Cerambycidae (Coleoptera) do Museu de Zoologia da Universidade Estadual de Feira de Santana, Bahia

Novas espécies em Cerambycinae são descritas do Brasil, Piauí: Compsibidion paragraphycum sp. nov. (Neoibidionini). Em Lamiinae, - do Piauí: Trichohippopsis vestita sp. nov. (Agapanthiini); Oncioderes piauiensis sp. nov. (Onciderini); Cotycicuiara caracolensis sp. nov. (Desmiphorini); Xenofrea peculiaris sp. nov. (Xenofreini); Mariliana bellula sp. nov. (Hemilophini); - da Paraíba: Ataxia arenaria sp. nov. (Pteropliini); Dadoychus atrus sp. nov. (Hemilophini). Novos registros em Cerambycinae para o Piauí: Methia longipennis Martins, 1997 (Methiini); Tropidion sipolisi (Gounelle, 1909), Compsibidion decoratum (Gounelle, 1909), Cycnidolon obliquum Martins, 1969 (Neoibidionini); - para o Ceará: Paranyssicus conspicillatus (Erichson, 1847) (Elaphidiini); Aglaoschema collorata (Napp, 1993) (Compsocerini); - para a Bahia: Stizocera phtisica Gounelle, 1909 (Elaphidiini). Novos registros em Lamiinae para o Piauí: Dolichosybra tubericollis Breuning, 1942 (Apomecynini); Ceiupaba lineata Martins & Galileo, 1998, Cicuiara striata (Bates, 1866), Desmiphora pallida Bates, 1874 (Desmiphorini); Nesozineus apharus Galileo & Martins, 1996, Psapharochrus nigrovittatus (Zajciw, 1969) (Acanthoderini); - para o Ceará: Trichohippopsis rufula Breuning, 1958 (Agapanthiini); Ataxia parva Galileo & Martins, 2011 (Pteropliini); Desmiphora cirrosa Erichson, 1847 (Desmiphorini); - para a Paraíba: Eudesmus rubefactus Bates, 1865 (Onciderini); Laraesima ochreoapicalis Breuning, 1973 (Compsosomatini); Psapharochrus itatiayensis (Melzer, 1935) (Acanthoderini); - para a Bahia: Brasiliosoma tibialis (Breuning, 1948) (Compsosomatini); Adesmus hemispilus (Germar, 1821) (Hemilophini).

Aproximació al disseny de procediments i instruments per a la personalització de l'ensenyament a l'etapa primària des d'una perspectiva inclusiva

The main objective of this research is to found a new process about the personalization's curriculum for pupils with especial educational needs. In this research there are two objectives: the first objective is to describe a procedure for to do the individual planning for this pupils. This procedure is called "Procediment per cartes de personalització" (Pedragosa 2002). The other objective is centered to validate this procedure for teachers who are in active service in primary's etapa and to check if it's a good process for to do the individual planning in an inclusive approach. The procedure's cobcretion is about three basic referents: In the first, we consult with the current regulations, in the second we incorporate the inclusion's approach and the fundamentals of universal learning design, and finally we consult Ruiz's (1999) provides. We obtain the information for the research until, during and after of the formation's course (in 2003/2004). We introduced two questionnaire (until and after of formation sessions) and we register all of the sessions with a parlimentary report. About the main research results we can to affirm that the procedure is a good option for the professional's practice. It's an organized, ordered and coherent design with our curriculum. But, in spite of, we can to probate that there some interesting variables which are to influence to the procedure's efficiency.

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d’exclusió

Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves – set nois i tres noies- de Catalunya en situació d’exclusió escolar. Dins d’aquesta marc la recerca s’ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d’un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn al anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d’un grup de joves per explorar alternatives a l’actual crisi internacional de l’escola secundària que es reflecteix, entre d’altres fenòmens, en els elevats índexs d’abandonament d’aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d’una escola inclusiva per a l’educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d’aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.

