Adaptación de una asignatura metodológica de Psicología al Espacio Europeo de Educación Superior: percepción discente acerca de la innovación docente

En este artículo se describe el modelo de innovación docente de Diseños Experimentales y Aplicados (DEIA), una asignatura metodológica de Psicología adaptada al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). El objetivo del estudio consiste en aprobar una adaptación del cuestionario Evaluación del Modelo de Innovación Docente (EMID) a la presente propuesta Europea (EMIDE) para conocer la valoración del alumnado en relación con nuestro modelo, así como estimar la adecuación de carga de trabajo prescrita. El hecho de que 270 estudiantes de DEIA completaran el EMIDE demuestra una adecuada validez factorial y un alto grado de fiabilidad. Según este estudio, los estudiantes perciben positivamente la innovación docente europea, y, en relación con la percepción de comprensión, señalan elementos relevantes a la hora de asimilar los contenidos necesarios para superar la materia, así como algunos elementos relacionados con el Campus Virtual y la semipresencialidad. La satisfacción del alumnado en relación con la propuesta parece estar más asociada a la estrategia semipresencial y al Campus Virtual, considerados como elementos innovadores en la enseñanza de la materia. Por último, se ha percibido un nivel de dedicación del estudiante menor del que se esperaba, concretamente en cuanto a las clases presenciales y al tiempo dedicado al estudio autónomo. Del estudio se concluye que es necesaria más investigación empírica para conocer los hallazgos relacionados con las adaptaciones que se están realizando de las asignaturas universitarias al EEES.

La Participació dels estudiants a la universitat. Anàlisi de la situació a la UdG

Aquesta comunicació vol posar a debat tant els nivells com les formes de participació dels estudiants en el funcionament de les universitats. Per això, es proporcionen dades sobre els estudis existents en l’actualitat sobre aquesta temàtica i es presenta la recerca que s’està realitzant a la UdG sobre la participació des estudiants en aquesta universitat. L’objectiu final es aprofundir en els models i les dinàmiques que afavoreixen la participació dels estudiants. L’estudi que s’està portant a terme vol recollir, des de diferents punts de vista, quina és la situació actual pel que fa a la participació dels estudiants a la Universitat de Girona i contribuir a dibuixar algunes línies d’actuació per promoure la participació dels estudiants. A la base d’aquest projecte se situa el convenciment que aquest és un objectiu desitjable per part de la comunitat universitària, i que, com a centre de formació que és la universitat, cal que es plantegi la participació com un objectiu d’aprenentatge propi ja que, a més de formar científics i professionals en diferents àmbits, la universitat també contribueix (o hauria de contribuir) a la formació dels joves com a ciutadans. Es tracta d’un treball finançat per la convocatòria 2007 de la UdG d’ajuts a projectes cooperatius de R+D en els àmbits humanístic i de les ciències socials. Per això, l’estudi es portarà a terme al llarg de l’any 2008. En aquesta comunicació es presentarà un primer avançament de resultats, amb dades encara provisionals i parcials. La voluntat és, però, aprofundir en les causes i els obstacles que condicionen els índexs i els processos de participació des estudiants en la universitat

La Participació dels estudiants a la universitat: una pura quimera?

Darrerament, i més concretament des que es va començar a parlar de l’Espai Europeu d’Educació Superior, s’ha començat a percebre un cert interès institucional per la participació dels estudiants a la universitat. Aquest interès, en part ve promogut per les baixes taxes de participació en les estructures acadèmiques convencionals (fet que difereix, i molt, del que succeí a les universitats catalanes i espanyoles durant el tardofranquisme, transició i primers anys de la democràcia) i per la preocupació institucional d’aconseguir majors quotes de participació dels estudiants en la vida universitària. En qualsevol cas, l’escassa participació dels joves universitaris té a veure, a priori, amb dos fets de caràcter estructural: un descens de l’interès per la cosa pública i a la presència d’unes estructures participatives i democràtiques a la universitat molt allunyades de les noves formes de participació dels joves. La comunicació que es presenta a aquest congrés té com objectiu relacionar els aspectes que s’acaben de presentar tot aportant proves empíriques que verifiquin la hipòtesi plantejada. D’altra banda, i en una dimensió més pràctica, es vol exposar tot un seguit de mesures que afavoreixin l’increment de participació dels estudiants universitaris per, entre altres coses, ajudar a formar ciutadans que despleguin tot el seu potencial

