Correlation between microtensile bond strength data and clinical outcome of Class V restorations.

OBJECTIVE: To determine if the results of resin-dentin microtensile bond strength (µTBS) is correlated with the outcome parameters of clinical studies on non-retentive Class V restorations. METHODS: Resin-dentin µTBS data were obtained from one test center; the in vitro tests were all performed by the same operator. The µTBS testing was performed 8h after bonding and after 6 months of storing the specimens in water. Pre-test failures (PTFs) of specimens were included in the analysis, attributing them a value of 1MPa. Prospective clinical studies on cervical restorations (Class V) with an observation period of at least 18 months were searched in the literature. The clinical outcome variables were retention loss, marginal discoloration and marginal integrity. Furthermore, an index was formulated to be better able to compare the laboratory and clinical results. Estimates of adhesive effects in a linear mixed model were used to summarize the clinical performance of each adhesive between 12 and 36 months. Spearman correlations between these clinical performances and the µTBS values were calculated subsequently. RESULTS: Thirty-six clinical studies with 15 adhesive/restorative systems for which µTBS data were also available were included in the statistical analysis. In general 3-step and 2-step etch-and-rinse systems showed higher bond strength values than the 2-step/3-step self-etching systems, which, however, produced higher values than the 1-step self-etching and the resin modified glass ionomer systems. Prolonged water storage of specimens resulted in a significant decrease of the mean bond strength values in 5 adhesive systems (Wilcoxon, p<0.05). There was a significant correlation between µTBS values both after 8h and 6 months of storage and marginal discoloration (r=0.54 and r=0.67, respectively). However, the same correlation was not found between µTBS values and the retention rate, clinical index or marginal integrity. SIGNIFICANCE: As µTBS data of adhesive systems, especially after water storage for 6 months, showed a good correlation with marginal discoloration in short-term clinical Class V restorations, longitudinal clinical trials should explore whether early marginal staining is predictive for future retention loss in non-carious cervical restorations.

An Investigation of Portland Cement Concrete Utilizing 70% Class V Aggregate and 30% Calcareous Coarse Aggregate, R-255, 1973

The main sources of coarse aggregate for secondary slip form paving in Southwest Iowa exhibit undesirable "D" cracking. "D" cracking is a discoloration of the concrete caused by fine, hairline cracks. These cracks are caused by the freezing and thawing of moisture inside the coarse aggregate. The cracks are often hour glass shaped, are parallel to each other, and occur along saw joints. The B-4, a typical secondary mix, utilizes 50% fine aggregate and 50% coarse aggregate. It has been proposed that a concrete mix with less coarse aggregate and more fine aggregate might impede this type of deterioration. The Nebraska Standard 47B Mix, a 70% fine aggregate, and 30% coarse aggregate mix, as used by Nebraska Department of Roads produces concrete with ultimate strengths in excess of 4500 psi but because of the higher cost of cement (it is a six bag per cubic yard mix) is not competitive with our present secondary mixes. The sands of Southwest Iowa generally have poorer mortar strengths than the average Iowa Sand. Class V Aggregate also found in Southwest Iowa has a coarser sand fraction, therefore it has a better mortar strength, but exhibits an acidic reaction and therefore must be·used with limestone. This illustrates the need to find a mix for use in Southwest Iowa that possesses adequate strength and satisfactory durability at a low cost. The purpose of this study is to determine a concrete mix with an acceptable cement content which will produce physical properties similar to that of our present secondary paving mixes.

Genome-wide association study identifies new HLA class II haplotypes strongly protective against narcolepsy.

Narcolepsy is a rare sleep disorder with the strongest human leukocyte antigen (HLA) association ever reported. Since the associated HLA-DRB1*1501-DQB1*0602 haplotype is common in the general population (15-25%), it has been suggested that it is almost necessary but not sufficient for developing narcolepsy. To further define the genetic basis of narcolepsy risk, we performed a genome-wide association study (GWAS) in 562 European individuals with narcolepsy (cases) and 702 ethnically matched controls, with independent replication in 370 cases and 495 controls, all heterozygous for DRB1*1501-DQB1*0602. We found association with a protective variant near HLA-DQA2 (rs2858884; P < 3 x 10(-8)). Further analysis revealed that rs2858884 is strongly linked to DRB1*03-DQB1*02 (P < 4 x 10(-43)) and DRB1*1301-DQB1*0603 (P < 3 x 10(-7)). Cases almost never carried a trans DRB1*1301-DQB1*0603 haplotype (odds ratio = 0.02; P < 6 x 10(-14)). This unexpected protective HLA haplotype suggests a virtually causal involvement of the HLA region in narcolepsy susceptibility.