Escola inclusiva, pràctica educativa i organització escolar

La modificació de les característiques d'una part de l'alumnat del sistema educatiu de Catalunya manifesta la necessitat de trobar eines organitzatives i pedagògiques per treballar en el marc de l'escola inclusiva. Una de les característiques que provoquen més inquietud entre el professorat es refereix als diferents nivells lingüístics de l'alumnat a les aules en relació al coneixement de la llengua de l'escola. La recerca ha treballat amb el professorat de dues escoles d'infantil i primària amb un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, nascut a Catalunya i d’incorporació tardana, i amb l'aula d'acollida d'un IES. L'objectiu de la recerca consistia en desenvolupar un model organitzatiu que fes possible una major individualització de la pràctica educativa i formes de treball cooperatiu a les aules, així com trobar indicadors pel trànsit de l'aula d'acollida a l'aula ordinària. La recerca comptava amb el suport del professorat-tutor i dels equips directius dels centres escolars. La metodologia utilitzada ha estat de caire etnogràfic i ha consistit en observar setmanalment a les aules les modificacions de la pràctica de les persones tutores que es derivaven d’un nou marc organitzatiu. Igualment, hem observat especialment les condicions d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat d’incorporació tardana tant a l’aula ordinària com a l’aula d’acollida. Els resultats manifesten que la modificació de l’estructura organitzativa sobre la base d’implicar tots els recursos humans d’un cicle en un projecte comú que permet el treball amb petits grups heterogenis transforma la pràctica educativa del professorat. Aquest treball es recolza en la llengua oral, independentment de la tasca que ha de realitzar l’alumne, i s’adapta individualment a les diferents capacitats de comprensió i expressió oral de l’alumnat. A la vegada, aquesta pràctica educativa facilita la coordinació del professorat de l’aula ordinària i d’acollida, així com el trànsit d’una a l’altra.

Planificació general a l'aula inclusiva. El cas del Solsonès

El present treball de recerca es centra en l’estudi de la programació general de l’aula en entorns inclusius. Concretament, s’ha dut a terme un estudi de cas a la comarca del Solsonès ja que les característiques demogràfiques i educatives d’aquesta comarca han facilitat la inclusió escolar de tot l’alumnat amb discapacitat a l’aula ordinària. Els principals objectius de la investigació són descriure les pràctiques de planificació general del professorat de la comarca del Solsonès que ha atès a alumnat amb necessitats educatives especials i conèixer els aspectes relacionats amb la programació didàctica que es poden millorar a partir de processos de formació permanent i assessorament. L’anàlisi de la informació recollida a través de qüestionaris realitzats al professorat del Solsonès i un grup de discussió als professionals dels serveis externs, ens ha permès conèixer les pràctiques de planificació del professorat del Solsonès i fins a quin punt són similars a bones pràctiques, com l’Ensenyament Multinivell o el Disseny Universal de l’Aprenentatge, desenvolupades en altres contextos; així com, quins són els principals problemes i dificultats amb què es troben els i les professionals a l’hora de dur a terme les programacions a l’aula.

Universitat i discapacitat: construint un model d’aula inclusiva en el marc universitari

La present investigació es centre en crear un programa de formació i assessorament docent per atendre la diversitat d’estudiants en el marc universitari mitjançant els principis del disseny universal de la instrucció (DUI). D’aquesta manera es pretén donar resposta: a) a la necessitat d’implementar un model pedagògic en el marc universitari que doni resposta a la diversitat d’estudiants, b) de formar i canviar actituds docents vers la discapacitat i c) d’adaptar el nou marc legislatiu espanyol en matèria de discapacitat a les aules de les nostres universitats. A través d’un procés d’investigació-acció es detecten quins són les necessitats i dificulats pedagògiques, dels docents de les diferents universitats catalanes, per construir espais educatius que garanteixin la igultat d’oportunitats als estudiants amb discapacitat. Les dades obtingudes ens permeten crear una proposta de formació pels docents universitaris, basada en el paradigma educatiu del disseny universal de la instrucció.

Hacia una definición inclusiva del e-learning

El estudio tiene como objetivo la construcción de una definición actual e integradora del concepto de e-learning, que sea aceptada por la mayor parte de la comunidad científica y que sirva como referente por los estudiosos y profesionales de esta temática.

Pràcticum I : Psicologia de l'Educació. Anàlisi de l'educació inclusiva a través d'una aula USEE a secundària

L'existència d'una aula USEE ha de permetre la inclusió dels alumnes amb NEE en un entorn majoritàriament ordinari. El present treball és una aproximació a l'educació inclusiva, les seves dificultats i aplicacions a través d'una experiència pràctica en un institut al voltant de la seva aula USEE. Les tasques pràctiques realitzades estan dividides en dos grans blocs: per una banda la recollida d'informació per a la identificació i l'anàlisi dels grau d'inclusió dels alumnes i del funcionament general del centre i per altra banda, una intervenció a la pròpia aula USEE a través d'un taller de ceràmica, el qual em va permetre valorar el sentiment de pertinença dels alumnes i treballar amb ells temes com l'autoconcepte, l'aprenentatge constructiu, les habilitats socials i les estratègies d'aprenentatge. He pogut constatar com una USEE és un recurs facilitador del model inclusiu si es donen algunes condicions fonamentals com aquelles que afecten a la cultura de centre. Finalment, el treball aporta algunes idees per orientar el centre cap a una millora en la seva cultura inclusiva.

