Defining the criteria for the evaluation of self-study multimedia language learning materials: do they facilitate or inhibit learner autonomy?

Durant els darrers anys, s’han publicat un gran nombre de materials multimèdia destinats a l’aprenentatge de llengües, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per l’autoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense l’assessorament d’un professor, i per aquest motiu s’ha afirmat que promouen i faciliten l’aprenentatge autònom. Aquesta relació, però, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:(…) Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigació conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimèdia en relació a la seva facilitat per permetre l’aprenentatge autònom. Aquests criteris son la base d’un qüestionari que s’ha emprat per avaluar una selecció de CD-ROM destinats a l’autoaprenentatge de llengües. La estructura d’aquest article és la següent: - Una introducció de l’estudi - Els criteris que s’han utilitzar per la creació del qüestionari - Els resultats generals de l’avaluació - Les conclusions que s’han extret i la seva importància pel disseny instructiu multimèdia

Variables efectives de l'empowerment

Aquest treball que porta per títol variables efectives de l’empowerment es el treball investigació del programa de doctorat Interuniversitari en Organització i Administració d’Empreses. El treball està composat per tres parts diferenciades. La primera part del treball consisteix amb el comentari de vint articles relacionats amb la motivació, el downsizing i l’empowerment. Els resums exposats han servit per establir els fonaments teòrics previs al model proposat de variables efectives d’empowerment. La segona part consisteix amb l’elaboració d’un article que resumeix les principals fonts consultades i proposa un model de classificació de les variables que poden contribuir a aconseguir amb èxit un procés d’empowerment. Les variables efectives es poden dividir en variables recíproques, variables unidireccionals, variables compartides i variables reflexives. La tercera part i amb l’objectiu de comprovar la validesa de model s’ha desenvolupat un qüestionari per mesurar l’estat de les variables anomenades efectives d’empowerment i la seva contribució amb l’èxit del procés. Es descriu l’eina desenvolupada, el tractament i la representació de les dades obtingudes. Finalment es pot trobar els primers resultats de la prova pilot realitzada per provar el model conceptual proposat.

Sôbre alguns Phlebotomus e Brumptomyia da Colômbia (Diptera, Psychodidae)

The first case of Kala-azar in Colombia was discovered in Soledad, S. Vicente do Chucuri, Dept. Santander, by Gast-Galvis who viscerotomized a three year old girl deceased in December, 1943. In 1944, fifty-three Phlebotominae were collected in the chicken pen of the girl's house, two new species included. Mangabeira helped by A. Gast Galvis, Juan Antonio Montoya and E. Osorno Mesa, collected some Phlebotomus in that country. The geographical distribution of the species of Phlebotomus collected in Colombia (P. abonnenci, P. camposi, P. columbianus, P. dubitans, P. gasti, P. montoyai, P. saulensis, P. serranus, P. triramulus) and two species of Brumptomyia (B. beaupertuyi and b mesari), are included. our description of the male P. columbianus is based on some specimens found in association with females. However, doubts exist about such association of sexes. There is no correspondence between the length of the spicules and the ducts of spermathecae. Besides, the specimens were not obtained by raising. The following new species are described and compared with previously known ones: a) Phlebotomus gasti sp. n. differs from the other species by a protruding tubercle in the gubernaculum. It has also fewer setae in the tuft of the basistyle, a different length of the inferior gonapophyses, and a differently shaped clasper. b) Phlebotomus dubitans sp. n. differs from P. walkeri and P. deanei (according to personal information from O. Theodor, who examined the types, they are identical to P. williamsi and P. sericeus respectively), mainly because these species have the inferior gonapophyses larger than the basistyle and fewer setae in the basistyle. P. evandroi is separated by the shape of the claspers and by the tuft of setae of the basistyle. P. marajoensis is the closest relative to P. dubitans. There is a possibility of their being synonymous. On the other hand, they can be differentiated by the existence of three extra distal spines in P. marajoensis. There is also a difference in their palpal indexes: for marajoensis I - II - IV - III - V, and for dubitans I - IV (III - II) - V. We notice, too, that the inferior gonapophyses in P. marajoensis is a little shorter. P. marajoensis has a long seta in the basistyle (clearly shown in the original drawing), not found in the new species. c) Phlebotomus montoyai sp. n.: The closest relatives are P. noguchii, P. peruensis, P. pescei, P. quinquifer and P. rickardi. They differ from the new species by the number and length of the setae of the basistyle tuft which are more numerous and longer in the new species. The shapes of their claspers are also different. Other differences are: the basal portion of the basistyle in P. noguchii is very wide (in montoyai it is narrower); the intermediate spine of the dististyle is located on a protruding tubercle ( in the new species there is hardly a tubercle); the spicules are long, and the inferior gonapophyses is longer than the basistyle. P. quinquifer and P. rickardi have a shorter dististyle and narrower wings, with different venation. The main difference, however lies, in the M4, which ends almost at the level of the junction of M1 with M2 (in P. montoyai the M4 ends far behind). In P. peruensis and P. pescei the intermediary spine of the dististyle is closer to the distal spine than to the basal one, whereas in the new species it is situated between the two pairs. Their inferior gonapophyses is longer than the basistyle. d) Brumptomyia mesai sp. n. - Closest relatives are: B. hamatus, B. pentacanthus, B. beaupertuyi which are easily separated from the new species because the tufts of their basistyle have thin and differently shaped hairs. Also their claspers are shaped differently. B. avellari is also easily recognized on account of the twisted aspect of its clasper and because the basal tuft of the basistyle has few setae, B. brumpti tuft of setae arise directly from the basistyle; these setae are stronger than those of the new species. It has 8 blade-like setae located on the inner surface of the distal half, whereas the new species has only six setae. In B. brumpti, there are three median and two terminal spines in the dististyle; in the new species, there are two median and two terminal spines and one between them, which is closer to the two median spines. The comparison with B. galindoi is based in a specimen determined by Fairchild and deposited in the entomological collection of the "Faculdade de Higiene e Saúde Pública da Universidade de S. Paulo". The genitalia of the new species is much shorter, in galindoi the inferior gonapophyses is 0,8 mm long whereas in B. mesai it hardly reaches 0,6 mm. The shape of the clasper and the distribution of its setae are different. The sub-median lamellae, besides being longer in B. galindoi are also longer in comparison with the other parts of the genitalia. The gubernaculum of the new species is longer, thinner, and more pointed; in B. galindoi it is shorter and triangular. In the drawing published by Fairchild and Hertig 91947), the basistyle shows 8 blade-like setae on the distal half, whereas in the new species only six are found.

