Alguns malsdecaps a l'escola en el dia a dia. 'Algunos dolores de cabeza en la escuela en el día a día'.

Monográfico con el título: 'Crisi, pobresa i infància'. Resumen basado en el de la publicación

La pobresa : un tema socialment controvertit i una qüestió didàcticament rellevant. 'La pobreza : un tema socialmente controvertido y una cuestión didácticamente relevante'.

Monográfico con el título: 'Crisi, pobresa i infància'. Resumen basado en el de la publicación

La Fundació Banc dels Aliments i les escoles. 'La Fundación Banco de Alimentos y las escuelas'.

Monográfico con el título: 'Crisi, pobresa i infància'. Resumen basado en el de la publicación

Les comunitats d'aprenentatge com a espai de construcció de ciutadania democràtica, activa i participativa. 'Las comunidades de aprendizaje como espacio de construcción de ciudadanía democrática, activa y participativa'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'Política educativa per a una societat en crisi'

Una formació professional que contribueixi a la transformació del sistema productiu. 'Una formación profesional que contribuya a la transformación del sistema productivo'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'Política educativa per a una societat en crisi'

Un sistema educatiu articulat, coherent i capaç de sumar sinergies. 'Un sistema educativo articulado, coherente y capaz de sumar sinergias'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'Política educativa per a una societat en crisi'

Fer de mestre i fer política. 'Hacer de maestro y hacer política'.

Resumen basado en el de la publicación. Monográfico con el título: 'Política educativa per a una societat en crisi'

Educaci?? i societat tur??stica a les Illes Balears. L???impacte de l???economia de serveis tur??stics en l???abandonament educatiu prematur

Resumen tomado de la publicaci??n

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2011)

A l???informe analitzam alguns indicadors del context, l???escolaritzaci??, els recursos i els resultats del sistema d???ensenyament no universitari de la comunitat aut??noma de les Illes Balears (CAIB). Els anys previs a la crisi econ??mica i laboral, la CAIB ha destacat en l?????mbit estatal per les taxes elevades d???activitat i ocupaci??. Mentrestant, la seva pres??ncia a les estad??stiques educatives ha exhibit la pitjor cara d???un sistema educatiu caracteritzat per l???abandonament i les baixes taxes d???escolaritzaci?? postobligat??ria. Tot i que els darrers cursos hi ha hagut signes de recuperaci?? i un increment progressiu de la matr??cula, l???escolaritzaci?? postobligat??ria i el nivell formatiu de la poblaci?? de les Illes continuen sent baixos.

El sistema educatiu a les Illes Balears en xifres (2012)

Este a??o acad??mico, al igual que el anterior, se ha visto condicionado por el contexto de recesi??n en la que se encuentra la din??mica social y econ??mica general. Durante los a??os previos a la crisis econ??mica y laboral, la Comunidad aut??noma de las Islas Baleares ha destacado por las altas tasas de actividad y ocupaci??n pero tambi??n por el bajo nivel formativo de la poblaci??n activa. El contexto actual aumenta la vulnerabilidad de un sistema caracterizado por un bajo nivel de escolarizaci??n y graduaci??n en los estudios postobligatorios. En el informe se analizan diferentes indicadores del sistema educativo universitario y no universitario de la CAIB.

Estabilització de l’alumnat estranger i augment de la demanda de formació d’adults

El present article està compost de dues parts: En el primer bloc, presentem l’estat de la qüestió en relació amb l’evolució de l’alumnat estranger present en el sistema educatiu de les Illes Balears, en nivells d’estudis no universitaris. Així, observem una evident estabilització del nombre total d’alumnes, coincidint amb la tendència dels tres darrers cursos marcats per la crisi econòmica (2009-2012). En el segon bloc, analitzem la presència d’alumnat de nacionalitat estrangera als centres d’ensenyament de règim especial i, concretament, dins l’educació de persones adultes. En l’actualitat la formació permanent és un dels eixos de la política de la Unió Europea, tant per mantenir el nivell de competitivitat econòmica com per liderar la societat del coneixement i de la integració intercultural mundial. En aquest sentit, la presència cada vegada més gran, als centres de formació de persones adultes de les Illes, d’alumnat provinent de quasi un centenar de països del món és una gran oportunitat per aconseguir aquests objectius de desenvolupament en la línia de la millora del coneixement, la preparació i la integració intercultural.

