La Cultura científica en infantil: el desarrollo de competencias en la formación inicial de maestros

La vinculación teoría práctica en la formación de maestros es un tema recurrente al que se le viene prestando atención desde hace décadas en todo el mundo. En la Facultad de Educación y Humanidades de Melilla, se realizan prácticas externas previas al Practicum, orientadas desde las materias de 1º y 2º curso (el Practicum se desarrolla concentrado en el último cuatrimestre de 3º). Este tipo de prácticas que denominamos “Prácticas de Cátedra”, se desarrollan actualmente como proyectos de innovación docente acogidos a las convocatorias de la Universidad de Granada, (Proyecto de Innovación Docente 08/92) y cuentan con una cierta tradición (Sánchez, Cabo y Granda, 1990)

La Contribución de los conocimientos de los alumnos a los procesos de aprendizaje

El aprendizaje de la lengua escrita, como cualquier otro aprendizaje, es un resultado conjunto del aprendiz y del entorno. Aunque seria más apropiado hablar de los entornos, en plural, ya que este aprendizaje se nutre de múltiples entornos: la familia, la comunidad cercana, la escuela, el aula. La misma multiplicidad impera en los conocimientos y habilidades del aprendiz. El presente trabajo forma parte de un proyecto que estudia la contribución del aula y de los conocimientos del aprendiz al aprendizaje de la lengua escrita (SEJ2006‐05292) pero aquí nos centraremos en la contribución de aprendiz. Nos hemos propuesto, en primer lugar detectar el conocimiento inicial de los niños en lectura y escritura y en un conjunto de ámbitos considerados clave para su aprendizaje y, en segundo lugar comprobar el desempeño de esos mismos niños al finalizar el primer grado de primaria. Aunque la construcción de conocimientos sobre la lengua escrita es muy precoz, en nuestro medio el último ano de educación infantil y el primero de educación primaria se consideran clave para este aprendizaje. Por lo tanto, evaluamos esos conocimientos al comenzar el ultimo ano de educación infantil (evaluación inicial) y al final de primer curso de primaria (evaluación final). En tercer lugar nos propusimos explicar progresos o retrocesos en el aprendizaje de la lengua escrita. Para ello, comprobamos la incidencia del conocimiento inicial y de las prácticas docentes en los logros de aprendizaje pero también las interacciones y las estrategias que los niños ponen en juego en el aula. Observamos a un grupo reducido de alumnos en actividades de aula caracterizadas por diferentes perfiles de prácticas docentes durante el último ano de educación infantil y el primero de educación primaria

Otras miradas sobre la calidad, la relación y el lenguaje en la educación infantil

Todo lo que a continuación viene expuesto, no es una receta finalizada, o una fórmula mágica acabada mediante la cual vamos a llegar a transformar todo aquello que nos preocupa; si no una observación de la realidad que nos rodea y a partir de la cual poder crear una forma de cuestionamiento, un diálogo, un pensamiento crítico o una reflexión. En esta realidad que nos rodea, podemos apreciar que existe diversidad de vocabularios y formas de hablar para describir el mundo que nos rodea… esta diversidad de hablas, no tiene un ganador o un perdedor - por lo que, pido disculpas de antemano, si al interpretar mis palabras alguien que de mis palabras se trasluce esto-. Con este análisis pretendo fomentar la indagación crítica y el diálogo, para contribuir a ampliar espacios en los que se exploren distintas posibilidades y se hablen diferentes lenguajes

Las competencias digitales de los futuros docentes: un análisis con estudiantes de Magisterio de Educación Infantil de la Universidad de Alicante

En el presente trabajo se detalla el estudio descriptivo realizado sobre las competencias digitales en alumnos de Magisterio de Educación Infantil de la Universidad de Alicante. El objetivo del estudio era conocer las competencias digitales en cuanto al uso y dominio de las TIC por parte de futuros docentes. Como herramienta de recogida de datos se ha empleado el cuestionario validado por Guzmán (2008) Utilización de las Tecnologías de la Información y la Comunicación [TIC] en estudiantes universitarios. Los resultados obtenidos muestran un buen nivel de uso y dominio de las herramientas TIC, así como un buen nivel en la competencia digital.

Avaluació de la competència en comunicació lingüística: anàlisi del llenguatge, aspectes morfo-sintàctics i semàntics (ALEMS)

Aquest projecte ha consistit en l'elaboració d'un protocol per a l'anàlisi del nivell de competència lingüística en aspectes semàntics i morfo-sintàctics en català i en el període d'educació infantil. Es va demanar l'ajuda per a la realització del protocol bàsic i per a realitzar les primeres proves pilot. Aquest projecte va sorgir de la demanda tant a l'escola com en la clínica de tenir material d'anàlisi en català i empíricament fonamentat per poder establir el nivell de competència en comunicació lingüística, determinar la necessitat d'intervenció i per a establir els objectius de reeducació. A partir del treball pluridisciplinar entre professionals en audició i llenguatge del CREDA Narcís Massó de Girona i els investigadors de la UB, s'ha pretés establir les fites bàsiques d'adquisició del llenguatge i confeccionar un instrument per a mesurar-les.(...)

Learning to live together: an exploration and analysis of managing cultural diversity in ten early childhood development centres in South Africa

This study explores how South African Early Childhood Development (ECD) Practitioners and families meet the needs of the increasing number of children from diverse cultural backgrounds in their care. Research participants were identified through ten ECD centres located in two urban communities in the Eastern and Western Cape Provinces of South Africa. The values and attitudes held by Practitioners and families vis-à-vis cultural diversity was investigated, along with the knowledge and strategies they employ to manage cultural diversity in ECD programmes. The intercultural education model provides the necessary tools to address the challenges identified.

