Escola, llengua i immigració a Catalunya. Algunes reflexions

L’article planteja que el model d’immersió lingüística que ha produït excel·lents resultats sobre la competència lingüística dels alumnes autòctons, presenta problemes a l’hora d’aplicar-lo a l’alumnat d’origen estranger, independentment de quina sigui la seva llengua inicial. Això és així perquè, d’una banda, aquests estudiants presenten un escenari d’escolarització molt diversificat, i de l’altra, perquè les seves actituds lingüístiques són diferents de les que s’havien conegut fins ara. Tot plegat comporta que, pel que fa a les habilitats lingüístiques, assoleixin uns resultats més baixos que els autòctons

La Història de la llengua catalana d'Antoni de Bastero

Revisió de la Història de la llengua catalana, manuscrit d’Antoni de Bastero, degut a l’aparició d’un segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer però que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de l’estudi del primer manuscrit. Es relaciona també un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero

La Prefijación negativa en el aula de E/LE: propuesta didáctica

Este trabajo es una reflexión sobre la importancia de enseñar diferentes procesos morfológicos en el aula de español como lengua extranjera. Se centra, en particular, en la morfología derivativa, concretamente en la prefijación negativa

Els Gèneres de la narrativa oral en prosa: material didàctic d’aula ordinària d’ESO amb presència d’alumat que té el català com a segona llengua

En aquest treball proposem crear materials didàctics per a l’alumnat de les aules de secundària que en molts casos és heterogeni i inclou estudiants que surten de l’aula d’acollida amb un coneixement del català informal i que tenen dificultats per a incorporar-se al ritme habitual de l’aula ordinària

Cortosionismo: hablar por los cortos: propuesta didáctica para el uso del cortometraje en el aula de ELE

En este estudio se apuesta por utilizar el material audiovisual en el aula de español como segunda lengua, ya que este material actúa como un sustituto de la realidad en la clase y conecta con el mundo conocido por el aprendiente

De la investigación didáctica al libro de texto: el gesto lector de resumir textos narrativos

La comunicación que presentamos nace de una investigación centrada en la descripción del gesto lector del resumen de textos narrativos por parte del alumnado que inicia la educación secundaria obligatoria. Los resultados obtenidos han permitido elaborar una rúbrica descriptiva que nos informa del estado de desarrollo de multitud de procesos relacionados con este gesto lector y, en consecuencia, pueden ser utilizados para centrar la formación del alumnado en las distintas etapas educativas. La comunicación mostrará la posibilidad de incorporar los resultados de la investigación en los libros de texto destinados al alumnado.

Tutorització en aules virtuals de llengua per a adults

L’article s’obre amb una reflexió genèrica sobre la funció tutorial en l’ensenyament de llengües en entorns virtuals. A continuació s’analitza l’acció docent tutorial, els seus rols, funcions i tasques: en primer lloc, en l’autoconeixement inicial, la creació de comunitat i l’acció docent; seguidament, en relació amb l’actuació estratègica dels aprenents, i, finalment, en la incentivació, dinamització i facilitació de l’activitat col·laborativa.

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

L’escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. L’article discuteix aquesta qüestió a partir d’un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat

La investigación didáctica: hacia la interdisciplinariedad y la cooperación

This article aims to explain the main references that characterize the educational research in our context. This requires assessing the main external influences and the way how are you we have been conditioned. Briefly describes the trajectory of specific teaching in Spain give to his creation to the present moment, to understand the passage of its constitution to create the research and its effects. Highlights the emerging methodologies and proposed findings that point to new perspectives on the proposed interdisciplinary teaching compared

La història contemporània de la llengua catalana com a paradoxa

En aquest article ens proposem demostrar que la història del català del segle XVI ençà està caracteritzada per tres fenòmens sense els quals no podem entendre tampoc la situació actual: reculada en els usos socials de la llengua, baixa cohesió de la comunitat lingüística, i augment de la variació interna i les interferències. Aquestes tres constants, però, s'han corregit en part des de finals del XIX, segons l'àmbit i el territori. Al nostre parer, allò que singularitza el català entre les llengües europees és aquesta combinació paradoxal de reculades i recuperacions durant l'edat contemporània. This paper aims to demonstrate that the history of Catalan from the 16th century onwards is characterized by three phenomena without which the current situation of this language cannot be understood. These three phenomena are regression in social practices, low cohesion of the language community and increase of its internal variation as well as interferences. Nevertheless, those phenomena have been partially mitigated from the late 19th century depending on the domain and area concerned. In our view, what singles out Catalan among all European languages is this paradoxical combination of setbacks and recoveries in the late modern age.

Llengua i complexitat. Presentació

En moltes de les ciències físiques i biològiques contemporànies s"ha anat veient cada dia més clar la necessitat de complementar l"estratègia analítica, que es basa en la localització dels últims components, amb un enfocament que també tingui en compte la complexa interacció dels elements i les influències dinàmiques del context on aquestes es produeixen. És així com avui podem avançar en la comprensió del funcionament de molts organismes com a tals, dels ecosistemes, i, de fet, segons la hipòtesi «Gaia», de tot el planeta.

Estudio comparativo entre los resultados de una actividad didáctica sobre normas de correcta fabricación en formato multimedia y en formato papel

Se desarrolló una actividad didáctica (Te’n recordes de les NCF?, eminentemente práctica, en dos formatos, multimedia y papel) para reafirmar y evaluar los conocimientos sobre Normas de Correcta Fabricación (NCF) de los alumnos de la asignatura Farmàcia Galènica III.Se describe el estudio llevado a cabo para estudiar si existían diferencias significativas en los resultados obtenidos por los alumnos debidas al empleo de un material interactivo (aplicación para el ordenador) o un material tradicional (ejercicio en papel y escrito).

Contextos per a l’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura

L’article parteix de la hipòtesi que ensenyar a llegir i a escriure és complex perquè hi intervenen diversos factors, cada un amb els seus marcs teòrics de referència i tots ells interrelacionats: factors lingüístics, evolutius, cognitius, socioculturals i emocionals.Al llarg dels últims quaranta anys i, un cop superada la discussió entre els mètodes sintètics i globals, la didàctica dels inicis de la lectura i de l’escriptura s’ha enfocat, en consonància amb les noves aportacions de la lingüística i de la psicologia, des de diferents perspectives. Se’n destaquen tres: la didàctica centrada en el text, la didàctica centrada en l’infant, i la didàctica centrada en el context. Actualment, la convivència d’aquestes tres perspectives a l’escola fa que molt sovint una s’imposi sobre les altres i que oblidem de com és de complex ensenyar a llegir i a escriure. Ara bé, de la reflexió sobre cada un d’aquests enfocaments, se’n deriven uns criteris generals que, tot i plantejar tensions, ens permeten abordar el treball de la llengua escrita, de manera que, quan els infants acabin el Cicle Inicial de Primària, ja tinguin adquirides les competències necessàries per a tenir certa autonomia i gaudir de la lectura i de l’escriptura.