Itinerario 2. Cuaderno del alumno

Desarrollar el concepto de Educaci??n Ambiental que se refleja en el proyecto Anida, y que consiste en un proceso educativo global que trata de capacitar al educando para: estudiar cient??fica e interdisciplinarmente el medio ambiente; desarrollar una actitud responsable ante la utilizaci??n de los recursos naturales; analizar cr??ticamente la gesti??n del medio en sus distintas escalas: local, regional, nacional y planetaria participar de forma activa en la b??squeda de soluciones - apreciar los valores de un medio ambiente libre, equilibrado, sano y enriquecedor en sus tres facetas: natural, social y cultural. El objeto del trabajo es el desarrollo de un cuaderno de trabajo para el alumno, que le ayude a estudiar el ??rea natural constitu??da por el Macizo calc??reo de Pe??a Cabarga y en ella desarrollar una serie de itinerarios did??cticoambientales como el que se expone en el cuaderno paralelo 'Itinerario 2. Cuaderno del profesor'. El cuaderno va proponiendo la manera de que el alumno analice y recopile informaci??n en cada una de las paradas a realizar dentro de este itinerario sobre las variables independientes: flora, fauna, paisaje, rocas, tierra, actividades humanas sobre el medio ambiente, infraestructura, etc.. La informaci??n se ha obtenido realizando un estudio del ??rea natural de Pe??a Cabarga, y a trav??s de un seminario permanente de Educaci??n Ambiental de Cantabria, en el que se aportaban las experiencias y los problemas surgidos a cada profesor. Se plantean una serie de fichas para cada parada en las que se va dando al alumno instrucciones sobre actividades a realizar en cada una de ellas. As??, se proponen la realizaci??n de dibujos, contestar preguntas, observar y-o recorger animales y plantas, rellenar fichas sobre la observaci??n de las aves, reptiles, etc.. El resultado es este cuadernillo dirigido al alumno en el que se va desarrollando todo el itinerario, analizando desde el principio las actividades que ha de realizar el alumno para conseguir los objetivos, el material que ha de utilizar, cu??les son las especies que se va a encontrar y c??mo tratarlas, recalcar cu??les son los aspectos m??s significativos e interesantes a tener en cuenta por el en cada parada. Se les plantea a los alumnos una serie de actividades en el laboratorio y de actividades de gabinete a realizar despu??s de la salida, con el fin de que el alumno afiance los conceptos que ha adquirido durante el itinerario.

Ruta y cat??logo audiovisual del arte mud??jar en la Comunidad de Villa y Tierra de Cu??llar

Registro con c??digo de documento duplicado y modificado posteriormente

Nuevo modelo de tutor??a cu??druple en una experiencia APP del Grado de Publicidad y Relaciones P??blicas de la UdG

Resumen basado en el de la publicaci??n

El tratamiento del art??culo en manuales de nivel ELE Inicial (A-1 A-2) : an??lisis de materiales y propuesta did??ctica para aprendientes polacos basada en el Foco en la Forma desde un enfoque cognitivo

Resumen basado en el de la publicaci??n

Acciones educativas para colectivos en situaci??n de vulnerabilidad social en Arag??n : alumnos inmigrantes con diversidad ling????stica : ??cu??l sigue siendo el problema de fondo?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Theoretical studies of systems of biochemical interest containing Fe and Cu transition metals

La presència de la química teòrica i computacional està augmentant en quasi tots els camps de la recerca en química. Els càlculs teòrics poden ajudar a entendre millor l'estructura, les propietats i la reactivitat de compostos metàl·lics d'àrees tan diferents com la química inorgànica, organometàl·lica i bioinorgànica. No obstant això, és imprescindible utilitzar la metodologia adequada per obtenir resultats teòrics fiables. Els estudis d'aquesta tesi es poden dividir en dos grups diferents. El primer grup inclou l'estudi teòric del mecanisme de reacció de diversos sistemes que contenen coure i tenen diferents estructures Cun-O2. Aquests estudies s'han dut a terme amb l'objectiu de profunditzar en la natura dels processos oxidants químics i biològics promoguts per sistemes que contenen coure. En la segona part de la tesi, s'estudia la fiabilitat de diferents tècniques utilitzades per estudiar l'estructura electrònica i la reactivitat de sistemes que contenen coure, ferro i altres metalls de transició.

