Toxoplasmosis and mental retardation: report of a case-control study

A case-control study evaluating the association between mental retardation and toxoplasmosis was conducted among 845 school children in Belo Horizonte, MG, Brazil. Cases (450) were mentally retarded children attending a public school for special education. Controls (395) were children from the regular public school system. Clinical and anthropometric examinations and interviews were carried out to determine risk factors for toxoplasmosis and mental retardation. Diagnosis of Toxoplasma gondii infection was based upon an indirect immunofluorescent test (IFA); 55% of cases and 29% of controls were positive. The Relative Odds of mental retardation in children with positive serology was 3.0 (95% CI 2.2-4.0). Maternal exposure to cats and contact with soil were associated with an increased risk of mental retardation. Retinochoroiditis was fourfold more prevalent among cases than controls and was only diagnosed in T. gondii IFA positive participants. Congenital toxoplasmosis, in its subclinical form, appears to be an important component in the etiology of mental retardation, especially in high risk (lower socio-economic) groups. The population attributable risk was estimated as 6.0 - 9.0%, suggesting the amount of mental retardation associated with this infection.

Standards for the Assessment of Need process under Part 2 of the Disability Act 2005Consultation Process

Standards for the Assessment of Need process under Part 2 of the Disability Act 2005 In 2004, the Irish Government launched the National Disability Strategy as a framework of positive action measures to support the participation of people with disabilities in Irish society. Two new pieces of legislation â?" the Education for Persons with Special Education Needs Act, 2004 (EPSEN Act 2004 hereafter) and the Disability Act, 2005 â?" form an integral part of this strategy and deal with the special education and/or health needs of persons. Click here to download PDF 279kb The Report on the Consultation Process on Standards for the Assessment of Need process as referred to on page 6 of the Standards document above. Click here to download PDF 369kb

Delivering Equality Of Opportunity In Schools - An Action Plan for Educational Inclusion

This action plan focuses on addressing the educational needs of children and young people from disadvantaged communities, from pre-school through second-level education (3 to18 years). Its frame of reference is based on the definition of “educational disadvantage” in the Education Act (1998) as: “...the impediments to education arising from social or economic disadvantage which prevent students from deriving appropriate benefit from education in schools.” The action plan is, therefore, one element of a continuum of interventions to address disadvantage, which include second-chance education and training and access measures for adults to support increased participation by under-represented groups in further and higher education. A further element of this continuum is the ongoing development of provision for pupils with special educational needs in light of the enactment of the Education for Persons with Special Needs Act (2004) and the establishment of the National Council for Special Education.

Delivering Equality Of Opportunity In Schools - An Action Plan for Educational Inclusion - Summary

This action plan focuses on addressing the educational needs of children and young people from disadvantaged communities, from pre-school through second-level education (3 to18 years). Its frame of reference is based on the definition of “educational disadvantage” in the Education Act (1998) as: “...the impediments to education arising from social or economic disadvantage which prevent students from deriving appropriate benefit from education in schools.” The action plan is, therefore, one element of a continuum of interventions to address disadvantage, which include second-chance education and training and access measures for adults to support increased participation by under-represented groups in further and higher education. A further element of this continuum is the ongoing development of provision for pupils with special educational needs in light of the enactment of the Education for Persons with Special Needs Act (2004) and the establishment of the National Council for Special Education.

Review of the Primary Schools' General Allocation Model

The allocation of additional teaching resources to schools under the terms of the General Allocation Model (GAM) was intended to make possible the development of inclusive primary schools; ensure that primary schools have a means of providing additional teaching support to pupils with learning difficulties and special educational needs arising from high incidence disabilities without recourse to making applications on behalf of individual pupils and included additional teaching time that was previously allocated for learning-support teaching as well as an allocation of additional teaching time for what was termed resource teaching for pupils with special educational needs arising from high incidence disabilities.

Colegio Nuestra Señora del Carmen-Ikastetxea

Este trabajo se centra en la atención a la diversidad, enfocado en aquellos alumnos con necesidades educativas especiales por dificultades de aprendizaje, por trastorno de déficit de atención, dislexia, inteligencia límite (bordeline) y síndrome de triple X. Con él también se pretende la adaptación de niños de nacionalidad china a nuestros hábitos y se les ilustra en el método silábico para que aprendan el idioma del castellano con prontitud para evitar la dislexia, entre otros problemas.

Necessitats educatives especials dels alumnes excepcionals : identificació, avaluació i intervenció

Quan ens referim a alumnes excepcionals (a partir d'ara en aquest treball ens referirem a superdotats o a alumnes amb talent) ens preguntem entre altres qüestions: com s'identifica un alumne excepcional?, com ha de diagnosticar-se?, quin mètode educatiu és el millor? Per a poder donar una resposta a aquestes preguntes, primer hem de tenir clar què és un alumne/a excepcional (superdotat o amb talent). Amb aquest estudi voldria contribuir a ampliar la informació als docents i facilitar-los els elements motivadors per a millorar la pràctica educativa, amb els canvis organitzatius i metodològics necessaris per a poder atendre els alumnes superdotats o amb talent dintre de la diversitat.

