Anàlisi, disseny i construcció d'un robot educatiu basat en microcontrolador AVR-ATMEGA

Aquest projecte presenta el disseny, construcció i programació d’un robot autònom, com a base per una proposta educativa. Per aconseguir aquest objectiu s’ha dotat el robot d’una unitat de procés, un sistema de locomoció i un seguit de sensors que proporcionaran a la unitat informació respecte l’entorn. Per gestionar totes aquestes funcionalitats, s’ha fet servir un sistema operatiu en temps real capaç de gestionar amb efectivitat les tasques que puguin ser executades pel robot. Finalment, s’ha exposat una detallada descripció dels costos per una producció de volum mig i de caire merament educatiu.

Estudi: microcontrolador LPC2119 - ARM. Cas pràctic: anàlisi, disseny i construcció d'un robot amb pèndul invertit

Estudi de l'arquitectura i prestacions del microcontrolador LPC2119 tot implementant la proposta d’un cas pràctic. En la besant teòrica, es fa una anàlisi acurada del dispositiu LPC2119, enumerant les principals característiques i exposant les seves parts, aprofundint sobretot en l’arquitectura i core ARM que incorpora. En l'àmbit pràctic, s'introdueix el problema del pèndul invertit com a proposta per a ser integrada sobre un robot que exploti les funcionalitats del dispositiu integrat presentades a l'estudi teòric.

Integración de empresas: planificación y gestión del cambio

Este proyecto nace de la necesidad de realizar una integración de los sistemas informáticos de una empresa en una multinacional; las empresas disponen de servicios de outsourcing en sistemas de información. Al tratarse de una integración operativa, sólo trataremos de trasladar los servicios de centro de atención al usuario, soporte local y ofimática desde un outsourcing de servicios a otro, añadiendo los cambios de procesos necesarios para disponer de un único entorno de trabajo. El cambio de entorno de trabajo se ha de realizar sin perdida de disponibilidad ni de información.

Definició i estudi de viabilitat d'un "support center" funcional en una empresa farmacèutica

Este proyecto comprende dos componentes centrales. Estos son, definir la situación actual sobre el soporte funcional en las aplicaciones y proponer soluciones para una mejora de los servicios. Durante la descripción de la situación actual se han ido encontrando problemas en el soporte, y se proponen soluciones. Se han llegado a proponer 3 modelos distintos de los cuales se ha elegido uno, el cual supone una importante mejora en el servicio.

El impacto diferencial del capital social sobre la salud de la población autóctona y los inmigrantes residentes en Cataluña

El fenómeno de la inmigración está transformando las sociedades receptoras. Un creciente número de estudios revela que la reciente inmigración en España es principalmente motivada por razones económicas y por tanto se trata de una población compuesta por gente joven, cualificada y sana. Por otro lado, hay cada vez más evidencia sobre la relevancia del capital social sobre la salud. Nuestro trabajo pretende crear un puente entre la literatura sobre la inmigración y la que relaciona el capital social y la salud. El presente trabajo tiene un doble objetivo. Por un lado, queremos dilucidar la verdadera relación entre el capital social y la salud utilizando por primera vez datos de Cataluña. Por otro lado, pretendemos determinar un posible efecto diferencial del capital social sobre la salud en tres grupos de población, más concretamente, los nacidos en Cataluña, los españoles nacidos fuera de Cataluña y los inmigrantes extranjeros. Utilizamos datos de la Encuesta de Salud de Cataluña 2006, que contiene una muestra representativa del colectivo inmigrante. Los indicadores contextuales provienen de fuentes alternativas. Para determinar la relación entre el capital social y la salud (salud auto-percibida y salud mental, GHQ-12), controlando por otros factores determinantes, estimados modelos multinivel separadamente para las tres muestras poblacionales. Distinguimos entre capital social individual y capital social comunitario. Nuestros resultados revelan que el capital social individual tiene mayor impacto sobre la salud que el capital social comunitario. Sin embargo, independientemente de los indicadores de capital social empleados en el análisis, observamos que el capital social ejerce un efecto beneficioso tanto para la salud física como la salud mental en Cataluña. Además, encontramos que las redes sociales son más importantes para la salud de la población autóctona, que para la salud de los inmigrantes. Creemos que potenciar la acumulación de capital social puede ser un instrumento potencialmente eficaz (y que requiere, en comparación con otras medidas políticas, menos recursos económicos) para la consecución de los objetivos relacionados con la mejora de la salud y la reducción de las desigualdades en salud entre los colectivos de nativos e inmigrantes. Palabras clave: estado de salud, capital social, inmigración

Relationship between technological progress, capital elasticity and emissions of industrial pollutants for the production sectors in Catalonia

