1000 resultados para Unió Europea -- Cooperació -- ACP, Països
Resumo:
La litiasi urinària és un trastorn que implica la formació de precipitats en qualsevol part del tracte urinari. Aquest és un desordre comú que afecta aproximadament a una desena part de la població de la Unió Europea al llarg de la seva vida. A més, durant els cinc anys posteriors a un episodi litiàsic el percentatge de recurrència dels pacients és del 45 al 75%. Aquest trastorn urinari està influït per una gran quantitat de variables, d’origen fisiològic, psicològic i ambiental. Els episodis litiàsics, es poden solucionar espontàniament, amb l’expulsió del càlcul renal, o bé a través de diverses intervencions mèdiques. Els tractaments mèdics derivats de la litiasi urinària; és a dir, la fragmentació del càlcul, intervencions quirúrgiques i tractaments posteriors generen unes grans despeses als sistemes mèdics. Pels motius exposats, la identificació del desordre que ha originat l’episodi litiàsic és de radical importància, per tal de minimitzar el risc de reincidència. Els mètodes més usuals per determinar les causes que desencadenen la formació del càlcul renal són les anàlisis d’orina i l’estudi del càlcul generat. La correcta descripció de la composició i, especialment, l’estructura del càlcul renal pot aportar informació clau sobre les possibles causes de la seva formació, tant de l’inici de nucleació del càlcul com de les successives etapes de creixement cristal·lí. Tenint en compte aquest darrer aspecte, el present estudi s’ha dirigit a la caracterització de càlculs urinaris mitjançant l’aplicació de metodologies d’imatge química (Hyperspectral Imaging), el que va contribuir a determinar les principals característiques espectrals de cada compost majoritari als càlculs renals. D’altra banda, la utilització de mostres de composició coneguda ha possibilitat la creació d’un model amb Xarxes Neuronals Artificials, que permet la classificació de noves mostres de composició desconeguda, de manera més ràpida que el procediment actual. Aquest treball constitueix una nova contribució a la comprensió de l’estructura de les pedres de ronyó, així com les condicions de la seva formació. Els resultats obtinguts destaquen les possibilitats que presenten les tècniques emprades al camp de la litiasi renal, que permeten complementar els coneixements existents enfocats a millorar la qualitat de vida dels pacients.
Resumo:
La Unió Europea necessita i per tant ens encarrega, un disseny de base de dades per tald'emmagatzemar la informació de futures eleccions ciutadanes a través d'Internet.
Resumo:
Aquest treball té com a objectiu analitzar el multilingüisme a la Unió europea des d’una perspectiva interdisciplinària entre traducció i dret de la Unió europea. Aquest article estudia la Unió com a un sistema multilingüe, amb especial èmfasi en les raons jurídiques i polítiques darrera l’actual règim lingüístic. També s’intentarà examinar els efectes que la diversitat lingüística té en la interpretació de la legislació europea. Hi han vint i tres llengües oficials i els textos publicats en les diferents llengües son igualment autèntics (Article 55 TFUE). Però les regles poden tenir la mateixa implicació jurídica en mes d’una llengua?
Resumo:
Regulació dels Grup d'interès en la governança europea és crucial per a una comprensió completa de com s'exerceix el poder a la Unió Europea (UE) i per a una descripció més precisa de com funciona el sistema polític de la UE (i dels seus principis subjacents). Un dels temes principals aquí és com els interessos privats o particulars comprometre amb un interès general o públic encarnat en una forma o altra per aquells que actuen per a la UE. Donada la varietat de temes sensibles en joc, no és d'estranyar que la qüestió de la regulació es troba amb una resistència considerable, sobre tot en la Comissió. No obstant això, els recents obstacles a la integració europea han tingut l'efecte de rellançar un debat que fa que l'ètica i la transparència de les peces centrals de l'agenda. Dinàmiques polítiques actuals semblen donar testimoni d'una creixent receptivitat de la UE a les reivindicacions del moviment ALTER-EU que busca un entorn molt més regulat per cabilderos i funcionaris comunitaris.
