Darrera de la màscara de Comediants. L'imaginari d'un grup de teatre català : Creació d'una exposició permanent per a museu Comediants

TFC que segueix l'esquema d'un projecte cultural. D'una banda, s'analitzen els factors interns i externs de l'organització que poden influir en l'execució d'aquest projecte. El clímax és la creació d'una exposició permanent per a un museu Comediants. Interpretant el discurs de Comediants es proposa un discurs expositiu. Interessant elecció de missatges i divertits recursos expositius. Des del començament s'ha volgut fugir de la idea d'elaborar un TFC on solament se sintetitzessin dades i informació. Tanmateix, aquest TFC és un treball de recerca i, com a tal, la major part és la síntesi de dades i informacions obtingudes mitjançant investigació. No obstant això, hi ha una altra part molt important amb aportacions personals on s'ha posat a prova la pròpia creativitat i la capacitat de proporcionar aspectes innovadors, els quals, al cap i a la fi, han sorgit arran del treball en grup.

Administración centralizada de servidores perimetrales

Proyecto que pretende diseñar e implementar la infraestructura necesaria para implantar, administrar remotamente y monitorizar servidores perimetrales Linux diseñados para estar ubicados en zona desmilitarizada. La idea a desenvolver es la de crear un producto paquetizado y estable de software y servicio.

Construcció d'un HTPC basat en programari lliure

Els avenços tecnològics en els camps de la informàtica i l'entreteniment ha evolucionatmolt ràpidament els darrers anys.Els ordinadors han augmentat la seva potència, han anat adquirint capacitats multimèdia i han arribat al punt de poder reproduir tranquil·lament els nous formats d'alta definició.El televisors i reproductors han passat un procés de sofisticació, el qual els ha dotat de noves característiques, com el teletext, el suport per les funcionalitats de la tdt i capacitat per reproduir formats provinents del àmbit informàtic.Per tant no seria estrany que tots dos mons acabin convergint, de manera que puguemdotar el menjador de casa amb les capacitats que han estat exclusives del món informàtic.Amb el temps han anat apareixent solucions que pretenien cobrir aquestes necessitats,amb més o menys èxit, però amb diversos inconvenients, ja que no deixaven de ser unpedaç sobre un aparell "tradicional".La finalitat d'aquest projecte és la de construir un HTPC (Home Theater PC), és a dir, un equip informàtic dotat de capacitats multimèdia i adequat per manipular des del sofà de casa nostra.Per acomplir aquesta finalitat primer haurem d'adquirir el maquinari. D'entrada el htpc ensí haurà de ser de mides reduïdes i silenciós, haurà de disposar de sortides vga, dvi i hdmi, i a més, ser capaç de reproduir formats d'alta definició sense cap complicació. El control d'aquest s'haurà de realitzar mitjançant algun dispositiu que no requereixi una superfície plana.A continuació caldrà escollir el programari amb el qual anirà equipat, per tant, haurem de triar alguna distribució de GNU/Linux, instal·lar-hi l'entorn d'escriptori KDE4, i la resta de programari específic com el navegador, correu electrònic, reproducció multimèdia, etc.El productes resultant serà un HTPC, que tal com hem dit, el podrem utilitzar des delssofàs de casa nostra de forma còmode i fàcil.

El Teatre de l'oprimit i el teatre socioeducatiu: recorregut teòric, tècniques i una experiència pràctica

L’objectiu del treball és: 1. Clarificar i explicar la diversitat de tècniques que composen el teatre de l’oprimit, així com els seus orígens, filosofia, creador, influències... 2. Vincular el teatre socioeducatiu amb el nostre camp de l’educació social, i fer una breu conceptualització del terme. 3. Aprofundir en la tècnica del teatre fòrum i en el paper del dinamitzador de l’activitat, el qual en el nostre cas correspondria al rol de l’educador/a social. 4. Explicar experiències pràctiques de teatre socioeducatiu. 5. Exemplificar el teatre socioeducatiu a partir d’una proposta pràctica d’intervenció

Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital

Els objectius del projecte “Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital” són diversos: d’una banda, digitalitzar totes les edicions originals de les traduccions publicades per Carles Riba i Marià Manent; d’altra banda, fer un inventari de tots els textos continguts en aquestes traduccions (de poesia, de narrativa i de teatre); i finalment, introduir els registres dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres. La digitalització ha permès de preservar digitalment el patrimoni literari constituït per aquestes traduccions de dos dels autors i traductors més importants de la literatura catalana del segle XX. L’inventari dels textos de cadascun dels seus volums de traduccions (poemes, narracions i obres de teatre) ha permès de constituir una base de dades en la qual es registren totes les versions diferents de cadascun dels textos traduïts que Riba i Manent van anar revisant al llarg de la seva vida. Finalment, la inclusió d’aquests registres bibliogràfics dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres permet la seva consulta en línia i la possibilitat de trobar, per a cada text, totes les seves versions i de visualitzar la imatge del document original, la qual cosa facilitarà als investigadors l’estudi de la història textual de les traduccions, la de l’evolució de la llengua literària dels autors, entre altres possibilitats.

“Agli orli della vita”: I Giganti della montagna

Luigi Pirandello (1867-1936) affida alle pagine del suo ultimo dramma, I Giganti della montagna, l’estrema riflessione sul rapporto tra l’esperienza artistica e la vita, attraverso il mito, inteso come possibilità di ricreazione e rinnovamento. Il rapporto tra persona e personaggio costituirà il punto di partenza per l’analisi dello spazio drammatico, luogo emblematico del dialogo tra l’arte e la vita, incarnato nella personalità dei protagonisti: il mago Crotone e la contessa Ilse. Il riconoscimento finale della capacità salvifica e creativa dell’arte rivelerà il confine friabile che separa—ed unisce al contempo—la vita e il palcoscenico.

Coupling digital and physical worlds in an AR magic show performance: lessons learned

“Magic for a Pixeloscope” is a one hour show conceived to berepresented in a theater scenario that merges mixed and augmented reality (MR/AR) and full-body interaction with classical magic to create new tricks. The show was conceived by an interdisciplinary team composed by a magician, twointeraction designers, a theater director and a stage designer. Themagician uses custom based hardware and software to createnew illusions which are a starting point to explore new languagefor magical expression. In this paper we introduce a conceptualframework used to inform the design of different tricks; weexplore the design and production of some tricks included in theshow and we describe the feedback received on the world premiere and some of the conclusions obtained.

Matka serkamolaiseen teatteriin : kohti sanatonta kerrontaa

A travelogue to serkamoan theater deals, just like its name implies, with the molding process of one theater opinion. It has been influenced by both Aristotle's poetry and Bertold Brecht's epic theater. Side by side with theater goes dance, whose development the thesis also considers briefly. Of today's theater makers, Päivi Ketonen (playback theater), Juha Hurme and Nigel Charnock (dance theater) have had a definitive impact on the Serkamoan theater view. Their relation to theater and dance is clarified in the interviews conducted by the writer, which can be found in their entirety among the appendices of this thesis. Serkamoan theater has also been influenced by the writer's studies in Portuguese theater school in 2004. In Portugal the writer had a chance to work a theater piece in a new cultural environment where, for example, a novel and paintings were used as inspiration. The strongest legacy from Portugal however was the desire to do theater that can be understood without words. Serkamoan theater considers the combinations of theater and dance in performing arts, agreeing with, among others, Pina Bausch's footsteps. Serkamoan theater ladles its inspiration from theater, dance, human being, human body and movement. It is theater that cannot be understood through intellect but through the heart.

Sanoin kuvaamaton : teatterintekijän pohdintoja intuitiosta

This thesis examines the concept of intuition from different aspects. The basis for this thesis has been the author`s experience about education as a supportive process for intuitive thinking. It studies what taking advantage of intuition means for the author of this thesis and how intuition can be defined as a concept. This thesis shows what intuition means both from the performer`s and the director`s point of view. The author attemps to explain how these two areas of her professional identity either support or prevent intuitive creativity from emerging successfully. The intuition of a performer is examined through playback theatre and the insight associated with playback theatre. Regarding the work of a director, the author describes the making of a walking tour performance called "Sama maa" (2006) that she directed. The author attempted to fully utelize her intuitive creativity while planning the performance. The intuitive choices of the author were the basis for planning and carrying out the performance. This thesis studies a concept that is very challenging to explain in words. There is not a lot of literature about concept of intuition with respect to theater. The author of the thesis has ended up thinging about guestion that is very important to her, a guestion about relationship between controlled and authentic mental processing. The author also engourages others to think about the meaning of intuition and insight to themselves as a part of a daily life and as a part of the artistic creativity.