De la bellesa ornamental a la bellesa comercial : De les relacions entre art i publicitat en l'obra cartellista d'Alphonse Mucha

En aquest treball s'investiga, a través de l'obra d'Alphonse Mucha com autor paradigmàtic de l'Art Nouveau en el context geogràfic del París de finals del segle XIX i principis del XX, la possible influència de la publicitat en la difusió i consolidació de les creences i valors dels grups socials més ben posicionats, i molt especialment en el cas de la dona, ja que l'obra de Mucha està centrada bàsicament en la figura femenina. Així mateix, també es busca esbrinar la intervenció d'aquests grups en la creació d'un camp artístic que alhora faria possible la contemplació estètica de l'anunci comercial, i que esdevindria un element més d'aquesta moderna cultura, capitalista i urbana, de grans transformacions i avenços tecnològics, i que des d'una òptica crítica com la de l'Escola de Frankfurt, estaria 'cosificant' l'individu en nom de la ciència i el progrés, des del moment en què aquest quedaria condemnat al consum il·limitat per tal de satisfer un desig insaciable: l'afany d'emulació de la classe ociosa, o dit d'altra manera, d'aquella que el domina.

Quines característiques hauria de tenir el perfil professional d'un/a professor/a d'educació física en la secundària?

L’objectiu que pretén aquest treball final de Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és fer una aproximació inicial a la caracterització dels professors d’Educació Física en la secundària i la identitat docent que se’n deriva per les característiques de l’alumnat d’aquesta etapa i d’organització de les matèries. Alhora pretén reflexionar sobre la importància dels elements relacionals i soci - emocionals que ha de conrear tot docent que treballa en les etapes de l’adolescència. Per aconseguir aquest objectiu he enquestat a diferents professors/es i, a una desena d’alumnes de cada professor/a per tal d’analitzar les diferents característiques de cadascú i identificar les més recurrents i/o més eficaces que defineixen a un/a bon/a professor/a de secundària. Després d’aquest anàlisi de contingut de les respostes dels alumnes i les enquestes i entrevistes dels propis professors/es, podem concloure que hi ha quatre variables importants a tenir en compte; el perfil personal, la metodologia que utilitza cada professor/a en les seves classes, la convivència amb el grup – classe i la societat i, la formació del professorat.

Programa d'intervenció d'educació emocional i social per a l'etapa infantil: l'educació de la consciència emocional i l'autoestima

L’objectiu d’aquest treball és comprovar si l’aplicació d’un programa d’educació emocional i social millora el benestar emocional i social dels infants d’Educació Infantil. Per tal d’assolir aquest objectiu, primerament es va triar una mostra de 4 infants per realitzar el test PAI (Precepció de l’Autoconcepte Infantil) i així, mesurar el seu nivell d’autoestima. Després es va aplicar el programa d’educació emocional i social a l’aula, treballant la consciència emocional i l’autoestima. Seguidament es va tornar a realitzar el test PAI per poder observar i mesurar els canvis en el percentil dels mateixos 4 infants. S’han observat unes millores en el nivell d’autoestima dels nens i nenes de l’aula; s’ha adquirit una bona consciència emocional i s’han anat desenvolupant habilitats socioemocionals i, per tant, ha millorat el clima de l’aula. El treball de l’educació emocional i social a les aules és necessari per millorar el benestar emocional i social dels infants i així, ajudar en seu desenvolupament integral.