La Participación estudiantil en los sistemas de garantía de la calidad, compromiso de mejora

A raíz del proceso de construcción del EEES, el rol del estudiante en el sistema universitario sufre un gran cambio, pasando de ser un mero cliente/usuario de las universidades a convertirse en agente implicado de éstas. Este cambio de concepción junto con la publicación del documento "Criterios y Directrices para la Garantía de la Calidad en el EEES" redactado por ENQA, y asumido por la Conferencia de Ministros de Bergen '05, justifican la necesidad de la participación de los estudiantes en las políticas de calidad. A partir de ese momento se dan los primeros pasos para trabajar en este aspecto en España. ANECA establece contactos previos con estudiantes, no siendo hasta 2006 cuando toma la iniciativa y crea el Grupo ANECA de Trabajo sobre Participación de Estudiantes en Políticas de Calidad (GATPEPC). Consecuencia del trabajo de ANECA y el esfuerzo de los estudiantes, a finales del 2007 hubo, por primera vez en España, estudiantes participando como observadores de los comités de evaluación externos de un programa oficial, y a lo largo del presente año participando ya como miembros de pleno derecho. En estos años se ha hecho, por parte de todos, un gran esfuerzo y en un periodo de tiempo relativamente corto. Pero aún queda parte del camino por recorrer, niveles de participación por alcanzar. Es necesario hacer un análisis de la participación estudiantil, estudiar los mecanismos de participación, así como los problemas que hallan podido surgir. Una metaevaluación de esta participación para detectar los puntos débiles y poder incidir sobre ellos, según la propia filosofía de la Garantía de Calidad, podría aportar aspectos interesantes para completar la implementación de la participación estudiantil en los Sistemas de Garantía de Calidad

Avaluació de les actituds cooperatives en els estudiants de magisteri

L’objectiu d’aquest treball és validar els criteris de Johnson i Johnson (1992) com a indicadors d’avaluació d’actituds cooperatives. Ens proposem definir, contrastar i avaluar noves eines d’actuació. Volem analitzar i valorar algunes de les interaccions, que es produeixen en el desenvolupament d’actituds cooperatives, assenyalant els punts forts i febles observats a través de l’observació directa i amb l’ajuda de l’enregistrament de vídeo, què ens permetrà copsar de manera contrastable les interaccions verbals i no verbals dels alumnes, aspecte que a través de l’observació directa no és possible. És la nostra intenció intentar donar resposta a diversos interrogants respecte el nostre objecte d’estudi, oferint elements de reflexió i cercant criteris per avaluar les actituds cooperatives, assenyalant quins són els trets que s’observen en major o en menor grau en relació amb Johnson i Johnson en els estudiants de magisteri. Per centrar els objectius de la recerca tindrem en compte una triple perspectiva: - La perspectiva del professorat - la perspectiva de l’alumnat - La perspectiva de les activitats Pretenem relacionar cada un dels criteris de Johnson i Johnson amb indicadors observables i poder fer valoracions respecte allò que són capaços de fer i en relació quan tenen dificultats. Com a avaluació d’aquesta contrastació volem recollir prioritàriament aquelles consideracions que ens ajudin a establir un bon plantejament dels resultats. Com a professors en la formació inicial de futurs mestres, creiem que és fonamental fomentar estratègies d’acció cooperatives per afavorir un procés d’ensenyament més creatiu, més sòlid i més enriquidor, en la mesura que el professorat i l’alumnat s’impliquin en la construcció i transmissió del coneixement. La nostra proposta es troba dins del plantejament del nou model d’educació superior que comporta el procés de Convergència Europea, en el qual el principal protagonista és l’estudiant. Amb el treball que presentem volem oferir un al·licient i un estímul per promoure noves metodologies participatives en el mon universitari que fomentin noves actituds i consolidin els valors democràtics. És la nostra intenció reflexionar sobre la realitat actual dels nostres estudiants que en un futur no gaire llunyà hauran de ser educadors referents i competents