Kaksoiselämäni teatteritaiteen palveluksessa : ammatti-identiteettini rakennuselementit

In my thesis I discuss the elements of my professional identity from the perspective of an actor, a director and a team. What are acting and directing to me? What are the problems in the symbiosis of acting and directing? What are the difficulties in acting and directing and how important are the issues related to responsibility, power, trust and confidence in my work? I also discuss the consept of self-confidence. Behind all of this, there is also the thought of my ancestry and its dualism, how my roots from my father's and mother's side are struggling against each other or supporting each other, and how they affect my professional identity. The basic idea in the present thesis is the perspective of the traditional theatre and a professional team. Also the childhood influence on my professional identity is being considered. Education is discussed at the end. Moreover, a discussion on the kind of future theatre maker I want to be considered as, is included. I also try to handle all these topics through Harri Virtanen's Kiinteistövälittäjä vastoin tahtoaan (2005), which I directed, and my latest role in Arto Paasilinna's and Kristian Smeds' Jäniksen vuosi (2006). The conclusion of the present thesis is that it is very important for me to be a member of different communities, in which I can express my professional identity. My professional identity is formed by many elements that support each other. Such elements in their own right form an inticate relationship, which at the end, makes me what I am. In conclusion, I am a theatre maker, who in an alternative field of theater has opportunities to form the professional identity, as different situations and projects require.

Public perceptions of collectives at the outbreak of the H1N1 epidemic: Heroes, villains and victims

Lay perceptions of collectives (e.g., groups, organizations, countries) implicated in the 2009 H1N1 outbreak were studied. Collectives serve symbolic functions to help laypersons make sense of the uncertainty involved in a disease outbreak. We argue that lay representations are dramatized, featuring characters like heroes, villains and victims. In interviews conducted soon after the outbreak, 47 Swiss respondents discussed the risk posed by H1N1, its origins and effects, and protective measures. Countries were the most frequent collectives mentioned. Poor, underdeveloped countries were depicted as victims, albeit ambivalently, as they were viewed as partly responsible for their own plight. Experts (physicians, researchers) and political and health authorities were depicted as heroes. Two villains emerged: the media (viewed as fear mongering or as a puppet serving powerful interests) and private corporations (e.g., the pharmaceutical industry). Laypersons' framing of disease threat diverges substantially from official perspectives.

Estudiar el ocio a través de ejercicios teatrales. Una aproximación al tiempo libre

El tema del ocio, estudiado desde la perspectiva de la psicosociología del tiempo libre (Munné, 1980), establece la necesidad de estimular el comportamiento autocondicionado y las habilidades para superar los heterocondicionamientos deeste tiempo social (Casas y Codina, 1998). Esto sugiere la búsqueda de herramientas metodológicas que permitan el desarrollo de la persona a través del autoconocimiento, proceso éste en el que la noción de sí mismo (self) adquiere unpapel preponderante.Si, dentro del ocio, se considera el aspecto contrafuncional de lo creativo (Munné, ibídem), como un elemento que permite transitar del tiempo liberador al tiempo liberado (Munné y Codina, 1996), podrían utilizarse los ejercicios teatrales paraindagar los procesos que conducen al tiempo libre. En psicología social, el uso de estas herramientas ha estado considerado, fundamentalmente, dentro de las perspectivas del psicodrama iniciado por Moreno, ciertos enfoques de lasdenominadas teorías del rol, y más recientemente como una expresión del denominado ocio serio (Stebbins, 1992).En esta comunicación se analizan las ventajas y desventajas de cada una de estas tres perspectivas, y se sugiere cómo podrían aplicarse los ejercicios teatrales en los estudios de ocio; a esto último se añade la consideración de nuevas epistemologías como las teorías de la complejidad en lo que respecta al tiempo libre y al sí mismo (Munné, 1997; Codina, 1998, 1999a, 1999b), derivándose de todo esto una posible alternativa en la intervención psicosocial desde los estudios de ocio.

