Más allá de 'la reproducción' : entrevista con Claude Grignon.

Claude Grignon, director de Investigación en el Departamento de Economía y Sociología Rurales del INRA, responde a una serie de preguntas sobre: la enseñanza técnica y profesional en Francia, la teoría de la reproducción social de Bourdieu y Passeron y los trabajos realizados por Basil Bernstein en Inglaterra, en especial, su tesis sobre el código restringido relacionado con la selección de alumnos; también, se pide su opinión respecto a la consideración que la teoría de la reproducción social,la enseñanza técnica y el rechazo de los jóvenes a la institución escolar y a los profesores merecen en España.

El éxito y el fracaso escolar en relación a los sistemas de modos de hablar y a las interacciones profesor-alumnos.

Tratar de ver si existen diferencias significativas entre los alumnos fracasados y no fracasados en aquellos índices lingüísticos propuestos por Bernstein y a la vez relacionarlos con los factores de la inteligencia verbal en su doble caracterización de fluídez y comprensión. Comprobar la incidencia relacional de los índices lingüísticos con el rendimiento escolar global medio, a través de las calificaciones escolares. Conocer qué conductas de las que ocurren en el aula están más relacionadas con el rendimiento de los escolares. Mostrar que los profesores no tratan de igual modo a los niños de distinto rendimiento. Para la primera parte: 480 alumnos de primero y octavo de EGB, de 30 aulas, de colegios públicos de barrios de Zaragoza capital. 2 Parte: 23 clases pertenecientes a 8 colegios (6 públicos y 2 privados), distribuidos en 8 cursos de EGB. Se llevan a cabo dos investigaciones paralelas, aunque con temática afín: 1) sobre la relación entre lenguaje y rendimiento; 2) la relación entre interacción profesor-alumno y rendimiento. Para la primera, se hace un análisis a través de una muestra de lenguaje oral, de los siguientes índices: disponibilidad del lenguaje; complejidad global, estructura del sistema sintáctico; estructura del sistema morfológico. En la segunda, se observan dos lecciones de cada una de las clases, de las áreas de Matemáticas y Lenguaje. Para la observación se utilizó una parrilla de observación. El instrumento consta de 7 categorías: organización, estructuración, solicitación, etc. Puntuaciones medias de las 4 evaluaciones del curso. Pruebas semejantes a las utilizadas en los exámenes tradicionales. Producciones lingüísticas de los alumnos. Subtest del vocabulario de Weschler. T de Student. Correlación de Pearson. Los sistemas de modos de hablar o códigos socio-lingüísticos poseen un peso importante en la configuración del fracaso escolar. De todas las variables psico y socio-lingüísticas analizadas, las que parecen tener mayor peso son las más relacionadas con la integración verbal. Por el contrario, los índices morfo-sintácticos parecen poseer escasa relación concomitante con el rendimiento escolar. Las variables relacionadas con la participación del alumno en clase, correlacionan positivamente con el aprendizaje. El fracaso en la EGB es acumulativo y progresivo. Las áreas críticas en cuanto al fracaso son: Lenguaje de primero, Matemáticas de tercero, y Ciencias Sociales global. Existen diferencias significativas según sexo (a favor de las niñas) en el éxito y fracaso escolar. El fracaso escolar es una consecuencia directa de la escuela en tanto que institución. El fracaso escolar incide sobre los alumnos procedentes de las clases sociales más bajas, socio-culturalmente hablando. Fecha finalización tomada del código del documento.

El lenguaje: nacimiento y desarrollo en las distintas clases sociales.

Estudiar la influencia que ejerce el ambiente que rodea al niño en el nacimiento y desarrollo de su lenguaje.. En el trabajo se han analizado las investigaciones llevadas a cabo sobre el desarrollo del lenguaje en niños de diferentes clases sociales. Consta de tres capítulos diferentes: en el primer capítulo se hace un breve resumen del nacimiento del lenguaje, se analizan las fuentes básicas del desarrollo lingüístico y la influencia que ejercen factores socio-ambientales como la familia o la escuela. En el segundo capítulo se desglosan dos ideas fundamentales: 1) condicionamiento que la relación padres-hijos ejerce sobre el desarrollo del lenguaje, 2) tesis de Bernstein, para quien existe una relación clara entre el estatus socioeconómico de las familias y el desarrollo linguístico del infante. En el tercer capítulo se estudian las diferentes formas de orientación al significado por parte de la familia y de la escuela. Según sea esta orientación los niños contextualizarán el lenguaje de una forma u otra. Se finaliza el capítulo con diversos estudios, unos que afirman y otros que niegan las diferencias en el vocabulario y en el desarrollo sintáctico, debidas a la clase social.. 1) La acción de los elementos genéticos y ambientales condiciona el desarrollo del lenguaje. 2) El ambiente en el que tiene lugar el aprendizaje lingüístico constituye uno de los dos polos entre los cuales se orienta toda la vida lingüística del individuo. 3) El aprendizaje de la lengua materna se revela no como una adquisición externa , sino como recreación y conquista de una capacidad interior. 4) La simplificación del lenguaje adulto facilita el aprendizaje del lenguaje infantil. 5) La estructura social y su división de clases determinan la adquisición de un cierto tipo de código linguítico el cual determinará a su vez la formación de categorías, operaciones lógicas, estilos cognitivos, y la formación del yo social, que a su vez determinan la posibilidad de éxito o fracaso a nivel escolar.

