Eficàcia de la imitació, teràpia que activa les neurones mirall, en la rehabilitació de persones que han patit un ACV.

L’objectiu d’aquest projecte és avaluar l’eficàcia de la teràpia d’imitació, basada en l’activació de les neurones mirall, per augmentar la funcionalitat de l’extremitat superior parètica i millorar la qualitat de vida dels pacients que presenten un accident cerebrovascular a través d’un assaig clínic controlat aleatoritzat. Es crea un grup experimental ( teràpia imitació més teràpia fisioteràpia convencional) i un grup control ( teràpia fisioteràpia convencional) que duran a terme un tractament de 13 setmanes. Per a comprovar els resultats es realitzaran sis avaluacions ( primer dia, sis setmanes, tretze setmanes, sis mesos i al cap d’un any) a través de les següents escales: Medical Research Council (MRC) per la força, Action Research Arm test (ARAT) per la motricitat de la mà, l’índex de Barthel per al grau d’independència de les activitats bàsiques de la vida diària, l’índex de Lawton i Brody pel grau d’independència de les activitats instrumentals de la vida diària i el SF-36 per la qualitat de vida.

Music-supported training is more efficient than functional motor training for recovery of fine motor skills in stroke patients

MOTOR IMPAIRMENTS ARE COMMON AFTER STROKE but efficacious therapies for these dysfunctions are scarce. Extending an earlier study on the effects of music-supported training (MST), behavioral indices of motor function were obtained before and after a series of training sessions to assess whether this new treatment leads to improved motor functions. Furthermore, music-supported training was contrasted to functional motor training according to the principles of constraint-induced therapy (CIT). In addition to conventional physiotherapy, 32 stroke patients with moderately impaired motor function and no previous musical experience received 15 sessions of MST over a period of three weeks, using a manualized, step-bystep approach. A control group consisting of 15 patients received 15 sessions of CIT in addition to conventional physiotherapy. A third group of 30 patients received exclusively conventional physiotherapy and served as a control group for the other three groups. Fine as well as gross motor skills were trained by using either a MIDI-piano or electronic drum pads programmed to emit piano tones. Motor functions were assessed by an extensive test battery. MST yielded significant improvement in fine as well as gross motor skills with respect to speed, precision, and smoothness of movements. These improvements were greater than after CIT or conventional physiotherapy. In conclusion, with equal treatment intensity, MST leads to more pronounced improvements of motor functions after stroke than CIT.

Espai corporal i praxi constructiva grafomotora a l'edat pre-escolar

En totes les investigacions sobre I'evolució ontogeneticadel nen es parteix d'una serie de pressuposits que,plantejats d'una manera explícita o no, determinen el seuenfoc i les seves conclusions teoriques. La relació existententre desenvolupament i aprenentatge n'es un dels mesimportants. Aquesta relació pot considerar-se com a unidireccional(a/ el desenvolupament es una condició previaa I'aprenentatge o b/ I'aprenentatge és desenvolupament)o be com a mútua i interdependent

Espai corporal i praxi constructiva grafomotora a l'edat pre-escolar

En totes les investigacions sobre I'evolució ontogenetica del nen es parteix d'una serie de pressuposits que, plantejats d'una manera explícita o no, determinen el seu enfoc i les seves conclusions teoriques. La relació existent entre desenvolupament i aprenentatge n'es un dels mes importants. Aquesta relació pot considerar-se com a unidireccional (a/ el desenvolupament es una condició previa a I'aprenentatge o b/ I'aprenentatge és desenvolupament) o be com a mútua i interdependent

Sala de llum i construccions

L???article descriu un projecte d???innovaci?? pedag??gica dirigit a alumnes d???Educaci?? Infantil del CEIP Pere Casasnovas de Ciutadella de Menorca. Es comenta que els nens estan pressionats a cr??ixer i a madurar cada vegada m??s aviat ja que s???anteposen els continguts del curr??culum front a exercicis que desenvolupin l???emotivitat, la relaci?? amb els altres i l???autoestima. La proposta pedag??gica es concreta en la definici?? de quatre espais-ambients diferents en els quals s???agrupen nins de diferents edats. Amb aquestes activitats es pret??n enriquir les relacions entre grups d???alumnes i els seus mestres; desencadenar din??miques de pensament, simbolisme i creaci??; afavorir la motricitat dels nens; adquirir autoconfian??a; fomentar el treball en equip, etc. Els resultats d???aquestes activitats denoten que els nens aprenen a observar, actuar, preveure el resultat de la seva acci??, sentir els l??mits de les seves possibilitats i modificar les accions. Es conclou que, gr??cies a aquest canvi metodol??gic, els nens s???impliquen en el seu paper col??laboratiu; augmenten la concentraci?? en el treball, i sincronitzen l???acci?? motriu i mental. No obstant aix??, es detecta certa aversi?? cap a les propostes m??s obertes i s???evidencien espais que, en un moment determinat, no s??n tan utilitzats com la resta. Aquest fet d??na lloc a una valoraci?? i posterior replantejament de l???activitat.

Pràctica 9. El desenvolupament psicomotor del xiquet (primer cicle d'Educació Infantil)

El començament del desenvolupament del xiquet està dominat essencialment per la motricitat. En els primers mesos d’edat del nadó, els moviments són veritables manifestacions del seu desenvolupament psicològic. Aquesta motricitat es desenvoluparà amb més precisió i seguretat si creem un ambient segur i de llibertat per als xiquets, on el rol de l’adult és d’acompanyament no invasiu i testimoni dels seus èxits. Els treballs d’investigació de l’Institut Lóczy i de la doctora Emmi Pikler ens indiquen que la intervenció directa de l’adult durant els primers estadis del desenvolupament motor no és una condició prèvia per a l’adquisició d’aquests estadis, perquè en condicions favorables els xiquets aconsegueixen regular-se per si mateixos, per la seua pròpia iniciativa, amb moviments de bona qualitat, ben equilibrats i cada vegada més complexos (Pikler, 1985).