A forma eletrônica do hipertexto

Estudo da forma eletrônica do hipertexto. Considerando que a forma - o espaço, semântico e material - produz sentidos, os conceitos de texto, paratexto e hipertexto são estudados para discutir a forma hipertextual, bem como os elementos paratextuais à descrição de sites. A estrutura textual do hipertexto revelou-se uma estrutura menos formalizada que o texto impresso, entretanto com uma lógica/semântica própria que o espaço digital oferece por meio da linguagem html. A descrição, em nível de referência desses documentos, merece uma sistematização oficial, frente às várias propostas que se apresentam na literatura e na Internet, sem deixar de discutir os aspectos científicos envolvidos nesse tipo de atualização.

La crítica feminista y el problema de la forma

Dice Beatriz Sarlo (2001, p. 28) que un intelectual es aquel que pone en escena los términos de un problema y obliga a una definición colectiva que los tome en cuenta. Para que esto suceda el intelectual debe ser también quien se interroga por las categorías con las que opera. Si la literatura existe como problema, según mi perspectiva, para la crítica feminista, esto se debe a que la operación que vincula el concepto de literatura y el de crítica feminista debe necesariamente definirse en relación con un horizonte hoy en retirada, pero cuya crepuscular energía obliga constantemente a apelar a sus herramientas: la estética.

L'error com a forma de coneixement

" Has comes un error" . " Estas en un error" . " És un error votar aquest parti!" . " És un error votar" . " És un error afirmar que 2 + 3 = 9" . " És un error afirmar que és un error afirmar que 2 + 3 = 5" . " És un error afirmar que, quan dividim, sempre obtenim un nombre més petit" . " És un error que l'existencia precedeixi l'essencia" . " És un error que vulguis enganyar-me" . " És un error afirmar que a = a" ... i així fins a acomplir les il'limitades possibilitats del llenguatge. Qualsevol judici, en la mesura que té un significat, en la mesura que és assertori, és susceptible de ser erroni, de ser fals. Peró, l'error té sempre la mateixa qualitat? Us hem proposat un reguitzell d'exemples. És obvi (si excloem la mentida, que no és error, sinó mentida) que el significat d'" error" (o el seu valor) no és identic en tots els casos.

La crítica feminista y el problema de la forma

Dice Beatriz Sarlo (2001, p. 28) que un intelectual es aquel que pone en escena los términos de un problema y obliga a una definición colectiva que los tome en cuenta. Para que esto suceda el intelectual debe ser también quien se interroga por las categorías con las que opera. Si la literatura existe como problema, según mi perspectiva, para la crítica feminista, esto se debe a que la operación que vincula el concepto de literatura y el de crítica feminista debe necesariamente definirse en relación con un horizonte hoy en retirada, pero cuya crepuscular energía obliga constantemente a apelar a sus herramientas: la estética.

Forma da paisagem como critério para otimização amostral de latossolos sob cultivo de cana-de-açúcar

O número de pontos amostrais é fundamental para estabelecer um programa de avaliação da variabilidade espacial dos atributos dos solos. O objetivo deste trabalho foi utilizar a forma da paisagem como critério auxiliar na otimização do esquema amostral na avaliação dos atributos químicos de latossolos, em áreas sob cultivo de cana-de-açúcar. Utilizou-se uma área contínua com duas pedoformas: côncava, que ocorre na posição mais elevada da área; e linear, constituída pelos segmentos escarpa, meia encosta e encosta inferior. Foi utilizado um espaçamento amostral regular de 50x50 m em uma malha de 300x3.000 m numa área total de 94 ha, com 421 pontos amostrados. Coletaram-se amostras de solo nas profundidades 0,0-0,2 m e 0,6-0,8 m, em cada ponto da malha, e determinaram-se as propriedades químicas do solo. Na pedoforma côncava, houve maior variabilidade espacial para os atributos químicos do solo. A aplicação do programa Sanos 0.1 na malha amostral (pedoforma côncava e pedoforma linear) revelou que a pedoforma côncava, em ambas as profundidades, apresenta maior variabilidade espacial dos atributos químicos do que a pedoforma linear.