Intervenció psicoeducativa en l'alumnat de parvulari

Projecte de Practicum I: psicologia de l'educació en un centre educatiu. Proves passades alumnat de 5 anys i seguiment alumne amb necessitats educatives especials.

Rellevància de la intervenció educativa i l'assessorament psicopedagògic de l'EAP Nou Barris en la millora de la dinàmica i el funcionament dels centres escolars

Aquest projecte final de Pràcticum II de Psicologia de l'Educació, explica totes lesactivitats que he dut a terme al llarg de la meva estada en pràctiques a l'Equipd'Assessorament Psicopedagògic Nou Barris (EAP Nou Barris), de la ciutat de Barcelona.S'hi descriuen les característiques del centre i dels Serveis Educatius Nou Barris en què es troba immers com a part integrant, així com els serveis que ofereixen a la comunitat educativa, molt especialment els propis de l'EAP Nou Barris com a centre de pràctiques, adreçats a assessorar al professorat i a les famílies dels infants a ajudar els nens a millorar les seves capacitats i competències d'aprenentatge i/o la seva conducta a les etapes educatives d'Educació Infantil (EI), Educació Primària (EP) i Educació Secundària Obligatòria (ESO), des d'un marc teòric col·laboratiu, constructivista i sistèmic, tot emfasitzant el treball col·laboratiu que mantenen els professionals de l'educació entre sí i amb les famílies dels alumnes, així com amb els serveis externs, com ara el CSMIJ i els Serveis Socials. El projecte detalla les observacions que he realitzat envers les actuacions dutes a terme pel meu tutor extern de l'EAP Nou Barris, la seva temporització i finalment,les conclusions i prospectiva envers el treball realitzat, així com la valoració crítica que en faig de la meva estada en pràctiques.

Intervenció psicopedagògica a Primària per millorar l'aprenentatge del càlcul mental a Cicle Mitjà

Es tracta d'un programa d'assessorament i intervenció psicopedagògica en una escola per a treballar el càlcul mental a primària, concretament al cicle mitjà, però també extensible a altres cicles, a partir de l'adaptació de diferents jocs de taula mitjançant la creació de tallers de matemàtiques i amb una pràctica basada en el constructivisme.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació : criteris psicopedagògics per al desenvolupament curricular

Els objectius d'aquest treball es concreten en les aportacions que es poden fer des de la psicopedagogia per a definir els criteris que han de guiar el procés d'elaboració del currículum de les TIC en l'ensenyament obligatori i en la manera com el psicopedagog col·labora en aquesta tasca amb altres professionals (tècnics i docents). Així, concretant més les meves intencions, la tasca per a aquest pràcticum consistirà en la revisió de diferents models curriculars sobre les TIC (models d'altres països i propostes parcials dels PCC d'alguns centres d'educació primària de Catalunya), analitzant-los des del punt de vista psicopedagògic i segons un model constructivista de l'ensenyament i de l'aprenentatge, per tal d'arribar a la proposta d'un model propi emmarcat en els principis del currículum prescriptiu marcat per la LOGSE, referits a educació infantil i primària.

Vers un nou model psicopedagògic d'intervenció educativa

L'objectiu d'aquest article és el plantejament d'un Model d'intewenció Psicopedagògica en el Procés Educatiu que doni resposta a les necessitats educatives, en els cicles d'Educació Infantil i Primària, i amb capacitat d'adaptació als canvis, ara que la nova reforma del sistema educatiu comença a emmarcar la realitat educativa.La seva implantació és en realitat un fet palpable: durant el curs 92/93 s'inicia la sevaaplicació als alumnes del 2n Cicle de l'Ensenyament Infantil i als del lr de l'Ensenyament Primari

Projectes ecocentres 21: estudi teòric i de casos i proposta d’un programa per a l’ambientalització de centres educatius de la Comunitat Valenciana

Aquest projecte és un estudi teòric exhaustiu sobre l’educació ambiental i la seva inserció en el currículum escolar, així com de la gestió ambiental en l’àmbit educatiu i “ecoauditoria escolar”. Es busca d’ aquesta manera una base sòlida per a poder definir i concretar un programa per a l’ambientalització de centres educatius d’ educació infantil, primària i secundària de la Comunitat Valenciana, que ajudi i faciliti la incorporació d’una nova dimensió ambiental a les escoles

Adaptació i elaboració materials per a alumnat sord

A l'escola Joc de la Bola hi existeix una USEE que atent a alumnat sord des del curs 2007/08. Des dels seus inicis, els professionals de la USEE, juntament amb els tutors/es, han vist la necessitat d'adaptar i elaborar diferents materials, i així facilitar que aquest alumnat participi de les activitats de l'aula ordinària i del centre.

Análisis del proceso de incorporación de las pizarras digitales en educación

El objetivo general de esta investigación es describir y analizar las valoraciones de los diferentes agentes de la comunidad educativa en un colegio de Madrid sobre el proceso de incorporación de las pizarras digitales interactivas (PDI) en las aulas de Educación Infantil y Primaria.

El col·lectiu magribí vist pels estudiants i els professors d'una escola concertada

Investigació sobre com és vist el col·lectiu magribí per part dels estudiants i dels professors d'ESO i de Batxillerat d'una escola concertada de tres línies (des de l'Educació Infantil fins a Batxillerat), al centre urbà d'una ciutat de poc més de 100.000 habitants (per tal de constatar si hi ha evidències de prejudicis, de xenofòbia i de racisme envers aquest col·lectiu i comprendre com els prejudicis i els efectes d'aquests prejudicis incideixen en les diferents formes d'educació que atenen la diversitat dels alumnes nouvinguts).