Una Aproximación más a la relación existente entre crecimiento y desigualdad

La literatura económica ha abordado la discusión sobre el crecimiento y la equidad en distintas líneas. La necesidad de tener una sociedad más equitativa es una de las opciones y este escrito intenta aportar nuevas ideas a la discusión dando prioridad a la equidad. Para este efecto, discute, el espacio en el que se trabajará la desigualdad, las causalidades existentes frente a la relación crecimiento y equidad, y las fortalezas y debilidades de sobre los indicadores convencionalmente utilizados para su medición.

Interacciones de género estudiante-profesor, deserción y rendimiento académico en Colombia

En este trabajo se estima el efecto del género del profesor sobre la deserción y el rendimiento educativo de los estudiantes en Colombia durante el periodo 2009-2012. La estrategia empírica se fundamenta en un modelo de regresión lineal que establece la relación entre la proporción de profesoras interactuada con el género del estudiante. Los resultados sugieren que existe un sesgo de selección debido a que las profesoras aumentan la probabilidad de que las niñas finalicen la educación media, lo que implica que la composición de habilidades entre hombres y mujeres no es la misma. Luego de corregir este sesgo de selección, se encuentra un resultado significativo en el género del profesor. Un aumento de una desviación estándar en la proporción de profesoras incrementa en 0.01 desviaciones estándar el puntaje de los niños en la prueba de matemáticas y el puntaje de las niñas en la prueba de lenguaje. Este trabajo utiliza información proveniente de la prueba Saber 11, la Resolución 166 y el concurso docente.

Pol??ticas educacionais e forma????o continuada de professores em educa????o especial na modalidade a dist??ncia : an??lise das publica????es na base de dados SciELO

Resumen basado en el de la publicaci??n

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

En la prehistòria dels hisendats. De senyors útils a propietaris (vegueria de Girona, 1486-1730)

A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme.

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona. Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral. En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.). La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball. La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius). Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.

Su majestad quiere saber. Información oficial y reformismo borbónico: el mundo andino bajo la mirada de la ilustración (Estudios)

Estudio dedicado a analizar el proceso de recolección de información burocrática que la Corona española requirió de sus posesiones americanas, durante las últimas décadas del siglo XVIII. La monarquía española demandó información sobre una variedad de aspectos que incluían producción, población, rentas, impuestos, doctrinas, costumbres, etc. El estudio escudriña, de manera específica,las vicisitudes que marcaron el cumplimiento de esta disposición real en el espacio andino. Se analizan las mediaciones sociales, políticas y culturales locales que estuvieron presentes en el proceso de recolección de la información. Por un lado, se subraya la distancia existente entre las premisas reformistas ilustradas que animaban los intereses de la monarquía española, y por otro, las maneras cómo reaccionaron la burocracia colonial y las sociedades andinas locales.

Performance and prediction: Bayesian modelling of fallible choice in chess

Evaluating agents in decision-making applications requires assessing their skill and predicting their behaviour. Both are well developed in Poker-like situations, but less so in more complex game and model domains. This paper addresses both tasks by using Bayesian inference in a benchmark space of reference agents. The concepts are explained and demonstrated using the game of chess but the model applies generically to any domain with quantifiable options and fallible choice. Demonstration applications address questions frequently asked by the chess community regarding the stability of the rating scale, the comparison of players of different eras and/or leagues, and controversial incidents possibly involving fraud. The last include alleged under-performance, fabrication of tournament results, and clandestine use of computer advice during competition. Beyond the model world of games, the aim is to improve fallible human performance in complex, high-value tasks.

Free-range village chickens on the Accra plains, Ghana: Their contribution to households

A cross-sectional survey investigating the contribution of free-range village chickens to household economies was carried out in four administrative districts within 60km of Accra. Answers were provided by 101 men and 99 women. Nearly all respondents claimed to keep chickens for meat, with a far smaller percentage claiming to keep them for egg production. Over 80% of respondents kept chickens to supplement their incomes. The proportion of the flock eaten varied between administrative areas (p=0.009 and p=0.027), although this was possibly a consequence of differences in consumption patterns between occupation of the respondent, land area cultivated and flock size. The proportion of chickens sold varied as a result of differences in flock size (p=0.013), the proportion sold increasing with number of birds in the flock. Respondents generally agreed that chickens could be sold without difficulty. A majority of chicken sales were from the farm gate, directly to consumers or traders. Sales were on demand or when the owner needed money. Money from the sale was kept by the owner of the chicken and the money was spent on personal needs. The proportion of the flock sold varied between administrative areas (p=0.025) and occupation of the respondent (p=0.040). Respondents describing animal production as their main occupation tended to have greater reliance on chicken sales for their income. Consideration is given to estimating the offtake from the flock and the financial contribution to the household.

Determinants of fruit and vegetable intake in England: a re-examination based on quantile regression

Objective To examine die sociodemographic determinants of fruit and vegetable (F&V) consumption in England and determine the differential effects of socioeconomic variables at various parts of the intake distribution, with a special focus on severely inadequate intakes Design Quantile regression, expressing F&V intake as a function of sociodemographic variables, is employed. Here, quantile regression flexibly allows variables such as ethnicity to exert effects on F&V intake that. vary depending oil existing levels of intake. Setting The 2003 Health survey of England. Subjects Data were from 11044 adult individuals. Results The influence of particular sociodemographic variables is found to vary significantly across the intake distribution We conclude that women consume more F&V than men, Asians and Hacks mole dian Whites, co-habiting individuals more than single-living ones Increased incomes and education also boost intake However, the key general finding of the present study is that the influence of most variables is relatively weak in the area of greatest concern, i e among those with the most inadequate intakes in any reference group. Conclusions. Our findings emphasise the importance of allowing the effects of socio-economic drivers to vary across the intake distribution The main finding, that variables which exert significant influence on F&V Intake at other parts Of the conditional distribution have a relatively weak influence at the lower tail, is cause for concern. It implies that in any defined group, those consuming the lease F&V are hard to influence using compaigns or policy levers.

