Por los caminos de la formación : repensar las matemáticas.

El artículo forma parte de la sección de la revista: Contextos culturales para la actividad matemática

Una escola per a tothom. Integració d’un infant de dos anys amb alteracions comunicatives i relacionals.

Exposam la història educativa de tot un curs d’un infant que tenia just dos anys quan començà a una escoleta pública municipal de Menorca. Les dificultats es van evidenciar just a la primera setmana: estava aïllat de tot, no participava de cap context de grup, presentava indiferència pel que passava al seu voltant, pels iguals, tenia greus dificultats per comunicar-se, no explicitava cap demanda. S’exposa el treball fet: des del primer moment, la família, l’escoleta i l’equip d’atenció primerenca vam desplegar recursos organitzatius i humans, així com estratègies d’abordatge terapèutiques, per atendre la seva dificultat. Ara pot gaudir i rendibilitzar en bona mesura la vida de grup d’escola i gestionar amb certa autonomia el seu aprenentatge, tot i que les dificultats que presenta encara són significatives.

Relacions intergeneracionals a la Universitat Oberta per a Majors: tres exemples d’experiències.

Aquest article és una aproximació al moviment intergeneracional que es produeix d’una manera molt significativa en els àmbits de treball amb persones grans. A la primera part de l’article s’exposa el que entenem per relacions intergeneracionals i activitats o programes intergeneracionals, per després fer una ullada als orígens d’aquest tipus de programes i a la seva evolució, des que varen aparèixer els anys seixanta fins als nostres dies. A continuació i a partir d’una cerca i revisió dels programes que es realitzen a Espanya, s’exposen els diferents tipus d’activitats intergeneracionals que s’han realitzat o que estan actualment en marxa, agrupades per característiques similars, tant dels col·lectius que hi participen com de les activitats que es fan. A la segona part de l’article s’exposen les experiències intergeneracionals que s’han dut a terme a la Universitat Oberta per a Majors (UOM) en els diferents programes que estan en marxa a les diferents illes de l’arxipèlag balear. A Mallorca s’ha realitzat el projecte Quan jo era petit!, en el qual han participat alumnes de la UOM i tres escoles de primària. A Menorca s’han realitzat diverses experiències sota el nom de Junts aprenem més i millor amb els alumnes de la UOM i alumnes de primària, secundària i universitaris. I a Eivissa han dut a terme per primera vegada aquesta activitat, en la qual els alumnes de la UOM han participat amb els alumnes d’una escola de primària.

El portafoli de l’estudiant: un model d’avaluació per als ensenyaments professionals de música.

En aquest treball descrivim l’elaboració i implementació a l’aula un material que pretén afavorir la fixació del coneixement adquirit per l’estudiant d’ensenyaments professionals de viola. A tal efecte, vam dissenyar un cicle d'investigació – acció (I-A) que es va dur a terme al Conservatori Professional de Música de Menorca durant el curs 2007-08 i al Conservatori Professional de Música i Dansa Mallorca al llarg del curs 2008-09. L'anàlisi qualitativa dels resultats ens mostra els avantatges del material elaborat per a la consecució dels fins proposats. Així mateix, ens deixa entreveure la possibilitat d’un nou disseny del material en format digital, com a proposta per a un posterior cicle d’I-A.

La tutoria a l’educació superior. Exemples i reflexions

Aquest article narra i analitza una experiència realitzada en el marc de les tutories de carrera amb els alumnes del grau d’educació infantil a la Seu de la UIB a Menorca. En primer lloc s’analitza la tasca realitzada a través de les tutories de carrera i la tipologia de demandes realitzades per la diversitat d’alumnes, tenint en compte que a la Seu de la UIB a Menorca gestionam grups de devers 30 persones. En segon lloc s’explica, analitza i documenta una experiència concreta realitzada durant el primer semestre de tercer curs, que consistí en una gran exposició que recollia la majoria de materials, treballs, propostes didàctiques, racons i ambients de feina realitzats com a activitats en el marc de diferents assignatures del grau d’educació infantil. L’objectiu era donar a conèixer i apropar la tasca que es fa a la universitat amb la realitat viscuda a les escoles infantils.

