UdGExpress. La Facultat de Lletres de la UdG esdevé focus de debat sobre la llengua i la literatura catalanes

El cicle de conferències "La llengua, avui: reptes i propostes actuals” ha convertit la Facultat de Lletres de la UdG en un focus de debat sobre l’estat actual de la llengua i la literatura catalanes. Al mateix temps, professionals de la comunicació han impartit un seguit de classes magistrals en què han abordat l'actualitat periodística en català

Els sufixos apreciatius: una descripció del problema i una proposta d'anàlisi semàntica

L'objectiu d'aquest article és doble. D'una banda, s'exposen els problemes que planteja l’anàlisi que la morfologia generativa ha proposat per a la sufixació apreciativa, especialment per a noms i adjectius. D'altra banda, es defensa la unificació de dos tipus d'afixos apreciatius que les gramàtiques tradicionals han considerat diferents: els sufixos que s'adjunten a arrels nominals (diminutius, augmentatius i despectius) i els que s'adjunten a arrels adjectivals (anomenats intensius ). Aquest treball es centra, fonamentalment, en les dades del català i es demostra que hi ha raons per suposar que tots els sufixos apreciatius formen una única classe d'afixos. Si bé es discuteixen diversos aspectes problemàtics d'aquests derivats, només es presenta una proposta de solució al de la interpretació semàntica. Es defensa que les diferències en la interpretació semàntica dels derivats es poden deduir de l'estructura lexicoconceptual (ELC) de la base i de l'element d'aquesta ELC que sigui modificat per l'afix

Notes sobre llengua i Església al Rosselló (segles XVII-XVIII)

Presenta l'evolució lingüística del Rosselló en l'ambit de l'Església, resseguint sobretot l'acció doctrinal i pastoral per poder observar l' Església es va relacionar amb els seus fidels; per abordar aquest tema, es centra en la catequesi i, sobretot, en la predicació; també analitza breument el paper dels ordes religiosos

Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)

L'objectiu general de la tesi és analitzar els objectius i les hipòtesis de què Pompeu Fabra (1891-1948) va partir en la codificació de la sintaxi del català i la metodologia que va fer servir. Per fer-ho s'ha identificat, buidat i analitzat la terminologia de 995 textos de Fabra, classificats segons la seva importància. Com a resultat s'ha obtingut una descripció de les concepcions fabrianes de sintaxi i proposició, de canvi sintàctic, de variació sintàctica, de codificació sintàctica i de la relació que Fabra hi estableix. Els resultats d'aquesta descripció s'han contrastat amb els d'estudis anteriors de l'obra fabriana. Finalment, s'han establert les perspectives que aquest resultats obren a nous estudis sobre les fonts de l'obra de Fabra, les seves coincidències amb altres teòrics del món i la seva influència en obres catalanes posteriors.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

A narrativa em crianças surdas : papel da Língua Gestual Portuguesa

A presente pesquisa tem como Questão Central a avaliação da estrutura da narrativa por um grupo de seis crianças surdas profundas utilizando a Língua Gestual Portuguesa (LGP). Neste estudo questionou-se se se encontrariam diferenças na produção da narrativa entre crianças que adquiriram a LGP precocemente e as que tiveram o primeiro contato com a língua materna tardiamente. Colocou-se a hipótese geral que a língua natural das crianças surdas portuguesas é a LGP e as que tiveram um acesso precoce à sua língua apresentam um melhor desempenho na narração de uma história. Para verificar esta hipótese, foi aplicada uma prova que consistia no conto de uma história, a partir de uma sequência de imagens, em LGP a todos as crianças desta investigação. Releva-se a importância de um precoce ambiente comunicativo para que a criança surda adquira um desenvolvimento global semelhante aos seus pares ouvintes. Salienta-se ainda que a influência dos pais, dos educadores e dos professores é fundamental para que a criança surda possa desenvolver a sua língua natural, a LGP e a aprendizagem da segunda língua. Os resultados obtidos confirmaram as hipóteses colocadas, ou seja, as crianças que adquiriram precocemente a LGP apresentaram um maior desenvolvimento na estrutura da narrativa.

