Geografia i experiència professional: entrevista a deu joves geògrafs i geògrafes

En aquest article es presenta el relat de les històries personals de deu joves geògrafs i geògrafes centrades en la seva formació acadèmica i en les respectives experiències i trajectòries en el món laboral. No pretén ser una mostra representativa de l’actual panorama professional al nostre país, sinó, tan sols, fer arribar al lector deu trajectòries individuals que tenen com a fil conductor l’intent d’assolir l’exercici professional i estable de la geografia

Gènere no normatiu i formació en el grau en treball social

En aquest informe es detallen els elements fonamentals d’una recerca duta a terme en tres universitats catalanes respecte dels continguts formatius en matèria de gènere del Grau en Treball Social. Recerca que parteix de la hipòtesi de que realitats de gènere no normatives, que requereixen ser abordades des de l’exercici professional del Treball Social, no tenen presència en els currículums formatius. Els continguts temàtics de les guies d’aprenentatge de les assignatures que conformen els plans d’estudi, i una enquesta als estudiants al final del seu procés formatiu vers als seus coneixements en matèria de gènere, són els dos eixos d’anàlisi que han permès arribar a unes primeres conclusions de caràcter preliminar, les quals conformen un escenari global caracteritzat per una presència residual d’aquestes realitats de gènere no normatives, i que planteja la necessitat de dur a terme una reflexió i revisió acadèmica al respecte.

L'ètica en la formació d'arxivers i bibliotecaris: una necessitat compartida

S'analitza la importància de l'ètica en l'àmbit professional de l'arxivística i la biblioteconomia. Es proposa la presència d'aquest component deontològic en els programes formatius i s'enceta una reflexió sobre la necessitat de consensuar un codi ètic compartit per aquests dos col·lectius professionals.

Implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial i permanent dels mestres

La recerca formativa que es presenta a continuació s'ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2008-2009 i 2009-2010, en l'àmbit de la formació de mestres, amb grups d'estudiants de primer i en el marc de les assignatures de Didàctica i Organització Educativa del nou grau d'Educació Infantil. Per dur-la a terme s'ha disposat de la col·laboració de mestres en actiu de l'etapa d'educació infantil de diferents escoles de Barcelona. Aquesta recerca ha facilitat la incorporació d'estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d'aprenentatge propis de l'exercici docent: les aules d'educació infantil. La intervenció dels estudiants ha estat possible gràcies a l'organització i la planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d'aprenentatge, que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. Els resultats d'aquesta recerca han estat la implementació de metodologies de formació de pràctica reflexiva (millora personal i professional), la relació entre l'ensenyament universitari i el món laboral (teoria i pràctica) i l¿adquisició d'habilitats i competències dels estudiants i professionals (novells i experts), resultats que contribueixen a millorar l'acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola.

Tendències de la formació a les empreses catalanes

Aquest article exposa els resultats d¿un estudi descriptiu, realitzat el 2003, sobre els canvis que presenten els plantejaments actuals de la formació en les organitzacions. L'anàlisi dels treballs nacionals i estrangers significatius en el camp va permetre identificar les àrees d'interès sobre les quals se centra l¿estudi. S'ha utilitzat com a estratègia de recollida d'informació l'entrevista a informants clau. Per això es va seleccionar una mostra representativa d¿empreses de Catalunya que tinguessin experiència en formació dintre de la seva política de recursos humans. Es va prendre en consideració per a la mostra les variables de la grandària de l'empresa i el sector productiu. Els resultats de la investigació han posat de manifest el present i les tendències en les dimensions que s'han considerat rellevants per a l¿anàlisi. S'assenyalen aquells canvis que semblen apuntar-se en un futur immediat en aspectes com la planificació de la formació, els seus objectius, modalitats, recursos, avaluació i, com a resultat en certa mesura de tot això, les competències desitjables i el perfil professional vinculat a les funcions i responsabilitats del director o gestor de la formació en les organitzacions.

Tendències de la formació a les empreses catalanes

Aquest article exposa els resultats d¿un estudi descriptiu, realitzat el 2003, sobre els canvis que presenten els plantejaments actuals de la formació en les organitzacions. L'anàlisi dels treballs nacionals i estrangers significatius en el camp va permetre identificar les àrees d'interès sobre les quals se centra l¿estudi. S'ha utilitzat com a estratègia de recollida d'informació l'entrevista a informants clau. Per això es va seleccionar una mostra representativa d¿empreses de Catalunya que tinguessin experiència en formació dintre de la seva política de recursos humans. Es va prendre en consideració per a la mostra les variables de la grandària de l'empresa i el sector productiu. Els resultats de la investigació han posat de manifest el present i les tendències en les dimensions que s'han considerat rellevants per a l¿anàlisi. S'assenyalen aquells canvis que semblen apuntar-se en un futur immediat en aspectes com la planificació de la formació, els seus objectius, modalitats, recursos, avaluació i, com a resultat en certa mesura de tot això, les competències desitjables i el perfil professional vinculat a les funcions i responsabilitats del director o gestor de la formació en les organitzacions.

