Segona part en la que es referix com el tio Joan Senen de Patraix habentsen entrat dins Valencia, al pasar junt al mercat, encontrà al seu gran amigatjo Chimo el Gros ... [Texto impreso]

Hay un ejemplar encuadernado con: Romans, y coloqui nou, pera divertir el humor y desterrar la melancolia, yà que no tenim dinès ... (NP849.91/3085).

Rahonament y coloqui nou, en que es manifesta el consell que tingueren el Tio Còsme Nespla, de Benifaraig, Badoro Rico-paño, de Moncada, y Jaumet el Polinari, de Alfara [Texto impreso] : pera elegir el millor mèdi o arbitre de vindre a Valencia à veure les ... Festes del Beato Joan de Ribera ..

Hay un ejemplar encuadernado con: Carta anonima a los señores comisionados del cuerpo de especieros (XVIII/1663).

Tito Bufalampolla, y Sento el Formal, habent oit llegir el Rahonament del Pardal Sisó y el Dragó del Colegi, determiná aquell anar à Sent Joan à fi de averiguar si el dit Sisó li respondrá à les preguntes que vol ferli ... : [Texto impreso] segona part

Hay un ejemplar encuadernado con: Individual noticia de todos los altares, arcos pinturas, adornos y lo mas exquisito y notable que havia en la carrera de la procession, y de las iluminaciones en general ... : (XVIII/1705).

Rahonament entre Gori, llaurador de Burjasót, y Polseretes, de Benimamet, en el que donen conte de les Funcions de les Lluminaries y Te Deum que en ... 1796 se feren en esta Ciutat, per ... haverse Beatificat en Roma lo dia 18 de Setembre ... Don Joan de Ribera .. [Texto impreso]

Hay un ejemplar encuadernado con: Individual noticia de todos los altares, arcos pinturas, adornos y lo mas exquisito y notable que havia en la carrera de la procession, y de las iluminaciones en general ... : (XVIII/1705).

Efficiency of hysteresis rods in small spacecraft attitude stabilization

A semiempirical method for predicting the damping efficiency of hysteresis rods on-board small satellites is presented. It is based on the evaluation of dissipating energy variation of different ferromagnetic materials for two different rod shapes: thin film and circular cross-section rods, as a function of their elongation. Based on this formulation, an optimum design considering the size of hysteresis rods, their cross section shape, and layout has been proposed. Finally, the formulation developed was applied to the case of four existing small satellites, whose corresponding in-flight data are published. A good agreement between the estimated rotational speed decay time and the in-flight data has been observed.

Imatges: Joan Roís de Corella i el seu context literari [Recurso electrónico]

Enlace a las imágenes de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Abnormal photoresponses and light-induced apoptosis in rods lacking rhodopsin kinase

Phosphorylation is thought to be an essential first step in the prompt deactivation of photoexcited rhodopsin. In vitro, the phosphorylation can be catalyzed either by rhodopsin kinase (RK) or by protein kinase C (PKC). To investigate the specific role of RK, we inactivated both alleles of the RK gene in mice. This eliminated the light-dependent phosphorylation of rhodopsin and caused the single-photon response to become larger and longer lasting than normal. These results demonstrate that RK is required for normal rhodopsin deactivation. When the photon responses of RK−/− rods did finally turn off, they did so abruptly and stochastically, revealing a first-order backup mechanism for rhodopsin deactivation. The rod outer segments of RK−/− mice raised in 12-hr cyclic illumination were 50% shorter than those of normal (RK+/+) rods or rods from RK−/− mice raised in constant darkness. One day of constant light caused the rods in the RK−/− mouse retina to undergo apoptotic degeneration. Mice lacking RK provide a valuable model for the study of Oguchi disease, a human RK deficiency that causes congenital stationary night blindness.

Growth factors regulate phototransduction in retinal rods by modulating cyclic nucleotide-gated channels through dephosphorylation of a specific tyrosine residue

Illumination of vertebrate rod photoreceptors leads to a decrease in the cytoplasmic cGMP concentration and closure of cyclic nucleotide-gated (CNG) channels. Except for Ca2+, which plays a negative feedback role in adaptation, and 11-cis-retinal, supplied by the retinal pigment epithelium, all of the biochemical machinery of phototransduction is thought to be contained within rod outer segments without involvement of extrinsic regulatory molecules. Here we show that insulin-like growth factor-I (IGF-I), a paracrine factor released from the retinal pigment epithelium, alters phototransduction by rapidly increasing the cGMP sensitivity of CNG channels. The IGF-I-signaling pathway ultimately involves a protein tyrosine phosphatase that catalyzes dephosphorylation of a specific residue in the α-subunit of the rod CNG channel protein. IGF-I conjointly accelerates the kinetics and increases the amplitude of the light response, distinct from events that accompany adaptation. These effects of IGF-I could result from the enhancement of the cGMP sensitivity of CNG channels. Hence, in addition to long-term control of development and survival of rods, growth factors regulate phototransduction in the short term by modulating CNG channels.

Regulation of phosducin phosphorylation in retinal rods by Ca2+/calmodulin-dependent adenylyl cyclase.

