999 resultados para Bruit blanc Gaussien
Resumo:
Numérifrag, la première partie de ce mémoire, se présente en tant que code source d’un projet de poésie numérique où les balises html ont été trafiquées de manière esthétique. L’effet répétitif et parasitant du code oblige le lecteur à effectuer un travail de décryptage afin de rendre aux poèmes leur lisibilité. Si le texte est linéaire sur papier, la programmation de chaque poème en tant que page web incite le lecteur à naviguer dans l’œuvre et à actualiser son potentiel d’a-linéarité. La seconde partie de ce mémoire, Corps discursif et dispositif dans Le centre blanc de Nicole Brossard, s’intéresse à la notion de dispositif en tant que subversion, dans le recueil Le centre blanc (1970) de Nicole Brossard. L’élaboration de ce dispositif passe par le corps qui s’exprime au-travers du texte et trouve son souffle chez le lecteur, par l’acte d'interprétation.
Resumo:
2011
Resumo:
pp. 187-199
Resumo:
En 1871, Edward Tylor rejeta fermement les récits de son temps qui niaient l'existence de croyances religieuses chez certains peuples alors considérés comme sauvages. C'était le cas, tout particulièrement, de l'explorateur victorien Samuel Baker, dont l'autorité ethnographique fut mise en cause à travers la citation de quelques voyageurs étrangers, dont deux français, qui avaient également observé les peuples nilotiques. Contrairement à d'autres sources de Primitive Culture, la qualité de ces ethnographies oubliées était, hélas, tout à fait médiocre ; mais elles permirent à Tylor de faire l'une des affirmations les plus décisives de son œuvre, celle de l'universalité de l'animisme. Ce passage capital - concernant des peuples qui deviendront célèbres dans l'histoire de l'anthropologie, à commencer par les Nuer - recèle par ailleurs une dimension additionnelle. Tylor voulait élargir à tout être spirituel les critères d'identification d'une religion, sauf que les ethnographes du Nil Blanc suggéraient que ces rudes populations croyaient bel et bien en un être suprême. Le dossier du monothéisme était comme anticipé par la force de ces données ; mais il ne faut pas y voir une contradiction de la part de Tylor. Au contraire, cette dialectique imprévue entre l'ethnographie et la théorie permet de mieux saisir la portée du concept d'animisme dont il fut le créateur.
Resumo:
El proyecto abarca diferentes aspectos relacionados con la electroquímica de moléculas orgánicas, priorizando las de interés biológico. Se estudia el comportamiento electroquímico de los sistemas enzimáticos, de los macrociclos y sus complejos de inclusión y de las interfases líquido/líquido modificadas o no por monocapas de sustancias anfipáticas, frente al transporte de iones, iones complejos e ionóforos. Se estudian además procesos de adsorción de iones complejos aplicables al análisis de trazas de iones metálicos. En todos los casos se estudian aspectos básicos y sus aplicaciones electroanalíticas. 1) Comportamiento electroquímico de moléculas orgánicas y de sus complejos de inclusión con ciclodextrinas: se estudia el efecto del macrociclo sobre la reacción de transferencia de carga del ácido ascórbico y de otras moléculas de estructura fenólica o derivados de los catecoles, tales como neurotransmisores y sus metabolitos relacionados. 2) Electrodos enzimáticos: se estudia el comportamiento de polifenol oxidasas provenientes de diversas fuentes, frente a sustratos fenólicos o derivados de catecoles, tales como neurotransmisores y sus metabolitos relacionados. Las enzimas se inmovilizan sobre electrodos de carbono y sobre electrodos de sales orgánicas conductoras mediante diferentes metodologías. Se analizan las aplicaciones analíticas. 3) Interfases líquidas: se continúa con el estudio de la transferencia de iones a través de la interfase H2O/1,2-dicloroetano modificada por la presencia de una monocapa de fosfolípido, como así también del mecanismo de transporte de cationes alcalinos y alcalino-térreos en presencia de distintos ligandos. 4) Estudio de la adsorción de complejos de cationes metálicos sobre electrodos de mercurio y de carbono. Se determinan parámetros de la etapa de transferencia de masa y de la adsorción propiamente dicha, tendientes a establecer los mecanismos de reacciones involucradas en las técnicas voltamétricas de adsorción-desorción. Se compara con técnicas voltamétricas de deposición disolución para los mismos cationes metálicos, con especial énfasis en las aplicaciones analíticas relacionadas con la determinación de cationes metálicos a nivel de trazas.
