Human polymeric IgA is superior to IgG and single-chain Fv of the same monoclonal specificity to inhibit urease activity associated with Helicobacter pylori.

Helicobacter-induced gastritis is considered nowadays an epidemic, the prevalence of which is one of the highest world-wide (70%), with as much as 40% of the population in industrialized countries. Helicobacter pylori (H. pylori) antigens (Ag) capable to elicit a protective immune response in animal models have been identified, but these antigens have not been shown to be strongly immunogenic when administered to humans. Due to their stability in the gastric environment and avidity, passive administration of secretory immunoglobulin A (SIgA) antibodies (Ab) targeting protective Ag might be particularly relevant as a substitute or complement to current therapies. To this aim, we have designed expression vectors to convert a scFv polypeptide specific for H. pylori urease subunit A into human IgG, polymeric IgA (IgAp/d) and SIgA. Purified proteins show proper binding characteristics toward both the native and denatured forms of H. pylori urease. The direct comparison between different isotype and molecular forms, but of unique specificity, demonstrates that SIgA and IgAp/d are more efficient in blocking free and H. pylori-associated urease than IgG and scFv. We conclude that the expression system reported herein will represent a valuable tool to produce human SIgA Ab of multiple specificities against H. pylori antigens involved in colonization and persistence.

Avaluació alternativa de l'assignatura "Geografia Humana" en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior

Aquest projecte ha aplicat algunes noves metodologies docents que seran imprescindibles per a la integració en l'EEES i, en particular, sistemes d'avaluació alternatius que puguin formar la base d'un sistema d'avaluació continuada per als continguts i adquisició d'habilitats que fins ara s'han aplegat en l'assignatura "Geografia Humana" de la llicenciatura de Geografia de la Universitat de Barcelona. A partir de la reflexió conjunta entre els membres de l’equip integrant del projecte sobre les competències i continguts que es desitja que adquireixi l'estudiant s'han dissenyat un conjunt de recursos per a l’avaluació: 1. exercicis individuals, destinats a valorar la capacitat d’estructurar idees, expressió escrita i gràfica, presentació etc. 2. treballs en equip, destinats a fomentar l’esperit de divisió del treball i de cooperació entre els estudiants i a mostrar el guany individual del treball col·lectiu. 3. proves objectives (tipus test), destinades a valorar l’adquisició de conceptes i de continguts bàsics. 4. preguntes d'autoavaluació, amb la finalitat que l’estudiant pugui fer el seu propi seguiment de l’adquisició de Coneixements. 5. qüestionaris d’autovaloració dels exercicis individuals i dels treballs en equip, amb l’objectiu que els alumnes reflexionin sobre el treball realitzat i que serveixin de base per a contrastar amb la valoració del professor. L’objectiu final és que l’estudiant pugui ser avaluat de manera contínua en el portafoli que recull el treball acumulat al llarg del curs. Tot i que el projecte s’ha basat en l’ús de l’eina dels “dossiers electrònics” de la UB, en el futur immediat els resultats obtinguts passaran a integrar-se en el Campus Virtual de la UB que utilitza la plataforma Moodle, les posibilitats tècniques de la qual permetran afegir una dimensió cooperativa més gran al treball avaluable (accés al treball dels grups, cooperació en la construcció de bases de dades, wikis editades pel conjunt de la classe etc.)

A modified Hortega-Globus stain is superior to Bielschowsky and Bodian stains for demonstrating neuritic plaques.

The quantitative assessment of the age-dependent number of neuritic plaques is essential for the diagnosis of Alzheimer type dementia. This study reports the superiority of a modified Hortega-Globus stain compared to Bielschowsky and Bodian stains applied to samples obtained from ten brains of patients with a clinical history of progressive dementia. In two of ten cases only the modified Hortega-Globus stain allowed confirmation of the diagnosis of senile dementia of the Alzheimer type (SDAT). The counts of neuritic plaques in sections stained by other methods were not sufficient to establish the histological diagnosis of SDAT. These results indicate that the choice of the most sensitive staining method is critical for the correct histopathologic diagnosis of the Alzheimer type dementia.