Fragmentation or creative diversity? Options in the provision of land management advisory services

Rural land managers need access to sound advice and information to respond to pressures from environmental regulations, declining farm incomes, changing patterns in international trade and new institutional arrangements within the domestic food chain. Governments have cut back their provision of advisory services but need more than ever to influence land managers' decisions to achieve a growing array of policy objectives: The paper develops a conceptual framework for analysing advisory services and concludes, through a review of sixteen case studies, that the needs of both governments and land managers can be met by a diverse mixture of private and public sector provision. (C) 2003 Elsevier Ltd. All rights reserved.

The income requirements of marine protected areas

Given the growing impact of human activities on the sea, managers are increasingly turning to marine protected areas (MPAs) to protect marine habitats and species. Many MPAs have been unsuccessful, however, and lack of income has been identified as a primary reason for failure. In this study, data from a global survey of 79 MPAs in 36 countries were analysed and attempts made to construct predictive models to determine the income requirements of any given MPA. Statistical tests were used to uncover possible patterns and relationships in the data, with two basic approaches. In the first of these, an attempt was made to build an explanatory "bottom-up" model of the cost structures that might be required to pursue various management activities. This proved difficult in practice owing to the very broad range of applicable data, spanning many orders of magnitude. In the second approach, a "top-down" regression model was constructed using logarithms of the base data, in order to address the breadth of the data ranges. This approach suggested that MPA size and visitor numbers together explained 46% of the minimum income requirements (P < 0.001), with area being the slightly more influential factor. The significance of area to income requirements was of little surprise, given its profile in the literature. However, the relationship between visitors and income requirements might go some way to explaining why northern hemisphere MPAs with apparently high incomes still claim to be under-funded. The relationship between running costs and visitor numbers has important implications not only in determining a realistic level of funding for MPAs, but also in assessing from where funding might be obtained. Since a substantial proportion of the income of many MPAs appears to be utilized for amenity purposes, a case may be made for funds to be provided from the typically better resourced government social and educational budgets as well as environmental budgets. Similarly visitor fees, already an important source of funding for some MPAs, might have a broader role to play in how MPAs are financed in the future. (C) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Evaluating the role of environmental quality in the sustainable rural economic development of England

The issue of the sustainable development of rural economies in England has recently received considerable attention. This is because many of the poorest areas in the country are rural, often of high environmental quality, but suffering from high unemployment and a lack of services and facilities. The rapid decline in agricultural incomes and in-migration of affluent urban workers since 1990 has exacerbated economic inequality in such areas. A number of factors have the potential to drive rural development and this paper applies, and considers, the feasibility of a method from the USA for combining economic and environmental variables in a regional growth model to examine the hypothesis that environmental quality is an important determinant of sustainable rural development in England. The model output suggests that, although environmental quality does play a role in sustainable rural development in England there are other, more important, factors driving development. These include business and communications infra-structure, the degree and opportunities for commuting and underlying employment prospects. The robustness and limitations of the method for combining economic and environmental variables is discussed in relation to the spatial interrelatedness of Local Authority Districts in England, and conclusions are drawn about areas for refinement and improvement of the method.

The demand for a healthy diet: estimating the almost ideal demand system with infrequency of purchase

A Bayesian method of estimating multivariate sample selection models is introduced and applied to the estimation of a demand system for food in the UK to account for censoring arising from infrequency of purchase. We show how it is possible to impose identifying restrictions on the sample selection equations and that, unlike a maximum likelihood framework, the imposition of adding up at both latent and observed levels is straightforward. Our results emphasise the role played by low incomes and socio-economic circumstances in leading to poor diets and also indicate that the presence of children in a household has a negative impact on dietary quality.

De-agrarianization, re-agrarianization and local economic development: re-orientating livelihoods in African artisanal mining communities

This article contributes to the debate on livelihood diversification in rural sub-Saharan Africa, focusing specifically on the growing economic importance of artisanal and small-scale mining (ASM) in the region. The precipitous decline in the value of many export crops and the removal of subsidies on crucial inputs such as fertilizers have made smallholder production unviable, forcing many farmers to ‘branch out’ into non-farm activities to supplement their incomes. One of the more popular destinations for poor farmers is the low-tech ASM sector which, because of its low barriers to entry, has absorbed millions of rural Africans over the past two decades, the majority of whom are engaged in the extraction of near-surface mineral deposits located on concessions that have been demarcated to multinational corporations. The efforts made hitherto to control this illegal mining activity, both through force and regulation, however, have had little effect, forcing many of the region’s governments and private sector partners to ‘re-think’ their approaches. One strategy that has gained considerable attention throughout the region is intensified support for agrarian-orientated activities, many of which, despite the problems plaguing smallholder agricultural sector and challenges with making it more economically sustainable, are being lauded as appropriate ‘alternative’ sources of employment to artisanal mining. After examining where artisanal mining fits into the de-agrarianization ‘puzzle’ in sub-Saharan Africa, the article critiques the efficacy of ‘re-agrarianization’ as a strategy for addressing the region’s illegal mining problem. A case study of Ghana is used to shed further light on these issues.