.

La conservación y el respeto a la naturaleza y a su fauna salvaje.

No consta su publicación

Protecci??n de la fauna y de los espacios naturales : C1.3

Incluye ???Gu??a did??ctica" (26 p.), "Actividades de ampliaci??n y refuerzo" (8 p.) y "Actividades para grupos heterog??neos" (12 p.)

Entrant amb curiositat a la gran obra de l'artista Nick Cave

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aproximació a la fauna malacològica de l'estany de Banyoles mitjançant l'anàlisi de les restes retingudes pel sediment

Es dóna un llistat de les espècies de mol·luscs presents a les mostres de dragatges efectuats a l'Estany de Banyoles durant el mes de juliol de 1985. Es constata que, excepte per al bivalve Pisidium casertanum, la resta de mol.luscs (tots gasteròpodes) dels que només es va trobar la closca, corresponen a exemplars de la fauna malacològica de les ribes de l'estany o de les rieres que hi aboquen, que haurien estat transportats passivament fins on varen ser trobats

El pas del Paleolític Superior a Catalunya i la seva interpretació dins el context geogràfic franco-ibèric

S'ha analitzat el pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Serinyà, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleolítc mitjà final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleolític superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotació de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anàlisi es desprén que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geològics dels dos llocs, s'ha fet les descripció morfològica de cada un dels dos jaciments, així com l'estratigràfica i sedimentològica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mètode del Carboni 14 AMS, així com també els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anàlisis paleoecològiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quiròpters, insectívors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix període: l'abric Romaní (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferències a Catalunya entre el paleolític mitjà (cultura de l'home Neandertal) i el paleolític superior (cultura de l'home anatòmicament modern). En el segon apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogràfic franco-ibèric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenòments: el reemplaçament abrupte i la contemporaneïtat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbònica. Durant aquests temps la influència de la cultura del paleolític superior sobre la del paleolític mitjà seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns útils de tipus paleolític superior en el tardomosterià de la cova dels Ermitons