Niin metsä vastaa : työtapoja koreografian ja tanssiteatterin tekemiseen

Käsittelen työssäni sitä, miten tanssitaustaisena teatteri-ilmaisun ohjaajana toimin koreografina ja tanssiteatterin tekijänä. Pyrin kartoittamaan taiteellisen työni, tanssiteatteriteoksen Niin metsä vastaa, valossa minkälaisen synteesin nuoruusvuosien laajat tanssiopintoni ja nyt päättyvät esittävän taiteen opintoni ovat muodostaneet. Pohdin paikkaani nykyisellä ammattitanssin kentällä verraten omia työtapojani ja ajatuksiani muutamaan nykykoreografiin sekä kahteen tanssin väitöskirjaan. Lähestyn työssä tanssiteatterin tekemistä tanssin ja liikkeen suunnasta, koska se on omin ja vahvin taitoalueeni. Oman teokseni syntyprosessia ja lopputulosta tarkastelemalla olen hahmottanut viisi löytämääni työtapaa tanssiteatterin tekemiseen. Selkeästi koreografian tekemiseen rajautuva väline on oman liikkeen hakeminen. Oman tarinan etsiminen liittyy vastaavasti teoksen käsikirjoituksen ja dramaturgian rakentumiseen. En tiedä -asenne, yhteistyö ja tiladramaturginen ajattelu ovat laajempia, yleisesti näyttämöteoksen tekemiseen liittyviä työtapoja. Useat näistä työtavoista ovat saaneet kimmokkeensa esittävän taiteen opinnoistani Stadiassa. Käyttämieni työtapojen kautta olen oppinut paljon itsestäni niin yksityisenä ihmisenä kuin taiteilijanakin. Toivon voivani jatkaa löytämieni työtapojen ja oman maailmani tutkimista ja syventämistä tulevissa töissäni. Näen itseni tasavertaisena, omanlaisenani taiteilijana muiden tanssin ammattilaisten joukossa. Koen vahvuuksinani monipuoliset työkalut tanssin ja teatterin yhdistämiseen sekä kyvyn ja halun hahmottaa asioita monista näkökulmista. Tanssiteatterin tekijänä totean työskentelyni määrittyvän ja etenevän pitkälti teoksen mukaan eli kovin kiinteitä rakenteita en voi työtavoissani sanoa vielä olevan, enkä sitä toivokaan. Rajattomuus on tanssiteatterini voima.

El Pigmalión de Shaw, manifiesto teatral de la lingüística

La comedia Pigmalión, que Bernard Shaw escribió en 1912 y estrenó al año siguiente, es una proclamación artística de la lingüística. A pesar de la popularidad de la obra, es un acontecimiento que se conoce como una anécdota extravagante. El extraordinario mérito de Pigmalión ha pasado desapercibido para la historia de la lingüística. Su mérito estriba en la calidad teatral, la capacidad prospectiva de Shaw y la intención social de su mensaje. Shaw anuncia la utilidad de la lingüística en facetas que, décadas después, se conocerán como sociolingüística, planificación lingüística y logopedia. Por otra parte, se ha relacionado de modo simplista el personaje del profesor Higgins al fonetista H. Sweet. The play Pygmalion, that Bernard Shaw wrote in 1912 and released the following year, is an artistic proclamation of Linguistics. Despite the popularity of the play, this event is known as an extravagant story. The History of Linguistics does not recognize the extraordinary merit of Pygmalion. Its merit lays in the theatrical quality ant the social intention of the message. Shaw announces the usefulness of Linguistics in facets that will be known as Sociolinguistics, Language Planning and Speech Therapy. And furthermore, in a simplistic way, the character of Professor Higgins has been linked to the phonetician H. Sweet.