Relación entre la potencia muscular de extremidades inferiores y tronco con la velocidad de salida de la bola en el swing de drive en golf.

Resumen tomado de la publicación

Efecto de dos estilos de enseñanza (cognoscitivo versus tradicional) sobre el aprendizaje de conceptos de anatomía muscular en alumnos de Educación Física de primero de ESO.

Resumen tomado de la publicación

Estudio comparativo de la fuerza explosiva y arquitectura muscular en cuatro grupos de estudiantes.

Resumen tomado de la publicación

La fuerza y el sistema muscular en la Educación Física y el deporte.

Resumen tomado de la publicación

Asesoramiento psicopedag??gico y orientaci??n vocacional en un caso de Distrofia Muscular Duchenne

Resumen tomado de la publicaci??n. Resumen, t??tulo y palabras clave en espa??ol e ingl??s

La disciplina del buen uso muscular en la actividad instrumental.

Las circunstancias propias del instrumentista de conservatorio son propicias para que se den desórdenes de uso muscular. En el presente artículo se analizan los principales problemas que sufren estos profesionales, se relacionan personalidades y entidades que realizan actividades para combatir las tecnopatías del músico y se aboga por la creación de disciplinas en los conservatorios para la prevención de factores de riesgo para el músico.

Les pedagogies de la masculinitat : Thomas Arnold i el ???Muscular Christianity???

Resumen basado en el de la publicaci??n

Mecanismes cel·lulars en la curació de ferides a Hirudo medicinalis

S'estudia la histologia normal de la paret corporal d'Hirudo medicinalis i els canvis morfogenètics que es donen durant el procés de cicatrització de ferides per incisió, cauterització i nitrat de plata. El procés de curació de ferides a Hirudo medicinalis consta d'una fase de formació d'un tap cel·lular, el pseudoblastema, d'un procés de reepitelització i de la formació d'un teixit cicatricial, com en els altres hirudinis estudiats (Myers, 1935; LeGore i Sparks, 1971; Cornec, 1984). Hem observat també el fenomen de la contracció de la ferida que permet l'acostament dels marges de la ferida. Formació i evolució del pseudoblastema El pseudoblastema, a diferència d'altres espècies estudiades, està format per un sol tipus cel·lular: les cèl·lules vasocentrals, provinents del teixit vasofibrós, una especialització del teixit connectiu. Aquestes cèl·lules estan capacitades per realitzar les diferents funcions que en espècies rincobdèl·lides realitzen diferents tipus cel·lulars. En concret: taponament de la ferida a través de la formació del pseudoblastema, fagocitosi dels teixits necrosats i regeneració, almenys d'una part, de la matriu connectiva cicatricial. També són responsables de la contracció de la ferida. Les cèl·lules vasocentrals en el seu estadi de repòs es troben en el teixit vasofibrós formant agrupacions coherents, però sense mostrar unions intercel·lulars especialitzades visibles en ME. La coherència del grup queda assegurada per les interdigitacions entre les cèl·lules vasocentrals i probablement per unions tipus adherens o especialitzades. Les unions amb la matriu són de tipus adherens. Aquestes cèl·lules vasocentrals presenten feixos de filaments d'actina força conspicus. En produir-se una ferida les cèl·lules vasocentrals s'activen, desconnecten les unions intercel·lulars i amb la matriu i migren cap a la zona afectada, on s'acumulen. El pseudoblastema actua com un tap cel·lular que funciona de forma eficient per tancar la ferida en un plaç de temps relativament curt. El pseudoblastema forma un teixit coherent amb unions intercel·lulars tipus adherens, caracteritzades per material electrodens en la cara intracitoplasmàtica, feixos de filaments d'actina que hi convergeixen i espais intercel·lulars petits, de 17-20 mm, atravessats per petites fibril·les. Un cop finalitzat el procés de reepitelització, es produeix una contracció de la ferida. Es produeix per la retracció del pseudoblastema cap a l'interior de l'animal. El pseudoblastema disminueix la seva amplària i arrossega els teixits contigus provocant un tancament. La força motriu que provoca la retracció i l'arrossegament dels teixits vindria donada per la presència dels filaments d'actina a les cèl·lules del pseudoblastema, els quals durant aquesta fase es tornen mes conspicus. La presència d'unions intercel·lulars especialitzades característiques de la fase de contracció, està relacionada amb la transmissió de la força de tensió. Aquestes unions connecten els feixos de filaments d'actina de les cèl·lules amb la matriu o d'una cèl·lula a altre a través d'espais intercel·lulars força amples en els que s'observa material electrodens. Reepitelització L'epitelització s'inicia quan el pseudoblastema està consolidat i segueix el mateix patró que la reepitelització de ferides en epitelis monoestratificats de vertebrats (Stem i DePalma, 1983, és a dir, per migració de tota la capa per sobre del substrat, segons l'anomenat model de lliscament. Les glàndules unicel·lulars mucoses del tegument degeneren abans de produir-se la migració epitelial i posteriorment, un cop consolidat l'epiteli a sobre de la ferida, es diferencien a partir de les cèl·lules epitelials. Durant l'epitelització es produeixen canvis importants en el citosquelet i les unions basals de les cèl·lules epitelials. En canvi, el complex d'unió lateral es manté durant tot el procés. En iniciar-se la migració els tonofilaments es desconnecten dels hemidesmosomes cuticulars i dèrmics i es reagrupen al voltant del nucli, a la vegada que els hemidesmosomes dèrmics es desconnecten de la làmina basal. Un cop acabada la migració, les cèl·lules epitelials estableixen unions basals amb les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes unions no són hemidesmosomes sinó que presenten el mateix aspecte que les unions intercel·lulars del pseudoblastema. Els hemidesmosomes no es tornen a formar fins que les cèl·lules epitelials han restablert la membrana basal. La regeneració de la membrana basal no s'inicia fins que no s'ha començat a regenerar matriu connectiva a la zona cicatricial. Regeneració de la cicatriu Al mateix temps que es dona el fenomen de contracció, s'observa regeneració de la matriu connectiva entre les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes cèl·lules són responsables almenys del recobriment fibrós que presenten en aquest estadi, durant el qual mostren sàculs del reticle endoplasmàtic rugós molt dilatats, característics de cèl·lules que secreten constituents de la matriu. A més, s'observa infiltració de matriu connectiva i processos citoplasmàtics dels fibròcits en els marges del pseudoblastema. En la matriu del teixit connectiu normal s'observen fibres que estan constituïdes per un còrtex de fibril·les col·làgenes organitzades al voltant dels processos citoplasmàtics dels fibròcits. Les fibres del teixit connectiu peridigestiu, d'uns 1,2-1,9 mm de diàmetre, presenten el còrtex prim, amb les fibril·les organitzades paral·lelament a l'eix de la fibra. En canvi, les fibres de la dermis i teixit connectiu intramuscular, d'uns 2,5-7,1 mm de diàmetre, tenen el còrtex gruixut, amb fibril·les que s'organitzen paral·lelament en la zona proximal a la medul·la i de forma desorganitzada en la part més distal. Als 8 mesos la cicatriu encara és detectable. La matriu cicatricial presenta fibres connectives del tipus prim i força material fibril·lar desorganitzat disposat laxament. S'observa colonització per part de fibròcits, cromatòfors, petites fibres musculars i nervis.