L'atenció a la diversitat a primària : pla d'actuació per tal d'optimitzar-ne els recursos disponibles

Al projecte que, com a psicopedagoga, pretenc portar a terme, tinc la intenció d'analitzar quins processos es segueixen per a identificar i valorar les necessitats educatives de l'alumnat i quina resposta es dóna en aquests moments als alumnes amb necessitats educatives especials.

La integració de persones amb discapacitats en el lleure. Una resposta educativa i social : les colònies integradores

Aquest vol ser un treball que, emmarcat dins l'esfera del lleure, centri la seva atenció en la interrelació dels vèrtexs d'un triangle que formen els següents components: un grup d'infants i d'adolescents, un grup de monitors i unes activitats de lleure. Els objectius van dirigits als nens i als monitors, perquè aquesta empresa la construeixen entre tots els que hi prenen part. La intervenció psicopedagògica vol aconseguir que la interacció d'aquests elements, en aquest context, possibiliti que tots els nens assoleixin uns objectius educatius i socials determinats. No es tracta d'un plantejament descriptiu dels tipus d'aprenentatge que tenen lloc a la colònia, alguns tan evidents com l'aprenentatge per imitació de models o l'aprenentatge vicari per a l'aprenentatge social d'actituds i de comportaments, sinó d'assessorar els monitors sobre com han d'intervenir en les relacions que s'estableixen en el si de la colònia per tal d'arribar a aconseguir els canvis en els comportaments i en les actituds.

Proposta de criteris per la integració d¿alumnes amb NEE greus i permanents. Una distribució mes eficaç a les USEE com a eina d¿inclusió.

Les pràctiques desenvolupades a l¿EAP (Equip Assessorament Psicopedagògic) m¿han permès un apropament a les activitats que realitzen fora i dintre dels Centres Escolars i mes concretament la intervenció que es fa mitjançant les USEE (Unitats de Suport a l¿Educació Especial. Aquestes Unitats tenen com a finalitat afavorir la inclusió dels alumnes amb Necessitats Especials (NEE) amb dictamen. Mitjançant aquest treball podrem analitzar com la proposta de uns criteris clars i ben definits permet millorar la distribució d¿aquest alumnat i a la vegada aprofitar millor els recursos de suport dels Centres Educatius. De la mateixa manera aquesta proposta de criteris pot servir d¿oportunitat per establir nous escenaris de cooperació entre les unitats de suport i el sistema docent de l¿aula ordinària.

Soporte de Herramientas GNU/Linux para educación especial

The aim of this study limit is to analyze the different learning software tools for groups in need of attention special and disability that exist in the market so exclusive and cost recorded consulting and licensing, and compare them with the tools repository of Open Source Software Community without loss of performance and efficiency. Our engineering knowledge should always help the most in need.

Pràcticum I : Psicologia de l'Educació. Anàlisi de l'educació inclusiva a través d'una aula USEE a secundària

L'existència d'una aula USEE ha de permetre la inclusió dels alumnes amb NEE en un entorn majoritàriament ordinari. El present treball és una aproximació a l'educació inclusiva, les seves dificultats i aplicacions a través d'una experiència pràctica en un institut al voltant de la seva aula USEE. Les tasques pràctiques realitzades estan dividides en dos grans blocs: per una banda la recollida d'informació per a la identificació i l'anàlisi dels grau d'inclusió dels alumnes i del funcionament general del centre i per altra banda, una intervenció a la pròpia aula USEE a través d'un taller de ceràmica, el qual em va permetre valorar el sentiment de pertinença dels alumnes i treballar amb ells temes com l'autoconcepte, l'aprenentatge constructiu, les habilitats socials i les estratègies d'aprenentatge. He pogut constatar com una USEE és un recurs facilitador del model inclusiu si es donen algunes condicions fonamentals com aquelles que afecten a la cultura de centre. Finalment, el treball aporta algunes idees per orientar el centre cap a una millora en la seva cultura inclusiva.