La ment forma part de la teva vida, aprèn a cuidar-la!

L’objectiu d’aquest estudi és crear un programa de prevenció de la demència a partir d’activitats i ocupacions significatives. S’utilitzarà la metodologia quantitativa i es realitzarà un estudi experimental i seqüencial. L’estudi es realitzarà al medi rural, concretament a Ripoll (Sant Bernabé). Per tal de poder obtenir la els participants per la realització de l’estudi s’utilitzarà el mostreig aleatori estratificat amb el qual s’obtindrà dos grups de 16 persones de 50 a 55 anys. Els instruments que s’utilitzaran per tal de poder obtenir les dades de l’estudi són el “Qüestionari internacional d’activitat física” (2002), la bateria neuropsicològica anomenada “Test de Barcelona abreviat” (1997), “L’escala de qualitat de vida” (2008), i per acabar s’utilitzarà el “Test KIMED” (2004). Una primera limitació pot ser que l’ajuntament no ens faciliti les dades per tal de poder realitzar el mostreig aleatori estratificat per tal de poder aconseguir la mostra. També pot ser que l’ajuntament no cedeixi el lloc per tal de poder realitzar la intervenció. Un altre possible limitació pot ser el temps atmosfèric. I per acabar també ens podem torbar amb l’abandonament del programa per part d’un o més participants.

Stori : Aplicación móvil para la creación de historias de forma colaborativa

Memoria que contiene el trabajo final de carrera consistente en la creación de una aplicación para dispositivos móviles.

Tamanho e forma de parcela em experimentos com morangueiro cultivado em solo ou em hidroponia

O objetivo deste trabalho foi estimar a forma e o tamanho de parcela ótimos para ensaios com a cultura do morangueiro (Fragaria x ananassa) em cultivo hidropônico e em solo. Foram conduzidos dois, experimentos, um em cultivo convencional no solo, em túneis baixos, e outro em cultivo hidropônico. Em cada experimento, avaliaram-se os efeitos do tamanho e do formato das parcelas sobre a precisão experimental. Cada planta foi considerada uma unidade básica, e o número de unidades básicas por parcela variou de 1 (48 parcelas) a 24 (duas parcelas). Foram ajustadas funções para a determinação do coeficiente de variação entre as parcelas e para a determinação da variância por unidade básica entre as parcelas. O cultivo no solo apresentou maior variabilidade experimental que o cultivo hidropônico. O aumento no número de plantas por parcela causou redução acentuada na variabilidade experimental, especialmente quando se usou o formato de parcela retangular. O tamanho ótimo estimado das parcelas é de dez plantas, no cultivo com solo, e de seis plantas, no cultivo hidropônico.

Forma Conventus Tarraconenesis I: Baetulo-Blanda. La primera carta arqueològica de la Península Ibèrica

Josep de Calasanç Serra i Ràfols va dedicar una part molt important de la seva vida professional a la topografia arqueològica, als arxius del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i a fer el seguiment de la descoberta i l’evolució dels jaciments arqueològics del país. En consonància amb aquesta labor, el 1928 va publicar la primera carta arqueològica de la península Ibèrica, una de les primeres corresponents al programa Forma Orbis Romani, de la Unió Acadèmica Internacional. Després de la Guerra Civil, proposem que fou el principal redactor de la Carta Arqueológica de España. Barcelona, que representa la tercera carta arqueològica publicada a la península Ibèrica.