As is known, the Kyoto Protocol proposes to reinforce national policies for emission reduction and, furthermore, to cooperate with other contracting parties. In this context, it would be necessary to assess these emissions, both in general and specifically, by pollutants and/or among productive sectors. The object of this paper is precisely to estimate the polluting emissions of industrial origin in Catalonia in the year 2001, in a multivariate context which explicitly allows a distinction to be made between the polluter and/or the productive sector causing this emission. Six pollutants considered, four directly related to greenhouse effect. A multi-level model, with two levels, pollutants and productive sectors, was specified. Both technological progress and elasticity of capital were introduced as random effects. Hence, it has been permitted that these coefficients vary according to one or other level. The most important finding in this paper is that elasticity of capital has been estimated as very non-elastic, with a range which varies between 0.162 (the paper industry) and 0.556 (commerce). In fact, and generally speaking, the greater capital the sector has, the less elasticity of capital has been estimated. Key words: Kyoto protocol, multilevel model, technological progress

The Analysis of Accounting Multipliers: The NAMEA Approach in the Case of Catalonia

The aim of this paper is the analysis of the Catalan economy (2001) with the use of a National Accounting Matrix with environmental accounts (NAMEA) for the Catalan economy with 2001 data. We will focus on the analysis of the emission multipliers and we will also analyse the impact of a 10% reduction in greenhouse emissions on emission multipliers. This emission-reduction percentage would bring the Catalan economy into compliance with the maximum emissions level allowed by the Kyoto Protocol. We consider three possible scenarios that would allow this goal to be met. First, we will simulate a 10% reduction in regional emissions and a 5% drop in the endogenous income of the multipliers' model (production, factorial and private income). Second, we will simulate a 10% reduction in emissions and a 10% increase in endogenous income. Finally, we will simulate a 10% reduction in emissions and a 5% increase in endogenous income. Additionally, we will analyse the decomposition of the emission multipliers into own effects, open effects and circular effects to capture the different channels of the emission generation process. Keywords: NAMEA, emission multipliers, Kyoto Protocol.

Some Considerations Concerning Regulation and Competition in the Port Sector

The aim of this paper is to discuss the circumstances in which the process of competition between ports takes place in Spain − circumstances arising from the way the port system is currently set up and from the regulations governing it. The importance of this matter lies both in the fact that intensified competition between ports is the way to set about boosting the efficiency of the Spanish port sector and in the relevance of this business to the economies of the regions in which the ports are located. It is precisely for this reason that the reform instituted in 1992 aimed to combine balanced development of the national port system with the defence of the interests of autonomous regions. To this end the current regulatory framework provides for the possibility of port authorities drawing up their own competitive strategies, but makes their implementation conditional upon approval of their business plan by the Spanish state port authority. The latter body coordinates the national port system to ensure the guidelines set by the central government authorities are followed in the field of transport. However, the scale of the differences which exist among both the size of facilities and their relevant markets on the one hand, and the financial and economic circumstances of each of them on the other, suggest that each port authority's needs must be very different. Consequently, their competitive strategies must also be very different. It is therefore valid to ask whether coping with this diversity calls for different guidelines to regulate their freedom of action. Key words: Competition, regulation, port sector JEL classification numbers: L1, L5, L9

Ad-Pay: Programa de control de bons d'hores

Sistema de fidelització de clients mitjançant bons d’hores que el client anirà recarregant i del que se li descomptaran les feines que se li vagin fent. També ha d’ajudar a assegurar-se el cobrament de les feines realitzades. L’aplicació és capaç de mantenir una cartera de clients amb el seu saldo de bons, fer les imposicions de diners i introduir els albarans de les feines produïdes. També mostra dades interessants perquè el gerent de l’empresa client pugui treure les estadístiques necessàries per explotar al màxim la capacitat de la seva empresa.

Diseño de filtros transversales mediante el híbrido de 90º

Los filtros de microondas son uno de los elementos clave en el diseño de la mayoría de sistemas de RF que soportan servicios de telecomunicaciones modernos. Algunas de las aplicaciones actuales son, por ejemplo, los nuevos sistemas radar de banda ultra ancha (UWB – Ultra Wide Band) y sistemas de transmisión de servicios multimedia, donde se requieren dimensiones pequeñas del circuito, bajas pérdidas de inserción y una alta selectividad. Una de las tendencias que ha surgido como alternativa a las teorías clásicas de diseño de filtros, es el diseño de filtros basados en técnicas de señales interferentes, conocidos como filtros transversales. En esta memoria es muestra como diseñar un filtro transversal mediante el Híbrido de 90º y mediante el Híbrido de 90º con líneas acopladas, planteando 3 posibles soluciones de la ubicación de las líneas acopladas.

La externalización de los servicios en los países del sur de Europa

Aquest treball parla de l’externalització de serveis. Hi ha una primera part mes bibliogràfica on tractarem d’explicar l’historia del outsourcing, el procés d’externalització, els avantatges e inconvenients, i tot tipus de conceptes per entendre millor tot el treball. Després hi ha una segona part d’investigació, on expliquem com ha evolucionat l’externalització del serveis en el temps, que països son els que mes externalitzen els seus serveis i quin tipus de serveis externalitzen aquets països. Els principals països a estudi son: Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal i França. Hem decidit agafar aquets països ja que tot plegats son a la zona sud de Europa y presenten característiques semblants.

