1000 resultados para Tombes -- Catalunya -- S. IV-IX
Resumo:
Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)
Resumo:
OBJECTIVES: To investigate epidemiological, social, diagnostic and economic aspects of chlamydia screening in non-genitourinary medicine settings. METHODS: Linked studies around a cross-sectional population-based survey of adult men and women invited to collect urine and (for women) vulvovaginal swab specimens at home and mail these to a laboratory for testing for Chlamydia trachomatis. Specimens were used in laboratory evaluations of an amplified enzyme immunoassay (PCE EIA) and two nucleic acid amplification tests [Cobas polymerase chain reaction (PCR), Becton Dickinson strand displacement amplification (SDA)]. Chlamydia-positive cases and two negative controls completed a risk factor questionnaire. Chlamydia-positive cases were invited into a randomised controlled trial of partner notification strategies. Samples of individuals testing negative completed psychological questionnaires before and after screening. In-depth interviews were conducted at all stages of screening. Chlamydia transmission and cost-effectiveness of screening were investigated in a transmission dynamic model. SETTING AND PARTICIPANTS: General population in the Bristol and Birmingham areas of England. In total, 19,773 women and men aged 16-39 years were randomly selected from 27 general practice lists. RESULTS: Screening invitations reached 73% (14,382/19,773). Uptake (4731 participants), weighted for sampling, was 39.5% (95% CI 37.7, 40.8%) in women and 29.5% (95% CI 28.0, 31.0%) in men aged 16-39 years. Chlamydia prevalence (219 positive results) in 16-24 year olds was 6.2% (95% CI 4.9, 7.8%) in women and 5.3% (95% CI 4.4, 6.3%) in men. The case-control study did not identify any additional factors that would help target screening. Screening did not adversely affect anxiety, depression or self-esteem. Participants welcomed the convenience and privacy of home-sampling. The relative sensitivity of PCR on male urine specimens was 100% (95% CI 89.1, 100%). The combined relative sensitivities of PCR and SDA using female urine and vulvovaginal swabs were 91.8% (86.1, 95.7, 134/146) and 97.3% (93.1, 99.2%, 142/146). A total of 140 people (74% of eligible) participated in the randomised trial. Compared with referral to a genitourinary medicine clinic, partner notification by practice nurses resulted in 12.4% (95% CI -3.7, 28.6%) more patients with at least one partner treated and 22.0% (95% CI 6.1, 37.8%) more patients with all partners treated. The health service and patients costs (2005 prices) of home-based postal chlamydia screening were 21.47 pounds (95% CI 19.91 pounds, 25.99) per screening invitation and 28.56 pounds (95% CI 22.10 pounds, 30.43) per accepted offer. Preliminary modelling found an incremental cost-effectiveness ratio (2003 prices) comparing screening men and women annually to no screening in the base case of 27,000 pounds/major outcome averted at 8 years. If estimated screening uptake and pelvic inflammatory disease incidence were increased, the cost-effectiveness ratio fell to 3700 pounds/major outcome averted. CONCLUSIONS: Proactive screening for chlamydia in women and men using home-collected specimens was feasible and acceptable. Chlamydia prevalence rates in men and women in the general population are similar. Nucleic acid amplification tests can be used on first-catch urine specimens and vulvovaginal swabs. The administrative costs of proactive screening were similar to those for opportunistic screening. Using empirical estimates of screening uptake and incidence of complications, screening was not cost-effective.
Resumo:
Accompanied by "Tables and index, by Edward Potton." (ix p., 1 l., 228 p. 221/2 cm.) Published: London, Methuen & co., ltd, [1932]
Resumo:
Theil iv-ix. 1756-1760.
Resumo:
La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta à rea geogrà fica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà , entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesià stics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest perÃode, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el perÃode comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'à rea geogrà fica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els lÃmits territorials (marc geogrà fic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anà lisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre paÃs en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anà lisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemà tica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orÃgens i difusió del culte al mà rtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigrà fiques de l'època. El culte al mà rtir gironà del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements caracterÃstics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispà nia durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de sÃntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crÃtiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crÃtiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crÃtiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el perÃode històric que ens ocupa.
Resumo:
El llibre IV reconeix sols la possibilitat de nul•litat. La crisi convivencial posterior al testament comporta la ineficà cia. La manca originà ria o sobrevinguda d’hereu té conseqüències diferenciades. L’hereu contractual i l’intestat poden detreure la falcÃdia.
Resumo:
L’objectiu d’aquest projecte ha estat identificar i analitzar els rituals funeraris a celebrats als suburbis de Tà rraco i el seu territorium. Per tal d’assolir-lo hem revisat col•leccions de museus, arxius i informes arqueològics arribant a documentar 721 enterraments. A través de la recerca, hem estudiat les peculiaritats i els elements d’aixovar que les tombes presenten amb el suport de les fonts escrites. Hem detectat prà ctiques rituals com ara libacions, sacrificis i objectes relacionats amb ofrenes funerà ries a l’exterior de les tombes. Hem documentat certa una uniformitat general i repetiva pel que fa a la selecció dels aixovars funerari. No obstant això, hi ha algunes diferències sobretot en aixovars que provenen de les tombes d’individus morts prematurament (individus no casats, infants). També s’ha constatat una diferència sexual entre dones i homes pel que fa als objectes d’aixovar. Hem utilitzat l’evidència arqueològica i literà ria per tal de trobar el significat d’aquests artefactes quotidians que canvien de significat quan entren en contacte amb els morts. En revisar la informació procedent d’excavacions hem identificat espais rituals especÃfics dins de la necròpolis com jardins funeraris i ustrina. Aquest estudi ha explorat la manera com l’arqueologia ens permeten identificar les prà ctiques rituals dins les à rees funerà ries. L’estudi de materials arqueològics documentats als estrats de freqüentació de les necròpolis ens ha permès detectar l’evidència material de la ritualitat.
Resumo:
Collection : Collection de documents inédits sur l'histoire de France
Resumo:
El terme alou indicava originà riament en el món germà nic els béns hereditaris o de successió del patrimoni familiar, en oposició als adquirits per compra, aquests darrers designats amb la paraula comparata, segons la distinció establerta ja en les lleis sà lica, ripuà ria, alamannorum i baiwariorum. Trobem la mateixa contraposició en les Formulae Bignonianae i Lindenbrogianae. Com que els béns adquirits solien ser béns no lliures que es concedien en benefici, els béns alodials, per a evitar confusions, van designar, des de l"etapa carolÃngia, la terra que no estava en situació de dependència, la terra lliure. El vocable alou és, sens dubte, herència del germà nic.
