Multiple intelligences : upper primary : a thematic approach.

La diversificación del desarrollo cognitivo que preconiza la teoría de las inteligencias múltiples de Howard Gardner ha venido a indicar líneas de acción pedagógica adaptadas a las características del individuo. Este recurso ofrece enseñanza y oportunidades de aprendizaje utilizando las ocho inteligencias múltiples: lingüística, lógica-matemática, corporal y kinésica, visual y espacial, musical y ritmica, interpersonal, intrapersonal, naturalista. Contiene seis unidades de trabajo: las especies en peligro de extinción, los desastres, las civilizaciones antiguas, las cuestiones medioambientales, el deporte, el desarrollo personal. Hay un texto informativo para los alumnos, sobre cada tema, y notas para el profesor que acompañan a cada actividad, incluyendo el objetivo, enlaces al plan de estudios, preparación, respuestas y sugerencias de actividades adicionales. Al final de cada unidad de trabajo hay una hoja para que el alumno autoevalúe sus ocho inteligencias.

Multiple intelligences : middle primary : a thematic approach.

La diversificación del desarrollo cognitivo que preconiza la teoría de las inteligencias múltiples de Howard Gardner ha venido a indicar líneas de acción pedagógica adaptadas a las características del individuo. Este recurso ofrece enseñanza y oportunidades de aprendizaje utilizando las ocho inteligencias múltiples: lingüística, lógica-matemática, corporal y kinésica, visual y espacial, musical y ritmica, interpersonal, intrapersonal, naturalista. Contiene seis unidades de trabajo: las especies en peligro de extinción, los desastres, las civilizaciones antiguas, las cuestiones medioambientales, el deporte, el desarrollo personal. Hay un texto informativo para los alumnos, sobre cada tema, y notas para el profesor que acompañan a cada actividad, incluyendo el objetivo, enlaces al plan de estudios, preparación, respuestas y sugerencias de actividades adicionales. Al final de cada unidad de trabajo hay una hoja para que el alumno autoevalúe sus ocho inteligencias.

Self-esteem : skills to build self-work.

Recurso para trabajar los problemas personales y sociales que encuentran los alumnos de enseñanza primaria con miras a la libre creación del valor personal y el establecimiento de resiliencia, capacidad para sobreponerse a las situaciones difíciles. Los temas abordados son: habilidades de autogestión, habilidades interpersonales, toma de decisiones, establecimiento de metas, cooperación, la intimidación y el acoso y conceptos para un estilo de vida saludable. En las actividades, los alumnos aprenden a comparar las experiencias de los personajes imaginarios con su propia vida y evaluar la conveniencia y la eficacia de sus propias conductas. Las actividades son adecuadas para toda la clase, para grupos pequeños o con necesidades especiales.

Self-esteem : skills to build self-worth.

Recurso para trabajar los problemas personales y sociales que encuentran los alumnos de enseñanza primaria con miras a la libre creación del valor personal y el establecimiento de resiliencia, capacidad para sobreponerse a las situaciones difíciles. Los temas abordados son: habilidades de autogestión, habilidades interpersonales, toma de decisiones, establecimiento de metas, cooperación, la intimidación y el acoso y conceptos para un estilo de vida saludable. En las actividades, los alumnos aprenden a comparar las experiencias de los personajes imaginarios con su propia vida y evaluar la conveniencia y la eficacia de sus propias conductas. Las actividades son adecuadas para toda la clase, para grupos pequeños o con necesidades especiales.

Self-esteem :skills to build self-worth.

Recurso para trabajar los problemas personales y sociales que encuentran los alumnos de enseñanza primaria con miras a la libre creación del valor personal y el establecimiento de resiliencia, capacidad para sobreponerse a las situaciones difíciles. Los temas abordados son: habilidades de autogestión, habilidades interpersonales, toma de decisiones, establecimiento de metas, cooperación, la intimidación y el acoso y conceptos para un estilo de vida saludable. En las actividades, los alumnos aprenden a comparar las experiencias de los personajes imaginarios con su propia vida y evaluar la conveniencia y la eficacia de sus propias conductas. Las actividades son adecuadas para toda la clase, para grupos pequeños o con necesidades especiales.

