999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Es presenta un projecte d'innovaci docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gesti de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovaci docent va aplicar criteris de gesti de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats daquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i Valncia van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vdeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experincia pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en lexperincia va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tcnics de taller, majoritriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experincia pilot va demostrar satisfactriament la viabilitat de l'aplicaci del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicaci, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigaci. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podr aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experincia s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat tamb en dos congressos.
Resumo:
En el marc de la histria de la transmissi escrita de l'Alcor (al-Qur'an), l'article fa referncia a l'evoluci de la forma i l'estructura del text en relaci amb l'oralitat del missatge original, a l'existncia de diferents tradicions textuals en el si de la comunitat islmica i al seu reflex en les traduccions. L'atenci se centra, sobretot, en la primera traducci sencera coneguda de l'Alcor al llat, realitzada per Robert de Ketton (ca. 1141-1143) a la Vall de l'Ebre, i se'n destaca el valor documental com a testimoni contemporani d'una tradici magribina i andalusina de tractament del text.
Resumo:
Linforme pericial. La essncia s la comparativa. Cal conixer les caracterstiques i particularitats dels elements originals i comparar-los amb els dubtosos. No sempre resulta indispensable disposar delements originals el que si cal s tenir la informaci tcnica sobre el producte.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball de recerca s el destablir una Ruta sobre el Patrimoni Industrial de la Garrotxa amb la finalitat de potenciar el patrimoni industrial de la comarca; fomentar la seva protecci, rehabilitaci i preservaci; aix com tamb fer accessible aquest patrimoni als visitants i habitants donant a conixer diferents tipus daccs a la ruta: a peu, amb bicicleta o amb cotxe
Resumo:
El ficcionalisme, si ms no en la seva versi ms prctica i aplicada, centrada en la literatura, s una eina mpliament acreditada per la tradici filosfica; i, possiblement, acreditada tamb per tots aquells lectors novellstics o espectadors teatrals que, a banda del goig esttic o la diversi que n"obtenen, han trobat en la literatura una oportunitat d"interpellaci antropolgica i moral. Es tracta, simplement, d"aprofitar didcticament aquesta potencialitat que revela el ficcionalisme i d"estimular les dinmiques intellectuals que l"experincia de la literatura suscita. La literatura s un lloc privilegiat de creaci (artstica i filosfica) per presentar els fets humans i tots els seus aspectes morals. I, per descomptat, si ho singularitzem a la proposta de l"article, docents i alumnes hi poden acudir per descobrir materials literaris en qu hi apareguin les competncies tiques que es consideri oport de treballar preferentment a cada facultat.
Resumo:
El ficcionalisme, si ms no en la seva versi ms prctica i aplicada, centrada en la literatura, s una eina mpliament acreditada per la tradici filosfica; i, possiblement, acreditada tamb per tots aquells lectors novellstics o espectadors teatrals que, a banda del goig esttic o la diversi que n"obtenen, han trobat en la literatura una oportunitat d"interpellaci antropolgica i moral. Es tracta, simplement, d"aprofitar didcticament aquesta potencialitat que revela el ficcionalisme i d"estimular les dinmiques intellectuals que l"experincia de la literatura suscita. La literatura s un lloc privilegiat de creaci (artstica i filosfica) per presentar els fets humans i tots els seus aspectes morals. I, per descomptat, si ho singularitzem a la proposta de l"article, docents i alumnes hi poden acudir per descobrir materials literaris en qu hi apareguin les competncies tiques que es consideri oport de treballar preferentment a cada facultat.
Resumo:
Dissenyar la xarxa elctrica d'una nau industrial i dissenyar una installaci solar fotovoltaica connectada a la xarxa de baixa tensi. Per a la installaci de la nova xarxa elctrica s'ha aprofitat tot l'enllumenat, els endolls i els interruptors existents en la nau, de l'anterior installaci, que s'ha quedat obsoleta degut a la installaci de noves mquines. S'ha escollit una installaci solar fotovoltaica connectada a la xarxa elctrica perqu s'utilitza una energia purament neta i inesgotable, perqu t una bona rentabilitat.
Resumo:
Per entendre el possible impacte del tren d'alta velocitat a Lleida s'han analitzat exemples de Frana (lnia Pars-Li) i Alemanya (Mannheim), on el tren d'alta velocitat competeix favorablement amb l'autopista en trajectes de ms d'una hora o una hora i mitja, i amb l'avi en trajectes de fins a 3 hores. Les estacions urbanes de les grans aglomeracions, dotades amb un bon transport pblic, se'n beneficien de la seva centralitat i de la realimentaci mtua entre serveis, mentre que les situades a fora dels nuclis han vist com el servei inicial s'ha degradat per manca de clientela suficient. L'arribada del tren d'alta velocitat a una estaci central s'aprofita sovint per renovar-la, cosa que afecta tamb el seu entorn i, de vegades, el barri sencer. El tren d'alta velocitat, doncs, augmenta la centralitat i, en alguns casos, motiva una descentralitzaci concentrada de les metrpolis a les ciutats mitjanes. A ms, provoca noves pautes de localitzaci i afavoreix un funcionament ms efica de les empreses dels sectors sensibles. El sector agroalimentari i alguns serveis presents a Lleida poden gaudir d'aquest afavoriment si es tecnifiquen i se situen en un grau de qualificaci alt.