El contenido de los puestos de trabajo de los traductores: el caso de los traductores internos en las empresas de traducción de Barcelona

El presente informe es la memoria final de la beca FI que recoge la mayor parte (años 2006-2009) de la investigación realizada en el marco de nuestra tesis doctoral. Se sitúa en el ámbito de la traductología e incorpora elementos conceptuales de la sociología del trabajo y de la organización de empresas. Trata sobre el contenido del trabajo y sus componentes, propios de los puestos de trabajo internos en las empresas de traducción. En la parte conceptual, enfocamos dicho contenido dentro del contexto organizativo de la empresa, dentro del contexto situacional del trabajo real y dentro del contexto del proceso de trabajo que se desarrolla en cada empresa de traducción, cuyo propósito final es producir un servicio de traducción. Además, identificamos la dimensión organizativa e individual del contenido del trabajo. En la parte empírica, analizamos datos procedentes de cuatro empresas de traducción del norte de Francia (fase exploratoria) y de diez empresas situadas en la ciudad de Barcelona (estudio empírico definitivo). Los datos han sido obtenidos mediante entrevistas y observación directa (datos primarios) y mediante los informes de alumnos de prácticas (datos secundarios). Puesto que actualmente (enero de 2010) nos encontramos en la fase del análisis del material empírico recogido, el informe concluye con un primer esbozo de los principales componentes del contenido del trabajo, identificados por nosotros en las empresas de traducción estudiadas. Esperamos ofrecer las conclusiones completas en nuestra tesis doctoral, a punto de finalizar.

Cap a l'autosuficiència energètica: barri La Plana, Sitges

En el present estudi s’ha analitzat si és possible l’autosuficiència energètica al barri projectat de La Plana de Sitges a partir de fonts renovables d’energia. S’ha realitzat un anàlisi de l’oferta potencial del barri de La Plana, format per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, serveis i equipaments i s’ha comparat el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals a cada subsistema i pel sistema de La Plana. Diferenciant si són una Oferta estàndard (4.000 MWh/a) seguint la Normativa d’ecoeficiència de Sitges o bé una Oferta renovable (19.000 MWh/a) segons un Ecobarri proposat en aquest projecte a partir d’energia solar fotovoltaica i tèrmica. En l’estudi de la demanda, diferenciant entre una Demanda estàndard (39.000 MWh/a), respon al total de La Plana seguint el consum d’un habitatge tipus de la mitjana catalana (ICAEN, 2002) i una Demanda eficient (20.800 MWh/a) seguint un model de baix consum projectat en un Ecobarri de Barcelona. (Vallbona, 2009). Per analitzar de forma detallada les variables d’oferta i demanda, s’han proposat quatre escenaris diferents on es valoren l’autosuficiència energètica del sistema de la Plana i aspectes ambientals d’emissions derivades de la utilització de l’energia. El primer escenari és l’estàndard i és el resultat d’analitzar conjuntament una oferta i una demanda estàndard. Al segon escenari conflueixen una Oferta Estàndard i una Demanda Eficient. En el tercer escenari coincideixen una Oferta Renovable i una Demanda Estàndard. El quart i últim escenari respon a la proposta d’Ecobarri on l’Oferta és renovable i la Demanda eficient. Tanmateix, s’ha realitzat un estudi sobre els aspectes econòmics de La Plana que s’estimen en uns beneficis per la venda de l’energia d’uns 5 milions d’euros anuals i uns costos d’instal·lació de 80 milions d’euros. Finalment s’ha constatat que és possible assolir una autosuficiència del 90% a l’escenari Ecobarri (oferta renovable - demanda eficient). Mitjançant la instal·lació de sistemes de captació solar a les cobertes, cobrint el 100% de la demanda d’ACS, i captadors solars FV, ambdues estratègies són viables i representen beneficis econòmics i una reducció d’emissions de l’ordre de 13.700 Tn CO2 equivalents anuals que suposen un estalvi del 88% respecte un escenari d’oferta i demanda estàndard.

Eficiència energètica i consum de recursos: una estimació de l'efecte rebot a Catalunya

L’efecte rebot és aquell mecanisme a través del qual una millora de l’eficiència energètica no produeix el potencial estalvi d’energia esperat, o inclús pot fer que n’augmenti el consum. Això és degut a que una millora de l’eficiència energètica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energètic, que n’impulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisió de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes teòrics i metodològics; i finalment estima, a partir de tècniques economètriques, la magnitud de l’efecte rebot directe per als serveis energètics que utilitzen energia elèctrica a les llars a Catalunya.

SalesForce.com: Implantació CRM

Durant el present document s’expliquen totes les passes dutes a terme per tal de parametritzar un software CRM per a una empresa que es dedica a la docència en cursos de màster i postgraus. Amb el desenvolupament d’aquest projecte es pretén organitzar molt millor la informació i facilitar l’accés a la informació relacionada amb els alumnes potencials, els alumnes, els professors, les empreses col·laboradores, els programes oferts, etc., possibilitant una millora en la eficiència del procés productiu de l’empresa.