«Meraviglioso diletto». La traduzione poetica del Cinquecento e le «Metamorfosi di Ovidio» di Giovanni Andrea dellʼAnguilllara

A partire dagli anni Trenta del Cinquecento la traduzione dei poeti classici in lingua volgare comincia a imporsi come un fenomeno di vasta portata nel mercato editoriale italiano. Omero, Virgilio, Stazio, ma soprattutto l'enciclopedico e lascivo Ovidio vengono liberamente riscritti e adattati per il diletto di un pubblico medio, desideroso di ritrovare i poemi antichi nel metro dell'Orlando furioso. Se molte di queste traduzioni non riuscirono a sopravvivere ai mutamenti del gusto, alcune di esse entrarono stabilmente nel canone delle versioni poetiche italiane. È il caso delle Metamorfosi ovidiane riscritte in ottava rima attorno alla metà del secolo da Giovanni Andrea dell'Anguillara, poeta della cerchia farnesiana destinato a vita tormentata ed errabonda. Digressivo, artificioso, magniloquente, l'Ovidio dell'Anguillara (cui è dedicato in gran parte questo volume) otterrà per almeno due secoli un incontrastato successo presso letterati, pittori e musicisti, da Marino a Tiepolo.

I Riflessi letterari dell’Unità d’Italia nella narrativa siciliana

El treball d'investigació té per objecte oferir un inventari raonat de novel•les i contes curts d’autors sicilians d’entre 1860 i 1898, de Giovanni Verga a la Simonetta Agnello Hornby, diferents en edat, cultura i condició social. Vol fer evident la persistència de la reflexió sobre el Risorgimento "traït", i ajudar a comprendre com hi havia un marc d’unitat política i institucional en el què no es donava cabuda a les diferències entre el Nord i el Sud d’Itàlia

La recepció de la narrativa catalana contemporània traduïda a l'alemany: 1975-2009

Entre l'abril de 2007 i l'abril del 2011 vaig gaudir d'un ajut FI al Departament de Traducció i Ciencies del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. Gràcies a aquest ajut i en el marc del programa de doctorat en Comunicació Multilingüe vaig poder dur a terme un projecte de recerca sobre la recepció de la narrativa catalana traduïda a l'alemany des de 1975 fins a l’actualitat. El primer resultat d'aquest projecte és el nou treball de recerca, llegit el novembre de 2010, en el qual intento fer un balanç de les obres de narrativa d'autors catalans publicades en alemany durant els darrers 30 anys: a partir del catàleg de totes les obres da narrativa catalana traduïdes en el període estudiat, he establert una tipologia per classificar els textos en generes i per comprovar quins autors i quines obres s'han traduït majoritàriament, per quins autors i per quins generes s'han interessat més els editors alemanys i fins a quin punt es pot considerar que aquestes traduccions representen d'una manera equilibrada narrativa catalana d'aquests anys. En el treball també he analitzat les característiques de les editorials on s'han publicat les obres traduïdes i he intentat avaluar la seva recepció, a partir de la traducció dels títols i els textos de presentació de les obres. Fet aquest primer balanç, ara estic preparant quatre articles que aprofundeixen en temes plantejats al treball de recerca i que junts han de formar la meva tesi doctoral, actualment en curs d'elaboració. A banda de la meva recerca personal, l'ajut FI també m'ha permès formar-me com a investigadora, amb la publicació d'articles, la docència al departament, la participació en congressos i, sobretot, la col•laboració amb el grup de recerca TRILCAT, d'estudis de traducció, recepció i literatura catalana.