Discurs de la rectora, curs acadèmic 2007-2008

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2007-2008, la rectora reflexiona sobre el canvi de paradigma que viu el m��n universitari, degut al canvi de concepte d'universitat, i sobre el paper que tenen les universitats en la societat

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2008-2009

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2008-2009, la rectora de la Universitat de Girona, reflexiona sobre el procés de convergència europea de la universitat, sobre l'estrategia de la recerca

Càtedres UdG

El 1989, ara fa vint anys, es va crear la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. D'aleshores ençà, ja són disset les càtedres que té la UdG

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2009-2010

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2009-2010, la rectora de la Universitat de Girona, reflexiona sobre els quaranta anys dels estudis universitaris gironins i sobre els nous reptes de futur de la universitat en relació a l'adaptació a l'Espai Europeu d'Eduació Superior

Avaluació de programes educatius no formals en un mateix entorn cultural i àmbits diferents

Presentem els resultats de dos processos d’avaluació de programes educatius de l’àmbit de l’educació no formal que comparteixen un mateix entorn cultural i una filosofia de fons comuna, encara que aplicada a dos àmbits d’acció ben diferents. D’una banda, vam avaluar el funcionament d’un programa educatiu ofert per l’Ajuntament de Girona i vinculat fonamentalment a la seva qualitat de ciutat històrica, amb un predomini, per tant, de les activitats referents al patrimoni històric i cultural. De l’altra, un programa educatiu ofert per la Diputació de Girona per a la coneixença d’espais d’interès natural situats en diferents punts de la geografia gironina

Les Didàctiques específiques en context: un valuós potencial per crear xarxes d’aprenentatge m��s enllà de les aules universitàries. El cas del projecte Pol·len a la ciutat de Girona

L’experiència que presentem és un exemple del potencial que tenen les didàctiques específiques per desenvolupar i treballar competències generals i específiques dels mestres en educació infantil i prim��ria

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2010-2011

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2010-2011, la rectora de la Universitat de Girona, reflexiona sobre algunes dades relacionades amb la docència i la recerca a la Universitat, sobre la importància de la Universitat dins el sistema universitari català i espanyol i sobre la necessitat de replantejar alguns aspectes per tal d'adaptar la Universitat a la situació actual de la societat

La Ambientalización curricular de la educación matem��tica

Uno de los retos m��s importantes que ante sí tiene la universidad en el s.XXI es el de formar profesionales críticos con el desarrollo actual de la sociedad y capaces de actuar en pro del desarrollo sostenible. La educación para la sostenibilidad es un área de estudio compleja por el hecho de que en ella intervienen muchos saberes y técnicas entre los cuales deberán estar las matem��ticas y la educación matem��tica. Nuestro trabajo está centrado en el estudio de la relación establecida entre la educación matem��tica y la educación para la sostenibilidad en el marco de la formación inicial de maestros

Entrevista: Anna Di Salvo y Mirella Clausi

Entrevista amb Anna Di Salvo y Mirella Clausi

Honoris causa

El 18 de novembre de 2008 la Universitat de Girona va investir Eric J. Hobsbawm i Miquel Roca doctors honoris causa en un acte solemne que va aplegar gairebé tres-centes persones. La rectora, Anna M. Geli, va definir aquesta manifestació acadèmica com el “comprom��s d’acceptar, de manera crítica i constructiva, la transmissió de saber i de coneixement del llegat dels doctors Hobsbawm i Roca Junyent”. Així mateix, va manifestar que ambdós doctors “són part del segle XX” perquè “l’han viscut i l’han explicat” i han contribuït a fer “un m��n m��s habitable i a mostrar-nosen les deficiències”

Albert Bou: 'Estic orgullós de la feina que s’ha fet des del Consell Social'

Albert Bou (Torroella de Montgrí, 1951) és el president del Consell Social de la UdG. Va ser nomenat l’any 2004, i ha conviscut amb els rectors Joan Batlle i Anna M. Geli

Anna dos 6 aos 18 anos

Pós-graduação em Artes - IA

Interview with Anna Heriot Dixon

Anna Dixon, in her July 1974 interview with Ann Yarborough, described the lifestyle and traditions she experienced during her years as a student at what is now Winthrop University (then Winthrop Normal and Industrial College). Dixon graduated in 1917 and covered topics such as being campused, the train station, education for women, uniforms, curriculum, and the training school. She also touched on what might get a girl expelled and how the students were graded. This interview was conducted for inclusion into the Louise Pettus Archives and Special Collections Oral History Program.

Anna, sette anni al fronte. Analisi e proposta di sottotitolaggio del film documentario Anna, sem' let na linii fronta

The aim of the present work was to make more accessible a documentary film that focuses on the life and work of the Russian journalist killed in Moscow in 2006: Anna Politkovskaja. The film, entitled “Anna, seven years at the frontline” is a collage of several video-interviews with Politkovskaja’s friends and colleagues, in which they talk about who she was, what was her job about and how she tried to make the public aware about the Chechen wars. Working on this translation gave me a unique opportunity to deepen one of the most controversial issues in the recent history of Russia and to create a useful final product for those who have a particular interest in this topic but do not have the necessary linguistic competence to understand this documentary film.

A feasibility study of cell phone and landline phone interviews for monitoring of risk and protection factors for chronic diseases in Brazil

The study objective was to evaluate the feasibility of interviews by cell phone as a complement to interviews by landline to estimate risk and protection factors for chronic non-communicable diseases. Adult cell phone users were evaluated by random digit dialing. Questions asked were: age, sex, education, race, marital status, ownership of landline and cell phones, health condition, weight and height, medical diagnosis of hypertension and diabetes, physical activity, diet, binge drinking and smoking. The estimates were calculated using post-stratification weights. The cell phone interview system showed a reduced capacity to reach elderly and low educated populations. The estimates of the risk and protection factors for chronic non-communicable diseases in cell phone interviews were equal to the estimates obtained by landline phone. Eligibility, success and refusal rates using the cell phone system were lower than those of the landline system, but loss and cost were much higher, suggesting it is unsatisfactory as a complementary method in such a context.