L'Estudiant com a eix de la programació docent. Una experiència basada en les expectatives dels estudiants

Des de l’inici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importància d’aprendre a partir de l’ensenyament del “saber fer” o competències, en l’actual llenguatge introduït pel conveni de Bolonya el 1999. Aquesta comunicació vol discutir primer les dificultats del cos docent per adequar-se als canvis generacionals i, al mateix temps, vol fer una reflexió sobre fins a quin punt la proposta de models alternatius en l’actualitat és vàlida. Aquestes dues qüestions es tractaran a través l’explicació d’una experiència docent innovadora, en l’àmbit de l’urbanisme, amb un grup d’estudiants del segon any dels estudis d’Arquitectura. Aquest esdeveniment s’explicarà a partir d’una anàlisi de l’alumnat feta també mitjançant d’un qüestionari que es va passar per conèixer les seves perspectives abans que comencés el curs. Després s’explicaran els objectius, la divisió de les tasques, els resultats esperats, els resultats assolits i els resultats no esperats però positius. L’avaluació del curs va ressaltar que la programació d’un curs a partir de les necessitats dels estudiants comporta una gran participació del professorat en el moment de desenvolupar la tasca docent i que va més enllà de la implicació que comporta la clàssica docència magistral. Al mateix temps, l’èxit positiu va ser motiu també d’una reflexió sobre els factors que hi van contribuir

La Relació intercultural: la formació dels estudiants d'infermeria

Les migracions internacionals de les últimes dècades han generat una gran transformació social, tant a nivell global com local. Les societats del segle XXI són multiculturals, cosmopolites i diverses però també desiguals, generen segregació, exclusió social i neguen qualsevol alteritat i el reconeixement de “l’altre”. La societat multicultural és una realitat que hem de definir en tots els seus àmbits, principalment en el polític, i també com es concreta en la vida quotidiana. Una de les qüestions fonamentals de la Universitat és la implicació i articulació dels seus estudis amb la societat. La Universitat, centre vital de la producció de sabers i coneixements, ha d’avançar en paral·lel a la societat però també ha ser capaç de preparar als seus estudiants perquè puguin transformar-la. Totes les institucions han d’involucrar-se i en aquest sentit la Universitat juga un paper preponderant en la formació de ciutadans i ciutadanes. La pràctica infermera es basa en l’exercici de cuidar. L’acció de cuidar és una constant universal amb models o patrons particulars, actualment, en interacció. En l’exercici de la professió infermera, en la relació que establim amb les persones d’orígens culturals diversos, la situació de partida és habitualment de distància y diferenciació entre “nosaltres” i els “altres”. Establim la comunicació a partir dels nostres codis culturals i de les imatges preconstruides de “l’altre”, actuant amb desconfiança i fent en moltes ocasions una interpretació errònia. Els estudis universitaris d’Infermeria tenen com objectiu formar a professionals capaços de proporcionar cures holístiques a les persones i a la comunitat. Les Escoles d’Infermeria, entre altres competències, han de formar als seus estudiants perquè siguin capaços de conèixer la diversitat del nostre entorn social, analitzar els principals problemes socio-culturals que s’articulen en ella, integrar valors i actituds positives cap a la diferència i adoptar la pluralitat como forma de convivència i enriquiment personal

Participació dels estudiants en els processos d'avaluació de la qualitat a Catalunya