Intervenció del psicòleg d'educació en l'assessorament a una alumna amb Síndrome de Down de 1r de primària en l'àrea de lectoescriptura

Davant la diversitat d'alumnat que es troba a les aules de les escoles ordinàries i, sobretot, per la creixent orientació inclusiva dels alumnes amb necessitats educatives especials en aquestes, a continuació es presenta un cas d'una alumna amb síndrome de Down i dictamen de reconeixement de necessitats educatives especials, que està escolaritzada en un centre d'educació infantil primària de Barcelona ciutat. A l'actualitat, ha iniciat 1r de primària i s'ha vist la necessitat d'elaborar un Pla Individualitzat per adequar els objectius i continguts per el curs escolar 2011-2012. Es mostren una sèrie d'actuacions, enfocades a conèixer quines són les àrees curriculars que cal adaptar, quines habilitats té a nivell de manipulació fina i saber quines són les competències en aquestes per poder elaborar uns objectius reals en el Pla Individualitzat. Els materials utilitzats han estat una sèrie de fitxes de treball, el programari Click facilitat pel Departament d'Ensenyament, el web www.edu365.cat i un test específic de valoració de la motricitat fina. Les activitats realitzades han inclòs el passar aquest test, observacions a l'aula del grup classe en diferents moments, a logopèdia i al pati, i entrevistes amb la tutora, la logopeda, la monitora de reforç, la família de l'alumna, així com una coordinació de tots els professionals que intervenen amb la nena. Els resultats obtinguts han permès facilitar l'elaboració del Pla Individualitzat.

L'Escolarització compartida a la comarca del Baix Empordà

L’escola els Àngels és el centre públic a nivell comarcal que atén a 57 alumnes amb necessitats educatives especials dels quals 15 realitzen una escolarització compartida a escoles ordinàries de les seves poblacions. Aquesta modalitat d’escolarització contempla la possibilitat que un alumne amb discapacitat pugui realitzar la seva jornada escolar a un centre ordinari i al centre d’educació especial a la vegada. Aquest treball doncs, neix i s’emmarca dins el context del Baix Empordà i més concretament en aquesta escola d’educació especial

Determinants of school efficiency : The case of primary schools in the State of Geneva, Switzerland

The public primary school system in the State of Geneva, Switzerland, is characterized by centrally evaluated pupil performance measured with the use of standardized tests. As a result, consistent data are collected among the system. The 2010-2011 dataset is used to develop a two-stage data envelopment analysis (DEA) of school efficiency. In the first stage, DEA is employed to calculate an individual efficiency score for each school. It shows that, on average, each school could reduce its inputs by 7% whilst maintaining the same quality of pupil performance. The cause of inefficiency lies in perfectible management. In the second stage, efficiency is regressed on school characteristics and environmental variables;external factors outside of the control of headteachers. The model is tested for multicollinearity, heteroskedasticity and endogeneity. Four variables are identified as statistically significant. School efficiency is negatively influenced by (1) the provision of special education, (2) the proportion of disadvantaged pupils enrolled at the school and (3) operations being held on multiple sites, but positively influenced by school size (captured by the number of pupils). The proportion of allophone pupils; schools located in urban areas and the provision of reception classes for immigrant pupils are not significant. Although the significant variables influencing school efficiency are outside of the control of headteachers, it is still possible to either boost the positive impact or curb the negative impact. Dans le canton de Genève (Suisse), les écoles publiques primaires sont caractérisées par un financement assuré par les collectivités publiques (canton et communes) et par une évaluation des élèves à l'aide d'épreuves standardisées à trois moments distincts de leur scolarité. Cela permet de réunir des informations statistiques consistantes. La base de données de l'année 2010-2011 est utilisée dans une analyse en deux étapes de l'efficience des écoles. Dans une première étape, la méthode d'analyse des données par enveloppement (DEA) est utilisée pour calculer un score d'efficience pour chaque école. Cette analyse démontre que l'efficience moyenne des écoles s'élève à 93%. Chaque école pourrait, en moyenne, réduire ses ressources de 7% tout en conservant constants les résultats des élèves aux épreuves standardisées. La source de l'inefficience réside dans un management des écoles perfectible. Dans une seconde étape, les scores d'efficience sont régressés sur les caractéristiques des écoles et sur des variables environnementales. Ces variables ne sont pas sous le contrôle (ou l'influence) des directeurs d'école. Le modèle est testé pour la multicolinéartié, l'hétéroscédasticité et l'endogénéité. Quatre variables sont statistiquement significatives. L'efficience des écoles est influencée négativement par (1) le fait d'offrir un enseignement spécialisé en classe séparée, (2) la proporition d'élèves défavorisés et (3) le fait d'opérer sur plusieurs sites différents. L'efficience des écoles est influencée positivement par la taille de l'école, mesurée par le nombre d'élèves. La proporition d'élèves allophones, le fait d'être situé dans une zone urbaine et d'offrir des classes d'accueil pour les élèves immigrants constituent autant de variables non significatives. Le fait que les variables qui influencent l'efficience des écoles ne soient pas sous le contrôle des directeurs ne signifie pas qu'il faille céder au fatalisme. Différentes pistes sont proposées pour permettre soit de réduire l'impact négatif soit de tirer parti de l'impact positif des variables significatives.