Lectores estrat??gicos

Se describe una experiencia de formaci??n docente, en el Centro de Profesores (CEP) de Menorca llevada a cabo durante dos a??os a trav??s de un seminario con diez maestras. Las t??cnicas acordadas para la mejora de la lectura se ponen en pr??ctica en sus clases. Utilizan las r??bricas como modo de evaluaci??n, se redactan a trav??s de un proceso de autoan??lisis de la pr??ctica diaria que les lleva a concluir que la clave de la comprensi??n lectora es la metacognici??n o condici??n de pensar de forma paralela a la que se lee.

Un projecte de mediaci?? a prim??ria

Resumen basado en el de la publicaci??n

Josep Claret: arquitectura i societat

El gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), arquitecte de professió i artista-dibuixant de vocació, va obtenir el títol l'any 1933, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. D'ençà d'aquella data i fins a mitjan dels anys 70, va projectar una quantitat enorme d'edificis de múltiples tipologies i nombrosos plans d'urbanització, arreu de les comarques gironines i menorquines. Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d'adaptar al règim franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya. Malgrat que inicialment li deuria costar un gran esforç, el procés d'amotllament el va tenir planer (almenys aparentment), gràcies al seu parentiu -per via matrimonial- amb una família que hi estava estretament vinculada. És autor d'obres d'elevat nivell arquitectònic -amb poques que siguin conegudes i reconegudes- i un clar conformador del paisatge de les seves contrades, fet influent en la societat que hi ha estat habitant i que hi viu encara avui dia. La seva arquitectura és un magnífic exemple del que agradava a les generacions de durant cinc dècades. És també autor d'obres que, moltes vegades, no s'adiuen gens amb el que la Història de l'Arquitectura dóna per bones, però que reflecteixen el gust, les preferències i les prioritats d'una societat determinada.

Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics

RESUM En la primera part de la tesi es revisen els materials arqueològics i els documents de les excavacions antigues al jaciment grec de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà). Es fan estudis comparatius i de conjunt amb els resultats proporcionats per les excavacions recents. A partir d'aquí s'obté una periodització del jaciment, des del moment de la fundació de la colònia massaliota de Rhode, al segon quart del segle IV aC, fins a la fi de la ciutat, al 195 aC. Es tracten aspectes de topografia, urbanisme i estudi dels edificis. La segona part analitza les produccions dels tallers ceràmics (vernissos negres, pastes clares, ceràmiques de cuina i altres produccions secundàries). Es fa una nova classificació, un estudi de les formes, de la cronologia i paral·lels. S'estudien les instal·lacions dels tallers, els forns, la seva capacitat, les argiles i les terreres. Es conclou amb una caracterització socioeconòmica i històrica de la ciutat, i dels aspectes històrics relacionats amb les fases de la seva fundació, desenvolupament i fi.

VI Mostra de Glosadores en Mallorca

Vídeo grabado en Manacor, Mallorca

Geolodías: una iniciativa de divulgación geológica

[ES] El Geolodía consiste en una excursión gratuita y abierta a todo tipo de público para divulgar la geología de una determinada zona. Los monitores son, preferentemente, geólogos conocedores de los valores geológicos de la zona a enseñar y participan de forma enteramente altruista. El Geolodía surge en Teruel en el año 2005 en el seno del Instituto de Estudios Turolenses. Tras varios años de experiencias positivas, con excelente acogida por parte del público, en el año 2010 se hicieron cargo de su organización la Sociedad Geológica de España (SGE), junto a la Asociación para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (AEPECT) y el Instituto Geológico y Minero de España (IGME), promocionándola a nivel de todo el estado español. Desde entonces el Geolodía no ha parado de crecer y en el pasado año 2013 se realizaron 54 geolodías simultáneos, estando representadas todas las provincias del estado español, más Ceuta y 6 geolodías insulares (Gran Canaria, la Palma, El Hierro, Mallorca, Menorca e Ibiza). Se calcula que participaron más de 8200 personas y alrededor de 430 monitores. Los objetivos finales que persigue esta iniciativa son divulgar la Geología, la labor de los geólogos y lo que éstos pueden aportar a la sociedad, dar a conocer la geología de un determinado lugar del entorno inmediato y sensibilizar a la población sobre la importancia y necesidad de proteger el patrimonio geológico El grupo de investigación GEOVOL (Geología de Terrenos Volcánicos) de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria viene realizando el Geolodía en Gran Canaria desde el año 2010, teniendo siempre lleno el cupo de plazas posibles en cada excursión. En este año 2014 la excursión se llevará a cabo el domingo 11 de mayo bajo el título “Los depósitos carbonáticos del Barranco de Azuaje: un acuífero petrificado”.