La revegetació en el control biològic de plagues

Una de les estratègies de control de les plagues d’insectes que s’estan imposant actualment és l’aplicació de programes de control integrat. Es basa a aprofitar totes les eines de control de plagues disponibles per aconseguir mantenir les poblacions d’insectes per davall d’un llindar determinat de danys. Entre les tècniques que s’utilitzen hi ha les mesures culturals, el control biològic i el control químic mitjançant insecticides específics. El control biològic es fonamenta en la utilització d’enemics naturals dels insectes plaga per controlar- ne les poblacions. Els enemics naturals poden ser parasitoides, depredadors i patògens. El control biològic pot basar-se tant en la inoculació d’enemics naturals exòtics o autòctons com en la conservació i/o augment d’enemics naturals presents en el medi. Per al control biològic de plagues en cultius hortícoles a l’àrea mediterrània s’està utilitzant majoritàriament la conservació i l’augment d’enemics naturals.

Estudio de las diferentes alternativas para mejorar la respuesta de los filtros BAW (Bulk Acoustic Wave) con topología en escalera

Los requisitos de los dispositivos empleados en los nuevos sistemas de telecomunicaciones son: unas avanzadas prestaciones, reducido tamaño y bajo coste. Actualmente, se utilizan filtros basados en la tecnología SAW para trabajar a frecuencias de microondas. Dado los inconvenientes que presentan dicho tipo de filtros, se pretende substituirlos por filtros basados en tecnología BAW. La topología en escalera es hasta el momento la más extendida para diseñar estos filtros.

Evaluación de los costes de construcción y operación de un biofiltro

A continuación, mediante una metología clara y coherente, basada principalmente en la metodología propuesta en el libro “Biofiltration for Air Pollution Control” de Devinny Joseph S. del año 1999, relacionaremos unos parámetros de entrada o diseño del biofiltro con sus costes de construcción y operación. Aplicaremos a un caso real de un biofiltro estándar e implementaremos dicha metodología para determinar sus costes aproximados.

Simulación rápida de procesadores

Aquest projecte tracta de realitzar un estudi per comprovar si es pot simular una aplicació de prova (benchmark) reduint el temps de simulació. Per tal de reduir el temps de simulació es seleccionaran uns determinats fragments significatius de l'execució de l'aplicació. L'objectiu és obtenir un resultat de simulació el més similar possible al de la simulació completa però en menys temps. El mètode que farem servir s'anomena incremental i consisteix a dividir la simulació en intervals d'un milió d'instruccions. Un cop dividit hem simulat per passos. En cada pas s'afegeixen intervals i s'atura la simulació quan la diferència entre el resultat del pas actual i l'anterior és inferior a un determinat valor escollit inicialment. Després es proposa una millora que es realitza i es mostren els resultats obtinguts. La millora consisteix a simular un petit interval previ a l'interval significatiu per millorar el resultat.

