Creació de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE).

La Universitat de les Illes Balears (UIB) y la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats (CECU) del Govern de les Illes Balears ha iniciado las tareas de creación del Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) con el objetivo de incentivar la investigación educativa -dedicando especial atención a este aspecto- como continuïdad del Institut de Ciències de l'Educació (ICE) , el IRIE además organizará cursos de formación, actividades y también cursos de postgrado de este ámbito del conocimiento.

Educació i equitat

El modelo educativo que hemos ido construyendo estas últimas décadas se estar desmoronando no solo en bajadas salariales, sino también en la reducción de profesores, aumento de la ratio, descenso de inversiones en infraestructuras y formación, etc.... todo esto hará que aumente el fracaso escolar y como consevuencia, la desocupación y marginación. La educación puede favorecer la equidad social ,pero no es la responsable de las desigualdades sociales, para tener una sociedad más justa y mejor.

Entrevista a: Rafel Àngel Bosch i Sans (Conseller d’Educació, Cultura i Universitats)

Entrevista a: Rafael Ángel Bosch Sans (Conseller d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears).

Menys males lleis i més bons mestres

Es comú afirmar que un dels problemes que té l’ensenyament a l’Estat Espanyol és l’excessiu canvi de lleis. Ara mateix, som a l’espera d’una nova llei -sense comptar les que fa cada govern regional-, les dificultats que viu el nostre sistema escolar, tenen ben poc a veure amb els debats polítics. Arreu del món hi ha experiències que demostren que millorar el funcionament escolar -sense haver de canviar les lleis-, amb un bon equip docent pot convertir una escola atrapada en el fracàs i la desorientació en una escola que proporcioni grans oportunitats als seus alumnes.

Més educació, més cooperació. Millor Futur

"Més educació, més cooperació. Millor Futur" ha estat el lema del XV Congrés de la UECOE, que s’ha fet al Concello de Sanxenxo, la Sectorial d’Ensenyament de la UCTAIB ha participat activament en aquest congrés, però el camí per arribar- hi no ha estat fàcil, per tal d’aconseguir que les cooperatives d’ensenyament de les Illes Balears estiguessin integrades dins d’aquesta organització per deixar d'esser cooperatives isolades i formar part de la Sectorial.

Miralls convexos: [Què us sembla si parlem de quines són les funcions que té una federació?]

En el presente artículo se hace un debate abierto entre diferentes miembros de las cooperativas de enseñanza con el fin de debatir cual es la función de las federaciones, llegando a plantearse la hipotética creación de una sola federación de asociaciones de pares y madres ya que sus objetivos se asemejan mucho, así estudiar la relación de las famílias con la escuela.

Una nova mirada a l’espai educatiu: l’experiència de la cooperativa Ikastola Arizmendi de Mondragón als centres escolars de 0 a 6 anys

El centro escolar infantil de la ikastola Arizmendi estar integrada por 7 centros de educación infantil y es el resultado de muchos años de investigación, estudio y formación de todos los estamentos de la cooperativa de enseñanza. Este es un proyecto que no se circunscribe sólamente en la etapa de educación infantil, sino que abraza toda la cooperativa ikastola y se adapta a cada etapa en particular. El marco teórico en el que nos hemos basado para la elaboración del proyecto pedagógico y arquitectónico se inspira en diferentes teorias psicológicas contemporáneas: la etologia animal y humana, la teoria del attachment, la psicologia de la conducta y la psicologia cognitiva.

Ressenya de «Sobre la ràtio alumnes per aula»

En el present article es fa una ressenya de la investigació realitzada per el departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la UIB, dins l'estudi "Sobre la ràtio alumnes per aula" que preten clarificar el tema, el qual analitza els efectes de la nova legislació que disposa l’ampliació fins a un vint per cent d’aquesta ràtio tant a primària i secundària, afirmant que aquesta mesura fa mal be la qualitat i les millores assolides en els darrers anys.

