«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs

El present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.

Lingüística general y teorías de la complejidad ecológica: algunas ideas desde una transdisciplinariedad sugerente

Se exploran las importantes aportaciones que las teorías hologramáticas de la nueva física y de la perspectiva de complejidad pueden aportar a una renovación transdisciplinaria e integradora de la Lingüística general.

La incidència de l'activisme lingüístic en el futur del català

Actuar sobre el futur implica realitzar algun tipus de prospectiva sobre com serà -o com sembla que serà- aquest futur. L'anticipació respecte dels fets que han d'ocórrer en la mesura que puguin ser previstos- i l'adequació dels discursos i les accions a les tendències que es dibuixen com a majoritàries en la societat són fonamentals per a l'èxit d'una acció transformadora.Ara com ara tot sembla indicar que ens dirigim cap a un futur 'glocal', és a dir, en part global i en part local. Molt probablement anirà creixent la interdependènciatecnoeconòmica de les societats humanes i la influència dels grans emissors tecnomediàtics sobre els més petits encara augmentarà més. Les possibilitats d'acció sobre la determinació dels usos lingüístics per part dels grups humans demogràficament poc extensos i/o políticament subordinats tendiran probablement a disminuir més que no pas a augmentar.Les representacions s'internacionalitzaran i passarem a una etapa 'polinacional' i deconsciència planetària. En situacions mínimament democràtiques la consciènciad'interdependència podrà tendir a fer baixar els adeptes a les ideologies independentistes estrictes -si els grups majoritaris dominants no abusen del seu poder- i caldrà passar a imaginar estructures d'autogovern o de sobirania cooperatives.Això farà més complex el fet de l'organització de la diversitat lingüística, ja que el contacte s'estendrà pertot -a causa de les integracions suprapolítiques i econòmiques o bé per raó dels moviments migratoris. La perspectiva d'una societat d'individus monolingües tindrà probablement pocs adeptes entre els grups humans menors i caldrà formular des del pensament complex propostes sostenibles d'equilibri en la distribució de funcions entre les llengües en presència.

Una nota sobre la enseñanza de la lingüística

Enseñar a aprender: por una mente activa y creativa.Hay que establecer claramente de entrada: a) mi visión de un cerebro-mente central enla vida de los humanos y plenamente activo en la construcción del 'mundo' y del propio conocimiento científico, y, b), como consecuencia, que la certeza de este último lo es sólo como 'verdad vigente', como dice Jorge Wagensberg, y, por tanto, abierta a nuevas propuestas y nuevos paradigmas. Desde este marco, considero que la enseñanza, especialmente la universitaria, debe dejar de verse como la sola transmisión de conocimiento fijado, inmutable y cierto, para pasar a enfatizar la perspectiva crítica y el estímulo creativo de los alumnos, ya desde su mismo inicio.

Paral lelismes lèxics en aragonès xistaví i català: préstec o fenomen de contínuum?

A part de l"ús del pretèrit perifràstic, format amb el verb ir + infinitiu (xistaví) o anar + infinitiu (català), els paral lelismes més interessants entre el xistaví i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fàcil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ʎ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, així com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà, i cotón, sense l"article àrab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és específic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de Gistaín (xistaví).

Paremiología española e hispanoamericana. Los americanismos parémicos

Desde mediados del siglo XX se plantea en español el debate teórico en torno al concepto de americanismo léxico, que se entiende de distintas formas en función del criterio adoptado. Sea como sea, resulta patente que existe un fondo léxico general al lado de numerosas voces particulares de determinadas variedades diatópicas. En este artículo se extiende el análisis a la paremiología y, después de la caracterización general de los refranes y de la reflexión sobre la actualidad de su uso en español, se aborda la variación geográfica que despliegan. Se argumenta que, al igual que existe un fondo panhispánico de refranes, producto del trasplante desde España hacia América, se han producido también reformulaciones del caudal heredado o nuevas acuñaciones en distintos territorios del Nuevo Mundo, de las que se ofrecen numerosos ejemplos y para las que se propone el uso de la etiqueta americanismo parémico, en paralelo a la ya tradicional de americanismo léxico.

OCP effects in catalan cliticization

In Catalan, sequences of sibilants are never pronounced as such. In most contexts all varieties coincide in the «strategies» used to avoid these sequences, namely epenthesis or deletion. Variation is only found in the domain of pronominal clitics (but not with other types of clitics). One source of variation is accounted for by decomposing a general constraint into two specific ones, which implies partial constraint reranking. The other source of variation, which involves a case of apparent opacity, is explained through an Output-Output constraint that makes reference to paradigmatic relations.

Morphology in phonology : introduction

This fourth volume of Catalan Journal of Linguistics is devoted to a topic discussed at length in the literature but which nevertheless remains a challenge for any view of phonology: the morphology-phonology interaction. The papers collected address two related issues, the role of morphological information in phonology and the role of phonological information in morphology. The first six articles (i.e. McCarthy, Wheeler, Downing, van Oostendorp, José and Auger, and Rice) deal with the former topic; the last three (i.e. Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana), with the latter. Several papers (Wheeler, van Oostendorp, Rice, Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana) further discuss the role and concept of paradigms, an old Neogrammarian notion to which renewed attention has been payed both from the phonological perspective (cf. work by Benua 1995, 1997; Burzio 1994 and subsequent work; Kenstowicz 1996, 2002; Steriade 2000, and the articles in the recent volume edited by Downing et al. 2005, among others) and from the morphological perspective (cf. work by Aronoff 1994; Bauer 1997, 2001; Carstairs-McCarthy 1994, 1998; Stump 1991, 1997; van Marle 1985, 1994; Wurzel 1989, and several articles in the recent volume edited by Boucher 2002, among others).