??Puede la educaci??n transformar el orden social? : descripci??n de una modalidad pedag??gica que permite el acceso a posiciones sociales diferenciales

Resumen basado en el de la publicaci??n

La pr??ctica en la formaci??n de educadores en Brasil: curr??culos fracturados

Monogr??fico con el t??tulo: " Formaci??n de profesores. Perspectivas de Brasil, Colombia, Espa??a y Portugal"

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

Linguagem dos docentes nas turmas concludentes dos cursos integrados do Instituto Federal de Sergipe

O presente estudo teve como principal objetivo oferecer uma contribuição para reflexão a respeito do emprego da linguagem dos docentes nas turmas de prováveis concludentes do Ensino Médio Integrado do Instituto Federal de Sergipe, apontando as representações dos alunos sobre essa prática, tendo em vista alguns deles afirmarem, em conversa amistosa, nos corredores ou em sala de aula, que deixavam de compreender determinado assunto, recém abordado, por não conseguirem compreender a linguagem utilizada pelos professores durante as aulas. De igual modo, pensamos obter as representações dos professores sobre a linguagem por eles utilizada nessas mesmas turmas. Nas discussões teóricas, buscamos conceituar a linguagem e, tomando como pólo orientador o pensamento de Bernstein, observar se esta escola mantém como regra a prática do código elaborado, através do qual poderá discriminar ou até excluir o aluno oriundo das classes menos favorecidas, que conhece e faz uso do código restrito. Ao utilizar a linguagem do professor como mediadora, procuramos avaliar se havia uma justa relação na comunicação professor-aluno, através da utilização de uma forma de linguagem acessível, que se mostrasse igual para todos, propiciando maior interação em sala de aula. Procedimentos metodológicos, embasados na pesquisa descritiva de caráter exploratório, envolveram aulas observadas, questionários, entrevistas semi-estruturadas, além de relatório das tarefas feitas com professores e alunos, cujos resultados serão apresentados como tentativa de contribuir para melhoria do processo de ensino-aprendizagem dentro do Campus Aracaju do Instituto Federal de Sergipe. Nas considerações finais são apresentadas algumas sugestões para trabalhos futuros.

Insights into processes and deposits of hazardous vulcanian explosions at Soufrière Hills Volcano during 2008 and 2009 (Montserrat, West Indies)

During the Soufrière Hills eruption, vulcanian explosions have generally occurred 1) in episodic cycles; 2) isolated during pauses in extrusion, and 3) after major collapses of the dome. In a different eruptive context, significant vulcanian explosions occurred on 29 July 2008, 3 December 2008, and 3 January 2009. Deposits are pumiceous except for the 3 December event. We reconstructed the dispersal pattern of the deposits and their textural characteristics to evaluate erupted volume and vesicularity of the magma at fragmentation. We discuss the implications of these explosions in terms of eruptive processes and chronology, and the hazards posed by their sudden and often unheralded occurrence. We suggest that overpressurization of the conduit can develop over time-scales of months to weeks by a process of self-sealing of conduit walls and/or the cooling dome by silica polymorphs. This work provides new insights for understanding the generation of hazardous vulcanian explosions at andesitic volcanoes.

Childhood emotional abuse and neglect as predictors of psychological and physical symptoms in women presenting to a primary care practice

Objective: There were two aims to this study: first to examine whether emotional abuse and neglect are significant predictors of psychological and somatic symptoms, and lifetime trauma exposure in women presenting to a primary care practice, and second to examine the strength of these relationships after controlling for the effects of other types of childhood abuse and trauma. Method: Two-hundred and five women completed the Childhood Trauma Questionnaire (Bernstein et al., 1994), Trauma History Questionnaire (Green, 1996), the Symptom Checklist-revised (Derogatis, 1997), and the Revised Civilian Mississippi Scale for posttraumatic stress disorder (Norris & Perilla, 1996) when presenting to their primary care physician for a visit. Hierarchical multiple regression analyses were conducted to examine unique contributions of emotional abuse and neglect variables on symptom measures while controlling for childhood sexual and physical abuse and lifetime trauma exposure. Results: A history of emotional abuse and neglect was associated with increased anxiety, depression, posttraumatic stress and physical symptoms, as well as lifetime trauma exposure. Physical and sexual abuse and lifetime trauma were also significant predictors of physical and psychological symptoms. Hierarchical multiple regressions demonstrated that emotional abuse and neglect predicted symptomatology in these women even when controlling for other types of abuse and lifetime trauma exposure. Conclusions: Long-standing behavioral consequences may arise as a result of childhood emotional abuse and neglect, specifically, poorer emotional and physical functioning, and vulnerability to further trauma exposure. (C) 2003 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Data based constructive identification - overcoming the curse of dimensionality