A formalization for multi-agent decision support in cooperative environments. A framework for situated agents

La tesis propone un marco de trabajo para el soporte de la toma de decisiones adecuado para soportar la ejecución distribuida de acciones cooperativas en entornos multi-agente dinámicos y complejos. Soporte para la toma de decisiones es un proceso que intenta mejorar la ejecución de la toma de decisiones en escenarios cooperativos. Este proceso ocurre continuamente en la vida diaria. Los humanos, por ejemplo, deben tomar decisiones acerca de que ropa usar, que comida comer, etc. En este sentido, un agente es definido como cualquier cosa que está situada en un entorno y que actúa, basado en su observación, su interpretación y su conocimiento acerca de su situación en tal entorno para lograr una acción en particular.Por lo tanto, para tomar decisiones, los agentes deben considerar el conocimiento que les permita ser consientes en que acciones pueden o no ejecutar. Aquí, tal proceso toma en cuenta tres parámetros de información con la intención de personificar a un agente en un entorno típicamente físico. Así, el mencionado conjunto de información es conocido como ejes de decisión, los cuales deben ser tomados por los agentes para decidir si pueden ejecutar correctamente una tarea propuesta por otro agente o humano. Los agentes, por lo tanto, pueden hacer mejores decisiones considerando y representando apropiadamente tal información. Los ejes de decisión, principalmente basados en: las condiciones ambientales, el conocimiento físico y el valor de confianza del agente, provee a los sistemas multi-agente un confiable razonamiento para alcanzar un factible y exitoso rendimiento cooperativo.Actualmente, muchos investigadores tienden a generar nuevos avances en la tecnología agente para incrementar la inteligencia, autonomía, comunicación y auto-adaptación en escenarios agentes típicamente abierto y distribuidos. En este sentido, esta investigación intenta contribuir en el desarrollo de un nuevo método que impacte tanto en las decisiones individuales como colectivas de los sistemas multi-agente. Por lo tanto, el marco de trabajo propuesto ha sido utilizado para implementar las acciones concretas involucradas en el campo de pruebas del fútbol robótico. Este campo emula los juegos de fútbol real, donde los agentes deben coordinarse, interactuar y cooperar entre ellos para solucionar tareas complejas dentro de un escenario dinámicamente cambiante y competitivo, tanto para manejar el diseño de los requerimientos involucrados en las tareas como para demostrar su efectividad en trabajos colectivos. Es así que los resultados obtenidos tanto en el simulador como en el campo real de experimentación, muestran que el marco de trabajo para el soporte de decisiones propuesto para agentes situados es capaz de mejorar la interacción y la comunicación, reflejando en un adecuad y confiable trabajo en equipo dentro de entornos impredecibles, dinámicos y competitivos. Además, los experimentos y resultados también muestran que la información seleccionada para generar los ejes de decisión para situar a los agentes, es útil cuando tales agentes deben ejecutar una acción o hacer un compromiso en cada momento con la intención de cumplir exitosamente un objetivo colectivo. Finalmente, algunas conclusiones enfatizando las ventajas y utilidades del trabajo propuesto en la mejora del rendimiento colectivo de los sistemas multi-agente en situaciones tales como tareas coordinadas y asignación de tareas son presentadas.

Introspection on control-grounded capabilities. An agent inspired approach for control

Introspecció sobre la dinàmica dels agents té un important impacte en decisions individuals i cooperatives en entorns multi-agent. Introspecció, una habilitat cognitiva provinent de la metàfora "agent", permet que els agents siguin conscients de les seves capacitats per a realitzar correctament les tasques. Aquesta introspecció, principalment sobre capacitats relacionades amb la dinàmica, proporciona als agents un raonament adequat per a assolir compromisos segurs en sistemes cooperatius. Per a tal fi, les capacitats garanteixen una representació adequada i explícita de tal dinàmica. Aquest enfocament canvia i millora la manera com els agents poden coordinar-se per a portar a terme tasques i com gestionar les seves interaccions i compromisos en entorns cooperatius. L'enfocament s'ha comprovat en escenaris on la coordinació és important, beneficiosa i necessària. Els resultats i les conclusions són presentats ressaltant els avantatges de la introspecció en la millora del rendiment dels sistemes multi-agent en tasques coordinades i assignació de tasques.

L'ensenyament aprenentatge de la cooperació: estudi d'un cas a l'educació primària

L'objectiu de la tesi és: Validar els criteris de Johnson i Johnson (1992) com a indicadors d'avaluació d'actituds cooperatives. Ens proposem definir, contrastar i avaluar noves eines d'actuació. Observant, analitzant i valorant com uns nens i nenes de 6 anys desenvolupen actituds cooperatives, a través d'unes activitats proposades per les mestres tutores, amb la intenció de validar en un nou context d'aplicació els indicadors citats per Johnson i Johnson (1992). Per centrar els objectius de la recerca hem tingut en compte una triple perspectiva: del professorat, de l' alumnat i de les activitats. Presentem l'anàlisi de les dades des de diferents instruments, d'acord amb els propòsits plantejats a la tesi en dos nivell d'anàlisis i amb la validació d'indicadors. La contrastació de les aportacions dels diferents instruments ens ha permès establir la triangulació de les dades que garanteix la fiabilitat dels indicadors i ens permet arribar a les conclusions esmentades en el últim capítol.