Dinuclear complexes of M-II thiocyanate (M = Ni and Cu) containing a tridentate Schiff-base ligand: synthesis, structural diversity and magnetic properties

A dinuclear Ni-II complex, [Ni-2(L)(2)(H2O)(NCS)(2)]center dot 3H(2)O (1) in which the metal atoms are bridged by one water molecule and two mu(2)-phenolate ions, and a thiocyanato-bridged dimeric Cull complex, [Cu(L)NCS](2) (2) [L = tridentate Schiff-base ligand, N-(3-aminopropyl)salicylaldimine, derived from 1:1 condensation of salicylaldehyde and 1,3-diaminopropane], have been synthesized and characterized by IR and UV/Vis spectroscopy, cyclic voltammetry and single-crystal X-ray diffraction studies. The structure of 1 consists of dinuclear units with crystallographic C-2 symmetry in which each Ni-II atom is in a distorted octahedral environment. The Ni-O distance and the Ni-O-Ni angle, through the bridged water molecule, are 2.240(11) angstrom and 82.5(5)degrees, respectively. The structure of 2 consists of dinuclear units bridged asymmetrically by di-mu(1,3)-NCS ions; each Cull ion is in a square-pyramidal environment with tau = 0.25. Variable-temperature magnetic susceptibility studies indicate the presence of dominant ferromagnetic exchange coupling in complex 1 with J = 3.1 cm(-1), whereas complex 2 exhibits weak antiferromagnetic coupling between the Cu-II centers with J = -1.7 cm(-1). ((c) Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA, 69451 Weinheim, Germany, 2005)

Segregated self-assembly and pillaring action of aliphatic dicarboxylic acids in the super structure of Cu-picolinate complexes

Three new supramolecular assemblies of co-crystallized metal complexes and aliphatic dicarboxylic acids, {[Cu(pic)(2)(H2O)(2)](H(2)mal)}(n) (1), {[Cu(pic)(2)(H2O)(2)](H(2)mal)(2)(H2O)(2)}(n) (2) and {[Cu(pic)(2)(MeOH)](H(2)succ)}(n) (3) {Hpic = 2-picolinic acid, H(2)mal = malonic acid and H(2)succ = succinic acid} have been synthesized and characterized by X-ray single-crystal structure determination. The crystal packings of the complexes reveal that supramolecular associations of the monomeric complex units lead to the formation of layers through hydrogen bonding. In all the complexes, the dicarboxylic acid units connect the 2-D layers to act as pillars. The interaction between water molecules and the dicarboxylic acid plays an important role in the overall supramolecular assembly. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Facile synthesis of Cu(II) complexes of monocondensed N,N,N donor Schiff base ligands: crystal structure, spectroscopic and magnetic properties