The phosphoprotein phosducin (Pd) regulates many guanine nucleotide binding protein (G protein)-linked signaling pathways. In visual signal transduction, unphosphorylated Pd blocks the interaction of light-activated rhodopsin with its G protein (Gt) by binding to the beta gamma subunits of Gt and preventing their association with the Gt alpha subunit. When Pd is phosphorylated by cAMP-dependent protein kinase, it no longer inhibits Gt subunit interactions. Thus, factors that determine the phosphorylation state of Pd in rod outer segments are important in controlling the number of Gts available for activation by rhodopsin. The cyclic nucleotide dependencies of the rate of Pd phosphorylation by endogenous cAMP-dependent protein kinase suggest that cAMP, and not cGMP, controls Pd phosphorylation. The synthesis of cAMP by adenylyl cyclase in rod outer segment preparations was found to be dependent on Ca2+ and calmodulin. The Ca2+ dependence was within the physiological range of Ca2+ concentrations in rods (K1/2 = 230 +/- 9 nM) and was highly cooperative (n app = 3.6 +/- 0.5). Through its effect on adenylyl cyclase and cAMP-dependent protein kinase, physiologically high Ca2+ (1100 nM) was found to increase the rate of Pd phosphorylation 3-fold compared to the rate of phosphorylation at physiologically low Ca2+ (8 nM). No evidence for Pd phosphorylation by other (Ca2+)-dependent kinases was found. These results suggest that Ca2+ can regulate the light response at the level of Gt activation through its effect on the phosphorylation state of Pd.

El ars de traducir en Joan Roís de Corella, los límites de la difusión de sus obras y las claves para una Tragèdia de Caldesa políglota

Joan Roís de Corella traduce (obras religiosas) y, lo más importante, crea y traduce para crear. Traduce obras profanas y obras religiosas y, al hacerlo, recibe directamente las tradiciones literarias y culturales de su tiempo y de los clásicos. Destaca, por su extensión, complejidad y ambición, el conjunto de su actividad traductológica en cuanto a obras religiosas que marcaban la espiritualidad de la época. La más extensa y ambiciosa de sus traducciones es la versión catalana de la Vita Christi de Ludolfo de Sajonia, conocido como el Cartoixà y aparecido en cuatro volúmenes en 1495 (el Quart, con dos ediciones, y el Tercero), en 1496 (el Primer) y el 1500 (el Segon), ya póstumamente. En estos volúmenes, tan extensos, Roís de Corella más bien manifiesta tendencia a abreviar, si bien no renuncia a impregnar el texto resultante de las característics propias de su maestría estilística. No opera aquí como otros traductores de su tiempo, que no tenían tanto miramiento y hacían avenir el estilo de la traducción resultante con los gustos de moda en la época e independientemente del original.

Jofré (1965): un projecte operístic de Joan Valls Jordà amb música d’Amand Blanquer

La troballa del mecanoscrit del primer acte d’un projecte d’òpera de 1965, amb llibret del poeta Joan Valls Jordà (1917-1989) i al qual havia de posar música el compositor Amand Blanquer Ponsoda (1935-2005), aporta noves dades al voltant de la creació operística en valencià. Jofré, que havia de tenir tres actes (el segon dels quals dividit en dos quadres), va restar entre els papers del poeta fins a la seua mort i, posteriorment, ha estat custodiat en el fons Joan Valls de l’Arxiu Municipal d’Alcoi. Al llarg de gairebé cinquanta anys, sols hem pogut trobar una breu referencia de la seua existència, feta pel mateix Blanquer. Retrobar-la ara suposa, en primer lloc, donar a conèixer un inèdit de Valls; i, en segona instància, modificar la nostra percepció d’aquest gènere a les terres valencianes de la mà d’aquests dos alcoians imprescindibles.

En estil de fictes paraules que tenen sentits no fictes: anàlisi de locucions i col·locacions en Joan Roís de Corella en el context del llenguatge literari de la Corona d’Aragó en el segle XV

Aquest article presenta una mostra dels resultats de l’anàlisi detallada de locucions, col·locacions i altres elements fraseològics i d’ordre de mots significatius quant a la caracterització del cabal de llenguatge literari de Joan Roís de Corella. Aquesta anàlisi es fa amb metodologia interdisciplinar de base de lingüistica de corpus i de diacronia lingüistica, i amb el concurs de les tecnologies de la informació i la comunicació (humanitats digitals), que s’apliquen a l’anàlisi de l’aportació lèxica i estilística d’un autor clau com és Roís de Corella a fide calibrar el grau de sintonia i, alhora, d’especificitat del seu llenguatge literari; en quin grau coincideix el seu llenguatge literari amb el d’altres grans clàssics culturals de la Corona d’Aragó, i en què basa, alhora, Roís de Corella la clau de la seua mestria estilística.

Joan Valls: papers de música i de músics —sense pentagrames— inèdits i semiinèdits

La proximitat del centenari del naixement del poeta alcoià Joan Valls Jordà (1917-1989) convida a la presentació d’un avançament dels treballs sobre inèdits i semiinèdits que han de ser part irrenunciable si volem acostar-nos a la figura i l’obra de Valls amb tota la seua magnitud. El nombre de materials de Valls que no han estat publicats mai o, en cas contrari, els escrits dispersos en la premsa i les plataformes locals diverses, als quals s’ha d’afegir les publicacions d’autor o les edicions privades, reduïdes o limitades, és un corpus que cal revisar. Aquest paper presenta un primer inventari comentat de textos esparsos que tenen una relació directa amb la música i els músics, un recull heterogeni que té voluntat de continuïtat en treballs futurs.