El context Europeu d’Educació Superior es troba des de l’any 1999, a partir de la declaració de Bolònia, en un important procés de canvi que considera imprescindible que tots els actors implicats participin activament en la definició i materialització dels canvis que han de culminar el 2010 amb la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Al llarg de les diferents reunions de ministres europeus, a partir de les quals s’han redactat les declaracions i comunicats que han de guiar tot aquest procés, s’ha comptat també amb la participació dels agents implicats en aquest procés, com són els propis governs locals, també les institucions d’educació superior en el seu conjunt, els agents socials i els mateixos estudiants. Val a dir que aquests últims, a més a més, han estat exhortats en les diferents comunicacions de les reunions de ministres a assumir rols més actius i participatius pel que fa a la implementació d’aquesta reforma. Val a dir, però, que tot i aquests intents per a fomentar la participació dels estudiants en l’àmbit universitari per part dels comunicats oficials, les universitats han avançat poc encara en la definició de polítiques clares per a afavorir que els estudiants tinguin un rol actiu en la desenvolupament de l’activitat de gestió i direcció universitària. És en aquest context que AQU Catalunya es proposà l’any 2004 iniciar el projecte de formació d’estudiants per a l’assegurament de la qualitat a universitària buscant la complicitat de les pròpies universitats. Els objectius que es pretenen amb la implementació d’aquest projecte són: formar estudiants en matèria de qualitat universitària, incloure’ls com a membres de comitès d’avaluació i en darrera instància promoure la cultura de la participació a la universitat. La concreció del projecte es desenvolupa a partir de la definició de cursos específics, d’una setmana de durada i una càrrega d’entre 1.5 i 2 ECTS, que ofereixen les universitats catalanes amb la col·laboració i suport de AQU Catalunya. Cada universitat pot dissenyar el curs segons les seves necessitats o especificitats, sempre que es doni resposta als objectius de formació plantejats. Les diverses edicions del curs, que s’ha impartit ininterrompudament des de l’any 2005, han permès a AQU Catalunya disposar d’estudiants preparats per a participar en avaluacions externes, al mateix temps que han donat a les universitats la possibilitat d’incloure en els seus comitès interns d’avaluació estudiants, amb el màxim de garanties en ambdós casos. Finalment, es presenten els primers resultats obtinguts del projecte i algunes conclusions que poden resultar d’utilitat per a altres institucions que desitgin implementar un projecte d’aquestes característiques

Las Tecnologías de la información y la comunicación: el punto de vista del estudiante

En la actualidad, las universidades españolas se encuentran inmersas en un proceso de cambio, producto de la llamada Convergencia Europea. Entre las principales modificaciones propuestas se encuentran los nuevos créditos europeos ECTS. Los ECTS suponen una renovación del modelo didáctico, ya que una parte importante del aprendizaje lo debe realizar el alumnado de forma autónoma. El nuevo modelo de enseñanza universitaria puede apoyarse en las tecnologías de la información y la comunicación (TICs), ya que éstas permiten fomentar un proceso de enseñanza basado en el trabajo autónomo del estudiante (Area et al., 2008). En este contexto cobra relevancia y significación el diseño y desarrollo de materiales didácticos digitales, de webs docentes, de blogs educativos o de aulas virtuales como una vía para favorecer el proceso de aprendizaje del estudiantado matriculado en una determinada asignatura (Area, 2005). Este trabajo se plantea mostrar los resultados en el aprendizaje, la motivación y satisfacción del alumnado de una modificación del método docente tradicional, consistente en combinar la actividad docente presencial en las aulas con la utilización de una web docente

