Aprendre a aprendre: una proposta d’intervenció psicopedagògica

Descripció de les pràctiques realitzades en un despatx psicopedagògic especialitzat en dificultats d’aprenentatge dirigit a nens, nenes i adolescents. L'objectiu principal és ajudar als alumnes a ser competents a aprendre a aprendre mitjançant diferents estratègies metodològiques i diversitat de materials, tot centrant-se en aquest cas en una alumna, amb diverses problemàtiques d’aprenentatge, a més d’una baixa autoestima

L’ús de dades reals per a la realització de pràctiques basades en l'aprenentatge cooperatiu (Pràcitques d'hidrogeologia )

Pràctiques d’hidrogeologia realitzades per Anna Menció i Domingo, dins aquesta assignatura que forma part del mòdul obligatori de Bases científiques del medi natural del segon curs del grau en Ciències Ambientals.

Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Basat en Problemes de la Universitat de Girona. Una experiència d'aprenentatge basat en problemes en un tema de genètica per a psicòlegs

L’experiència que presentem en aquestes jornades ha consistit en organitzar un entorn d’aprenentatge basat en problemes (a partir d’ara ABP) en un grup d’estudiants del primer curs de Psicologia per treballar uns temes de Genètica. En primer lloc, introduirem resumidament la metodologia ABP. En segon lloc, exposarem el context i les particularitats de l’experiència. A continuació s’explicarà el procediment que s’ha seguit per implementar-la i com s’ha avaluat. Al final es fa una reflexió de cares a aconseguir millores en els cursos posteriors. Malgrat l’experiència hagi tingut lloc en els Estudis de Psicologia, ha estat el resultat del treball realitzat pels membres de la Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Basat en Problemes.

Xarxa d’Innovació Docent sobre aprenentatge Reflexiu presentació de la XID-AR

Els participants de la Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Reflexiu provenim de disciplines acadèmiques i d’àmbits professionals diferents (Infermeria, Psicologia, Turisme i Educació Social) des dels quals la pràctica docent desenvolupada ens ha portat a aprofundir en l’aprenentatge reflexiu com a metodologia d’ensenyament aprenentatge per millorar la formació dels estudiants. En el context de la UdG, i feta una revisió dels dissenys de les assignatures de segon curs dels estudis de Grau de la UdG, es pot dir que en Graus de sis de les nous Facultats, la reflexió és esmentada de forma majoritària a nivell d’activitats d’aprenentatge i en d’altres a nivell de competències.

Xarxa d’Innovació Docent sobre Aprenentatge per Projectes. Projecte “la cuina de l’Arguiñano”

L’objectiu d’aquest projecte, a banda de plantejar un aprenentatge directament relacionat amb l’entorn de l’alumne, tracta d’aconseguir que les assignatures i les disciplines autònomes perdin parcialment el seu caràcter i passin a formar part d’una unitat més global (Mallart, 1998). Per aconseguir això, els alumnes han de transformar un programa de cuina de l’Arguiñano en un programa de radio, amb la peculiaritat que en el programa de radio cal explicar quin son els secrets científics que s‘amaguen quan l’Arguiñano està cuinant en el programa. Aquest secrets científics estaran relacionats amb les diferents disciplines dels membres la xarxa i s’aplicarà el mètode d’aprenentatge basat en projectes (APP).

Xarxa d’Innovació Docent sobre avaluació. Innovacions en l’avaluació dels aprenentatges. Experiències des de la xarxa d’innovació docent sobre Avaluació

La Xarxa d’Innovació Docent d’Avaluació està formada per un grup de vuit professores i professors de diferents estudis i departaments de la UdG. És una xarxa formada el curs 2009/10 i té com a objectiu fonamental implementar innovacions a l’avaluació de les assignatures dels membres per tal de millorar-les. Els objectius de la present comunicació es poden resumir en: - Presentar els canvis en els sistema d’avaluació de 3 assignatures de membres de la Xarxa i l’anàlisi dels resultats obtinguts. - Plantejar els principals impactes en la docència fruit de la participació a la Xarxa d’Innovació Docent d’Avaluació dels diferents membres. - Plantejar la proposta de treball de la XID d’Avaluació pel curs 2011-2012.

Xarxa d'Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu. Bones pràctiques sobre aprenentatge cooperatiu 2011.

Es presenten les línies mestres del treball de la Xarxa d’Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu (XIDAC) de la UdG durant el curs 2010-2011.