Resumo:
És àmpliament conegut que l'europeïtzació ha guanyat molt terreny en els estudis europeus. Des de finals de la dècada de 1990, ha gaudit d'una important expansió per tal d'avaluar l'eficàcia de les polítiques a escala europea en l'àmbit intern. En aquest procés la política energètica ha jugat un paper molt paradoxal, sent persistentment exclosos de l'agenda de recerca de la europeïtzació, encara que la seva creixent importància en l'elaboració de polítiques comunitàries. No obstant això, la realitat és que, tot i haver estat reconegut recentment com una àrea de la UE amb l'aplicació del Tractat de Lisboa, també ha estat influenciat, directament o indirectament, pels efectes de l'europeïtzació. Com a resultat d'això, la política energètica ha estat considerat com un "cas especial" de l'europeïtzació, portant fins al moment per a la construcció d'un sector caracteritzat la política energètica europea. En aquest context, el present treball pretén explicar l'europeïtzació de les polítiques energètiques nacionals en l'elaboració de l'actuació de la UE per mitjà de la seva competència ambiental. Més explícitament, aquesta investigació tracta de la naturalesa de la reglamentació comunitària en matèria d'energia renovable com un mecanisme d'europeïtzació amb especial èmfasi en el seu impacte a Espanya. Aquest treball sosté que (1) la lluita europea contra el canvi climàtic s'ha obert un camí per a la participació de la UE en matèria de política energètica, i que (2) encara que limitat aquest procés està produint alguns canvis en les polítiques energètiques nacionals. Universitat
Resumo:
Híbrid i hermafrodita són les paraules clau de la presentació. En els anys cinquanta, mitjançant un tractat internacional, vam crear una organització que, des del principi, no era només internacional, sinó alguna cosa més. Era un tractat internacional i, com a tal, afectava als Estats però, també, als ciutadans i, ja el 1964, el TJCE va sentenciar que creava un ordre constitucional per a Europa. Aquesta doble naturalesa internacional i constitucional, es troba en els cromosomes europeus des de l'inici de la nostra història comuna: Europa va néixer ja hermafrodita
Resumo:
El novembre de 2010, la Comissió Europea ha finalment donat a conèixer la seva "Energia 2020 Comunicació", un document estratègic en el marc més ampli del programa "Europa 2020". Una estratègia per al desenvolupament sostenible intel · ligent, i creixement inclusiu posa les bases d'un nou enfocament a la política d'energia a la UE. En el marc d'Europa 2020, la Iniciativa d'Energia recopila els resultats que ja s'han obtingut a través de la Estratègia de Lisboa 2000-2010, s'identifiquen les deficiències del passat i i introdueix nous objectius ambiciosos per a la UE en matèria de política energètica.
Resumo:
Encara falta per fer possible una transformació estratègica d'Europa del sistema d'energia, però el que és de la mateixa importància com a objectius a llarg termini de la FER i Reduccions de GEH són vinculants i forts objectius d'eficiència energètica, no només per 2020, però també per al 2030, 2040 i 2050, com aquesta força ajudaria a fixar l'augment de les energies renovables en el total d'energia consum i per reduir el total Emissions de GEH d'Europa en general, i les del sector de l'energia en particular, encara sent un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernacle de tots els sectors. La refosa Directiva, prevista per 2011/12 ha de ser un bones finestres d'oportunitat per finalment establir objectius vinculants d'eficiència energètica, l'únic pilar que encara falta en la força energia interdependents i estratègia sobre el clima de la UE, basat en la reducció de gasos d'efecte hivernacle i i l'eficiència energètica.
Resumo:
El punt de partida d'aquesta investigació és una retòrica molt utilitzada que la UE és un actor global. En vista d'això, la no proliferació de la política comunitària al sud de la Mediterrània s'examina. L'estudi es realitza sobre la base de la conceptualització de la UE "actorness" ia través d'alguns criteris (context extern, l'evolució de l'aparell de política exterior de la UE, la Unió Europea l'auto-presentació i la percepció de tercers, la consistència i la disponibilitat d'instruments de política i accions concretes) que involucren tant factors ideacionals i materials, d'acord amb el "pluralisme metodològic". Aquest marc conceptual va ajudar a avaluar la no proliferació de la política comunitària en aquesta regió en particular on la UE té interessos i bones raons per actuar. Cada un dels criteris de manifest els avantatges i desavantatges de la UE "actorness" en aquest camp seleccionat i la caixa. Aquest document sosté que la no proliferació "actorness" de la UE a la regió del sud de la Mediterrània ha estat limitat a causa d'una varietat de raons.
Resumo:
The Barcelona Euro-Mediterranean Conference (1995) was intended to be a launching pad" for creating a new, innovative relationship between the EU-Fifteen and a selected set of non-member Middle Eastern and North African countries. The Barcelona Process was to become the European Union´s first attempt, of several, to create postmodern inclusive policy spheres as a way to deal with the post-enlargement problems of ´ins´ and outs´ in its immediate periphery. Nevertheless, in spite of geographical proximity, common problems and stated interest in creating amorphous EU borders in different sectors, the Euro-Mediterranean Partnership is today all but abandoned. This paper will examine some of the factors behind the current degeneration of the EU´s post-bipolar foreign policy strategy in the Mediterranean, by exploring the dialectic between the Union´s desire to expand its geopolitical, economic and cultural boundaries and the need to secure its territorial area (from migration, proliferation, social instability etc.). In the final part of the paper some suggestions for how to revive the relationship across the Mare Nostrum will be forwarded.