Olhos que ouvem... Mãos que falam : proposta de um guia didático de LGP para alunos ouvintes

O presente trabalho tem como temática central compreender e conhecer as competências linguísticas comunicativas e níveis de desempenho específicos que devem integrar um guia de ensino de Língua Gestual Portuguesa (LGP) para alunos ouvintes no ensino básico, bem como as perceções, perspetivas e posicionamento dos profissionais da área da LGP relativamente ao ensino desta língua a alunos ouvintes. Assim, teve como objetivos recolher e conhecer informação sobre a necessidade de a LGP ser uma oferta nas nossas escolas como qualquer outra língua estrangeira; identificar as competências linguísticas comunicativas específicas e níveis de desempenho para um guia de ensino de LGP para alunos ouvintes no 2º ciclo do ensino básico 5º e 6ºano e conceber atividades didáticas para esse ensino. Os resultados encontrados mostram que de facto a aprendizagem da LGP nas escolas de referência para a educação bilingue de alunos surdos (EREBAS) é já uma realidade em algumas escolas do nosso país de norte a sul, que a aprendizagem da LGP é uma necessidade e que deve existir como língua de oferta para alunos ouvintes e que não existe uma coerência no ensino desta língua, considerando-se, por isso, necessário a criação de uma proposta de um documento regulador que poderá servir de modelo guia para esse ensino.

Culturally appropriate activities for Spanish speaking families and educators of children who are deaf or hard of hearing

A look at teaching language to a child who is deaf or hard of hearing from a Spanish speaking home. A guide, including songs, activities and wordlists for families and teachers of the deaf.

Distributed intelligent management of active networks

This paper focuses on improving computer network management by the adoption of artificial intelligence techniques. A logical inference system has being devised to enable automated isolation, diagnosis, and even repair of network problems, thus enhancing the reliability, performance, and security of networks. We propose a distributed multi-agent architecture for network management, where a logical reasoner acts as an external managing entity capable of directing, coordinating, and stimulating actions in an active management architecture. The active networks technology represents the lower level layer which makes possible the deployment of code which implement teleo-reactive agents, distributed across the whole network. We adopt the Situation Calculus to define a network model and the Reactive Golog language to implement the logical reasoner. An active network management architecture is used by the reasoner to inject and execute operational tasks in the network. The integrated system collects the advantages coming from logical reasoning and network programmability, and provides a powerful system capable of performing high-level management tasks in order to deal with network fault.

Distributed water ingress and water potential measurements using fibre optics

We report on a distributed moisture detection scheme which uses a cable design based on waterswellable hydrogel polymers. The cable modulates the loss characteristic of light guided within a multi-mode optical fibre in response to relative water potentials in the surrounding environment. Interrogation of the cable using conventional optical time-domain reflectometry (OTDR) instruments allows water ingress points to be identified and located with a spatial resolution of 50 cm. The system has been tested in a simulated tendon duct grouting experiment as a means of mapping the extent of fill along the duct during the grouting process. Voided regions were detected and identified to within 50 cm. A series of salt solutions has been used to determine the sensor behaviour over a range of water potentials. These experiments predict that measurements of soil moisture content can be made over the range 0 to – 1500 kPa. Preliminary data on soil measurements have shown that the sensor can detect water pressure changes with a resolution of 45 kPa. Applications for the sensor include quality assurance of grouting procedures, verification of waterproofing barriers and soil moisture content determination (for load-bearing calculations).

Towards an integrated script for risk and value management: insights from the dramaturgical metaphor

It is contended that the current conceptual distinction between risk management and value management is unsustainable. The origins of the two traditions are reviewed and critiqued from a postmodernist perspective. It is concluded that they differ primarily in terms of their rhetoric, rather than their substantive content. Insights into the current practice of risk and value management are provided by considering their enactment in terms of ‘performance’. The scripts for such performances are seen to be provided by the accepted methodologies which determine the language to be used and the roles to be acted out. A coherent integrated script for risk and value management can be provided by the methodology known as strategic choice, which replaces the language of ‘risk’ and ‘value’ with that of ‘uncertainty’. The benefits of adopting this alternative script are illustrated through six case studies.

Epic Sea Battle at Night: a Revolutionary Play with the Economic Thinking of Milton Friedman