Petrographic description and mineral composition of ODP Site 161-975 sediments

Ocean Drilling Program Site 975 is located near the base of the Menorca Rise in the South Balearic Basin of the western Mediterranean Sea. Coring at this site penetrated the Pliocene/Miocene boundary and recovered a sequence of sediments that represent the final stages of salt deposition and the transition from evaporitic to open marine conditions at the end of the Miocene (Messinian). Detailed petrographic observations and bulk mineralogical analyses by X-ray diffraction form the basis for preliminary interpretations of depositional environments for this section. Gypsum is thought to have been deposited in an evaporating basin below wave base. Cycles consisting of a clay layer overlain by gypsiferous chalk, laminated gypsum, and finally pinch-and-swell gypsum suggest upsection increases in salinity. The gypsum section is overlain by two exotic sand layers thought to mark events of fresher water (marine or meteoric) inflow to the basin. Gypsum deposition terminated and was replaced by inorganic precipitation of micritic calcite with periodic, variable dilution by fine-grained terrigenous sediment. The micritic sediments have fine, slightly wavy, laminations indicating either an algal/microbial mat origin, or varve-like fluctuations in deposition, perhaps in a deep basin. The Pliocene/Miocene boundary falls within an interval of banded micritic silty clays that reflect the final environmental fluctuations during the transition to the open marine conditions of the Pliocene.

Geochemistry of sediments cores in the Mediterranean Sea

We investigated five time-equivalent core sections (180-110 kyr BP) from the Balearic Sea (Menorca Rise), the easternmost Levantine Basin and southwest, south, and southeast of Crete to reconstruct spatial patterns of productivity during deposition of sapropels S5 and S6 in the Mediterranean Sea. Our indicators are Ba, total organic carbon and carbonate contents. We found no indications of Ba remobilization within the investigated core intervals, and used the accumulation rate of biogenic Ba to compute paleoproductivity. Maximum surface water productivity (up to 350 g C/m2/yr) was found during deposition of S5 (isotope stage 5e) but pronounced spatial variability is evident. Coeval sediment intervals in the Balearic Sea show very little productivity change, suggesting that chemical and biological environments in the eastern and western Mediterranean basins were decoupled in this interval. We interpret the spatial variability as the result of two different modes of nutrient delivery to the photic zone: riverderived nutrient input and shoaling of the pycnocline/nutricline to the photic zone. The productivity increase during the formation of S6 was moderate compared to S5 and had a less marked spatial variability within the study area of the eastern Mediterranean Sea. Given that S6 formed during a glacial interval, glacial boundary conditions such as high wind stress and/or cooler surface water temperatures apparently favored lateral and vertical mixing and prevented the development of the spatial gradients within the Eastern Mediterranean Sea (EMS) observed for S5. A non-sapropel sediment interval with elevated Ba content and depleted 18O/16O ratios in planktonic foraminifer calcite was detected between S6 and S5 that corresponds to the weak northern hemisphere insolation maximum at 150 kyr. At this time, productivity apparently increased up to five times over surrounding intervals, but abundant benthic fauna show that the deep water remained oxic. Following our interpretation, the interval denotes a failed sapropel, when a weaker monsoon did not force the EMS into permanent stratification. The comparison of interglacial and glacial sapropels illustrates the relevance of climatic boundary conditions in the northern catchment in determining the facies and spatial variability of sapropels within the EMS.