La educación ambiental superior: surgimiento histórico y primeras etapas de desarrollo: 1948-1991

Trabajo de investigación realizado en desarrollo de los estudios del Doctorado en Educación y Sociedad. Identifica tres etapas de la formación ambiental superior en el mundo y en Colombia. Demuestra que la formación ambiental superior a nivel internacional surge a finales de la década de los cuarenta y pocos años después en este país. Plantea que en el ámbito mundial surge como recomendaciones de agencias y reuniones intergubernamentales y a nivel interno como programas de formación profesional universitaria. Reconstruye un inventario completo de los primeros programas de este tipo en Colombia que se debería levantar también en otros países

Valoración del estudio vesical y del tracto urinario superior en pacientes con citología urinaria positiva y pruebas de imagen negativas

Introducció: La citologia urinària positiva en context de cistoscopia sense evidència de tumor macroscòpic obliga a continuar el seu estudi. En el nostre centre es realitzen biòpsies vesicals múltiples normatitzades (BMN) i citologia ureteral selectiva en aquest casos. Material i mètodes: Estudi retrospectiu de 70 pacients amb citologia urinària positiva en absència de tumor macroscòpic. Es van avaluar els resultats de totes les biòpsies vesicals múltiples i les citologies ureterals selectives realitzades. Resultats: Es va diagnosticar CIS vesical em 45 (64,3%) pacients. Es va detectar citologia ureteral positiva em 12: cinc (7,2%) en el costat esquerre i set (10%) en el dret. Es va observar CIS vesical concomitant em 2 de 5 pacients amb PAP ureteral positiu esquerra i em 5 de 7 amb PAP ureteral positiu dret. Conclusions: La biòpsia múltiple normatitzada (BMN) és útil per a aquest casos. Els pobres resultats obtinguts en citologia ureteral selectiva posen en dubte la rendibilitat de la seva utilització sistemàtica.

Factores de riesgo cardiovascular en una población de trasplantados hepáticos con supervivencia superior a diez años. Estudio específico de la hipertensión arterial.

Introducció: Els factors de risc cardiovascular originen un problema de salut pública important. El transplant hepàtic pot ocasionar una modificació del seu desenvolupament degut a la immunosupressió, però hi ha pocs estudis que evaluen estos aspectes en pacients amb una supervivència llarga. El nostre objectiu es analitzar l'efecte de la hipertensió arterial (HTA) posttrasplantament sobre la supervivència a llarg termini d'una cohort de pacients trasplantats amb més de deu anys de seguiment. Metodologia: S'estudiaren restrospectivament els pacients trasplantats al nostre centre per totes les causes, des de 2001 fins 2007, amb una supervivència mínima de deu anys. S'analitzaren dades demogràfiques, clíniques, analítiques e histològiques del pre i/o postrasplant. Resultats: La prevalència dels factors de risc cardiovascular va ser molt freqüent durant el primer any: obesitat 24.5%, HTA 67%, diabetes 22.5%, dislipèmia46.5% i insuficiència renal crónica 28%. La HTA es el factor de risc més prevalent i la seua incidència augmenta amb el temps de 67% al 72,5% entre el primer i desè any. La HTA pareix asociar-se a una major mortalitat posttrasplantament i a una major incidència d'enfermetat cardiovascular (p&0.005). Els factors de risc asociats amb el desenvolupament de HTA en la nostra població son l'edat, l'obesitat i la dislipèmia. Conclusió: Es important disenyar estratègies per al millor control de la HTA des del posttrasplantament inicial, degut a la seua repercusió negativa sobre les enfermetats cardiovasculars i la supervivència, així com per a l'obesitat i la dislipèmia, ja que son co-factors de desenvolupament de l'HTA.

Coronary sinus atresia with persistent left superior vena cava: unusual clinical presentation and endovascular management.

Atresia of the coronary sinus (ACS) is a rare congenital anomaly. When associated with persistent left superior vena cava (PLSVC), this defect could have no significant hemodynamic effect, and the patient might remain asymptomatic. However, vascular interventions might induce changes or complications that could show the anomaly. Appropriate management requires a good understanding of this condition. We present the first reported case of ACS and PLSVC occurring after thrombosis of the innominate vein (IV) after central venous catheter placement. The patient presented with atypical subacute chest pain and recurrent extrasystoles. Diagnosis and characterization of vascular anomalies was made by computed tomography phlebography, and the patient was successfully managed by endovascular recanalization of the IV.

Combined cetuximab and trastuzumab are superior to gemcitabine in the treatment of human pancreatic carcinoma xenografts.

