L’Escolarització compartida: el cas de la Laia

Actualment s’està donant molt pes al fet d’incloure dins l’aula a tot aquell alumnat amb necessitats educatives especials per tal de fomentar la inclusió. Aquest fet i com a persona que visc el dia a dia amb persones amb diversitat funcional ha fet que hem plantegi molts dubtes i reptes sobre la inclusió. Així doncs, vaig pensar que seria interessant observar, descriure i analitzar com viu un infant amb diversitat funcional la seva escolarització dins una aula ordinària i dins una aula d’educació especial. La principal participant de la investigació ha estat la Laia, una nena de 10 anys la qual realitza escolarització compartida. La seva família i les tutores dels dos centres han col·laborat en la investigació aportant informació. El mètode utilitzat per a la investigació ha estat una recerca qualitativa a partir de l’anàlisi d’un estudi de cas utilitzant les entrevistes amb la família i els tutors de la Laia, l’observació de Laia dins l’horari escolar i les notes de camp com a instruments de recollida de dades. Com a conclusions pensem que la inclusió d’aquells infants amb diversitat funcional dins l’aula ordinària és molt important ja que els ajuda a viure en un àmbit amb total normalitat i fomenta el respecte de la gent que els envolta. Cal fomentar les situacions d’inclusió amb l’ús d’estratègies com poden ser el treball cooperatiu o establint bones relacions amb la gent que els envolta.

Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona

La meva recerca ha tingut com a punt de partida “Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona”. A partir d’aquí, s’ha elaborat un marc teòric a partir de les lleis d’educació, decrets que regulen els diferents serveis i un seguit de conceptes bàsics. Un cop elaborat aquest marc teòric per tal de recollir les dades dels alumnes, de tres a sis anys, d’una escola en concret s’ha dissenyat un instrument de recollida de dades que li diem full resum de serveis (FRS). El FRS és un instrument que ens ha servit per recollir totes les dades d’alumnes amb necessitats específiques i, sobretot, per saber quin suport reben per part de l’escola i per part d’altres serveis. A més a més, per recollir informació sobre els diferents serveis que atenen aquesta diversitat s’ha elaborat un guió d’entrevistes (GE). Aquest GE serveix per recollir els aspectes més importants de les entrevistes realitzades a l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica), CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil). A partir de la informació extreta dels dos instruments, s’han elaborat unes conclusions respecte els objectius plantejats en aquest projecte i la pregunta plantejada a l’inici.

Antecedentes de los grandes proyectos de irrigación en el llanto del Alto Ampurdán. La opción fracasada de los grandes regadíos catalanes del siglo XIX

Durante el siglo XIX se ejecutan en Catalunya proyectos de grandes regadíos en las tierras con mejores aptitudes para ello, como son las de la Depresión Central leridana, las del delta del Ebro o las del Bajo Llobregat. La excepción será la llanura del Ampurdán, concretamente, su mitad norte. No obstante, la profusión de intentos es elevada, aunque ninguno dará resultados prácticos hasta los años 60 del siglo XX. Esto ha reforzado su desconocimiento y, mediante el artículo, se quiere paliar este déficit. En primer lugar, se repasan algunos de los viajeros y eruditos que, entre los siglos XVII y XIX, facilitaron datos sobre los riegos existentes y algunas propuestas para mejorarlos. A continuación se analizarán los tres intentos más significativos para ampliarlos durante la segunda mitad del XIX. Se abordarán sus objetivos, sus peculiaridades, sus promotores, los discursos que los justificaron y los motivos de su fracaso

Usos lingüístics d'una comunitat educativa plurilingüe

Ens proposem estudiar i analitzar l'efecte que ha tingut, en el marc d'un microestudi fet amb un grup d'alumnes de 4t d'ESO, la discriminació positiva envers l'ús del català, discriminació que ha estat regulada jurídicament des de l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística, la Llei de política lingüística de 1998 i la Llei d'Educació de Catalunya. La vila de Palafrugell ha estat sotmesa a freqüents onades migratòries des dels anys cinquanta del segle passat. Aquest mestissatge poblacional queda reflectit en els centres educatius, sobretot des de la darrera onada procedent fonamentalment de Marroc, Amèrica del Sud i països centreeuropeus. Aproximadament una quarta part de la població és estrangera oficialment; tot amb tot, els fills dels estrangers, nascuts a Catalunya, i, per tant, nacionalitzats catalans, segueixen patrons culturals familiars.

Los retos de la educación intercultural: Cataluña-Quebec

La educación multicultural y la intercultural, generalmente, suponen ideologías y prácticas diferentes, pero en otras ocasiones bajo estos conceptos se esconden realidades parecidas. Fijándonos en los discursos y las actuaciones llevadas a cabo en Cataluña y en Quebec, ambas políticas con la etiqueta de educación intercultural (Cataluña hacia donde creen que se debe avanzar y Quebec que lleva en este camino algunos años), pretendemos poner de manifiesto algunos de los retos que ambos contextos han tenido, tienen o tendrán que afrontar. De esta forma el texto se divide en tres partes: la primera describe la evolución catalana realizando, al final, un breve análisis de las relaciones entre los agentes educativos; la segunda presenta los pasos realizados desde los años sesenta en Quebec, con una explicación previa de su posición en comparación con Canadá multiculturalista; y, por último, las conclusiones apuntan a los citados retos de futuro que deberán tomarse en consideración.