Disseny d'agents físics: inclusió de capacitats específiques per a l'avaluació de l'eficiència d'accions

L'experiència de l'autor en la temàtica d'agents intel·ligents i la seva aplicació als robots que emulen el joc de futbol han donat el bagatge suficient per poder encetar i proposar la temàtica plantejada en aquesta tesi: com fer que un complicat robot pugui treure el màxim suc de l'autoconeixement de l'estructura de control inclosa al seu propi cos físic, i així poder cooperar millor amb d'altres agents per optimitzar el rendiment a l'hora de resoldre problemes de cooperació. Per resoldre aquesta qüestió es proposa incorporar la dinàmica del cos físic en les decisions cooperatives dels agents físics unificant els móns de l'automàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial a través de la noció de capacitat: la capacitat vista com a entitat on els enginyers de control dipositen el seu coneixement, i a la vegada la capacitat vista com la utilitat on un agent hi diposita el seu autoconeixement del seu cos físic que ha obtingut per introspecció. En aquesta tesi es presenta l'arquitectura DPAA que s'organitza seguint una jerarquia vertical en tres nivells d'abstracció o mòduls control, supervisor i agent, els quals presenten una estructura interna homogènia que facilita les tasques de disseny de l'agent. Aquests mòduls disposen d'un conjunt específic de capacitats que els permeten avaluar com seran les accions que s'executaran en un futur. En concret, al mòdul de control (baix nivell d'abstracció) les capacitats consisteixen en paràmetres que descriuen el comportament dinàmic i estàtic que resulta d'executar un controlador determinat, és a dir, encapsulen el coneixement de l'enginyer de control. Així, a través dels mecanismes de comunicació entre mòduls aquest coneixement pot anar introduint-se als mecanismes de decisió dels mòduls superiors (supervisor i agent) de forma que quan els paràmetres dinàmics i estàtics indiquin que pot haver-hi problemes a baix nivell, els mòduls superiors es poden responsabilitzar d'inhibir o no l'execució d'algunes accions. Aquest procés top-down intern d'avaluació de la viabilitat d'executar una acció determinada s'anomena procés d'introspecció. Es presenten diversos exemples per tal d'il·lustrar com es pot dissenyar un agent físic amb dinàmica pròpia utilitzant l'arquitectura DPAA com a referent. En concret, es mostra tot el procés a seguir per dissenyar un sistema real format per dos robots en formació de comboi, i es mostra com es pot resoldre el problema de la col·lisió utilitzant les capacitats a partir de les especificacions de disseny de l'arquitectura DPAA. Al cinquè capítol s'hi exposa el procés d'anàlisi i disseny en un domini més complex: un grup de robots que emulen el joc del futbol. Els resultats que s'hi mostren fan referència a l'avaluació de la validesa de l'arquitectura per resoldre el problema de la passada de la pilota. S'hi mostren diversos resultats on es veu que és possible avaluar si una passada de pilota és viable o no. Encara que aquesta possibilitat ja ha estat demostrada en altres treballs, l'aportació d'aquesta tesi està en el fet que és possible avaluar la viabilitat a partir de l'encapsulament de la dinàmica en unes capacitats específiques, és a dir, és possible saber quines seran les característiques de la passada: el temps del xut, la precisió o inclòs la geometria del moviment del robot xutador. Els resultats mostren que la negociació de les condicions de la passada de la pilota és possible a partir de capacitats atòmiques, les quals inclouen informació sobre les característiques de la dinàmica dels controladors. La complexitat del domini proposat fa difícil comparar els resultats amb els altres treballs. Cal tenir present que els resultats mostrats s'han obtingut utilitzant un simulador fet a mida que incorpora les dinàmiques dels motors dels robots i de la pilota. En aquest sentit cal comentar que no existeixen treballs publicats sobre el problema de la passada en què es tingui en compte la dinàmica dels robots. El present treball permet assegurar que la inclusió de paràmetres dinàmics en el conjunt de les capacitats de l'agent físic permet obtenir un millor comportament col·lectiu dels robots, i que aquesta millora es deu al fet que en les etapes de decisió els agents utilitzen informació relativa a la viabilitat sobre les seves accions: aquesta viabilitat es pot calcular a partir del comportament dinàmic dels controladors. De fet, la definició de capacitats a partir de paràmetres dinàmics permet treballar fàcilment amb sistemes autònoms heterogenis: l'agent físic pot ser conscient de les seves capacitats d'actuació a través de mecanismes interns d'introspecció, i això permet que pugui prendre compromisos amb altres agents físics.

