952 resultados para Educational Evaluation


Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Relatório de estágio apresentado à Escola Superior de Educação de Lisboa para obtenção de grau de mestre em Ensino do 1.º e 2.º Ciclo do Ensino Básico

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Action research is a methodology that supports practitioner research. This study is an exploration of one researcher's practice using the living-theory approach to action research. Initially, my focus was to improve my practice by asking how I can facilitate transformative learning experiences with the teachers with whom I work. As part of this search, I examined the contradictions between my espoused and implicit values. In keeping with the evolving nature of my inquiry, I unveiled the telos that constituted the impetus for my search, which began as a tension about the quality of my interactions and ended as a quest to find my voice among the others'. I used personal narratives, journal entries, a videotaping session, interactions with critical friends and interviews with colleagues and administrators to engage in a process of continuing self- and interactive reflection. Throughout my study, I explored how theoretical concepts intertwine with personal experiences. In the final chapter, I share the possible connections between my living educational theory and a more general theory of transformative learning. I conclude my study with a look at the transformation process I underwent as a result of the study and the new questions I formulated as I began the action research spiral again.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Les sociétés contemporaines affrontent le défi de s’intégrer et s’adapter à un processus de transformation qui vise la construction de sociétés du savoir. Ce processus doit notamment son élan aux institutions d’enseignement supérieur qui constituent un espace privilégié où on bâtit l’avenir d’une société à partir des savoirs et celles-ci doivent faire face aux nouveaux enjeux sociaux, économiques et politiques qui affectent tous les pays du monde. La quête de la qualité devient donc un processus constant d’amélioration et surgit l’intérêt par l’évaluation au niveau universitaire. Par conséquent, cette recherche s’attache au sujet de l’évaluation à l’enseignement supérieur et s’enfonce dans le débat actuel sur les changements provoqués par les évaluations institutionnelles produisant un défi puisqu’il s’agit d’une prise de conscience fondée sur la culture de la qualité. L’autoévaluation est une stratégie permettant aux institutions d’enseignement supérieur mener des processus intégraux de valorisation dont le but est d’identifier les faiblesses des facteurs qui ont besoin d’améliorer. Le résultat conduit à l’élaboration et à la mise en œuvre d’un plan d’amélioration pour l'institution, programme académique ou plan d’études. À travers l’orientation du modèle d’évaluation systémique CIPP de Stufflebeam (1987), on a pu analyser de façon holistique la mise en place de l’autoévaluation depuis son contexte, planification, processus et produit. Ainsi les objectifs de la thèse visent l’identification du développement de la deuxième autoévaluation afin d’obtenir une reconnaissance de haute qualité et effectuer la mise en œuvre du plan d’amélioration auprès des programmes académiques de Licence en Comptabilité et Gestion de l’entreprise de la Faculté de Sciences de l’Administration de l’Université du Valle en Colombie. À travers l’appropriation de la théorie Neo-institutionnelle les changements apparus après l’autoévaluation ont été également analysés et interprétés et ont ainsi permis l’achèvement des fins de la recherche. La méthodologie développe la stratégie de l’étude de cas dans les deux programmes académiques avec une approche mixte où la phase qualitative des entretiens semi-structurés est complémentée par la phase quantitative des enquêtes. Des documents institutionnels des programmes et de la faculté ont aussi été considérés. Grâce à ces trois instruments ont pu obtenir plus d’objectivité et d’efficacité pendant la recherche. Les résultats dévoilent que les deux programmes ciblés ont recouru à des procédés et à des actions accordées au modèle de l’Université du Valle quoiqu’il ait fallu faire des adaptations à leurs propres besoins et pertinence ce qui a permis de mener à terme la mise en œuvre du processus d’autoévaluation et ceci a donné lieu à certains changements. Les composantes Processus Académiques et Enseignants sont celles qui ont obtenu le plus fort développement, parmi celles-ci on trouve également : Organisation, Administration et Gestion, Ressources Humaines, Physiques et Financières. D’autre part, parmi les composantes moins développées on a : Anciens Étudiants et Bienêtre Institutionnel. Les conclusions ont révélé que se servir d’un cadre institutionnel fort donne du sens d’identité et du soutien aux programmes. Il faut remarquer qu’il est essentiel d’une part élargir la communication de l’autoévaluation et ses résultats et d’autre part effectuer un suivi permanent des plans d’amélioration afin d’obtenir des changements importants et produire ainsi un enracinement plus fort de la culture de la qualité et l’innovation auprès de la communauté académique. Les résultats dégagés de cette thèse peuvent contribuer à mieux comprendre tant la mise en œuvre de l’autoévaluation et des plans d’amélioration aussi que les aspects facilitateurs, limitants, les blocages aux processus d’évaluation et la génération de changements sur les programmes académiques. Dans ce sens, la recherche devient un guide et une réflexion à propos des thèmes où les résultats sont très faibles. Outre, celle-ci révèle l’influence des cadres institutionnels ainsi que les entraves et tensions internes et externes montrant un certain degré d’agencement par le biais de stratégies de la part des responsables de la prise de décisions dans les universités. On peut déduire que la qualité, l’évaluation, le changement et l’innovation sont des concepts inhérents à la perspective de l’apprentissage organisationnel et à la mobilité des savoirs.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El objetivo de este trabajo es motivar al profesorado para que en las evaluaciones de sus alumnos y alumnas tenga en cuenta la metacognición como factor fundamental en el aprendizaje y la enseñanza. Es importante plantear la evaluación como una recapitulación de los aprendizajes y una situación para aplicar destrezas de autorregulación metacognitiva, ya que éstas en un futuro pueden resultar útiles en diversos contextos