The play Epic Sea Battle at Night was originally staged in 1967, to commemorate two of China’s People’s Liberation Army’s military triumphs over the Taiwanese navy two years previously. Produced at the height of the Chinese Cultural Revolution, the play is an example of the exploitation of the arts as an ideological instrument, celebrating military heroism and political conviction. Stills from the play were included in, China Pictorial 11, an English language propaganda pamphlet that was distributed to Western Imperialists in order to educate them in Maoist policy. Today, these images are clear representations of ideology. More than forty years after the Cultural Revolution, the ideology under which we live, neo-liberal late-capitalism, deliberately shirks from such blatant displays of propaganda. We have supposedly the freedom to believe whatever we like in a post-ideological age, and yet core beliefs about meritocracy, individualism and competitiveness frequently go unchallenged. By juxtaposing the visual language of ideology with the text of the capitalist manifesto, the re-enactment of a scene from Epic Sea Battle at Night harnesses the aesthetics of the past so as to allow us to reconsider the alleged neutrality of the present. The design of the stage, the positioning of the actors, costumes and props of the current production closely resembled those documented in China Pictorial 11, yet the actors’ monologues belong to a completely different context. No less heroic and utopian in tone than the speech given by the political instructor of gunboat 874 in the original play, the capitalist manifesto was an attempt to give a concrete language to the shapeless ideology of the present, and to force the invisible currents that govern life today, in China as in the West, to the surface. Neither a lecture on neo-liberal economics, nor a theatrical performance of a narrative, the piece appropriated the format of the propaganda play to re-evaluate the relationship between art and politics now.

The linguistic status of Isotype

It is ironic that Otto Neurath, one of those responsible for the ‘linguistic turn’ in philosophy of the twentieth century, should have been concerned during the last twenty years of his life with developing a ‘pictorial language’. By using simplified pictograms as components, the Wiener Methode der Bildstatistik (later called Isotype) bypassed verbal language to a great extent, creating the potential for universal understanding of biological, social and economic correlations. However, despite its consistency and rigour, Isotype was not a complete language, and Neurath knew that it never could be. This paper will examine the linguistic characteristics of Isotype and describe the deliberate resistance on the part of its creators to develop a full theory behind it.

Modelling capability and affordance as properties of human/machine resource systems

Understanding how and why the capability of one set of business resources, its structural arrangements and mechanisms compared to another works can provide competitive advantage in terms of new business processes and product and service development. However, most business models of capability are descriptive and lack formal modelling language to qualitatively and quantifiably compare capabilities, Gibson’s theory of affordance, the potential for action, provides a formal basis for a more robust and quantitative model, but most formal affordance models are complex and abstract and lack support for real-world applications. We aim to understand the ‘how’ and ‘why’ of business capability, by developing a quantitative and qualitative model that underpins earlier work on Capability-Affordance Modelling – CAM. This paper integrates an affordance based capability model and the formalism of Coloured Petri Nets to develop a simulation model. Using the model, we show how capability depends on the space time path of interacting resources, the mechanism of transition and specific critical affordance factors relating to the values of the variables for resources, people and physical objects. We show how the model can identify the capabilities of resources to enable the capability to inject a drug and anaesthetise a patient.

Orbital and millenial-scale environmental changes between 64 and 25 ka BP recorded in Black Sea sediments

High-resolution pollen and dinoflagellate cyst records from sediment core M72/5-25-GC1 were used to reconstruct vegetation dynamics in northern Anatolia and surface conditions of the Black Sea between 64 and 20 ka BP. During this period, the dominance of Artemisia in the pollen record indicates a steppe landscape and arid climate conditions. However, the concomitant presence of temperate arboreal pollen suggests the existence of glacial refugia in northern Anatolia. Long-term glacial vegetation dynamics reveal two major arid phases ~64–55 and 40–32 ka BP, and two major humid phases ~54–45 and 28–20 ka BP, correlating with higher and lower summer insolation, respectively. Dansgaard–Oeschger (D–O) cycles are clearly indicated by the 25-GC1 pollen record. Greenland interstadials are characterized by a marked increase in temperate tree pollen, indicating a spread of forests due to warm/wet conditions in northern Anatolia, whereas Greenland stadials reveal cold and arid conditions as indicated by spread of xerophytic biomes. There is evidence for a phase lag of ~500 to 1500 yr between initial warming and forest expansion, possibly due to successive changes in atmospheric circulation in the North Atlantic sector. The dominance of Pyxidinopsis psilata and Spiniferites cruciformis in the dinocyst record indicates brackish Black Sea conditions during the entire glacial period. The decrease of marine indicators (marine dinocysts, acritarchs) at ~54 ka BP and increase of freshwater algae (Pediastrum, Botryococcus) from 32 to 25 ka BP reveals freshening of the Black Sea surface water. This freshening is possibly related to humid phases in the region, to connection between Caspian Sea and Black Sea, to seasonal freshening by floating ice, and/or to closer position of river mouths due to low sea level. In the southern Black Sea, Greenland interstadials are clearly indicated by high dinocyst concentrations and calcium carbonate content, as a result of an increase in primary productivity. Heinrich events show a similar impact on the environment in the northern Anatolia/Black Sea region as Greenland stadials.