Enriquiment de tasques

Se expone un ejemplo de adecuaci??n de una actividad matem??tica, incluido dentro de un programa de innovaci??n pedag??gica, sobre conversi??n de unidades de peso (Kg-g) con el fin de trabajar las diferentes competencias b??sicas para llegar a un resultado final. Se distingue entre actividad pobre (en amplio sentido) y actividad enriquecida (competencial) y finalmente, se desarrollan las posibilidades de mejora de la actividad matem??tica propuesta en cuanto a aspectos competenciales.

La tutoria i el tutor avui

L’article pretén abordar la necessitat que hi ha avui en dia de què l’acció tutorial que es porta a terme als centres educatius sigui consistent i treballi per al creixement de l’alumnat, propiciant-li referents que l’orientin en el seu camí. S’han fet avenços, doncs la majoria dels docents i tècnics ho recolzen i les lleis també van en aquest sentit; ara queda el més difícil, que és fer arribar la pràctica a tota la comunitat. Aquesta ha de ser basada en la qualitat, és a dir, que el treball tutorial sigui real i proper, i en el compromís de treball de tot l’equip docent.

El pensamiento de Hannah Arendt, una visión global.

Tal i com anuncia el títol, l’article pretén introduir al lector que no coneix a Hannah Arendt en el seu pensament, a través dels seus temes essencials, introduint l’acció i la política com la dimensió més important de l’acivitat humana, en la mesura que és capaç de crear el món en el que el sentit comú permetrà l’aparició de la llibertat i la responsabilitat; es planteja també, ja dins l’àmbit de la vida contemplativa, on es planteja el judici moral i l’anàlidi de concepte –clau en la nostra autora- de la banalitat del mal, el que obliga a nalitzar el seguiment arendtià del judici a Eichmann i l’anàlisi més general del totalitarisme, fenomen que introduiex les seves arrels i troba la seva explicació en la modernitat. Com a conclusió, s’introduiex la proposta política de la nostra autora, el republicanisme, forma política defençada per la nostra autora en la mesura en que l’acció humana permet arribar al consens.

Los mapas conceptuales como organizadores del proceso de enseñanza-aprendizaje: los itinerarios de aprendizaje.

L'estructuració i la seqüenciació dels continguts d'una disciplina d'acord amb un adequat disseny instruccional és un dels elements essencials en els processos d'ensenyament-aprenentatge en entorns virtuals. En aquest sentit, els mapes conceptuals són una potent eina per organitzar, representar i emmagatzemar el coneixement. Al nostre estudi presentàrem a un grup d'estudiants un itinerari d'aprenentatge basat en un mapa conceptual que pretenia guiar l'estudiant sobre un tema en concret, tenint en compte que l'itinerari d'aprenentatge s'ocupa de la manera com s’ha d’aprendre el tema, proporciona una guia per als continguts, processos i activitats, així com suficient flexibilitat per facilitar l'autonomia en els processos d'aprenentatge. En aquest article presentam alguns dels resultats obtinguts de la implementació de l'itinerari d'aprenentatge al grup d'alumnes que durant el curs 2009-2010 varen cursar l'assignatura Tecnologia Educativa II, pertanyent a tercer de Pedagogia de la Universitat de les Illes Balears.

Com respon la pràctica psicomotriu a les necessitats dels infants d’avui? Reflexions ètiques.

Resumen tomado de la publicación

Les primícies de la intimitat: una filigrana de la Pràctica Psicomotriu Aucouturier.