La merecida fama de Baltasar Gracián : el sentido de sus obras.

Se ofrece una visión sobre las obras de Baltasar Gracián. Se hace referencia a su papel como escritor, el cual primó la calidad sobre la cantidad. Así mismo se realiza un repaso sobre el campo ideológico de su obra.

Estructura educativa superior y asignación óptima de recursos. Asignación de recursos educativos y su integración en un modelo económico multisectorial.

Realizar una primera aproximación al análisis de las relaciones de oferta y demanda de graduados superiores y medios en distintos sectores productivos de la economía española. Proponer un modelo multiecuacional susceptible de ser utilizado cualquiera que sea el mecanismo concreto de asignación de recursos y que sea capaz de suministrar información acerca de la distribución y evolución de la población del país por grados de cualificación, así como de cuál será o deberá ser el volumen futuro de estudiantes matriculados en los diferentes tipos de enseñanza según los distintos objetivos que se pretenden alcanzar. Para cumplimentar el primer objetivo se ha llevado a cabo un análisis econométrico que ha cubierto los años 1963-72. La actividad económica nacional se ha disgregado en nueve sectores económicos: 1. Agricultura, ganadería y pesca; 2. Industrias extractivas; 3. Industrias de consumo (alimentación, madera, muebles...); 4. Industrias químicas; 5. Industrias metálicas y de maquinaria; 6. Industria eléctrica; 7. Construcción; 8. Otras industrias manufactureras; 9. Sector servicios. Para este análisis se han tenido en cuenta: como variable común, el nivel salarial; como variable de oferta, la diferenciación salarial; y como variables de demanda, el valor añadido, la productividad del trabajo, el nivel de empleo total y el número de graduados que acaban cada año la Enseñanza Superior. Para cumplimentar el segundo objetivo se construye un sistema de ecuaciones que reflejan el conjunto de interrelaciones entre tres tipos de educación, que se corresponden con los niveles de Bachillerato Superior, Grado Medio y Grado Superior. Encuesta de Población Activa del INE, del cuadro número 5 (activos por ocupación y rama de actividad), para obtener datos sobre profesionales, técnicos superiores y medios empleados en los distintos sectores productivos. Encuesta de Salarios e Informe sobre la Distribución de la Renta del INE, para calcular los salarios y la diferencia salarial. Contabilidad Nacional para obtener las series de valor añadido. Estadística de la Enseñanza en España del MEC, para obtener la serie de nuevos graduados. Funciones. Ecuaciones matemáticas. Se obtienen una serie de funciones para cada sector productivo que son las que mejor predicen los valores que tomarán la oferta y la demanda profesionales. Se ofrece un modelo para suministrar información acerca de la distribución y evolución de la población del país por grado de cualificación. Fecha finalización tomada del código del documento.

La calle como recurso didáctico : abrir el aula de inglés : entrevistas en las Ramblas.

El artículo forma parte de un monográfico de la revista dedicado a didáctica de la lengua y atención a la diversidad

Una d??cada del Projecte d???implantaci?? de sistemes de gesti?? de qualitat als centres docents de les Illes Balears (2001-2011)

Des del curs 2001-2002, la Conselleria d???Educaci?? i Cultura impulsa un projecte que se centra en la difusi?? de la cultura de la qualitat, dirigit a les organitzacions escolars i amb l???objectiu clau d???aconseguir la millora del rendiment acad??mic dels alumnes. Actualment, hi participen m??s de cinquanta centres, tant de prim??ria com de secund??ria. Per??, realment, qu?? s???ent??n per qualitat? Qu?? ??s una gesti?? de qualitat en una escola? A partir de l???explicaci?? dels antecedents, el proc??s d???implantaci??, els models de refer??ncia, les experi??ncies dels centres, etc., es veu com es tradueix la idea de la qualitat i la millora cont??nua en els beneficiaris del servei educatiu que presten els centres docents.