Models de desenvolupament professional del professor

L'article recull les últimes revisions sobre els models de desenvolupament professional des d'una perspectiva actual i globalitzadora del tema. Exposa cinc models de desenvolupament professional: a) guiat individualment, b) basat en l'observació/evaluació, c)basat en la preparació (formació), d) basat en la implicació en processos de desenvolupament/millora, i e) basat en la indagació. Acaba recollint la proposta del MEC sobre la formació del professorat, dins del nostre context.

La formació del professorat en educació intercultural

Aquest article assenyala la importància que la formació del professorat adquereix per introduïr i millorar la pràctica de l'educació intercultural. Des d'una visió realista, es comença per la dimensió legal que vehicula la organització del pla de formació intercultural a Catalunya tant en les modalitats de formació inicial com permanent. A continuació, entra en les grans orientacions conceptuals que dominen aquest àmbit i descriu com es concreten en els diversos models de desenvolupament professional, les àrees de coneixement i possibles estratègies formatives plantejades dins dels programes de formació vinculats als diferents enfocaments de l'educació multicultural

Aplicació de les noves tecnologies en la supervisió i la formació psicológica continuada

En aquest treball analitzem les característiques de la supervisió clínica i les possibilitats d'aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per tal de portar a terme la supervisió a distància adreçada a psicòlegs graduats que necessiten un període formatiu dins un entorn professional per tal d'assolir un elevat grau de competència i, al mateix temps, poder oferir un marc d'actuació per a la formació continuada de psicòlegs experts que desitgen incorporar noves teràpies dins el seu repertori habitual.

Construcció de la identitat professional com a eina per el desenvolupament dels valors professionals

La formació inicial aporta al docent la base de la seva identificació professional, peròés en la formació permanent, quan el docent ja està exercint, on aquest treball d'aprenentatgecom a tutor pren el seu ple significat, ja que és en el dia a dia on el docent ha de desenvolupartotes les competències per donar resposta a les necessitats que se li presenten a l'aula i, d’aquesta forma, poder construir progressivament la seva pròpia identitat professional tot identificant quins són els valors que l’acompanyaran en la seva tasca tutorial i aprenent a gestionar el seu procés emocional tan en l’aspecte de construcció personal com en l’exercici de la tasca tutorial i docent. En aquesta comunicació s'exposa el model formatiu que se segueix per a la construcció d'identitat de docent com a tutor. S'exposa el marc conceptual i el procés i els resultats de les avaluacions realitzades a l’alumnat en el màster del curs 2011-12.

Quines característiques hauria de tenir el perfil professional d'un/a professor/a d'educació física en la secundària?

L’objectiu que pretén aquest treball final de Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és fer una aproximació inicial a la caracterització dels professors d’Educació Física en la secundària i la identitat docent que se’n deriva per les característiques de l’alumnat d’aquesta etapa i d’organització de les matèries. Alhora pretén reflexionar sobre la importància dels elements relacionals i soci - emocionals que ha de conrear tot docent que treballa en les etapes de l’adolescència. Per aconseguir aquest objectiu he enquestat a diferents professors/es i, a una desena d’alumnes de cada professor/a per tal d’analitzar les diferents característiques de cadascú i identificar les més recurrents i/o més eficaces que defineixen a un/a bon/a professor/a de secundària. Després d’aquest anàlisi de contingut de les respostes dels alumnes i les enquestes i entrevistes dels propis professors/es, podem concloure que hi ha quatre variables importants a tenir en compte; el perfil personal, la metodologia que utilitza cada professor/a en les seves classes, la convivència amb el grup – classe i la societat i, la formació del professorat.

Analysing Professional Discourse in Interactive Learning: Integrating Historical and Situational Perspectives

Peer-reviewed

La formació: de la resistència a l’acadèmia 50 anys dels estudis de treball social a Lleida

El proppassat 20 de març, al Saló Victor Siurana de la UdL, els treballadors i treballadores socials de ponent vàrem commemorar els 50 anys dels estudis de Treball Social a la ciutat de Lleida.3 El que segueix és un breu relat de les vicissituds més importants de la trajectòria que han seguit aquests estudis i allò que han significat en les respectives contemporaneïtats que els ha tocat viure. Cal advertir, però, que és inevitablement una visió personal, construïda a partir de passar pel sedàs la meva pròpia trajectòria, primer com a alumne i després com a professional i docent, la qual crec que em permet interpretar amb certa perspectiva l’itinerari de la formació en Treball Social a la meva ciutat.

Les xarxes i el desenvolupament professional dels docents

Durant molts anys l"educació ha pogut mantenir, amb poques variacions, el seu model clàssic d"ensenyament. No obstant això, les modificacions derivades de la societat de la informació plantegen nous escenaris que requereixen una revisió profunda dels diversos components de què consta l"educació: metodologies, modalitats d"ensenyament, coneixements, recursos utilitzats, organització, etc.