Análisis y diseño de filtros apilados basados en resonadores acústicos

Durant els últims anys la demanda de filtres pas banda de ràdio freqüència, de reduïdes dimensions, lleugers i d'elevades prestacions destinats a sistemes de comunicacions inalàmbriques s'ha incrementat de forma significativa. Aquests sistemes principalment són els sistemes de telefonia mòbil de tercera generació UMTS y el sistema de navegació GPS. Els filtres actuals, basats en ressonadors SAW (Surface Acoustic Wave), tenen unes dimensions reduïdes però estan limitats en freqüència (3 GHz) i la seva tecnologia no és compatible amb les tecnologies estàndards de circuits integrats. Per aquestes raons s'espera que els filtres basats en ressonadors BAW (Bulk Acoustic Wave) substitueixin als SAW. Els dos tenen dimensions similars, però els filtres BAW poden funcionar a freqüències superiors a 3 GHz, poden treballar amb nivells de potència majors, i és important destacar el fet que la seva tecnologia és compatible amb les tecnologies estàndards de circuits integrats. La investigació en l'àmbit dels filtres BAW s'ha centrat en millorar els processos tecnològics i la qualitat dels materials, però s'ha treballat poc en l'adaptació de les tècniques sistemàtiques de disseny de filtres a les particularitats d'aquesta tecnologia, per tant el principal objectiu d'aquest treball és presentar mètodes sistemàtics per al disseny de filtres BAW, centrant-se en l'estudi d’estructures apilades.

Más allá de la ley de May: disparidades curvilíneas y conflicto intrapartidista. El caso de Cataluña

Este artículo pretende contribuir al debate sobre el papel que desempeñan los adherentes y activistas y, de modo especial, a intentar plantear de nuevo el problema de su influencia dentro del partido. Para ello se revisa el trabajo de May (1973), sus posteriores desarrollos empíricos, y se intenta comprobar su validez en los principales ejes que marcan la competencia política catalana. Una vez comprobada la existencia de disparidades ideológicas en el caso catalán, el papel se centra en discutir algunas de las limitaciones del modelo de May. Ello permite, a su vez, sugerir la necesidad de elaborar un nuevo modelo de conflicto partidista que tenga presente tanto las relaciones de poder verticales (entre dirigentes y activistas) como horizontales (entre los mismos dirigentes). Para mostrar empíricamente las debilidades señaladas en el modelo de May, el análisis termina con un caso estudio que intenta ilustrar la dificultad de asociar disparidades con conflicto interno.

Extracellular matrix components in peripheral nerve repair: how to affect neural cellular response and nerve regeneration?

Peripheral nerve injury is a serious problem affecting significantly patients' life. Autografts are the "gold standard" used to repair the injury gap, however, only 50% of patients fully recover from the trauma. Artificial conduits are a valid alternative to repairing peripheral nerve. They aim at confining the nerve environment throughout the regeneration process, and providing guidance to axon outgrowth. Biocompatible materials have been carefully designed to reduce inflammation and scar tissue formation, but modifications of the inner lumen are still required in order to optimise the scaffolds. Biomicking the native neural tissue with extracellular matrix fillers or coatings showed great promises in repairing longer gaps and extending cell survival. In addition, extracellular matrix molecules provide a platform to further bind growth factors that can be released in the system over time. Alternatively, conduit fillers can be used for cell transplantation at the injury site, reducing the lag time required for endogenous Schwann cells to proliferate and take part in the regeneration process. This review provides an overview on the importance of extracellular matrix molecules in peripheral nerve repair.

Structural analysis of Turtle mountain (Alberta) using digital elevation model: Toward a progressive failure

In 1903, the eastern slope of Turtle Mountain (Alberta) was affected by a 30 M m3-rockslide named Frank Slide that resulted in more than 70 casualties. Assuming that the main discontinuity sets, including bedding, control part of the slope morphology, the structural features of Turtle Mountain were investigated using a digital elevation model (DEM). Using new landscape analysis techniques, we have identified three main joint and fault sets. These results are in agreement with those sets identified through field observations. Landscape analysis techniques, using a DEM, confirm and refine the most recent geology model of the Frank Slide. The rockslide was initiated along bedding and a fault at the base of the slope and propagated up slope by a regressive process following a surface composed of pre-existing discontinuities. The DEM analysis also permits the identification of important geological structures along the 1903 slide scar. Based on the so called Sloping Local Base Level (SLBL) an estimation was made of the present unstable volumes in the main scar delimited by the cracks, and around the south area of the scar (South Peak). The SLBL is a method permitting a geometric interpretation of the failure surface based on a DEM. Finally we propose a failure mechanism permitting the progressive failure of the rock mass that considers gentle dipping wedges (30°). The prisms or wedges defined by two discontinuity sets permit the creation of a failure surface by progressive failure. Such structures are more commonly observed in recent rockslides. This method is efficient and is recommended as a preliminary analysis prior to field investigation.

Political alliances and organisational change in political parties: a framework for analysis

This article sets out a theoretical framework for the study of organisational change within political alliances. To achieve this objective it uses as a starting point a series of premises, the most notable of which include the definition of organisational change as a discrete, complex and focussed phenomenon of changes in power within the party. In accordance with these premises, it analyses the synthetic model of organisational change proposed by Panebianco (1988). After examining its limitations, a number of amendments are proposed to adapt it to the way political alliances operate. The above has resulted in the design of four new models. In order to test its validity and explanatory power in a preliminary manner, the second part looks at the organisational change of the UDC within the CiU alliance between 1978 and 2001. The discussion and conclusions reached demonstrate the problems of determinism of the Panebianco model and suggest, tentatively, the importance of the power balance within the alliance as a key factor.