BACKGROUND: Pancreatic carcinoma remains a treatment-refractory cancer with a poor prognosis. Here, we compared anti-epidermal growth factor receptor (EGFR) and anti-HER2 monoclonal antibodies (2mAbs) injections with standard gemcitabine treatment on human pancreatic carcinoma xenografts. MATERIALS AND METHODS: Nude mice, bearing human pancreatic carcinoma xenografts, were treated with either combined anti-EGFR (cetuximab) and anti-HER2 (trastuzumab) or gemcitabine, and tumor growth was observed. RESULTS AND CONCLUSION: In first-line therapy, mice survival was significantly longer in the 2mAbs group compared with gemcitabine (P < 0.0001 for BxPC-3, P = 0.0679 for MiaPaCa-2 and P = 0.0019 for Capan-1) and with controls (P < 0.0001). In second-line therapy, tumor regressions were observed after replacing gemcitabine by 2mAbs treatment, resulting in significantly longer animal survival compared with mice receiving continuous gemcitabine injections (P = 0.008 for BxPC-3, P = 0.05 for MiaPaCa-2 and P < 0.001 for Capan-1). Therapeutic benefit of 2mAbs was observed despite K-Ras mutation. Interestingly, concerning the mechanism of action, coinjection of F(ab')(2) fragments from 2mAbs induced significant tumor growth inhibition, compared with controls (P = 0.001), indicating that the 2mAbs had an Fc fragment-independent direct action on tumor cells. This preclinical study demonstrated a significant improvement of survival and tumor regression in mice treated with anti-EGFR/anti-HER2 2mAbs in first- and second-line treatments, compared with gemcitabine, independently of the K-Ras status.

El Open Social Learning y su potencial de transformación de los contextos de educación superior en España

Documento de reflexión basado en el Panel de Expertos sobre Open Social Learning en España: diagnóstico yperspectivas, de la Cátedra UNESCO de e-learning, 30 de junio 2009.

MR-based follow-up of the superior cerebellar artery after radiosurgery for trigeminal neuralgia.

Purpose: To study with a non invasive method any potential radiological change on the superior cerebellar artery (SCA) in patients treated radiosurgically for classic trigeminal neuralgia (CTN).Materials and methods: A retrospective measure of maximal dose received by SCA was performed analyzing the treatment planning in 55 consecutive patients treated by Gamma Knife radiosurgery for an CTN, then, a prospective study was designed using high resolution MR, with T2 SPIR, T1 without and with gadolinium enhancement, Proton density, 3D TONE and MIP reconstructions. Inclusion criteria were: patients followed at our institution, follow-up of one year or more, dose received by the SCA of 15 Gy or more and voluntary patient participation in the study. Patients with repeated Gamma Knife radiosurgery for failure or recurrence were excluded. The end points were: SCA occlusion, stenosis or infarction in the territory supplied by SCA.Results: Sixteen patients were studied, with a mean follow-up of 25.2 months (12-42 months). The mean maximal dose received by the SCA was 57.5 Gy. (15-87 Gy). Among these 16 patients studied, neither obstruction of the SCA nor infarction was demonstrated. In one patient a suspicion of asymptomatic SCA stenosis was visualized distant to the irradiation field.Conclusions: SCA can receive a high dose of irradiation during radiosurgical treatment for CTN. This study does not confirm any vascular damage to the SCA after radiosurgery for CTN. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

Projecte per la realització d’ una intal·lació solar fotovoltaica en règim especial als edificis de l’ Escola Politècnica Superior de la UdG

El present projecte té per principal odjectiu dur a terme el disseny d’ una instal·lació solar fotovoltaica de producció d’ energia elèctrica en règim especial sobre teulada instal·lada en un edifici de caràcter oficial de l’ Escola Politècnica Superior de la UdG amb l’ objectiu de generar energia elèctrica

Interaccions arbre-arbust al límit superior del bosc i efectes de gradients bioclimàtics en la vegetació

Durant el periode d’elaboració d’aquesta tesi hem aprofundit en el coneixement dels factors que controlen les dinàmiques espacio-temporals del límit superior del bosc. Aquest ecotò se situa entre el límit superior del bosc i els prats alpins i és susceptible a canvis ambientals, fet que provoca que fluctuï altitudinalment i latitudinalment en funció d’aquests canvis. Els motius d’aquesta dinàmica s’ha estudiat sovint des d’un punt de vista climàtic, però mai fins ara s’havia estudiat des d’un punt de vista de les interaccions entre organismes. Per aquest fet hem estat evaluant l’efecte de les interaccions planta-planta en la regulació de la dinàmica supraforestal. L’estudi l’hem emmarcat en un context alpí (als Pirineus Catalans) i en un context subàrtic (Lapònia, Suècia), fet que ens ha permès fer un estudi comparatiu en dos ecotons contrastats però homòlegs ecològicament. Hem desenvolupat una sèrie d’experiments considerant diversos factors (augment de temperatura, quantitat de nutrients, presència d’arbust, posició en l’ecotò); en les dues zones d’estudi hem fet una plantació de plançons dels arbres formadors del límit del bosc en les diverses situacions derivades de la combinació d’aquests factors, i hem fet el seguiment fenològic dels plançons durant tres periodes de creixement. Els resultats dels experiments ens han permès veure que les interaccions entre organismes tenen una gran importància en la regulació de la dinàmica supraforestal, tant als Pirineus com a Lapònia. Les interaccions planta-planta i planta-herbívors determinen el reclutament de plançons i per tant l’estructuració de les comunitats supraforestals. Per altra banda, la posició en l’ecotò evidencia la presència d’un gradient bioclimàtic; les manipulacions ambientals de temperatura i nutrients originen una resposta generalment positiva en el desenvolupament dels plançons, indicant que canvis en aquestes variables pot suposar alteracions notables de l’estructura forestal del límit del bosc. Per altra banda en aquest projecte també hem aprofundit en temes relacionats amb l'efecte dels gradients altitudinals en la distribució de plantes vasculars als Pirineus Catalans.