La inclusió a l'aula a través de l'aprenentatge cooperatiu i "l'emoció de conèixer" : anàlisi de la incidència de les estructures cooperatives d'aprenentatge i del projecte amb "l'emoció de conèixer” a partir de dos anàlisi de casos

Aquest document vol exemplificar com mitjançant l’aplicació d’estratègies metodològiques inclusives concretes es pot millorar la situació d’inclusió de dos infants en les seves aules ordinàries. Per tal de dur a terme aquest objectiu el que es fa és oferir una proposta d’innovació didàctica a partir d’estructures cooperatives d’aprenentatge i de l’estratègia metodològica “L’emoció de conèixer” perquè aquests infants augmentin en presència, participació i progrés per acabar sent inclosos significativament dins dels seus grups-classe. Paral·lelament s’analitza la incidència sobre els dos infants de les propostes que s’han dut a la pràctica per valorar-ne el grau d’efectivitat en relació a la millora de la inclusió.

Materials and supplementary materials used to teach vocabulary in the English class

This study is based on the analysis of the use of supplementary materials to teach vocabulary by second language teachers in Primary Education. The study consists of two analyses: the first one is a quantitative analysis based on 33 questionnaires answered by different second language teachers of Primary Education. The other, is a qualitative analysis in which the teacher’s subjective opinion on vocabulary learning techniques is presented. The study covers these main aspects: material use, effectiveness, children’s motivation, main criteria to teach vocabulary and the children’s role in their vocabulary learning.

Els jocs cooperatius desenvolupats a l'àrea d'educació física milloren les relaciones que s'estableixen entre alumnes de cicle superior de primària

Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.

Elements ressaltats per infants i mestres en la creació d'un conte integrant les TIC i intercanvi d'aquest entre dues escoles a través d'una videoconferència

Les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació esdevenen el tema principal d’aquesta investigació. L’objectiu primordial del treball és donar resposta al següent interrogant: què destaquen els infants i mestres d’una experiència d’aula en la qual s’integren les TIC? Aquesta recerca s’aproxima a la Grounded Theory, que es centra en crear la teoria a partir de l’anàlisi de les dades. En aquest treball és a partir de les dades analitzades que es defineixen les dimensions i indicadors per tal de donar resposta a la pregunta formulada inicialment. La intervenció que s’ha realitzat ha estat portada a terme amb les classes de P-4 i P-5 de dues escoles. Consisteix en explicar el mateix conte, sense final, a les dues aules i que aquestes s’inventin un final per tal d’explicar-se’l a través d’una videoconferència. Els resultats obtinguts amb els instruments de recollida de dades utilitzats en la investigació (dibuix infantil, grups de discussió i entrevistes) mostren que infants i mestres no destaquen el mateix d’una intervenció d’aula utilitzant les TIC. Els infants es centren més en el contingut, mentre que les mestres destaquen la metodologia i la tecnologia emprada.

Estratègies educatives a través de l'expressió corporal per a la inclusió de l'alumnat amb risc d'exclusió social

Aquest document ens explica com afecta la crisi socioeconòmica del nostre país als infants que es troben en situació de risc social. En concret, la recerca es va centrar en una escola pública de Torelló on hi ha un predomini d’infants immigrants. La majoria d’aquests infants es troben en una situació precària i, a més, tenen dificultats per entendre la llengua del centre i per comunicar-se amb la mestra tutora de l’aula. Per concloure l’estudi es va elaborar un pla d’acció on es mostra que si es porten a terme estratègies educatives inclusives, com pot ser l’expressió corporal, dins l’aula ordinària els infants amb major risc social poden aprendre més amb la interacció.

Dextramers: new generation of fluorescent MHC class I/peptide multimers for visualization of antigen-specific CD8+ T cells.

Direct identification as well as isolation of antigen-specific T cells became possible since the development of "tetramers" based on avidin-fluorochrome conjugates associated with mono-biotinylated class I MHC-peptide monomeric complexes. In principle, a series of distinct class I MHC-peptide tetramers, each labelled with a different fluorochrome, would allow to simultaneously enumerate as many unique antigen-specific CD8(+) T cells. Practically, however, only phycoerythrin and allophycocyanin conjugated tetramers have been generally available, imposing serious constraints for multiple labeling. To overcome this limitation, we have developed dextramers which are multimers based on a dextran backbone bearing multiple fluorescein and streptavidin moieties. Here we demonstrate the functionality and optimization of these new probes on human CD8(+) T cell clones with four independent antigen specificities. Their applications to the analysis of relatively low frequency antigen-specific T cells in peripheral blood, as well as their use in fluorescence microscopy, are demonstrated. The data show that dextramers produce a stronger signal than their fluoresceinated tetramer counterparts. Thus, these could become the reagents of choice as the antigen-specific T cell labeling transitions from basic research to clinical application.