Avaluació dels efectes d'un programa d'exercici físic individualitzat sobre la Qualitat de Vida (QdV), la incontinència urinària, la fatiga i la resistència muscular amb malalts del càncer de pròstata

El cáncer de próstata es el cáncer más frecuente en los hombres en muchos países industrializados. Considerando el porcentaje de supervivencia relativa a los 5 años (76,5%) y el estado de morbilidad que generan los tratamientos vigentes, el concepto de Calidad de Vida (CdV) del hombre mayor con cáncer de próstata pasa a ser un objetivo prioritario en la intervención sociosanitaria. Clásicamente la evaluación del impacto que generan los síntomas se ha determinado por la frecuencia y el número de síntomas asociados a la enfermedad y al tratamiento. A nuestro parecer, lo más apropiado es realizar el análisis objetivando además el impacto que generan en la actividad de vida diaria de los afectados. Este artículo tiene un doble objetivo. Primero, evaluar los beneficios de un programa de ejercicio de fuerza adaptado a la enfermedad y al tratamiento de cáncer de próstata. Segundo, identificar los síntomas más relevantes del cáncer de próstata desde la perspectiva del paciente y el impacto que generan a la Calidad de Vida del hombre mayor. La propuesta metodológica se basa en la triangulación metodológica entre métodos secuencial, (cuantitativo y cualitativo). En los resultados se observa una mejora significativa de la Calidad de Vida del enfermo, mediado indirectamente por la mejora del síntoma de incontinencia y el dolor. Así mismo se observa una mejora de la capacidad de la fuerza y resistencia muscular más evidente en las extremidades inferiores. Queda científicamente demostrada la eficacia de un programa de ejercicio físico de fuerza adaptado a los síntomas que genera la enfermedad y el tratamiento de cáncer de próstata en la mejora de la Calidad de Vida de la persona mayor.