Resumo:
Al llarg daquest estudi es descriuen les tcniques de cultiu i alguns elements de les explotacions agrries de les diferents ZEPA dhbitat estpic. El document inclou a lapartat 4, les recomanacions tecnolgiques per a la millora de la gesti agronmica de cadascun dels pais estudiats que son vlides per als secans cerealistes de la plana de Lleida, aix com de moltes zones cerealistes de la Vall de lEbre i daltres indrets amb condicions mediterrnies. En general sobserva que aquestes zones cerealistes presenten caracterstiques de clima i sl que condicionen la productivitat agrcola de manera important. El principal factor limitant s laigua disponible per als cultius, que ve condicionada per les pluges irregulars intera-anuals i tamb intra-anuals, i per leficincia en labsorci i s per part dels conreus. El sl al seu torn, condiciona generalment la capacitat demmagatzematge daigua i en alguns casos introdueix algunes limitacions com la salinitat o alcalinitat. A aquests condicionants cal afegir la dimensi de les explotacions, lestructura de la propietat i altres caracterstiques socials, culturals i econmiques que limiten la renda agrria. Aquesta marginalitat econmica i social es veu resolta en algunes ocasions pel complement de la renda mitjanant lactivitat agrcola en regadiu i dactivitats ramaderes intensives. Les rees destudi estan dotades duna alta tecnificaci agrcola, fins i tot amb excs de mecanitzaci, i on les prctiques de cultiu estan arrelades de forma tradicional. Tanmateix, encara hi ha un espai molt important per a la millora i optimitzaci tecnolgica. Aquesta s essencial i necessria pel que fa a la millora econmica de la renda reduint els costos de cultiu i tamb per a una recuperaci mediambiental del sistema agrcola, ms enll de linters per la protecci de les aus i daltres elements de la biodiversitat o el paisatge. Actualment, algu- nes de les prctiques agrcoles habituals afavoreixen lerosi del sl i la reducci de la matria orgnica del mateix. El manteniment del sl i de la seva qualitat sn elements importants en la sostenibilitat daquestes rees i en la productivitat a diferents nivells. Aix mateix, el control de la fertilitzaci s necessari per evitar problemes de contaminaci per nitrats del sl i de laigua, els quals es comencen ja a detectar en algunes de les ZEPA. Davant de la necessitat i exigncia actual de promoure sistemes productius sostenibles ambientalment i agronmica, el present estudi aporta algunes observacions i planteja recomanacions i propostes per tal dassolir aquest objectiu.
Resumo:
DSpace s un dels programes de codi obert preferits per les institucions acadmiques per gestionar dipsits de fitxers (textuals, udio, vdeo, etc.), que en faciliten el dipsit, els organitzen en comunitats, els assignen metadades i en permeten la difusi a recollectors o agregadors. El manual que presentem no s el tpic manual genric sobre el funcionament (com es consulta, com s'hi dipositen documents, com es revisen, etc.), sin un d'especfic per a gestors de la informaci i la documentaci, centrat en les funcions del programa que es troben ms directament relacionades amb la nostra professi (esquema de metadades, vocabularis controlats, interfcies de consulta, eines de difusi, estadstiques, etc.).
Resumo:
'Qu faries si l"nica manera de salvar cinc persones d"una mort segura a causa d"un accident atzars fos provocar expressament la mort d"una altra persona que no est en perill?" No s una pregunta fcil, ni la resposta trivial. Prenem decisions constantment, sovint intranscendents-quina camisa em poso avui?-, per tamb moltes que tenen un cert component moral, que poden afectar altres persones.
Resumo:
La present comunicaci mostra el potencial que pot tenir lestabliment de certes relacionsque ofereixen suport i recolzament emocional als infants i joves tutelats, en la promocidel benestar emocional i del procs resilient. La recerca es contextualitza al sistema de proteccia la infncia, centrant-nos en adolescents que a causa de la seva situaci de desproteccihan hagut dabandonar el seu nucli familiar i entrar al sistema de protecci a la infncia.Lafrontament daquesta situaci afegit a lentorn advers del qual provenen, comporta que elsadolescents hagin de lidiar amb unes necessitats especfiques de lrea emocional i relacional.Certs tipus de relacions interpersonals poden ajudar i mediar en aquest impacte emocional,promocionant un desenvolupament del procs resilient, aix com millorant el seu benestarpersonal i social. Els resultats de la recerca que es presenta, permeten identificar elements caractersticsdaquest tipus de relacions i els beneficis que els adolescents perceben, essent elsaspectes emocionals els que sustenten aquestes relacions...
Resumo:
Lobjectiu de lestudi s identificar el grau de coneixement que tenen les dones de 30 a 45 anys del municipi de Vallromanes sobre aspectes relacionats amb lactivitat fsica i la salut, aix com identificar quins coneixements sn ms especfics perqu sadhereixin a la prctica regular dactivitat fsica. A ms, de comprovar quins daquests possibles coneixements relacionats a la promoci de la salut pblica sn ms eficients per fer augmentar el coneixement daquest grup de dones i alhora fer-les conscients de la importncia de lactivitat fsica per la salut. Aix doncs, a la mostra de lestudi han participat 35 dones. La informaci ha estat recopilada a travs del qestionari per identificar els estadis de canvi de lactivitat fsica (Marcus, Rossi, Selby, Niaura, i Abrams, 1992) i un qestionari elaborat especficament per aquesta investigaci. Els resultats obtinguts demostren, a trets generals, que les dones que es troben en estadis de canvi on tenen conductes actives fsicament o compleixen amb les recomanacions mundials dactivitat fsica per la salut, tenen un major grau de coneixena i conscienciaci sobre coneixements relacionats amb lactivitat fsica i la salut. Per tant, aix porta a concloure que laugment del coneixement i conscienciaci daquest s un motiu perqu les dones participants en lestudi sadhereixin a la prctica regular dactivitat fsica. No obstant, cal tenir present quines estratgies de salut pblica sn ms especfiques i eficients per fer augmentar el coneixement del grup de dones estudiat i adherir-les a la prctica.