The modelling of a nonlinear stochastic dynamical processes from data involves solving the problems of data gathering, preprocessing, model architecture selection, learning or adaptation, parametric evaluation and model validation. For a given model architecture such as associative memory networks, a common problem in non-linear modelling is the problem of "the curse of dimensionality". A series of complementary data based constructive identification schemes, mainly based on but not limited to an operating point dependent fuzzy models, are introduced in this paper with the aim to overcome the curse of dimensionality. These include (i) a mixture of experts algorithm based on a forward constrained regression algorithm; (ii) an inherent parsimonious delaunay input space partition based piecewise local lineal modelling concept; (iii) a neurofuzzy model constructive approach based on forward orthogonal least squares and optimal experimental design and finally (iv) the neurofuzzy model construction algorithm based on basis functions that are Bézier Bernstein polynomial functions and the additive decomposition. Illustrative examples demonstrate their applicability, showing that the final major hurdle in data based modelling has almost been removed.

Sudden stratospheric warmings seen in MINOS deep underground muon data

The rate of high energy cosmic ray muons as measured underground is shown to be strongly correlated with upper-air temperatures during short-term atmospheric (10-day) events. The effects are seen by correlating data from the MINOS underground detector and temperatures from the European Centre for Medium Range Weather Forecasts during the winter periods from 2003-2007. This effect provides an independent technique for the measurement of meteorological conditions and presents a unique opportunity to measure both short and long-term changes in this important part of the atmosphere. Citation: Osprey, S., et al. (2009), Sudden stratospheric warmings seen in MINOS deep underground muon data, Geophys. Res. Lett., 36, L05809, doi: 10.1029/2008GL036359.

The magnetized steel and scintillator calorimeters of the MINOS experiment

The Main Injector Neutrino Oscillation Search (MINOS) experiment uses an accelerator-produced neutrino beam to perform precision measurements of the neutrino oscillation parameters in the ""atmospheric neutrino"" sector associated with muon neutrino disappearance. This long-baseline experiment measures neutrino interactions in Fermilab`s NuMI neutrino beam with a near detector at Fermilab and again 735 km downstream with a far detector in the Soudan Underground Laboratory in northern Minnesota. The two detectors are magnetized steel-scintillator tracking calorimeters. They are designed to be as similar as possible in order to ensure that differences in detector response have minimal impact on the comparisons of event rates, energy spectra and topologies that are essential to MINOS measurements of oscillation parameters. The design, construction, calibration and performance of the far and near detectors are described in this paper. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Towards a maximal extension of Pelczynski`s decomposition method in Banach spaces

l Suppose that X, Y. A and B are Banach spaces such that X is isomorphic to Y E) A and Y is isomorphic to X circle plus B. Are X and Y necessarily isomorphic? In this generality. the answer is no, as proved by W.T. Cowers in 1996. In the present paper, we provide a very simple necessary and sufficient condition on the 10-tuples (k, l, m, n. p, q, r, s, u, v) in N with p+q+u >= 3, r+s+v >= 3, uv >= 1, (p,q)$(0,0), (r,s)not equal(0,0) and u=1 or v=1 or (p. q) = (1, 0) or (r, s) = (0, 1), which guarantees that X is isomorphic to Y whenever these Banach spaces satisfy X(u) similar to X(p)circle plus Y(q), Y(u) similar to X(r)circle plus Y(s), and A(k) circle plus B(l) similar to A(m) circle plus B(n). Namely, delta = +/- 1 or lozenge not equal 0, gcd(lozenge, delta (p + q - u)) divides p + q - u and gcd(lozenge, delta(r + s - v)) divides r + s - v, where 3 = k - I - in + n is the characteristic number of the 4-tuple (k, l, m, n) and lozenge = (p - u)(s - v) - rq is the discriminant of the 6-tuple (p, q, r, s, U, v). We conjecture that this result is in some sense a maximal extension of the classical Pelczynski`s decomposition method in Banach spaces: the case (1, 0. 1, 0, 2. 0, 0, 2. 1. 1). (C) 2009 Elsevier Inc. All rights reserved.