El espejismo intercultural. La escuela de Cataluña ante la diversidad cultural

Cataluña, como otras sociedades avanzadas, ha realizado pasos notables en los años noventa para avanzar hacia lo que ha definido como educación intercultural, intentando dejar atrás planteamientos más segregacionistas o asimilacionistas. Pero el balance que podemos extraer de diferentes estudios no permite afirmar que se haya abandonado la óptica asimilacionista en sus intervenciones y, además, de nuestra encuesta a docentes de educación obligatoria se puede concluir que la traducción del discurso intercultural a la práctica es más bien pobre, ya que entre otras cosas se cree que es un «problema» que sólo atañe a los que tienen alumnado diverso etnoculturalmente en sus centros. Además cuando se llevan a cabo actuaciones no acaban de responder al modelo intercultural.

Anàlisi dels indicadors de qualitat de vida que faciliten processos inclusius en les persones amb discapacitat

En aquest article presentem aquells indicadors que faciliten processos inclusius ¡/o de qualitat de vida en les persones arnb discapacitat. Mitjan~ant entrevistes en profunditat a persones de I'entorn més proper (pares i professionals) hem recollit informació dels processos que estan ¡/o han portat ii terme les persones amb discapacitat, amb la finalitat d'identificar els punts forts del procés i, en conseqüencia, donar pautes generals d'actuació en relació amb I'organització dels suports en el nostre context per tal d'afavorir els processos inclusius. Dels diferents indicadors se'n constata la importancia de sentir-se recolzats, especialment en aquells moments vitals de transició i canvi d'una etapa d'escolaritat a una altra o del pas a la vida adulta. També podlem afirmar que tenir un bon benestar emocional (ambients estables, ajuda, suports, referents clars, seguretat) contribueix a la disminució de I'estres dels professionals i de les famílies a I'hora de cobrir les necessitats de la persona amb discapacitat. Pel que fa al desenvolupament personal i a la inclusió social hi ha una visió positiva de la persona i del seu progrés. Finalment, apareix una referencia molt clara als drets, pero s'evidencia una percepció més pessimista a mesura que s'avanca en el cicle vital i es denuncien diferencies entre els drets teorics i els reals.

El estudio de los itinerarios escolares y post-escolares como pauta de reflexión en la construcción de una escuela y una sociedad para todos

La consecuencia lógica de la integración de las personas con necesidades educativas especiales en la institución escolar tendría que ser la anexión de estas a ámbitos normalizados de su colectividad una vez finalizada la escolaridad obligatoria. El discurso de la integración, por tanto, no se tendría que situar única y exclusivamente en el ámbito escolar, sino que debería extrapolarse a todos los ámbitos donde la persona se desarrolla. En este trabajo analizamos los itinerarios escolares y post-escolares que siguen las personas con discapacidad psíquica en la comarca del Segrià (Cataluña), apuntamos las posibles causas por las que se configuran unos itinerarios u otros y, a partir de ahí, establecemos pautas de reflexión para ir construyendo una escuela y una sociedad para todos.

Retórica política de la inmigración educativa en Cataluña (España) y realidad del aula

There has been a notable evolution in immigration over the last ten years, with obvious effects on the education system. This increase, mainly concentrated in the public sector, has been a serious challenge for the administration and schools. Despite efforts made in the design of policies, contingency plans and allocation of resources, the results can still be improved. In Catalonia, after an observation period, the emphasis has been placed on organising the various levels of administration to carry out an efficient intervention. In practice, regarding foreign students, this has meant adopting compensatory policies focused on social cohesion and multiculturalism. This article is a review of educational policies in Catalonia, with a specific analysis of the multicultural practices applied to education in a primary school. This article is part of a report on immigration policies on education, with examples of schools that apply intercultural communication in four regions of Spain (see Martínez Usarralde, 2010).

La atención a la diversidad:¿realidad o ficción?.

En el marco de un curso de formación para maestros de educación infantil en activo que requerían el postgrado de especialización, se desarrolló un módulo específico de atención a la diversidad de necesidades educativas especiales

Haciendo visible lo invisible : Peralada, un estudio de caso

Las diferencias entre municipios rurales y urbanos definen escenarios diferentes donde las personas mayores se enfrentan a necesidades también diferentes. En general, la falta de estudios sobre el envejecimiento entendido como un reto y que, además, asuman la variabilidad del proceso, pone al descubierto la necesidad particular de investigaciones que busquen comprender cómo viven los mayores en entornos como el rural. Este artículo describe nuestra experiencia investigadora en un municipio de la Comarca del Alt Empordà, Cataluña, España. El objetivo principal era entender a las personas mayores establecidas en entornos rurales a través de las situaciones de su vida cotidiana, identificar sus necesidades, contribuir a su autonomía funcional y elaborar propuestas de intervención. La muestra la formaron las 223 personas mayores residentes en el municipio de Peralada y Vilanova de la Muga. Los datos se recogieron utilizando los cuestionarios de Barber, Pfeifer y Barthel, y se realizaron entrevistas en profundidad. Los resultados proporcionan cinco claves relevantes al plantear intervenciones en el contexto rural. Básicamente, la intervención profesional en este ámbito debe ir orientada a mantener y fortalecer las redes de apoyo naturales funcionales en el territorio

Programa integral de atención a las personas mayores en una zona rural

We describe a community intervention program performed in three rural villages in the Alt Empordà region (Girona province). The study provides data on the services available to the elderly in a specific context, based on an initiative proposed by the villages, the local councils, and the elderly themselves. The program is a research-action plan which applies the participative and qualitative methodology characteristic of strategic planning. The study analyses how the initiative arose, the description of the process, and the different parts of the intervention program

Notes breus (flora). Elatine brochonii Clavaud als Paisos Catalans = Elatine brochonii Clavaud in Catalan Countries

Nota breu de flora sobre la presència de Elatine brochonii Clavaud, recol·lectada a les depressions inundables de terrenys granítics de l''Alt Empordà (DG 98 i DG 99)