Resumo:
Este working paper pretende aproximarse al papel desempeñado por la Unión Europea en la Cumbre Mundial para el Desarrollo Sostenible, celebrada en Johannesburgo entre el 26 de agosto y el 4 de setiembre de 2002 y que, como su antecesora (Río, 1992), puede convertirse en un punto de referencia y en una fuente de impulso para las políticas medioambientales internacionales y domésticas. A este efecto, en un primer apartado de este texto se presenta con brevedad la Cumbre (antecedentes, actores y principales debates) (82). En segundo lugar, se examinan las distintas posiciones negociadoras de la UE a lo largo del extenso y variado listado de materias que fueron objeto de discusión en Johannesburgo (111). Y, ya para terminar, se sugiere una determinada lectura teórica al respecto de la actuación de la Unión (126).
Resumo:
The present working paper aims at assessing the Common Strategy on the Mediterranean, taking into account its possible articulation as a coherent instrument of the European Foreign Policy. The study wants to answer some questions related to this instrument. The Common Strategy on the Mediterranean is an excellent case study and is a potential source of several questions about the external action of the European Union. Specifically, the present study has in mind two main questions to answer. Firstly, which are the main reasons behind the adoption of this instrument of the European Foreign Policy? In other words, which was/is the rationale for the existence of this Common Strategy? Secondly, which is the real impact of the Common Strategy? Which are its real achievements?
Resumo:
The purpose of the present study is to break down, in a general and summarised way, the concept of the coherence of the European Foreign Policy, in order to analyse its meaning, its scope and its implications. This focus on coherence will be specifically dealt with upon the analysis of the impact of this phenomenon on single institutional framework, as defined by the Treaty on European Union.
Resumo:
Desde el Acta Única Europea de 1987, las sucesivas reformas de la Unión Europea se han realizado con el doble lema de mejorar tanto la eficacia de las políticas de la Unión como la transparencia y posibilidades de control democrático en el proceso decisorio europeo. La consolidación del doble lema eficacia-democracia ha evidenciado la necesidad de la UE de satisfacer las dos vertientes de la legitimidad clásicas de las democracias liberales: por un lado, la legitimidad asentada en los resultados (output legitimacy), es decir, que las instituciones funcionen eficientemente y sean capaces de llevar a cabo políticas eficaces y conformes a los valores que imperan en una sociedad; y por el otro, la legitimidad del proceso (input legitimacy) o, lo que es lo mismo, que las políticas se desarrollen siguiendo los procesos institucionales establecidos y que permitan el grado de participación y control público considerado adecuado en una comunidad política. El ámbito de la política exterior no ha estado exento de este debate sobre la necesidad de combinar eficacia y democracia, sobre todo a medida que dicho ámbito se ha ido ampliando funcionalmente con el desarrollo la Política Exterior y de Seguridad Común (PESC), su dimensión de defensa (PESD), los aspectos exteriores de las políticas de Justicia y Asuntos de Interior (JAI), o la Política Europea de Vecindad, que pasa transversalmente por todos los "pilares" de la UE. Los capítulos del presente libro pretenden examinar cómo ha progresado en los años recientes la política exterior europea en las dos dimensiones de la legitimidad señaladas (eficacia y control democrático), en cuatro áreas temáticas de la política exterior europea: promoción de la democracia y los derechos humanos, dimensión exterior de las políticas de Justicia y Asuntos de Interior, Política Europea de Vecindad y, por último, el papel de la UE en la gobernanza global.
Resumo:
Con la Europa del 2004 acercándose rápidamente, esta obra no pretende re-explorar el proceso de ampliación una vez más. Este trabajo pretende aportar una perspectiva aproximativa de aquello que le espera a la Unión Europea tras su ampliación. El acento se pone en las distintas oportunidades y desafíos que la acción exterior de la Unión tendrá que afrontar en su futuro ampliado, centrándose especialmente en la UE-25 como una actor en política exterior a la vez que un proveedor de seguridad. El objetivo de los capítulos de la primera parte de este volumen es reflejar cómo se producirá la adaptación de los nuevos miembros a las cuatro áreas de impacto exterior de la UE (PESC, PESD, minorías y asilo), y consecuentemente, de qué modo influirán éstos nuevos actores. En la última parte de la obra, se explora la naturaleza de las nuevas fronteras de la UE-25.