Resumo:
According to E. Chagas (1938), South-American Kala Azar is a widespread disease from the jungle, several cases being reported from North Brazil (Estado do Pará: Marajó Island, Tocantins and Gurupi river valleys; Estados do Piauí and Ceará: coast and hinterland). Other cases were found in Northeast Brazil (Estados de Pernambuco, Alagôas and Sergipe: coast and hinterland; Estado da Bahia: hinterland). A few cases were described from Estado de Mato-Grosso (Brazil), Provincia de Salta and Território do Chaco (Argentine), and Zona contestada do Chaco (Paraguai-Bolívia). A well defined secondary anemia associated with enlargement of the liver and spleen are the chief symptoms. Death usually occurs in cachexia and with symptoms of heart failure. Half the patients were children aged less than ten years (CHAGAS, CASTRO & FERREIRA, 1937). Quite exhaustive epidemiological researches performed by CHAGAS, FERREIRA, DEANE, DEANE & GUIMARÃES (1938) in Municipio de Abaeté (Estado do Pará, Brazil) gave the incidence of 1.48% for the natural infection in human, 4.49% in dogs, and 2.63% in cats. The infection was arcribed (CUNHA & CHAGAS, 1937) to a new species of Leishmania (L. chagasi). Latter CUNHA (1938) state, that it is identical to L. infantum. ADLER (1940) found that so far it has been impossible to distinguish L. chagasi from L. infantum by any laboratory test but a final judgment must be reserved until further experiments with different species of sandflies have been carried out. Skin changes in canine Kala Azar were signaled by many workers, and their importance as regards the transmission of the disease is recognized by some of them (ADLER & THEODOR, 1931, 2. CUNHA, 1933). Cutaneous ulcers in naturally infected dogs are referred by CRITIEN (1911) in Malta, by CHODUKIN & SCHEVTSCHENKO (1928) in Taschkent, by DONATIEN & LESTOCQUARD (1929) and by LESTOCQUARD & PARROT (1929) in Algeria, and by BLANC & CAMINOPETROS (1931) in Greece. Depilation is signaled by YAKIMOFF & KOHL-YAKIMOFF (1911) in Tunis, by YAKIMOFF (1915) in Turkestan. Eczematous areas or a condition described as "eczema furfurace" is sometimes noted in the areas of depilation (DONATIEN & LESTOCQUARD). The skin changes noticed by ADLER & THEODOR (1932) in dogs naturally infected with Mediterranean Kala Azar can be briefly summarized as a selective infiltration of macrophages around hair follicles including the sebaceous glands and the presence of infected macrophages in normal dermis. The latter phenomenon in the complete absence of secondary infiltration of round cells and plasma cells is the most striking characteristic of canine Kala Azar and differentiates it from L. tropica. In the more advanced stages the dermis is more cellular than that of normal dogs and may even contain a few small dense areas of infiltration with macrophages and some round cells and polymorphs. The external changes, i. e., seborrhea and depilation are roughly proportional to the number of affected hair follicles. In dogs experimentally infected with South-American Kala Azar the parasites were regularly found in blocks of skin removed from the living animal every fortnight (CUNHA, 1938). The changes noticed by CUNHA, besides the presence of Leishmania, were perivascular and diffuse infiltration of the cutis with mononuclears sometimes more marked near hair follicles, as well as depilation, seborrhea and ulceration. The parasites were first discovered and very numerous in the paws. Our material was obtained from dogs experimentally infected by Dr. A. MARQUES DA CUNHA< and they were the subject of a previous paper by CUNHA (1938). In this study, however, several animals were discarded as it was found that they did develop a superimposed infection by Demodex canis. This paper deals with the changes found in 88 blocks of skin removed from five dogs, two infected with two different canine strains, and three with two distinct human strains of South-American Kala Azar. CUNHA'S valuable material affords serial observations of the cutaneous changes in Kala Azar as most of the blocks of skin were taken every fortnight. The following conclusions were drawn after a careful microscopic study. (1) Skin changes directly induced in the dog by the parasites of South-American Kala Azar may b described as an infiltration of the corium (pars papillaris and upper portion of the reticular layer) by histocytes. Parasites are scanty, at first, latter becoming very numerous in the cytoplasm of such cells. Sometimes the histocytes either embedding or not leishman bodies appear as distinct nodes of infiltration or cell aggregations (histocytic