Interaccions arbre-arbust al límit superior del bosc i efectes de gradients bioclimàtics en la vegetació

Durant el periode d’elaboració d’aquesta tesi hem aprofundit en el coneixement dels factors que controlen les dinàmiques espacio-temporals del límit superior del bosc. Aquest ecotò se situa entre el límit superior del bosc i els prats alpins i és susceptible a canvis ambientals, fet que provoca que fluctuï altitudinalment i latitudinalment en funció d’aquests canvis. Els motius d’aquesta dinàmica s’ha estudiat sovint des d’un punt de vista climàtic, però mai fins ara s’havia estudiat des d’un punt de vista de les interaccions entre organismes. Per aquest fet hem estat evaluant l’efecte de les interaccions planta-planta en la regulació de la dinàmica supraforestal. L’estudi l’hem emmarcat en un context alpí (als Pirineus Catalans) i en un context subàrtic (Lapònia, Suècia), fet que ens ha permès fer un estudi comparatiu en dos ecotons contrastats però homòlegs ecològicament. Hem desenvolupat una sèrie d’experiments considerant diversos factors (augment de temperatura, quantitat de nutrients, presència d’arbust, posició en l’ecotò); en les dues zones d’estudi hem fet una plantació de plançons dels arbres formadors del límit del bosc en les diverses situacions derivades de la combinació d’aquests factors, i hem fet el seguiment fenològic dels plançons durant tres periodes de creixement. Els resultats dels experiments ens han permès veure que les interaccions entre organismes tenen una gran importància en la regulació de la dinàmica supraforestal, tant als Pirineus com a Lapònia. Les interaccions planta-planta i planta-herbívors determinen el reclutament de plançons i per tant l’estructuració de les comunitats supraforestals. Per altra banda, la posició en l’ecotò evidencia la presència d’un gradient bioclimàtic; les manipulacions ambientals de temperatura i nutrients originen una resposta generalment positiva en el desenvolupament dels plançons, indicant que canvis en aquestes variables pot suposar alteracions notables de l’estructura forestal del límit del bosc. Per altra banda en aquest projecte també hem aprofundit en temes relacionats amb l'efecte dels gradients altitudinals en la distribució de plantes vasculars als Pirineus Catalans.

Polymeric IgA is superior to monomeric IgA and IgG carrying the same variable domain in preventing Clostridium difficile toxin A damaging of T84 monolayers.

The two exotoxins A and B produced by Clostridium difficile are responsible for antibiotic-associated enterocolitis in human and animals. When added apically to human colonic carcinoma-derived T84 cell monolayers, toxin A, but not toxin B, abolished the transepithelial electrical resistance and altered the morphological integrity. Apical addition of suboptimal concentration of toxin A made the cell monolayer sensitive to toxin B. Both toxins induced drastic and rapid epithelial alterations when applied basolaterally with a complete disorganization of tight junctions and vacuolization of the cells. Toxin A-specific IgG2a from hybridoma PCG-4 added apically with toxin A alone or in combination with toxin B abolished the toxin-induced epithelial alterations for up to 8 h. The Ab neutralized basolateral toxin A for 4 h, but not the mixture of the two toxins. Using an identical Ab:Ag ratio, we found that recombinant polymeric IgA (IgAd/p) with the same Fv fragments extended protection against toxin A for at least 24 h in both compartments. In contrast, the recombinant monomeric IgA counterpart behaved as the PCG-4 IgG2a Ab. The direct comparison between different Ig isotype and molecular forms, but of unique specificity, demonstrates that IgAd/p Ab is more efficient in neutralizing toxin A than monomeric IgG and IgA. We conclude that immune protection against C. difficile toxins requires toxin A-specific secretory Abs in the intestinal lumen and IgAd/p specific for both toxins in the lamina propria.