Organització del temps de pràctica motriu en la programació i desenvolupament de les sessions d'E.F a l'IES Monsacopa d'Olot

L’educació física és una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees. L’anàlisi de la pràctica diària durant les sessions, ens demostra els pocs minuts que els alumnes realment disposen per practicar i poder assolir els objectius marcats. Aquesta recerca, pretén fer veure als professors la importància d’una adequada gestió del temps a l’aula amb l’objectiu d’augmentar el temps de pràctica motriu dels alumnes. Per fer-ho, es durà a terme un procés d’investigació on, primerament es definiran els diferents temps que existeixen en una sessió d’educació física, i després, s’analitzaran i es buscaran possibles relacions entre l’organització d’aquests temps dins la programació del professor i durant la realització de les sessions. Per últim, es presenten una sèrie d’estratègies d’intervenció, que poden ajudar al professorat a augmentar el temps dedicat a la pràctica, temps essencial per a l’aprenentatge.

A regulatory role for the cohesin loader NIPBL in nonhomologous end joining during immunoglobulin class switch recombination.

DNA double strand breaks (DSBs) are mainly repaired via homologous recombination (HR) or nonhomologous end joining (NHEJ). These breaks pose severe threats to genome integrity but can also be necessary intermediates of normal cellular processes such as immunoglobulin class switch recombination (CSR). During CSR, DSBs are produced in the G1 phase of the cell cycle and are repaired by the classical NHEJ machinery. By studying B lymphocytes derived from patients with Cornelia de Lange Syndrome, we observed a strong correlation between heterozygous loss-of-function mutations in the gene encoding the cohesin loading protein NIPBL and a shift toward the use of an alternative, microhomology-based end joining during CSR. Furthermore, the early recruitment of 53BP1 to DSBs was reduced in the NIPBL-deficient patient cells. Association of NIPBL deficiency and impaired NHEJ was also observed in a plasmid-based end-joining assay and a yeast model system. Our results suggest that NIPBL plays an important and evolutionarily conserved role in NHEJ, in addition to its canonical function in sister chromatid cohesion and its recently suggested function in HR.

Peptide-antibody conjugates for tumour therapy: a MHC-class-II-restricted tetanus toxin peptide coupled to an anti-Ig light chain antibody can induce cytotoxic lysis of a human B-cell lymphoma by specific CD4 T cells.

Anti-idiotype antibody therapy of B-cell lymphomas, despite numerous promising experimental and clinical studies, has so far met with limited success. Tailor-made monoclonal anti-idiotype antibodies have been injected into a large series of lymphoma patients, with a few impressive complete tumour remissions but a large majority of negative responses. The results presented here suggest that, by coupling to antilymphoma idiotype antibodies a few molecules of the tetanus toxin universal epitope peptide P2 (830-843), one could markedly increase the efficiency of this therapy. We show that after 2-hr incubation with conjugates consisting of the tetanus toxin peptide P2 coupled by an S-S bridge to monoclonal antibodies directed to the lambda light chain of human immunoglobulin, human B-lymphoma cells can be specifically lysed by a CD4 T-lymphocyte clone specific for the P2 peptide. Antibody without peptide did not induce B-cell killing by the CD4 T-lymphocyte clone. The free cysteine-peptide was also able to induce lysis of the B-lymphoma target by the T-lymphocyte clone, but at a molar concentration 500 to 1000 times higher than that of the coupled peptide. Proliferation assays confirmed that the antibody-peptide conjugate was antigenically active at a much lower concentration than the free peptide. They also showed that antibody-peptide conjugates required an intact processing function of the B cell for peptide presentation, which could be selectively inhibited by leupeptin and chloroquine.(ABSTRACT TRUNCATED AT 250 WORDS)