L'espectacle ha de continuar

Se expone una experiencia educativa desarrollada en un colegio de educaci??n infantil y primaria en la que el eje central es una representaci??n teatral. La programaci??n de la actividad se desarrolla desde diferentes asignaturas del curr??culo educativo: educaci??n pl??stica, m??sica, lengua, etc. El resultado de la experiencia da lugar a la representaci??n de una obra teatral en la que participa toda la comunidad del centro y que representa un elemento de identidad del mismo como tradicion el mes de diciembre.

Mecanismes cel·lulars en la curació de ferides a Hirudo medicinalis

S'estudia la histologia normal de la paret corporal d'Hirudo medicinalis i els canvis morfogenètics que es donen durant el procés de cicatrització de ferides per incisió, cauterització i nitrat de plata. El procés de curació de ferides a Hirudo medicinalis consta d'una fase de formació d'un tap cel·lular, el pseudoblastema, d'un procés de reepitelització i de la formació d'un teixit cicatricial, com en els altres hirudinis estudiats (Myers, 1935; LeGore i Sparks, 1971; Cornec, 1984). Hem observat també el fenomen de la contracció de la ferida que permet l'acostament dels marges de la ferida. Formació i evolució del pseudoblastema El pseudoblastema, a diferència d'altres espècies estudiades, està format per un sol tipus cel·lular: les cèl·lules vasocentrals, provinents del teixit vasofibrós, una especialització del teixit connectiu. Aquestes cèl·lules estan capacitades per realitzar les diferents funcions que en espècies rincobdèl·lides realitzen diferents tipus cel·lulars. En concret: taponament de la ferida a través de la formació del pseudoblastema, fagocitosi dels teixits necrosats i regeneració, almenys d'una part, de la matriu connectiva cicatricial. També són responsables de la contracció de la ferida. Les cèl·lules vasocentrals en el seu estadi de repòs es troben en el teixit vasofibrós formant agrupacions coherents, però sense mostrar unions intercel·lulars especialitzades visibles en ME. La coherència del grup queda assegurada per les interdigitacions entre les cèl·lules vasocentrals i probablement per unions tipus adherens o especialitzades. Les unions amb la matriu són de tipus adherens. Aquestes cèl·lules vasocentrals presenten feixos de filaments d'actina força conspicus. En produir-se una ferida les cèl·lules vasocentrals s'activen, desconnecten les unions intercel·lulars i amb la matriu i migren cap a la zona afectada, on s'acumulen. El pseudoblastema actua com un tap cel·lular que funciona de forma eficient per tancar la ferida en un plaç de temps relativament curt. El pseudoblastema forma un teixit coherent amb unions intercel·lulars tipus adherens, caracteritzades per material electrodens en la cara intracitoplasmàtica, feixos de filaments d'actina que hi convergeixen i espais intercel·lulars petits, de 17-20 mm, atravessats per petites fibril·les. Un cop finalitzat el procés de reepitelització, es produeix una contracció de la ferida. Es produeix per la retracció del pseudoblastema cap a l'interior de l'animal. El pseudoblastema disminueix la seva amplària i arrossega els teixits contigus provocant un tancament. La força motriu que provoca la retracció i l'arrossegament dels teixits vindria donada per la presència dels filaments d'actina a les cèl·lules del pseudoblastema, els quals durant aquesta fase es tornen mes conspicus. La presència d'unions intercel·lulars especialitzades característiques de la fase de contracció, està relacionada amb la transmissió de la força de tensió. Aquestes unions connecten els feixos de filaments d'actina de les cèl·lules amb la matriu o d'una cèl·lula a altre a través d'espais intercel·lulars força amples en els que s'observa material electrodens. Reepitelització L'epitelització s'inicia quan el pseudoblastema està consolidat i segueix el mateix patró que la reepitelització de ferides en epitelis monoestratificats de vertebrats (Stem i DePalma, 1983, és a dir, per migració de tota la capa per sobre del substrat, segons l'anomenat model de lliscament. Les glàndules unicel·lulars mucoses del tegument degeneren abans de produir-se la migració epitelial i posteriorment, un cop consolidat l'epiteli a sobre de la ferida, es diferencien a partir de les cèl·lules epitelials. Durant l'epitelització es produeixen canvis importants en el citosquelet i les unions basals de les cèl·lules epitelials. En canvi, el complex d'unió lateral es manté durant tot el procés. En iniciar-se la migració els tonofilaments es desconnecten dels hemidesmosomes cuticulars i dèrmics i es reagrupen al voltant del nucli, a la vegada que els hemidesmosomes dèrmics es desconnecten de la làmina basal. Un cop acabada la migració, les cèl·lules epitelials estableixen unions basals amb les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes unions no són hemidesmosomes sinó que presenten el mateix aspecte que les unions intercel·lulars del pseudoblastema. Els hemidesmosomes no es tornen a formar fins que les cèl·lules epitelials han restablert la membrana basal. La regeneració de la membrana basal no s'inicia fins que no s'ha començat a regenerar matriu connectiva a la zona cicatricial. Regeneració de la cicatriu Al mateix temps que es dona el fenomen de contracció, s'observa regeneració de la matriu connectiva entre les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes cèl·lules són responsables almenys del recobriment fibrós que presenten en aquest estadi, durant el qual mostren sàculs del reticle endoplasmàtic rugós molt dilatats, característics de cèl·lules que secreten constituents de la matriu. A més, s'observa infiltració de matriu connectiva i processos citoplasmàtics dels fibròcits en els marges del pseudoblastema. En la matriu del teixit connectiu normal s'observen fibres que estan constituïdes per un còrtex de fibril·les col·làgenes organitzades al voltant dels processos citoplasmàtics dels fibròcits. Les fibres del teixit connectiu peridigestiu, d'uns 1,2-1,9 mm de diàmetre, presenten el còrtex prim, amb les fibril·les organitzades paral·lelament a l'eix de la fibra. En canvi, les fibres de la dermis i teixit connectiu intramuscular, d'uns 2,5-7,1 mm de diàmetre, tenen el còrtex gruixut, amb fibril·les que s'organitzen paral·lelament en la zona proximal a la medul·la i de forma desorganitzada en la part més distal. Als 8 mesos la cicatriu encara és detectable. La matriu cicatricial presenta fibres connectives del tipus prim i força material fibril·lar desorganitzat disposat laxament. S'observa colonització per part de fibròcits, cromatòfors, petites fibres musculars i nervis.