Distinguishing novelty and familiarity effects in infant preference procedures

This paper considers possible problems researchers might face when interpreting the results of studies that employ variants of the preference procedure. Infants show a tendency to shift their preference from familiar to novel stimuli with increasing exposure to the familiar stimulus, a behaviour that is exploited by the habituation paradigm. This change in attentional preference with exposure leads us to suggest that researchers interested in infants' pre-experimental or spontaneous preferences should beware of the potentially confounding effects of exposing infants to familiarization trials prior to employing the preference procedure. The notion that infant attentional preference is dynamic also calls into question the use of the direction of post-familiarization preference per se when interpreting the knowledge or strategies available to infants. We look into the results of a cross-modal word learning study to show how the interpretation of results may be difficult when infants exhibit a significant preference in an unexpected direction. As a possible solution to this problem we propose that significant preferences in both directions should be sought at multiple intervals over time. Copyright (C) 2004 John Wiley Sons, Ltd.

Matematiklärares kommunikation i början och i slutet av ett kompetensutvecklingsprojekt

Sammanfattning Studiens fokus var dels vilka kategorier av innehåll som framkom i lärarnas kommunikation dels vilka förändringar i innehållet som uttolkades i matematiklärares kommunikation i början och i slutet av ett kompetensutvecklingsprojekt. Kontexten i kompetensutvecklingsprojektet var i form av modellen learning study, där sju lärarlag, sammanlagt 20 lärare deltagit. Ramverket i studien var tematisk analys, analys av matematiska kompetenser samt funktionell textanalys. Studiens resultat visar på flera förändringar, till exempel att de fem uttolkade huvudkategorierna innefattade fler underkategorier i slutet av kompetensutvecklingsprojektet. När det gäller matematiskt innehåll så visar analysen att lärarna kommunicerade matematika kompetenser på ett mer mångfacetterat sätt i slutet av kompetensutvecklingsprojektet. Då lärarna kommunicerade matematikundervisning använde de sig till viss del av ett annat sätt att uttrycka sig i slutet än i början av kompetensutvecklingsprojektet. I början talade de till exempel om att höra vad eleverna uttrycker till att i slutet använda sig av ordet lyssna. Resultatet visade även förändringar avseende hur lärarna samtalade om laborativt material. Fokus har flyttats från det laborativa materialet till att lärarna funderade över vilken matematik som eleverna uttryckte med hjälp av det laborativa materialet.  

Die dokumentarische Methode als Forschungsansatz für die Geographiedidaktik im Bereich des wertorientierten und Globalen Lernens

Das vorgestellte Forschungsprojekt will einen Beitrag leisten, Möglichkeiten wertorientierten Lernens im Geographieunterricht zu reflektieren. Mit der dokumentarischen Methode wird hier erstmals eine Forschungsmethode in einer geographiedidaktischen Studie eingesetzt, die angemessen komplex ist, das Feld des wertorientierten Lernens evaluativ zu erfassen. Dominieren hier bislang ausschließlich kognitive Forschungsansätze, so können mit der dokumentarischen Methode nicht nur explizite Bewertungen, sondern auch implizite Wertorientierungen methodisch kontrolliert rekonstruiert werden, um so adäquate Schlussfolgerungen für wertorientierten Geographieunterricht zu ziehen. (DIPF/Orig.)

Estratégias e práticas familiares de apoio à aprendizagem

Esta investigação visa averiguar quais as práticas educativas dos pais para apoiar a aprendizagem dos seus filhos. A investigação é enquadrada pelo marco sociocognitivo da auto-regulação da aprendizagem (Bandura, 1997; Rosário, 2004; Schunk, 2001; Zimmerman, 2000). A amostra foi constituída por 30 encarregados de educação com filhos a frequentar o 4°ano de escolaridade do ensino básico, numa escola pública localizada no distrito de Lisboa. Os dados foram obtidos através de questionários de resposta aberta, tendo sido utilizados procedimentos qualitativos e quantitativos na sua análise e tratamento. Os resultados revelam que os pais consideram maioritariamente que aprender e estudar são algo que se diferencia. Os factores determinantes sobre quem dá suporte e apoio ao aprender da criança prendem-se sobretudo com a disponibilidade e com o conhecimento por parte do progenitor em causa. Os pais criam condições físicas e ambientais para o apoio ao estudo o qual é sobretudo feito através da realização dos TPC e acreditam que o apoio por si prestado é vantajoso. As estratégias mais utilizadas pelos pais são as de ensaio e monitorização. /ABSTRACT: This investigation's purpose is to inquire what strategies are being used by parents in learning support. The investigation is of quality kind, and it's based on the sociocognitive theory (Bandura, 1997; Rosário, 2004; Schunk, 2001; Zimmerman, 2000) of self-regulated learning. ln this study participated 30 parents whose children are forth grade students, in a public school located in the district of Lisbon. Ali the data was obtained through an open­answer questionnaire and qualitative and quantitative procedures were used in its study and analysis. The results attained reveal that parents consider studying to be something different from learning. The determinant factors on who provides children's learning support are mostly related with the availability and the knowledge of the ancestor in cause. Parents create physical and ambient conditions for study support which over all is made through the accomplishment of homework and believe that the support given from themselves has advantageous. The strategies most commonly used by parents are of rehearsal and monitoring.