A thermally stable tension meter for atmospheric soundings using kites

Kites offer considerable potential as wind speed sensors—a role distinct from their traditional use as instrument-carrying platforms. In the sensor role, wind speed is measured by kite-line tension. A kite tether line tension meter is described here, using strain gauges mounted on an aluminum ring in a Wheatstone bridge electronic circuit. It exhibits a linear response to tension 19.5 mV N−1 with good thermal stability mean drift of −0.18 N °C−1 over 5–45 °C temperature range and a rapid time response 0.2 s or better. Field comparisons of tether line tension for a Rokkaku kite with a fixed tower sonic anemometer show an approximately linear tension-wind speed relationship over the range 1–6 ms−1. © 2010 American Institute of Physics. doi:10.1063/1.3465560

Architectural effect on the surface tension of an ABA triblock copolymer melt

The excess surface energy of lamellae formed by an ABA triblock copolymer melt oriented parallel to a neutral surface is evaluated using self-consistent field theory (SCFT). Consistent with experiments and previous SCFT calculations, we find a preference for the A-rich domains at the surface, which can only be attributed to the architectural asymmetry between the A and B blocks. The behavior was previously attributed to a loss of bridging configurations that occurs when the B-domain resides at the surface. Here we demonstrate that it is actually the presence of chain ends that reduces the excess surface energy of an A-rich domain relative that of a B-rich domain.

Cell-penetrating peptide-morpholino conjugates alter pre-mRNA splicing of DMD (Duchenne muscular dystrophy) and inhibit murine coronavirus replication in vivo

The cellular uptake of PMOs (phosphorodiamidate morpholino oligomers) can be enhanced by their conjugation to arginine-rich CPPs (cell-penetrating peptides). Here, we discuss our recent findings regarding (R-Ahx-R)(4)AhxB (Ahx is 6-aminohexanoic acid and B is beta-alanine) CPP-PMO conjugates in DMD (Duchenne muscular dystrophy) and murine coronavirus research. An (R-Ahx-R)(4)AhxB-PMO conjugate was the most effective compound in inducing the correction of mutant dystrophin transcripts in myoblasts derived from a canine model of DMD. Similarly, normal levels of dystrophin expression were restored in the diaphragms of mdx mice, with treatment starting at the neonatal stage, and protein was still detecTable 22 weeks after the last dose of an (R-Ahx-R)(4)AhxB-PMO conjugate. Effects of length, linkage and carbohydrate modification of this CPP on the delivery of a PMO were investigated in a coronavirus mouse model. An (R-Ahx-R)(4)AhxB-PMO conjugate effectively inhibited viral replication, in comparison with other peptides conjugated to the same PMO. Shortening the CPP length, modifying it with a mannosylated serine moiety or replacing it with the R(9)F(2) CPP significantly decreased the efficacy of the resulting PPMO (CPP-PMO conjugate). We attribute the success of this CPP to its stability in serum and its capacity to transport PMO to RNA targets in a manner superior to that of poly-arginine CPPs.

Comparison of mechanical properties of tension and opposite wood in Populus

In this paper we focused on the differences of mechanical properties of tension and normal wood of 1-year-old poplar trees, artificially tilted. Elastic and fracture properties have been measured and linked to the anatomy. Tension wood is well known because it prevents good surface finishing and leads to difficulties with sawing. We studied three main mechanical properties: young modulus, energy of cutting and longitudinal residual strain of maturation (with strain gauges) because of their importance in wood technology. Moreover, this work takes place in a larger project of study, the phenomena of axes re-orientation in trees (allowing by the production of reaction wood), where these data are required for biomechanical modelling. The results show that tension wood has a higher young modulus, needs a higher energy to be cut and exhibited a higher level of longitudinal residual strain of maturation than those of normal wood. The results suggest that these differences require deeper analysis of the wood than anatomy: measurement of microfibril orientation in the S2 layer and also the lignin composition in monomeric units.

Stress generation in the tension wood of poplar is based on the lateral swelling power of the G-layer

The mechanism of active stress generation in tension wood is still not fully understood. To characterize the functional interdependency between the G-layer and the secondary cell wall, nanostructural characterization and mechanical tests were performed on native tension wood tissues of poplar (Populus nigra x Populus deltoids) and on tissues in which the G-layer was removed by an enzymatic treatment. In addition to the well-known axial orientation of the cellulose fibrils in the G-layer, it was shown that the microfibril angle of the S2-layer was very large (about 36 degrees). The removal of the G-layer resulted in an axial extension and a tangential contraction of the tissues. The tensile stress-strain curves of native tension wood slices showed a jagged appearance after yield that could not be seen in the enzyme-treated samples. The behaviour of the native tissue was modelled by assuming that cells deform elastically up to a critical strain at which the G-layer slips, causing a drop in stress. The results suggest that tensile stresses in poplar are generated in the living plant by a lateral swelling of the G-layer which forces the surrounding secondary cell wall to contract in the axial direction.