Prosody and pragmatics in parenthetical insertions in catalan

This paper analyses the role of prosody in parenthetical insertions, a type of structure that is extremely common in both speech and writing. The materials under study come from a corpus of spontaneous speech acts in Central Catalan (with varying degrees of spontaneity) from which a corpus of oral parenthetical insertions has been compiled. The prototypical prosodic features of a parenthetical insertion in Catalan are: prosodic autonomy, limited extension, production in between pauses or final pause, tendency towards acceleration, fall in intensity, lower pitch range and, finally, falling or rising melodic pattern. While the final fall is the most frequent pattern in spontaneous conversations with a high degree of confidence between interlocutors, a final rising structure is found in interviews in which the degree of confidence between participants is smaller, their roles are unequal, and the interviewed constructs a narrative discourse. We thus suggest that the pitch contour of parenthetical insertions is related to formality and discourse typology (in this case, narrative vs. dialogue). Bearing in mind the discursive functions performed by these insertions, we propose a typology which classifies them with regards to two main functions: completion of information, and modalisation.

Descobrir les llengües de la immigració: ocultació, ocultació, prejudicis i altres malentesos

La recerca sobre la diversitat lingüística aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se¿n repassen alguns: el caràcter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüístiques tant d¿investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüístic i la poca coherència entre dades quantitatives estadísticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.

El Pigmalión de Shaw, manifiesto teatral de la lingüística

La comedia Pigmalión, que Bernard Shaw escribió en 1912 y estrenó al año siguiente, es una proclamación artística de la lingüística. A pesar de la popularidad de la obra, es un acontecimiento que se conoce como una anécdota extravagante. El extraordinario mérito de Pigmalión ha pasado desapercibido para la historia de la lingüística. Su mérito estriba en la calidad teatral, la capacidad prospectiva de Shaw y la intención social de su mensaje. Shaw anuncia la utilidad de la lingüística en facetas que, décadas después, se conocerán como sociolingüística, planificación lingüística y logopedia. Por otra parte, se ha relacionado de modo simplista el personaje del profesor Higgins al fonetista H. Sweet. The play Pygmalion, that Bernard Shaw wrote in 1912 and released the following year, is an artistic proclamation of Linguistics. Despite the popularity of the play, this event is known as an extravagant story. The History of Linguistics does not recognize the extraordinary merit of Pygmalion. Its merit lays in the theatrical quality ant the social intention of the message. Shaw announces the usefulness of Linguistics in facets that will be known as Sociolinguistics, Language Planning and Speech Therapy. And furthermore, in a simplistic way, the character of Professor Higgins has been linked to the phonetician H. Sweet.

Babel y la Biblioteca, máscaras del mito en la lingüística

Los manuales de historia de la lingüística tratan del mito bíblico de Babel y del nacimiento de la gramática en Alejandría de manos de Dionisio de Tracia. Estos pasajes de la historia, que corresponden a épocas diferentes, remiten a dos problemas fundamentales de la lingüística: por una parte, el origen del lenguaje y la diversidad lingüística; por la otra, la invención de la gramática como instrumento para la edición de textos y para el conocimiento formal de la lengua. Pese a las diferencias, Babel y la biblioteca de Alejandría tienen en común una naturaleza mítica. Sus relatos contienen elementos de la ficción y de la realidad que suelen pasar desapercibidos. El artículo señala estos elementos y establece ciertas afinidades entre Babel y la biblioteca, de suerte que articulados componen un ciclo narrativo. // Abstract.- Babel and the Library, the myth masks in Linguistics. History textbooks of linguistics explain the biblical myth of Babel and the birth of grammar in Alexandria at the hands of Dionysius Thrax. These passages of history, which correspond to different times, refer to two fundamental problems of linguistics: first, the origin of language and linguistic diversity and on the other, the invention of grammar as a tool for text editing and formal knowledge of the language. Despite the differences, Babel and the library of Alexandria share a mythical nature. These stories contain elements of fiction and reality that often go unnoticed. The article points out these elements and establishes affinities between Babel and the library, so that it should be considered as a narrative cycle. Keywords: Babel, Library of Alexandria, myth, story, grammar, institution, Dionysius Thrax.

Basc i tecnologia lingüística

En aquest article reflexionem sobre el monopoli de les llengües "majoritàries" en l'àmbit de les tecnologies lingüístiques. Analitzem, així mateix, com les llengües minoritàries poden afrontar aquest desafiament i examinem el cas de l'èuscar. Un cop estudiat el desenvolupament de l'èuscar en el camp de les tecnologies lingüístiques, analitzem fins a quin punt aquestes tecnologies poden ajudar el procés de normalització de la llengua.

On Paraphrase and Coreference

By providing a better understanding of paraphrase and coreference in terms of similarities and differences in their linguistic nature, this article delimits what the focus of paraphrase extraction and coreference resolution tasks should be, and to what extent they can help each other. We argue for the relevance of this discussion to Natural Language Processing.