Four new copper(II) complexes, [((CuLN3)-N-1)(2)](ClO4)(2) (1), [(CuL2 N-3)(2)](ClO4)(2) (2), [CuL3(N-3)ClO4)](n) (3) and [CuL4(mu-1,1-N-3)(mu-1,3-N-3)(ClO4)](n) (4) where L-1 = N-1-pyridin-2-yl-methylene-propane-1,3-diamine, L-2 = N-1-(1-pyridin-2-yl-ethylidene)propane-1,3-diamine, L-3 =N-1-(1-pyridin-2-yl-ethylidene)ethane-1,2-diamine and L-4=N-1-(1-pyridin-2-yl-ethylidene)propane-1,2-diamine are four tridentate N,N,N donor Schiff base ligands, have been derived and structurally characterized by X-ray crystallography. Compounds 1 and 2 consist of double basal-apical end-on (EO) azide bridged dinuclear Cu-II complexes with square-pyramidal geometry. In complex 3 the square planar mononuclear [CuL3 (N-3)] units are linked by weakly coordinated perchlorate ions in the axial positions of Cu-II to form a one-dimensional chain. Two such chains are connected by hydrogen bonds involving perchlorate ions and azide groups. Compound 4 consists of 1-D chains in which the Cu-II ions with a square-pyramidal geometry are alternately bridged by single EO and end-to-end (EE) azido ligands, both adopting a basal-apical disposition. Variable temperature (300-2 K) magnetic susceptibility measurements and magnetization measurements at 2 K have been performed. The results reveal that complexes 1 and 2 are antiferromagnetically coupled through azido bridges (J= -12.18 +/- 0.09 and -4.43 +/- 0.1 cm(-1) for 1 and 2, respectively). Complex 3 shows two different magnetic interactions through the two kinds of hydrogen bonds; one is antiferromagnetic (J(1) = - 9.69 +/- 0.03 cm(-1)) and the other is ferromagnetic (J(2) = 1.00 +/- 0.01 cm(-1)). From a magnetic point of view complex 4 is a ferromagnetic dinuclear complex (J= 1.91 +/- 0.01 cm(-1)) coupled through the EO bridge only. The coupling through the EE bridge is practically nil as the N(azido)-Cu-II (axial) distance (2.643 angstrom) is too long. (C) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Bis[bis(methoxycarbimido)aminato]copper(II) 1-methylpyrrolidin-2-one disolvate

The title compound, [Cu(C4H8N3O2)(2)]center dot 2C(5)H(9)NO, consists of a neutral copper complex, in which the Cu II centre coordinates to two bis(methoxycarbimido) aminate ligands, solvated by two molecules of 1-methylpyrrolidin-2-one. The complex is planar and centrosymmetric, with the Cu II centre occupying a crystallographic inversion centre and adopting approximately square-planar geometry. N-H center dot center dot center dot O hydrogen-bonding interactions exist between the amine NH groups of the ligands and the O atoms of the 1-methylpyrrolidin-2-one molecules. The associated units pack to form sheets.

Stabilisation of two Cu(I)-amino N bonds in presence of imino N's

Two structurally characterised examples of air stable Cu-1 (amino N)(2)(imino N)(2) chromophores having a Cu(II/I) potential of 0.01-0.19 V vs SCE in CH2Cl2 are provided using two tetradentate N-donor ligands.

Two pentacoordinate copper(II) complexes that display accessible Cu(III/II) couples

Two copper(II) complexes of the type CuL2.imidazole (1) and Cu2L4(4.4'-bpy).2H(2)O.C6H14 (2), where LH = 1-nitroso-2-naphthol and 4.4'-bpy = 4,4'-bipyridine, are characterised by X-ray crystallography. In 2, the two copper atoms are linked by 4,4'-bpy. In both the complexes, copper is found to have a distorted square pyramidal N3O2 coordination sphere. The axial position in I is occupied by an oxygen atom while those in 2 by the nitrogen atoms of 4.4'-bpy. The two complexes display quasireversible Cu(III/II) couples around 0.68 V vs. saturated calomel electrode in cyclic voltammetry in dichloromethane.

Synergetic effects of the Cu/Pt{110} surface alloy: enhanced reactivity of water and carbon monoxide

We have used synchrotron-based high-resolution X-ray photoelectron spectroscopy in combination with ab initio density functional theory calculations to investigate the characteristics of water and CO adsorption on the bimetallic Cu/Pt{110}-(2 x 1) surface at a Cu coverage near 0.5 ML. Cu fills the troughs of the reconstructed clean surface forming nanowires, which are stable up to 830 K. Their presence dramatically influences the adsorption of water and CO. Water adsorption changes from intact to partially dissociated while the desorption temperature of CO on this surface increases by up to 27 K with respect to the clean Pt{110} surface. Ab initio calculations and experimental valence band spectra reveal that the Cu 3d-band is narrowed and shifted upward with respect to bulk Cu surfaces. This and electron donation to surface Pt atoms cause the increase in the bond strength between CO and the Pt surface atoms. The pathway for water dissociation occurs via Cu surface atoms. The heat of adsorption of water bonding to Cu surface atoms was calculated to be 0.82 eV, which is significantly higher than on the clean Pt{110} surface; the activation energy for partial dissociation is 0.53 eV (not corrected for zero point energy).