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El auténtico protagonismo de los centros educativos tiene que dirigirse a ayudar a pensar a sus alumnos y a enseñarlos a aprender, es decir, el docente tiene que enseñar estrategias de aprendizaje y debe promover el esfuerzo del estudiante para facilitar la construcción de esquemas y el aprendizaje permanente. El profesor debe utilizar cualquier situación de aprendizaje para enseñar dichas estrategias de aprendizaje, incluso en las situaciones de evaluación; por lo tanto, en este trabajo se sugiere que en las evaluaciones de los alumnos y alumnas se tenga en cuenta la metacognición como factor fundamental en el aprendizaje y la enseñanza

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

L’experiència que presentem implica introduir, a l’assignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educació i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de l’especialitat de primària i musical, matriculats el curs 2008-2009, l’aprenentatge cooperatiu, com a metodologia didàctica, i l’avaluació continuada, amb l’ús del portfoli d’aprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procés d’aprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguíem amb la nostra experiència eren: • Aconseguir una major implicació de l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participació activa és insubstituïble pel procés de construcció del coneixement. • Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procés de construcció de coneixement, ja que són l’element clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts d’aprenentatge. • Possibilitar i propiciar la construcció dels coneixement a partir de l’intercanvi, del diàleg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. • Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut d’aprenentatge construït, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. • Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situació, allò que hem après anteriorment. • Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques d’aprenentatge/avaluació individuals i grupals. • Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. • Acompanyar a cada estudiant en el seu procés d’aprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. • Augmentar la motivació de l’estudiant per l’aprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. • Promoure el desenvolupament de competències tal com: l’anàlisi de la realitat, a través de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratègies d’aprenentatge, etc

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

La evaluación de los procesos formativos en el área clínica, basados en competencias, es fundamental para la Fisioterapia. Este proceso articula la teoría con la práctica, orienta la organización de los procesos académicos, promueve la formación integral y establece mecanismos de retroalimentación permanentes y rigurosos, basados en la evaluación del desempeño del profesional en formación ante situaciones del día a día que dan cuenta de su toma de decisiones profesional. Se espera que los estudiantes se formen y puedan actuar como profesionales competitivos a nivel nacional e internacional, de manera integral, con sólidos compromisos éticos y sociales para responder a las necesidades del entorno social en el que se desenvuelven (PEP, Universidad del Rosario). Los esfuerzos actuales en investigación de la evaluación educativa se encuentran orientados a la integración de la adquisición del conocimiento y al desarrollo de estrategias de medición y cuantificación de capacidades técnico-científicas dentro de cada disciplina. En este sentido, hasta el momento, en Colombia no se encuentra evidencia alrededor de la validación de instrumentos de medición de las competencias clínicas, ni se cuenta con estándares para la evaluación en práctica clínica en el proceso de formación del recurso humano en Fisioterapia. En el proyecto se desarrolló y fueron evaluadas las propiedades psicométricas de un instrumento que mide las competencias clínicas del estudiante de fisioterapia en la práctica clínica. Este proceso involucró a Fisioterapeutas que con experiencia en el área de docencia y clínica, contribuyen con la formación de fisioterapeutas en Colombia.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Reconociendo la importancia que tienen las inversiones durante los primeros años del ciclo de vida, en este documento se estima el efecto de la asistencia a preescolar sobre el desempeño escolar de largo plazo, medido a través del puntaje en las áreas de lenguaje y matemáticas de la prueba Saber 11 en Colombia. Para ello, se realiza la aproximación empírica a través de la metodología de variables instrumentales. Los resultados indican que la asistencia a un año adicional de educación preescolar reduce en 0.121 desviaciones estándar el puntaje obtenido en el área de lenguaje. No obstante, se identifica un efecto diferenciado a partir de variables que dan cuenta del estatus socioeconómico de los individuos.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Resumen del autor. Resumen en castellano y en ingl??s. Este art??culo se incluye en el monogr??fico 'Sistemas nacionales de evaluaci??n'