Planejamento e gestão escolar: um estudo de caso na Cooperativa Educacional do Maranhão

A presente dissertação aborda sobre a temática gestão e planejamento escolar participativo. Verificou-se a existência de um planejamento escolar participativo em uma cooperativa escolar. Os referenciais teóricos utilizados estão relacionados ao planejamento escolar, gestão, projeto político-pedagógico e currículo, tendo como base uma inter-relação dos mesmos no que tange a ação educativa e suas inerências. Para a investigação empírica optou-se pelo estudo de caso cujos objetivos da pesquisa são caracterizados como exploratórios e descritivos, tendo por finalidade a melhor explicitação dos fenômenos estudados. Os sujeitos envolvidos na investigação compreendem: professores, discentes, pais/responsáveis e gestão escolar sendo o estudo realizado em duas etapas. Na primeira etapa, de caráter quantitativo, utilizou-se como instrumentos de pesquisa questionários com questões estruturadas e, na segunda etapa, de caráter qualitativo, entrevistas estruturadas a fim de apurar mais dados acerca do planejamento realizado no locus do estudo. Como resultado mais geral, observou-se que apesar de ser uma escola que trabalha com a filosofia de cooperativismo, esta demonstra indícios de que não ocorre o planejamento escolar participativo como se espera, e que algumas medidas precisam ser tomadas para que este planejamento realmente envolva todos os atores participantes da escola, bem como possam produzir melhores resultados.

'Fair trade gold': Antecedents, prospects and challenges

This paper critically examines the challenges with, and impacts of, adopting the models in place for fair trade agriculture in the artisanal gold mining sector. Over the past two years, an NGO-led 'fair trade gold' movement has surfaced, its crystallization fuelled by a burgeoning body of evidence that points to impoverished artisanal miners in developing countries receiving low payments for their gold, as well as working in hazardous and unsanitary conditions. Proponents of fair trade gold contest that increased interaction between artisanal miners and Western jewellers could facilitate the former receiving fairer prices for gold, accessing support services, and ultimately, improving their quality of life. In the case of sub-Saharan Africa, however, the gold being mined on an artisanal scale does not supply Western retailers as perhaps believed; it is rather an important source of foreign exchange, which host governments employ buyers to collect for their coffers. It is maintained here that if the underlying purpose of fair trade is to improve the livelihoods and well-being of subsistence producers in developing countries, then the models that have proved so successful in alleviating the hardships of agro-producers of 'tropical' commodities such as coffee, tea, bananas and cocoa, should be adapted to artisanal gold mining in sub-Saharan Africa. Campaigns promoting 'fair trade gold' in the region should view host governments, and not Western retailers, as the 'end consumer', and focus on improving governance at the grassroots, organizing informal operators into working cooperatives, and addressing complications with purchasing arrangements - all of which would go a long way toward improving the livelihoods of subsistence artisanal miners. A case study of Noyem, Ghana, the location of a sprawling illegal gold mining community, is presented, which magnifies these challenges further and provides perspective on how they can be overcome. (c) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.

The Spanish system of food controls - its administration and enforcement

Following a number of major food safety problems in Europe, including in particular the issues of BSE and dioxin, consumers have become increasingly concerned about food safety. This has led authorities in Europe to revise their systems of food control. The establishment of the European Food Safety Authority (EFSA) is one of the main structural changes made at the moment within the European Union, and similar action at national level has been or is being taken by many EU member states. In Spain a law creating the Spanish Agency of Food Safety has been approved. This has general objectives that include the promotion of food security and offering guarantees and the provision of objective information to consumers and food businesses in the Spanish agrifood sector. This paper reviews the general structure of the current food control system in Spain. At a national level this involves three different Ministries. Spain however also has a devolved system involving Autonomous Communities the paper considers Castilla y Leon as an example. In conclusion the paper recognises that Spain has a complex system for food control. and considers that it will take time before a full evaluation of the new system is possible. (C) 2003 Elsevier Ltd. All rights reserved.