granuloma, Figs. 8 and 22) having a perivascular distribution. The capillary loops in the papillae, the vessels of the sweat glands, the subpapillary plexus, the vertical twigs connecting the superficial and deep plexuses are the ordinary seats of the histocytic Kala Azar granulomata. (2) Some of the cutaneous changes are transient, and show spontaneous tendency to heal. A gradual transformation of the histocytes either containing or not leishman bodies into fixed connective tissue cells or fibroblasts occut and accounts for the natural regression just mentioned. Figs. 3, 5, 18, 19 and 20 are good illustrations of such fibroblastic transformation of the histocytic Kala Azar granulomata. (3) Skin changes induced by the causative organism of South-American Kala Azar are neither uniform nor simultaneous. The same stage may be found in the same dog in different periods of the disease, and not the same changes take place when pieces from several regions are examined in the same moment. The fibroblastic transformation of the histocytic granulomata marking the beginning of the process of repair, e. g., was recognised in dog C, in the 196th as well as in the 213rd (Fig. 18) and 231st (Fig. 19) days after the inoculation. (4) The connective tissue of the skin in dogs experimentally infected with South-American Kala Azar is overflowed by blood cells (monocytes and lymphocytes) besides the proliferation in situ of undifferentiated mesenchymal cells. A marked increase in the number of cells specially the "ruhende Wanderzellen" (Figs. 4 and 15) is noticed even during the first weeks after inoculation (prodomal stage) when no leishman bodies are yet found in the skin. Latter a massive infiltration by amoeboid wandering cells similar to typical blood monocytes (Fig. 21) associated to a small number of lymphocytes and plasma cells (Figs. 9, 17, 21, and 24) indicates that the emigration of blood cells...
Resumo:
S’ha estudiat la vegetació actual del parc de l'Oreneta, l’únic de Barcelona en el qual es conserva en part la vegetació natural que hi havia abans de la seva destinació com a parc. L’objectiu és veure com l'impacte antròpic ha modificat la que segurament era la vegetació natural de la zona - un alzinar amb marfull empobrit- per una pineda de pi blanc. A més, s’analitza les diferents adaptacions de la vegetació del parc als factors del biòtop, i molt en particular del marfull i l'aladern. S’ha començat estudiant els factors ambientals propis del parc. Posteriorment, s’ha dividit el biòtop del parc de l'Oreneta en sis zones de vegetació amb característiques específiques estudiant-ne les espècies existents, els índexs de diversitat de cada zona, l'abundància de les espècies, etc.
Resumo:
Actualment, la resposta de la majoria d’instrumentació operacional i dels dosímetres personals utilitzats en radioprotecció per a la dosimetria neutrònica és altament dependent de l’energia dels espectres neutrònics a analitzar, especialment amb camps neutrònics amb una important component intermitja. En conseqüència, la interpretació de les lectures d’aquests aparells es complicada si no es té un coneixement previ de la distribució espectral de la fluència neutrònica en els punts d’interès. El Grup de Física de les Radiacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (GFR-UAB) ha desenvolupat en els últims anys un espectròmetre de neutrons basat en un Sistema d’Esferes Bonner (BSS) amb un contador proporcional d’3He com a detector actiu. Els principals avantatges dels espectròmetres de neutrons per BSS són: la seva resposta isotròpica, la possibilitat de discriminar la component neutrònica de la gamma en camps mixtos, i la seva alta sensibilitat neutrònica als nivells de dosi analitzats. Amb aquestes característiques, els espectròmetres neutrònics per BSS compleixen amb els estándards de les últimes recomanacions de la ICRP i poden ser utilitzats també en el camp de la dosimetria neutrònica per a la mesura de dosis en el rang d’energia que va dels tèrmics fins als 20 MeV, en nou ordres de magnitud. En el marc de la col•laboració entre el GFR - UAB i el Laboratorio Nazionale di Frascati – Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (LNF-INFN), ha tingut lloc una experiència comparativa d’espectrometria per BSS amb els feixos quasi monoenergètics de 2.5 MeV i 14 MeV del Fast Neutron Generator de l’ENEA. En l’exercici s’ha determinat l’espectre neutrònic a diferents distàncies del blanc de l’accelerador, aprofitant el codi FRUIT recentment desenvolupat pel grup LNF. Els resultats obtinguts mostren una bona coherència entre els dos espectròmetres i les dades mesurades i simulades.