Avaluació del grau d’integració de l’Educació Ambiental en els centres escolars públics de les Illes Balears

Tractament estadístic de les dades: Andrés Nadal Cristóbal

La Sostenibilització de l’ensenyament de la geografia a l’educació secundària obligatòria a Catalunya

La crisi socioambiental actual ha posat de manifest que el model de desenvolupament socioeconòmic que regeix el món actual no és l’adequat, ja que genera desigualtats i conflictes entre les persones i els pobles, a la vegada que degrada el medi ambient i esgota els seus recursos dels quals depenem. Les solucions a aquesta crisi s’han de buscar des de plantejaments i punts de vista diferents als que l’han creat i és per això que hem d’aprendre a veure el món des d’una altra perspectiva, una perspectiva que possibiliti la sostenibilitat (BONNETT, 2002). La sostenibilitat sorgeix com la capacitat de les societats per resoldre problemes. La sostenibilitat és sempre una qüestió de compromís actiu per trobar solucions tenint en compte els costos i els beneficis. La sostenibilitat assumeix que no hi ha una resposta a llarg termini, és com un joc en el qual podem perdre, però mai podrem guanyar de manera definitiva, perquè la sostenibilitat és mantenir-se jugant, és tenir l’habilitat de solucionar els problemes entre tots

L'Acolliment de l'alumnat nouvingut als centres educatius

En els últims anys s’ha viscut a Catalunya, com a la resta d’Espanya un procés d’arribada continuo i creixent de persones provinents d’altres països. Evidentment aquest fenomen repercuteix directament als centres educatius. A Catalunya, tenim alumnes procedents de més de 150 estats. Ha estat una arribada molt ràpida i amb una distribució que afecta a totes les comarques catalanes. Aquest augment de població nouvinguda que viu a Catalunya planteja al sistema educatiu català uns reptes importants. Concretament ens trobem davant de tradicions educatives molt diverses per aquests nens i nenes i les seves famílies, la pluralitat de llengües en les escoles i sobretot el desconeixement del català ( llengua vehicular en l’educació) de la majoria d’alumnes nouvinguts; els diferents orígens culturals i també la diferència de coneixements apresos prèviament pels alumnes; les expectatives de l’alumne i la seva família sobre el concepte d’escola. Totes aquestes variants provoquen una multitud de circumstàncies que dins d’una escola, poden generar un xoc si l’Administració educativa no aporta els recursos humans, econòmics i normatius adequats. Per això davant d’aquesta realitat, el Departament d’Educació posa en funcionament el curs 2004-2005 les aules d’acollida, com una resposta a aquest nou repte educatiu. La creació d’una aula d'acollida implica una dotació de professorat, una dotació informàtica amb el programari adient, una dotació econòmica inicial per a l’adquisició de material didàctic, formació específica per al tutor o la tutora de l’aula d’acollida i per als professionals que intervenen en el procés d’acollida, a càrrec dels assessors/es LIC ( llengua, interculturalitat i cohesió social) que el Departament d’Educació té arreu de Catalunya. Actualment el nombre d’aules d’acollida ha quedat estabilitzat, ja que degut a la crisi que afecta al nostre país no emigren tantes famílies d’origen estranger

Nou rumb per als estudis d’Arquitectura de Girona

L’any 2011 s’ha graduat la primera promoció dels estudis d’Arquitectura de la UdG. Tot i la crisi que afecta la construcció, cada curs un bon nombre d’estudiants tria aquesta especialitat. Els responsables del grau, però, consideren que és un bon moment per donar un nou enfocament a la matèria