Els Estudiants davant la nova reforma universitària

El procés de canvi global que ha afectat a la universitat espanyola en les últimes dècades troba el seu exponent actual en la incorporació del sistema universitari a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Les reformes que tal incorporació ha comportat es van definint al nostre país també des de la vessant de la reforma de les metodologies docents a la universitat. Al mateix temps, continuen arribant notícies sobre els problemes de rendiment d’una part important dels estudiants universitaris (CRUE, 2007). Aquesta realitat ens porta a destacar la rellevància de consolidar línies d’investigació sobre el que està succeint a la universitat en el període de transformació i, en particular, entorn als temes sobre els quals les noves polítiques universitàries pretenen incidir. La finalitat d’aquesta recerca és contribuir així en el desenvolupament d’una línia de treball multidisciplinar sobre la institució universitària, centrada especialment en els estudiants. La incorporació a l’EEES implica una transformació profunda tant en l’organització dels estudis com en les metodologies d’ensenyament-aprenentatge. En aquest darrer aspecte, la incorporació dels ECTS (European Credit Transfer System) ha estat definida en les polítiques de les agències d’avaluació com un canvi en les metodologies docents, que han de ser “centrades en l’estudiant”. És en aquest sentit, que la perspectiva de l’estudiant cobra una rellevància fonamental, i justifica la investigació que aprofundeixi sobre les condicions que poden produir un millor aprenentatge. Concretament es vol recaptar informació sobre el procés d’ensenyament/aprenentatge i sobre les condicions d’èxit o fracàs del mateix; i amb això, aportar nous instruments teòrics i metodològics que contribueixin a la comprensió d’aquest fenomen. Per a tal propòsit s’analitzen un total de deu titulacions de les quatre universitats públiques catalanes situades a la Regió Metropolitana de Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Politècnica de Catalunya

Els estudiants de la Universitat de Girona

Article sobre el perfil dels estudiants de la Universitat de Girona a l' inici de la seva creació

Política y educación en la Unión Europea : un proyecto emergente.

La Unión Europea no se podrá construir unicamente a través de una política europeista. El establecimiento de una nueva ciudania, de una identidad comunitaria que vaya sustituyendo poco a poco las convicciones nacionales exige contar con la educación. Se hace una revisión de los pasos que ha dado la Comunidad Europea en el campo de la educación desde su creación después de la segunda guerra mundial hasta el Tratado de Maastrich..

Educaci??n, econom??a y construcci??n europea : nuevos retos derivados de la influencia de la distancia ps??quica en educaci??n sobre los flujos de inversi??n directa del sur al este de Europa

Resumen tomado de la publicaci??n

La Participació dels estudiants en la universitat. Anàlisi de la situació a la Universitat de Girona

Aquest estudi posa a debat tant els nivells com les formes de participació dels estudiants en el funcionament de la universitat amb la finalitat d’aprofundir en els models i les dinàmiques que afavoreixen la participació dels estudiants. Parteix de l’estudi del cas de la Universitat de Girona i recull, des de diferents punts de vista, quina és la situació actual pel que fa a la participació dels estudiants en aquesta universitat, i es proposen algunes línies d’actuació per promoure-la. A la base d’aquest estudi se situa el convenciment que la participació dels estudiants en el funcionament de la universitat és un objectiu desitjable per part de la comunitat universitària, i que, com a centre de formació que és la universitat, cal que es plantegi la participació com un objectiu d’aprenentatge propi ja que, a més de formar científi cs i professionals en diferents àmbits, la universitat també contribueix (o hauria de contribuir) a la formació de ciutadans. Es tracta d’un treball fi nançat per la convocatòria 20 de la UdG d’ajuts a projectes cooperatius d’R+D en els àmbits humanístic i de les ciències socials i que s’ha desenvolupat en la seva major part durant l’any 2008 i inicis del 2009. Les dades de participació que es presenten sobre la UdG són de l’any 2008

Relacions entre la identitat catalana i la percepció de vitalitat etnolingüística en una mostra d’estudiants universitaris

This article analyses, on the one hand, the perception of ethno-linguistic vitality in a sample of university students in the province of Girona, and, on the other, links this perceived vitality to the feeling of identity in the group to which they belong. 112 Catalan-speaking students who described themselves as Catalan (Catalan identity) responded to the questionnaire on subjective vitality, in terms of adaptation to Catalan. This instrument assesses the beliefs about one’s own group’s and its language’s vitality (in this case Catalan) and that of the exocentric group and language (in this case Spanish). The results show that the students see their language (Catalan) as having greater status and institutional support than Spanish, but a lower demographic impact (birth rate, immigration, mixed marriages, emigration). Identity is also positively correlated with the perception of ethno-linguistic perception. These results are discussed in relation to the role of vitality in the choice of the language for education (Catalan versus Spanish) and day-to-day communication, and the level at which language policy is defined in order to promote communication in Catalan in the fields of business, politics, education and the media