Resumo:
La seguretat i qualitat dels aliments és actualment una de les majors preocupacions dels consumidors europeus i una prioritat política en Estats Units i Europa, a través del Programa Agenda 2000 i el Llibre Blanc de seguretat alimentària (2000). Aquest llibre blanc va indicar 3 prioritats: 1. Crear una Agència Europea dels Aliments, 2. Implementar un enfocament coherent de la granja a la taula en termes de legislació alimentària, 3. Establir el principi a partir del qual la responsabilitat clau de la seguretat alimentària recau en els operadors alimentaris. Els estats membres són els encarregats de vigilar i controlar a aquests productors i la Comissió Europea comprova l’eficiència dels Estats per a controlar-los (subsidiari). La legislació comunitària estableix els objectius de les normes d’higiene (en vigor des del 20 de maig del 2004) a través de l’ús d’un enfocament integrat de tota la cadena alimentària (des de la granja a la taula), per a garantir un alt nivell de protecció en termes de seguretat sanitària dels productes alimentosos. A Europa, els productes artesanals i/o tradicionals gaudeixen d’una posició privilegiada als ulls dels consumidors que demanden productes autèntics, de qualitat i d’origen garantit.
Resumo:
A burn patient was infected with Acinetobacter baumannii on transfer to the hospital after a terrorist attack. Two patients experienced cross-infection. Environmental swab samples were negative for A. baumannii. Six months later, the bacteria reemerged in 6 patients. Environmental swab samples obtained at this time were inoculated into a minimal mineral broth, and culture results showed widespread contamination. No case of infection occurred after closure of the unit for disinfection.
Resumo:
Algunes proves prèvies a aquesta recerca fetes al Centre de recursos de Documentació i Experimentació de Ciències i Tecnologia semblaven posar de manifest una paradògica disminució de la freqüència cardíaca en el temps immediat a la ingesta de cafè. Així doncs, es va plantejar la següent hipòtesi de treball: el cafè provoca un efecte immediat sobre la freqüència cardíaca fent-la disminuir, i aquest efecte és menor si hi ha hagut una habituació prèvia a aquesta beguda. S’ha diferenciat entre organismes habituats i no habituats al cafè, i s’ha intentat corroborar tant en dàfnies com en humans. Alhora, amb dàfnies s’ha investigat una possible diferència de resultats segons la concentració de cafè, i en humans una possible diferència segons el sexe. En el cas de les dàfnies, s’ha fet el recompte de batecs cardíacs directament al microscopi, abans i després de posar-les en medis de diferents concentracions de cafè; en el cas dels humans, s’ha fet el recompte de pulsacions manual, amb el suport d’un fonendoscopi. S’ha diferenciat els organismes no habituats al cafè dels que presenten un mateix grau d’habituació. S’han fet diversos tractaments en cada cas i sempre s’han contrastat els resultats amb un blanc o patró. Alhora, s’han controlat totes les variables que ha estat possible. La la hipòtesi plantejada ha estat demostrada; s’ha observat un cert paral•lelisme entre els efectes en dàfnies i en humans. A més, en dàfnies s’ha comprovat un cert efecte tòxic del cafè, proporcional a l’increment de la concentració. Aquest efecte no s’ha estudiat en humans per raons òbvies però s’ha posat de manifest un grau d’afectació més elevat en dones que en homes