Resumen tomado de la publicación

Autonomía y calidad de la educación

Resumen tomado de la publicación

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

L'Avaluació de les competències transversals dels estudiants de mestre de la UB mitjançant un entorn basat en la web 2.0

Una forma de mostrar les competències (i d’avaluar-ne la seva progressió) que permetés una continuïtat i un procés amb sentit, tant pels alumnes com per als tutors, era a partir de la creació d’uns blocs, en els que, de forma setmanal, els alumnes aportessin les seves experiències i els seves reflexions, i a partir dels quals els tutors poguessin valorar la progressió de l’alumnat, prenent com a referència les competències. Vam optar pel bloc que, en el marc dels entorns 2.0, és un espai que difon la veu de cada educador i on poder compartir, i construir conjuntament un coneixement significatiu i funcional

Parasitisme i condició del lluç (Merluccius merluccius) del Golf de Lleó

El lluç europeu del Golf de Lleó és una espècie amb un gran valor comercial a les llotges catalanes per la qual cosa es troba sobreexplotat. Els paràmetres indicadors de la condició física avaluen la salut dels peixos i poden ajudar a predir la productivitat de les poblacions explotades. Un factor que pot estar relacionat amb la condició és el parasitisme, tot i que les investigacions en aquest sentit són molt escasses. Aquest estudi avalua per primera vegada la relació entre parasitisme i condició del lluç europeu. S’han examinat 30 individus, entre gener i març de 2010, i s’han localitzat paràsits que s’han classificat com a nematodes, cestodes, copèpodes i trematodes. S’han calculat també, els índexs de condició Le Cren, índex hepatosomàtic, índex gonodosomàtic i contingut lipídic en fetge i gònades. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que els lluços infectats amb copèpodes tenen una quantitat inferior de lípids al fetge, la qual cosa podria indicar una menor condició física. Malgrat tot, cal disposar de més mostres per poder afirmar aquest fet, així com una sèrie temporal de dades que comprengui totes les estacions de l’ any

"Sóc" a la professió infermera

El propòsit de la present investigació és conèixer el model Salutogènic i la seva aplicació en el treball diari dels professionals d’infermeria. La disciplina infermera es caracteritza pel tracte amb les persones, el seu paradigma està basat en les cures cap a aquestes. Aquest fet causa que formin part de la professió els estímuls estressants tant de l’ambient com de l’interior dels professionals i és important que aquests prenguin consciència d’aquesta realitat i desenvolupin recursos i mecanismes que possibilitin realitzar les cures de gran qualitat. Creiem que el model Salutogènic i el seu constructe principal, el Sentit de Coherència ens col·loquen en bon camí per poder aprofundir en aquest tema. (Extret de la introducció)

L’Horticultura com a eina educativa i terapèutica dins l’àmbit de l’Educació Social

Anàlisi de les característiques i dels beneficis que té l’hort en els àmbits terapèutic i educatiu. Es descriuen els àmbits de l’Educació social on s’utilitza l’horticultura com a eina socioeducativa i terapèutica. En aquest sentit es defineix quin és el paper de l’educador social i s’elabora una petita guia d’ús per als professionals que tinguin la intenció de portar a la pràctica aquesta eina

Consciència transfronterera

Aquest escrit vol apuntar algunes idees sobre el significat i el sentit de la projecció transfronterera de la Universitat de Girona i la seva ubicació geoestratègica i, en definitiva, fer palesa la consciència transfronterera de què gaudim des de fa anys i que constitueix una oportunitat per projectar-nos internacionalment en un futur proper

Patrimonis fràgils: la invisibilitat del barroc

Sobre el sentit pejoratiu que s'ha donat al terme "barroc" i quan aquest es comença a veure com un art decadent. També en el moment que l'interés pel barroc rebrotava per part dels estudiosos és quan esclata la Guerra Civil espanyola. L'art barroc es tracta d'un patrimoni en perill que cal tornar a considerar

L’alfabetisme matemàtic

En els darrers temps diversos organismes internacionals (...) han alertat sobre el problema que suposa focalitzar l’ensenyament de les matemàtiques exclusivament en els continguts. De manera molt sintètica, aquests organismes assenyalen que aquest enfocament pot ser útil per tenir un bon rendiment matemàtic a l’escola, però això no pressuposa la destresa necessària per aplicar a la vida quotidiana els continguts apresos. De manera que, encara avui, és habitual trobar persones que “han après” moltes matemàtiques durant la seva escolarització i que tenen dificultats, per exemple, per interpretar adequadament la factura del gas, o bé per aplicar un bon sentit numèric a les ofertes dels supermercats.