Forma Tarraconis: GIS aplicado a la arqueología urbana

Desde aquel incipiente interés renacentista del siglo XVI hasta la profesionalización de la arqueología en la actualidad, la ingente actividad realizada en Tarragona ha necesitado de formas de registrarla y organizarla, a fin de ser estudiada en el contexto diacrónico general de la ciudad. Esta tarea se ha visto favorecida en el último decenio del siglo pasado por la aparición y adopción de una herramienta informática que no fue diseñada específicamente para la Arqueología. El GIS o SIG, se ha convertido en un instrumento básico e indispensable para cualquier ciudad que tenga un mínimo bagaje patrimonial. Prueba de ello son las publicaciones de Cartas Arqueológicas obtenidas a partir de este software, o sin ir mucho más lejos, los trabajos presentados en este simposio. Presentamos a continuación la experiencia de Tarragona en la creación de un programa, bajo soporte GIS, para la gestión de la actividad arqueológica. Previamente contextualizaremos esta experiencia ya que es justa heredera de iniciativas individuales y de equipos y proyectos previos que trataron, con mucha menor suerte que no éxito, de organizar y poner orden en la maltrecha documentación arqueológica de nuestra ciudad. Describiremos posteriormente las funcionalidades básicas de este programa, su arquitectura y las aplicaciones realizadas en el desarrollo de sendos proyectos de estudio de la ciudad. En este último caso nos centraremos, principalmente, en el proyecto Planimetria Arqueològica de Tàrraco, impulsado por el Museu d’Història del Ayuntamiento de Tarragona y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica, y que ha contado con la colaboración de la Generalitat de Catalunya para su edición. Seguidamente veremos como el uso de la información en capas registrada en el GIS combinada con la inclusión de la cartografía histórica de una ciudad permiten el análisis de problemas arqueológicos irresolubles sólo con los datos estrictamente arqueológicos. En este caso se aplicará sobre la validación de la morfología urbana de Tarraco propuesta por Macias (2000a). Por último se hará una reflexión sobre cuales podrían ser las mejoras aplicables sobre el programa, en previsión de futuras revisiones del mismo.

L'espionatge soviètic (1917-1945): una forma de control social

L'espionatge és una pràctica que, en tant que poc coneguda pel seu component fosc i discret, ha estat present en la Història de la Humanitat des de l‟Edat Mitjana fins als nostres dies. El present treball intenta dur a terme un estat de la qüestió sobre el paper de l‟espionatge soviètic en la primera meitat del segle XX, concretament, des del naixement de l‟Estat bolxevic (la Revolució Russa de 1917) fins a la fi de la Segona Guerra Mundial (el 1945). En aquest sentit, els àmbits analitzats comporten una diversitat que deixa palesa la complexitat de l‟entramat burocràtic i organitzatiu adjacent a aquest ofici. També geogràficament esdevé una tasca transversal estesa per tot el Planeta. Així també, els paràmetres emprats per l‟espionatge soviètic no comprenen límits i les purgues acabaran esdevenint l‟únic instrument possible per a aconseguir imposar el seu gran propòsit: La Revolució Socialista Mundial. Entès com a una pràctica dirigida pel propi Stalin, a voltes oberta a voltes oculta, l‟espionatge també acabarà esdevenint una tasca per a espiar els propis espies la majoria dels quals seran titllats de traïdors, trotskistes i feixistes

Renda familiar disponible bruta, factor socioeconòmic associat amb la generació de residus sòlids urbans per habitant en els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona : anàlisis de la intensitat i forma de correlació i evolució dels nivells de generació 2000-2009

En aquest treball s’utilitzen les Quantitats de Residus Generats per Habitant (KRGH) en els diferents municipis de l’entitat administrativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant la primera dècada del segle XXI (2000 - 2011) com a indicador de sostenibilitat en matèria de Residus Sòlids Urbans (RSU). S’estudia la relació d’aquesta variable amb la Renda Familiar Disponible (RFD) i s’analitza l’evolució dels nivells de generació al llarg de la sèrie històrica per a grups de municipis amb nivells de generació ben diferenciats amb objecte d’avaluar l’efecte produït pels successos amb més impacte en matèria de gestió tal és la introducció del cànon de residus i discutir si es donen situacions d’iniquitat derivades del sistema de finançament dels serveis de gestió de residus.

La forma del area de mercados y el transporte

En este artículo se presenta un método para determinar la forma del área de mercado de una planta industrial agraria asilada cuando el espacio isótropo para el transporte que rodea a la misma se halla atravesado por rutas en las cuales los costes unitarios de transporte son menores. Se plantea también qué hipótesis implícitas sobre los costes de transportes se encuentran en los esquemas publicados sobre la forma del área de mercado.