Reading together: an ethnographic study of a reading group for visually-impaired people

Because reading groups historically have been under-researched (Long, 2003), the literature in this field is limited, presenting this as an interesting area for researchers. A need for further research is also explained by the fact that the traditional model of a reading group has been expanded through recent library policies leading to the development of specific group types such as groups for visually-impaired people (VIPs). To date, there have been no long-term empirical studies of these groups. This thesis, therefore, makes a significant contribution to the literature in this field by providing an in-depth exploration of a VIP reading group. The thesis is an ethnographic study which follows a library-run reading group for visually-impaired people from its formation in September 2007 and concentrates on five of the group members. The methodology for the study is influenced by participatory approaches to research involving disabled people by inviting the participants to participate in the co-creation of knowledge about themselves (French & Swain, 2000, p. 1). It is also influenced by new ethnography’s preference for multi-layered texts by exploring both the individual and collective experiences of the participants. While the participants are defined throughout as readers, visual-impairment plays a role in their experiences. I show that visually-impaired readers and reading groups sit within a complex web of factors which impact on their experiences both as individual readers and as a group. The study also shows that VIP reading groups challenge traditional definitions of reading as a visual activity. The study explores issues of power and concludes that, because ownership of the group lies with the library, this challenges the idea of reading groups empowering their members. Furthermore, offering discrete groups for visually-impaired readers means that the role these groups play in contributing to agendas for social inclusion is problematic. The study concludes by making suggestions as to how these groups might develop to be more inclusive and empowering.