Evolução da demanda ao Curso de Graduação em Enfermagem da Universidade Federal de São Carlos

O estudo analisa a evolução da procura pelo Curso de Graduação em Enfermagem da Universidade Federal de São Carlos (UFSCar), desde o 1º vestibular em 1977 até 1996. Nessa análise serão utilizados comparativamente os dados dos Cursos da Universidade de São Paulo (USP) e da Escola Paulista de Medicina, atualmente denominada Uiversidade Federal de São Paulo (UNIFESP). A crise econômica e do setor da saúde influíram significativamente na queda súbita da procura pelos Cursos na década de 80. Em 1990 o vestibular da UFSCar passou a ser realizado pela Fundação Universitária para o Vestibular (FUVEST). Nesse ano a relação candidato/ vaga atingiu seu nível mais baixo, desde 1977. A partir de 1991, a tendência de retomada do crescimento econômico, e a implantação do Sistema Único de Saúde (SUS) determinaram o crescimento da demanda. Dos três cursos da carreira da Enfermagem na FUVEST, o da UFSCar que é o único do interior do Estado, ainda é o mais procurado em 3ª opção, apesar da procura em 1ª opção ter passado de 2,0 em 1990 para 6,0 em 1995, caindo para 4,6 em 1996. A pouca procura em 1990; os critérios de corte e o procedimento de chamada dos candidatos classificados concorreram para que das 30 vagas oferecidas fossem repreenchidas apenas 15, mesmo com dois vestibulares.

Reflexões sobre a docência de enfermagem em uma universidade pública

É discutido o papel do docente de enfermagem que trabalha em Escola de Enfermagem vinculada Universidade Pública, numa tentativa de propor estratégias de integração entre ensino-pesquisa e assistência e, consequentemente benefícios para os próprios docentes, para a escola de enfermagem e para a profissão.

Cap a una definició inclusiva de l'e-learning

Peer-reviewed

A prevalência do tabagismo entre estudantes de graduação da escola de enfermagem da Universidade de São Paulo

Estudo feito entre estudantes da EEUSP para saber se eles eram fumantes habituais ou ocasionais, e se esse hábito havia sido adquirido antes ou depois do ingresso na Escola. Do total de 314 estudantes matriculados em 1998, 80,9% responderam ao questionário, dos quais 49,2% já haviam experimentado fumar, e dentre esses, 38 continuavam a fumar na data do estudo. Entre os fumantes encontrados, 16 haviam começado a fumar dos 16 aos 20 anos, 12 com menos de 15 e três com 21 anos ou mais. Ao final, propõe-se que a EEUSP coloque maior quantidade de placas de "proibido fumar" no ambiente da escola; realize seminários periódicos sobre tabagismo para incentivar docentes e alunos a deixarem de fumar; participe ativamente do Dia Mundial sem Tabaco ou inclua essa atividade no programa do CCEx. Enfim, que se divulgue os dados e estatísticas da OMS sobre as conseqüências do tabagismo.

Revista da Escola de Enfermagem da Universidade de São Paulo: 36 anos zelando pela qualidade do trabalho na Enfermagem

A REEUSP é uma revista trimestral desde 1998, que publica de 11 a 13 artigos por número nas diferentes subáreas da Enfermagem, na sua maioria sobre ensino, tecnologia em saúde, saúde do adulto (nas suas diferentes especialidades), saúde mental e psiquiátrica. O enfoque dos artigos e pesquisas continua a ser hospitalar. Por estar ligada a uma unidade de ensino, apresenta qualidade nas suas publicações, muitas vezes geradas de teses e dissertações. Enfrenta o desafio de estimular a publicação de autores de outras instituições, para não se tornar endógena. Nos últimos 10 anos recebeu e publicou artigos de 18 estados brasileiros e de várias cidades do interior de São Paulo. Seu projeto gráfico também foi remodelado para 2003, permitindo maior legibilidade e facilidade na leitura. Aceita permuta com outros periódicos e é indexada em várias Bases de Dados. Recebeu a classificação C internacional pela CAPES.