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El objetivo principal de este proyecto es programar la realización de actividades que recojan aspectos de diferentes asignaturas de un mismo curso, de tal forma que permitan la coordinación y optimización del trabajo realizado por el alumno y puedan ser usadas como herramienta de evaluación, dentro de un sistema de evaluación continúa

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Presentació de la xarxa d’innovació docent sobre avaluació a la Jornada de Bones Pràctiques 2010

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

La evaluación del aprendizaje del inglés en las carreras que estudian esta lengua con fines específicos en la Universidad Central "Marta Abreu" de Las Villas da cuenta de niveles de competencia comunicativa que no se corresponden con las exigencias que los estudiantes encontrarán en la práctica profesional. El estudio se dirige a la mejora del proceso de enseñanza-aprendizaje del inglés centrado en modificaciones al proceso de evaluación. Este se concibe como proceso integrado a la enseñanza y el aprendizaje mediante el uso de formas alternativas de evaluación. Estas formas deben propiciar una evaluación formativa de la lengua en situaciones auténticas de comunicación. El trabajo se centra en la formación del profesor para introducir los cambios en sus prácticas evaluativas y como resultado se hacen factibles transformaciones a corto plazo que repercuten en un mejor aprendizaje de la lengua. La investigación se realizó desde una perspectiva interpretativa, utilizando una metodología cualitativa.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

This paper focuses on Information and Communication Technology (ICT) academics' perceptions of factors that promote and inhibit their pursuit of scholarship in their teaching work. It identifies critical factors that influence academics' attitudes, orientations and behaviours in respect to the scholarship of teaching, and from these builds a framework for understanding the interaction between these factors. We have named this framework the Scholarship of Teaching Support Framework.

During 2001 and 2002 a national project investigated teaching and learning initiatives in the major discipline of lCT in Australia's universities. As part of this project a mini-conference program was devised to elicit academics' perceptions of the factors influencing their teaching work and their participation in scholarly activities around this work. In total 83 ICT teachers from 29 universities participated in the mini-conference program. Attendees included staff members from a range of academic levels.

In discussions of aspects of the scholarship of teaching at the mini-conference participants referred to both attributes and responses of both university teachers and the university institutions. We have categorized these factors into those that relate to the individual academic (Individual domain) and those that relate to the tertiary institutional system (Organisational domain). Many contributions highlighted the interaction between these two domains.

Within the Individual domain, two key factors described by participants as affecting the pursuit of the scholarship of teaching were teachers' motivation towards, and their capabilities in, scholarly activities surrounding their teaching. Within the organizational domain two influential factors also emerged. These were the organizational support provided through allocation of resources and symbolic support reflected in an institution's systems, policies and processes.

Our findings indicate that both the Individual and Organizational domains contribute to university teachers' decisions to pursue (or not to pursue) the scholarship of teaching.

These two domains were seen by participants to interact within university environments to influence whether a particular environment is supportive or unsupportive in terms of the pursuit of the scholarship of teaching. Factors both from and within the individual and the organizational domains were seen to interact with each other forming a web of interrelated factors that appear to influence individuals' decisions to pursue, or not to pursue, the scholarship of teaching. From this complexity four theoretical extremes emerged providing the dimensions and components of the Scholarship of Teaching Support Framework.

We argue that responsive and innovative approaches to university teaching are best supported by academics undertaking scholarly activities around their teaching work, yet this article presents a picture of a university work environment where scholarly activities that focus on teaching and learning are seen as generally unsupported and unrewarded. This perception was identified as commonalities across a university system. Although some exceptions were noted, participants generally agreed that the organisational domain of Australian universities was largely unsupportive of the pursuit of the scholarship of teaching. Similarly, in general, university ICT teachers were not thought to have the backgrounds and capabilities necessary for pursuing the scholarship of teaching, such as familiarity with literature on teaching and learning and skills in educational evaluation. However, despite perceived inhibitors in universities' organisational culture and allocation of resources, and a perceived lack in individuals' skills, participants agreed that scholarly activities and innovation in university teaching and learning do take place, These are largely driven by the intrinsic motivation of individuals. It was recognised that further work is necessary to explore how motivation can be engendered and encouraged.

The Scholarship of Teaching Support Framework is a useful tool for examining how conducive a given university teaching context is to the scholarship of teaching and, therefore, can be used for review purposes within both research and policy contexts. Such tools will become increasingly important as policy changes begin to affect practices in how university teaching work is managed, supported and encouraged.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

This thesis argues for the needs of the individual rather than a nationally imposed curriculum that does not take into account the needs of local communities suffering economic dislocation. Educational and socio-economic change are parallel narratives throughout the thesis.