Slutrapport för EU-projekt Polysmart P22374-1

Följande sammanfattar erfarenheterna inom projektet:- Besparing av primärenergi är väldigt beroende av ett fåtal faktorer där primärenergi faktor för generering av el till nätet är avgörande. I projektet använde man termen ”non-renewable primary energy” där förnybara källor som bioenergi och även sopförbränning har väldigt låga värden. Om man använder den europeiska mixen för elproduktion ger enbartkraftvärme nästan alltid besparing av primär energi. Det samma gäller system där man använder förnybar energi eller sopförbränning. För system med trigenerering som använder fossila bränslen måste man ha både hög andel elproduktion från kraftvärmeaggregatet och relativt hög COP för den värmedrivna kylmaskinen om man ska få en besparing av primärenergi.- Systemen är komplexa och man har lärt sig mycket inom projektet. Dock har man inte kommit så långt som standard systempaket.- Elförbrukning är oftast högre än förväntat och i verklighet högre än specificerat.- Värmesänkan i systemet är en nyckelkomponent som är kritiskt för bra systemprestanda. Mer FoU krävs för att få fram komponenter som lämpar sig väl till sådana system (och som skulle också gynna andra system).- Mätning av systemet med tillhörande analys har behövts för att förbättra systemprestanda, vilket är kopplat till att system är komplexa och att det inte fanns en grundläggande kompetens i början av projektet hos alla partners.- Lovande nischmarknader har identifierats men de kräver förmodligen paketlösningar som inte finns på marknaden än.- Man ska enbart täcka baslasten med trigenereringssystem.- Koppling med fjärrvärme kan fungera bra men leverantören måste acceptera relativt höga returtemperaturer.

Småskalig rökgasrening : metoder för att minska utsläppen från småskalig biobränsleeldning

Emissioner (utsläpp) från biobränsleeldning och därtill hörande hälsorisker har varit föremål för stora forskningssatsningar. Detta arbete avser att sammanställa olika åtgärder som kan vidtas inom småskalig biobränsleeldning för att ytterligare minska utsläppen. Arbetet bygger på en litteraturstudie där databaser och Internet har genomsökts efter litteratur och publikatio-ner, som redovisar olika tekniker för utsläppsminskningar. Undersökningen ska ge en över-blick över olika tekniker för emissionsminskning och dessutom försöka kvantifiera minsk-ningspotentialen med respektive teknik.Genomgången visar på en rad olika möjligheter för att minska emissionerna. Det innefattar primära åtgärder som optimal eldstadsutformning och att elda rätt. Stora minskningar kan också göras genom att styra lufttillförseln på ett bra sätt, till exempel genom stegad lufttillför-sel och användning av gassensorer. Mer avancerad teknik för att styra start och stopp samt eventuell effektreglering av brännare kan också minska emissionerna. Solvärme minskar emissionerna under sommarhalvåret genom att ersätta låglastdriften, som har högst emissioner per producerad kWh. Gemensamt för ovanstående åtgärder är, att de också ökar systemens verkningsgrad och därmed finns ett ekonomiskt motiv till att genomföra åtgärderna.Tekniker för aktiv rening, som elektrostatiska filter och katalysatorer, har svårare att komma ut på marknaden, då de inte ger några ekonomiska vinster för brukaren. Här krävs i så fall att myndighetskraven skärps.För att minska emissionerna från småskalig eldning ur ett nationellt perspektiv är det främst från den småskaliga vedeldningen som emissionerna måste minskas. Här kan man snabbast nå minskningar genom utbildning av dem som eldar med ved samt genom att införa ackumula-tortankar. Emissioner från lokaleldstäder blir svårast att minska då det fortfarande installeras icke miljögodkänd utrustning och då livslängden för dessa eldstäder är mycket lång.